dimecres, 24 de febrer del 2016

ELS QUI HO AGAFEN PER LA PUNTA

  La nit del dilluns, 15 de Febrer passat, la ciutat de Barcelona va viure una nova edició dels Premis que duen el nom de la capital catalana, uns guardons que s'entreguen a persones i/o entitats que hagin  aportat quelcom a la ciutat.

  En el decurs de l'acte, la poetessa; Dolors Miquel, va recitar una, si més no diferent, versió de la que és l'oració capital del Cristianisme; el Parenostre.

  La versió de Miquel, però, tenia poques semblances amb la que, segons l'Evangeli, Jesucrist va instituïr ara fa uns 2.000 anys.

  I és que, en lloc de començar amb la frase; "Pare nostre, que esteu en el Cel", comença amb; "Mare nostra, que esteu en el Cel" continuant amb un seguit de reivindicacions que més aviat semblen tretes de qualsevol manifestació pro-avortament que res més.

  El poema, que va indignar representants del PP de Catalunya, ha provocat espurnes, no només a les xarxes socials, si no també a la Ràdio, més concretament a la de la Conferència Episcopal Espanyola, on el presentador del programa dels matins, després de preguntar-se d'on havia sortit aquella dona, va assegurar que "Si bé es fiquen amb la religió cristiana, per què no es fiquuen també amb l'islam?".

  Vivim en un pais aconfessio0nal, on el poder polític no té res en absolut a veure amb l'Esglesia, amb la que conviu, cada un amb les seves competències.

  Abans de considerar com  "blasfem" un simple poema, caldria veure quàn blasfema i insultant és la violència, i no només la de gènere, que ja s'ha cobrat la trista xifra d'11 víctimes només a Espanya, i qui sap quàntes més arreu del Món, si no també la que uns quants desaprensius i covards, suposadament amparats sota el paraigües d'una religió,  exerceixen sobre els qui no pensen com ells, als que, de manera despectiva, consideren "'l'infidel"

dimarts, 16 de febrer del 2016

I LA FINAL; ON ES JUGARA?

  La segona setmana de Febrer va quedar ja decidida la Final de la Copa del Rei que disputara, una vegada més,  el Barça, en aquesta ocasió contra el Sevilla, al que el "mister" blaugrana qualifica de "difícil".

  La incògnita és saber ara quin estadi allotjara aquest partit, d'altra banda polèmic en les seves darreres edicions, pel fet que s'ha xiuklat de manera molt contundent l'Himne espanyol.

  Segons fonts de la Fdederació Espanyola de Futbol, són els clubs els qui han d'oferir el seu estadi, i posar-lo a disposuiciío de la mateixa.

  Manquen encara tres mesos per que aquest partit es disputi, i el Reial Madrid no vol ni sentir parlar de posar el seu estadi un cop més oper veure con el Barça alça de nou la Copa,. se suposa que també pel fet que van ser exclosos de la competició per aliniació inderguda.

  Sigui com sigui, és d'esperar que algun Club presti el seu estadi per que els afeccionats a l'esport-rei puguin gaudir d'un d'aquells partits que hom qualifica com "d'infart". I, com es sol dir en aquestes situacions; que guanyi el millor!

dijous, 11 de febrer del 2016

campanes si, campanes no

  El so de les campanes, un so que, en pobles pstits del camp, ha marcat i marca encara als camperols les hores del dia, els marca l'hora de començar i acabar la labor diària.

  Igual que altres sons, típics dels pobles del camp, les campanes estàn lligades a la vida quotidiana dels habitants dels pobles. Però també n'hi ha a les ciutats.

  La primera setmana de Febrer acabava amb la pkolèmica, suscitada a Girona, per part de la Gerència d'un hotel, proper a la Catedral que, després de molt temps, ha aconseguit que, des de quarts de dotze de la nit, fins a quarts de set del matí, les campanes deixin de tocar les hores.

  El mateix demanen altres persones. Fins i tot hi ha qui, en una barriada de Barcelona, demana que no tan sols toquin de dia les campanes de l'esglesia que hi ha en aquella barriada. Estenent-se com taca d'oli, sembla que, en diferents municipis de Catalunya, s'està intentant que les campanes callin de nit.

  A casa nostra ´és tradició que les campanes toquin els quarts i les hores, un so al que ja estem acostumats i, a menys que visquem a pocs metres d'on estan ubicades, tampoc és que aqustes siguin tan molestes, mnys encara si passa com ja fa temps en una esglesia de Girona, on de nit callen.

  Ja fa uns quants anys que l'ofici de campaner va deixar d'existir, i va desaparèixer degut a que els rellotgs moderns, controlats informàticament i, segurament, connectats a Internet per seguir els "rellotges-patró", són capaços, a més de tocar les hores, de fer, encara que descafeïnats, tocs de campanes que, en anys passats, tenien una simbologia concreta com és el toc que es feia quan hi havia alguna defunció.

  És d'esperar que les campanes no acabin emmudint per sempre, com ja han fet altres sons que eren els de la vida quotidiana de pobles i ciutats, alguns dels quals, fi ns i tot, encara ens havien acompanyat com a banda sonora al llarg de la nostra infantesa.

dimecres, 3 de febrer del 2016

UNA XULERIA QUE SURT CARA

  A principis de la darrera setmana de Gener passat va causar un gran rebombori el fet que el "torero" ; Fran Rivera, hagués penjat a les zxarxes socials una foto d'ell torejant amb la seva filla de pocs mesos a coll.

  La foto que es va fer viral va causar una autèntica allau de crítiques, a més del fet que el Defensor del Menor actrués, reptovant l'acció del matatoros, a lo qual Rivera responia, tot argumentant de manera gairebé burleta que el Defensor del Menor només es volia "posar medalletes".

  No sé si algú ha explicat, tan a Rivera com als altres matatoros, que està terminantment prohibida l'entrada de menors a les places de braus on, si la memòria no em falla, no poden accedir fins els 14 ò 145 anys. Antigament hauria estat impensable veure una escena com la que veiem a principis de la darrera sewtmana de Gener. A més, en aquells temps no hi havia ni tan sols el Defensor del Menor.

  Ells poden tenir set vides. Però la dels seus fills petits és quelcom que ni tan sols sols té preu. I no cal que se la juguin per res del Món