Ja fa un temps que estem immersos en la que s'anomena "era digital". No és estrany que totes les feines administratives ja es duguin a terme de forma informatitzada i, fins i tot, moltes empreses de serveis, com les de la llum, telèfon, aigua o gas, ja ens envïin les anomenades "factures sense paper" o "e-factures" que, normalment, arriben a través de la mateixa pàgina web, tot accedint a l'apartat d'atenció al client amb una senzilla clau d'accés que, en moltes ocasions, és el nostre número de DNI i una combinació de números i lletres.
Però aquesta "era digital", com tot, té alguns problemes. I és que, com em deia fa un temps una persona que treballava en una entitat bancària, actualment molts dels qui treballen a la banca no saben fer res sense l'ajut inestimable de l'ordinador i el, programari que es posa a la seva disposició. A més, i en alguns casos, s'ha donat el fet que tecnologies que només haurien d'ajudar-nos, han comportat acomiadaments de treballadors.
Aquest "estalvi" en personal va poder ser comprovat no fa gaires dies per un amic que no disposa d'Internet i, en conseqüència, va haver de fer un tràmit burocràtic per telèfon en una institució de caire oficial.
En trucar al telèfon d'aquesta Institució, un enregistrament li anava donant instruccions fins que, al final, va topar amb una màquina que li demanava automàticament les dades. Primer va demanar-li el DNI. Ell va dir-lo, número a número, com li ho havia explicat la locució. I, en acabar, la resposta va ser: "No lo entiendo, repítalo otra vez", amb l'explicació consegüent de nou.
Un segón intent i, tot seguir, la màquina li demana altres dades. El resultat, el mateix. Ell, cridant els números un per un, com si cantés a la sala del bingo. I, la tossuda màquina, sense entendre-hi un borrall.
Segons m'explicava aquest amic, va estar-se uns 10 ò 12 minuts barallant-se amb una màquina que, per imperfecte, resulta, fins i tot, un endarreriment.
I és que, en ocasions, algunes empreses i/o institucions volen estalviar-se alguna nòmina en detriment de la comoditat dels usuaris.
I és que, com es pot comprovar en aquest cas, no hi ha res com el fet de ser atesos oer una persona que, al menys, és amable, i ens entendrà millor.
dijous, 28 de novembre del 2013
dimecres, 20 de novembre del 2013
FUTBOL, SELECCIONS I DRETS HUMANS
En el seu camí de preparació per el Mundial de 2014, que es celebrarà per primera vagada al Brasil, "La Roja" jugava el dissabte, 16 de Novembre passat, un partit amistós amb la selecció de Guinea Equatorial, un país africà que va ser colònia espanyola fins l'any 1968, quan va assolir la seva independència.
El país, però, està governat per Teodoro Obiang N'guema, qui, després d'un cop militar, exerceix una fèrria dictadura.
El partit es va jugar a Malabo, la capital del país, en altres temps anomenada Santa Isabel. I, dies abans de l'encontre, diversos partits demanaven que es boicotegés aquest en protesta per la manca de drets humans al país africà.
El dijous, dia 14, i preguntats en roda de premsa, què els semblava anar a jugar a un país en aquestes condicions, els components de la Selecció van declinar la resposta, encara que no se sap si per "imperatiu legal" o per que els haguéssin ordenat de guardar silenci al respecte.
Ja sabem que, amb el futbol, s'hi barregen altres aspectes, com els diners o la mateixa política, un fet que ja ha creat uns indissolubles binomis: "futbol-negoci" i "futbol-política".
Però què passa quan per exemple algun equip de futbol va a jugar a d'altres paisos on els drets humans no estan essent respectats, com a la Xina o als paisos àrab. O què cal dir al Barça, un club d'aquçi, quan a la samarreta hi duu publicitat d'entitats i/o empreses de Qatar al costat de la d'UNICEF. O, i això ja és el summim, quan algun d'aquests "reis dels petrodòlars", n'aboquen a les arques d'algun club, per fer-se'l seu.
Segurament que ens respondrien allò de que "La pela es la pela".
El país, però, està governat per Teodoro Obiang N'guema, qui, després d'un cop militar, exerceix una fèrria dictadura.
El partit es va jugar a Malabo, la capital del país, en altres temps anomenada Santa Isabel. I, dies abans de l'encontre, diversos partits demanaven que es boicotegés aquest en protesta per la manca de drets humans al país africà.
El dijous, dia 14, i preguntats en roda de premsa, què els semblava anar a jugar a un país en aquestes condicions, els components de la Selecció van declinar la resposta, encara que no se sap si per "imperatiu legal" o per que els haguéssin ordenat de guardar silenci al respecte.
Ja sabem que, amb el futbol, s'hi barregen altres aspectes, com els diners o la mateixa política, un fet que ja ha creat uns indissolubles binomis: "futbol-negoci" i "futbol-política".
Però què passa quan per exemple algun equip de futbol va a jugar a d'altres paisos on els drets humans no estan essent respectats, com a la Xina o als paisos àrab. O què cal dir al Barça, un club d'aquçi, quan a la samarreta hi duu publicitat d'entitats i/o empreses de Qatar al costat de la d'UNICEF. O, i això ja és el summim, quan algun d'aquests "reis dels petrodòlars", n'aboquen a les arques d'algun club, per fer-se'l seu.
