Des que es presenta la Declaració de la Renda, és a dir, des dels anys 80 del segle passat, aproximadament, l'imprès que cal completar amb les dades econòmiques del contribuent inclou dues caselles per, en cas de sortir-nos a pagar, destinar part de l'import pagat a "Finalitats socials" o "L'Església" (Entengui's la catòlica, en principi o per defecte).
Hi ha, però, una gran oblidada per part dels poders públics; la Ciència, a la que ja s'ha donat tres cops forts en forma de "retallades" econòmiques.
La setmana passada, i en aquest mateix programa, ens fèiem ressò d'una valenta iniciativa, ebndegada des de les xarxes socials, unes plataformes que ja han demostrat en escreix la seva importància, per tal que, a l'imprès de la Declaració de la Renda, juntament amb les caselles ja existents de les finalitats socials i l'Església, els contribuents tinguem una tercera i gens menyspreable opció; la de donar part del que ens toqui pagar, si aquest és el cas, a la ciència.
Tal iniciativa venia avalada per un científic espanyol, tot i que ara mateix no es troba a Espanya, qui argumentava el fet que no s'ajuda a la ciència tal i com convindria per que els investigadors espanyols no haguessin d'abandonar el país tal i com ara passa.
Tal opció comportava a principis de la present setmana la "rebequeria" d'alguns partits, en forma de reticència a incloure tal opció que, d'altra banda, ajudaria la Ciència en allò que més necessita; fons per tirar endavant la seva labor investigadora.
Sembla que, en aquest cas, la polèmica ja està servida encara que els polítics, com sempre o com quasi sempre, s'estimen més mirar a un altre lloc en comptes de propiciar que els investigadors es quedin a Espanya i, des d'aquí, trobin solucions eficaces per, entre d'altres, les dues grans plagues dels nostres dies, quals són el càncer i la sida.
dimecres, 25 de gener del 2012
diumenge, 15 de gener del 2012
EN MENJAREM GAIRE CE PA AMB OLI?
Recordeu aquella cançó popular catalana que comença amb la frase "Volem pa amb oli"?.
Allà per els anys 80 del passat segle XX, en Peret, el mataroní rei de la rumba, en va fer una curiosa versió en la que, d'alguna manera, venia a burlar-se de les campanyes electorals que els partits fan per tal de captar els vots no només dels seus partidaris incondicionals, que no en necessiten de campanyes, si no dels indecisos, un col·lectiu "ni-ni" que, amb el temps, ha demostrat el seu desencant per la política.
I és que a les campanyes se'ns diu i ofereix una cosa, però quan són a dalt, tot canvia, i allò que ens van prometre, sembla que es torna "paper mullat". Ells ens venen, però, la moto de que "el que fan és positiu". Cal preguntar-se per a qui.
De moment, ja hem vist com allò d'"Any nou, vida nova" ha canviat de sentit per passar a ser "Any nou, impostos i preus nous". O "Cal ajustar-se el cinturó" (Encara que ja no hi quedi cap forat).
Pugen els preus, es congelen o baixen els sous i "per crear llocs de treball" sembla que cada dia se'n destrueixen uns quants més.
Possiblement a finals d'any ens diran que "Ho han fet molt bé, hi ha superàvit"...Però què passara amb els pobres que sempre ens toca pagar els excessos dels qui més en tenen? Segurament que la gran ovació que el Banc Central Europeu els tributara ens sonara a forta calamarsada.
Allà per els anys 80 del passat segle XX, en Peret, el mataroní rei de la rumba, en va fer una curiosa versió en la que, d'alguna manera, venia a burlar-se de les campanyes electorals que els partits fan per tal de captar els vots no només dels seus partidaris incondicionals, que no en necessiten de campanyes, si no dels indecisos, un col·lectiu "ni-ni" que, amb el temps, ha demostrat el seu desencant per la política.
I és que a les campanyes se'ns diu i ofereix una cosa, però quan són a dalt, tot canvia, i allò que ens van prometre, sembla que es torna "paper mullat". Ells ens venen, però, la moto de que "el que fan és positiu". Cal preguntar-se per a qui.
De moment, ja hem vist com allò d'"Any nou, vida nova" ha canviat de sentit per passar a ser "Any nou, impostos i preus nous". O "Cal ajustar-se el cinturó" (Encara que ja no hi quedi cap forat).
Pugen els preus, es congelen o baixen els sous i "per crear llocs de treball" sembla que cada dia se'n destrueixen uns quants més.
Possiblement a finals d'any ens diran que "Ho han fet molt bé, hi ha superàvit"...Però què passara amb els pobres que sempre ens toca pagar els excessos dels qui més en tenen? Segurament que la gran ovació que el Banc Central Europeu els tributara ens sonara a forta calamarsada.
dimecres, 11 de gener del 2012
ADÉU 2011
Ja l'hem deixat enrere, 2011 ja és Història, una Història que les futures generacions estudiaran. El coneixeran, segurament, com "L'Any de la Primavera Àrab".
Però també el poble japonès el recordara com l'any en que un terratrèmol i posterior tsunami van arrasar la central nuclear de Fukushima, a banda de diverses poblacions costaneres del país, deixant un rastre de devastació al seu pas.
També a la població murciana de Llorca recordaran 2011 com un any en que un terratrèmol va deixar la ciutat força malparada.
Itàlia i Grècia el recordaran com l'any en què van saltar els Governs d'ambdós paísos, per ser sustituïts per sengles grups de tecnòcrates que han de "redreçar" les economies d'ambdós paçisos, sobre tot de Grècia, que quasi va estar condemnada a la fallida.
Irlanda, Islàndia i Portugal també recordaran 2011 com un any trist, doncs les seves economies també van trontollar.
I a Espanya el recordarem com l'any en què el poble donava la confiança a un Mariano Rajoy que, si bé va demostrar no tenir el valor de sancionar uns militants del seu partit que, en exercici de càrrecs en una Comunitat Autònoma, van participar en una trama corrupta, es postulava alegrement per governar Espanya, això si, sense ensenyar les cartes que ara mostra molt marcades.
Abans dels comicis, però, ETA anunciava que deioxava de manera definitiva la violència, tot un primer pas cap a la seva dissolució definitiva, malgrat que hi ha sectors que encara afirmen que la banda terrorista existeix, i criminalitzen els partits "abertzales" que han aconseguit entrar al Congrés.
A Rússia el recordaran per una més que certa tupinada electoral que va portar Medvediev i Puttin al poder en unes no gaire transparents eleccions que no es repetiran malgrat que nombroses veus han clamat per la repetició.
Amb el final de 2011, els Estats Units abandonaven Iraq després que durant l'any, però al Pakistan, haguessin acabat amb el malson anomenat Osama Bin Laden.
Un visionari del món de la tecnologia; Steve Jobs, cofundador de l'empresa Apple, ens deixava també aquest passat 2011, quedant-se l'imperi de la poma una mica orfe. També desapareixia, però amb només 27 anys, Amy Winehouse, tota una icona dins del món de la música actual.
A Korea del Nord, un dels paísos més aïllats del Món, desapareixia Kim Jong Il, dictador que ha submergit un dels paísos més militaritzats del planeta en la fam i la misèria...Però, paradoxes de la vida, tenen la bomba atòmica. L'ha sustituït Kim Jong Un, el seu fill (Ha mort el rei, visca el rei) que no canviara ni una sola coma de la situació d'aïllament mentre que un espanyol que viu allà i col·labora estretament amb el règim, veu "molt bé" la situació de misèria del país.
Com diu la cançó, aquest és el retrat, en quatre pinzellades ràpides, d'un any més que hem viscut. I pel que hem començat, esperem que les coses vagin millor...
Però també el poble japonès el recordara com l'any en que un terratrèmol i posterior tsunami van arrasar la central nuclear de Fukushima, a banda de diverses poblacions costaneres del país, deixant un rastre de devastació al seu pas.
També a la població murciana de Llorca recordaran 2011 com un any en que un terratrèmol va deixar la ciutat força malparada.
Itàlia i Grècia el recordaran com l'any en què van saltar els Governs d'ambdós paísos, per ser sustituïts per sengles grups de tecnòcrates que han de "redreçar" les economies d'ambdós paçisos, sobre tot de Grècia, que quasi va estar condemnada a la fallida.
Irlanda, Islàndia i Portugal també recordaran 2011 com un any trist, doncs les seves economies també van trontollar.
I a Espanya el recordarem com l'any en què el poble donava la confiança a un Mariano Rajoy que, si bé va demostrar no tenir el valor de sancionar uns militants del seu partit que, en exercici de càrrecs en una Comunitat Autònoma, van participar en una trama corrupta, es postulava alegrement per governar Espanya, això si, sense ensenyar les cartes que ara mostra molt marcades.
Abans dels comicis, però, ETA anunciava que deioxava de manera definitiva la violència, tot un primer pas cap a la seva dissolució definitiva, malgrat que hi ha sectors que encara afirmen que la banda terrorista existeix, i criminalitzen els partits "abertzales" que han aconseguit entrar al Congrés.
A Rússia el recordaran per una més que certa tupinada electoral que va portar Medvediev i Puttin al poder en unes no gaire transparents eleccions que no es repetiran malgrat que nombroses veus han clamat per la repetició.
Amb el final de 2011, els Estats Units abandonaven Iraq després que durant l'any, però al Pakistan, haguessin acabat amb el malson anomenat Osama Bin Laden.
Un visionari del món de la tecnologia; Steve Jobs, cofundador de l'empresa Apple, ens deixava també aquest passat 2011, quedant-se l'imperi de la poma una mica orfe. També desapareixia, però amb només 27 anys, Amy Winehouse, tota una icona dins del món de la música actual.
A Korea del Nord, un dels paísos més aïllats del Món, desapareixia Kim Jong Il, dictador que ha submergit un dels paísos més militaritzats del planeta en la fam i la misèria...Però, paradoxes de la vida, tenen la bomba atòmica. L'ha sustituït Kim Jong Un, el seu fill (Ha mort el rei, visca el rei) que no canviara ni una sola coma de la situació d'aïllament mentre que un espanyol que viu allà i col·labora estretament amb el règim, veu "molt bé" la situació de misèria del país.
Com diu la cançó, aquest és el retrat, en quatre pinzellades ràpides, d'un any més que hem viscut. I pel que hem començat, esperem que les coses vagin millor...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)