Segurament que ens respondrien allò de que "La pela es la pela".
dimecres, 13 de novembre del 2013
QUÈ S'HA FET DEL "TEMPS DE PLUJA"?
Corria el 14 de Novembre, quedava només un mes i escaix per acabar la tardor, una estació que, normalment, es caracteritza per la pluja i la baixada de temperatures. I és que fa uns anys les temperatures eren tan fredes en aquesta època que per Sant Narcís ja calia anar abrigat a les Fires se Girona. Abrigat i provist d'un bon paraigües, doncs normalment les Fires eren força "passades per aigua".
El canvi climàtic que estem vivint fa que, hores d'ara, tinguem una tardor extraordinàriament seca, amb unes temperatures que fan el "puja i baixa" constant, de tal manera que, si una setmana fa mitja fred, la següent es pot anar amb roba d'estiu. I, fins i tot, alguns gosen trepitjar les platges, tal i com el 6 de Novembre passat veiem, en una filmació feta a Sitges.
Molts organismes internacionals, com l'ONU i fa poques setmanes, també s'hi va afegit el National Geographic, estan avisant que si s'aboca carboni a l'atmosfera al ritme actual, en cinc mil anys podria desaparèixer bona part de la costa actual sota el mar.
Per no anar més lluny, sembla ser que l'any passat es van batre rècords en aquest sentit, allunyant una mica més el "temps de pluja" que era la tardor com a estació de l'any en que el fred s'instal·lava progressivament a casa nostra i la pluja era freqüent.
El canvi climàtic que estem vivint fa que, hores d'ara, tinguem una tardor extraordinàriament seca, amb unes temperatures que fan el "puja i baixa" constant, de tal manera que, si una setmana fa mitja fred, la següent es pot anar amb roba d'estiu. I, fins i tot, alguns gosen trepitjar les platges, tal i com el 6 de Novembre passat veiem, en una filmació feta a Sitges.
Molts organismes internacionals, com l'ONU i fa poques setmanes, també s'hi va afegit el National Geographic, estan avisant que si s'aboca carboni a l'atmosfera al ritme actual, en cinc mil anys podria desaparèixer bona part de la costa actual sota el mar.
Per no anar més lluny, sembla ser que l'any passat es van batre rècords en aquest sentit, allunyant una mica més el "temps de pluja" que era la tardor com a estació de l'any en que el fred s'instal·lava progressivament a casa nostra i la pluja era freqüent.
dijous, 7 de novembre del 2013
HOMES, DONES I..."X"
Amb l'aparicó dels anomenats transexuals, la Humanitat ha quedat, d'alguna manera, dividida en tres sectors.
Però hi ha ocasions en les que arriben al Món nadons que, per dir-ho d'alguna manera, són partícips dels dos sexes, doncs compten amb òrgans masculins i femenins al mateix temps una situació natural que, d'alguna manera, ha condicionat que hi hagi per aquestes persones de "sexe indeterminat" una opció més a l'hora de formalitzar la seva inscripció al Registre Civil i expedir el corresponent Certificat de Naixement consistent, aquesta, en deixar buida la casella del sexe ò, en tot cas, marcar-la amb una "X".
Austràlia va ser el primer país del Món, i ara Alemanya ho és de la UE des del passat dia de Tots Sants. Es tracta d'una llei sense precedents a la UE que ja ha estat qualificada per alguns mitjans com de "revolució legal".
La llei en qüestió, que permet registrar els nadons com de "sexe indeterminat", també possibilita que, en arribar a l'edat adulta, la persona pugui optar per una de les dues opcions; masculina o femenina. O, si ho vol, quedar-se com a persona de "sexe indeterminat".
La plataforma "Periodista Digital", que publicava la notícia el mateix dia de Tots Sants, es preguntava què passaria si, en el futur, una d'aquestes persones comet un delicte, a quina presó anirà un tema que encara està per veure.
Però no oblidem que la llengua alemanya té una gramàtica altament metòdica i, defugint situacions dramàtiques, com la que Periodista Digital" proposa, hom pot preguntar-se còm es considerarà genèricament, aquestes persones en alemany; si en masculí com un home casat, en femení, com una senyora casada ò tal i com passa amb un nen, nena o adolescent, en neutre. Segurament que els lingüistes d'aquell país tindran força feina per determinar-ho.
Però hi ha ocasions en les que arriben al Món nadons que, per dir-ho d'alguna manera, són partícips dels dos sexes, doncs compten amb òrgans masculins i femenins al mateix temps una situació natural que, d'alguna manera, ha condicionat que hi hagi per aquestes persones de "sexe indeterminat" una opció més a l'hora de formalitzar la seva inscripció al Registre Civil i expedir el corresponent Certificat de Naixement consistent, aquesta, en deixar buida la casella del sexe ò, en tot cas, marcar-la amb una "X".
Austràlia va ser el primer país del Món, i ara Alemanya ho és de la UE des del passat dia de Tots Sants. Es tracta d'una llei sense precedents a la UE que ja ha estat qualificada per alguns mitjans com de "revolució legal".
La llei en qüestió, que permet registrar els nadons com de "sexe indeterminat", també possibilita que, en arribar a l'edat adulta, la persona pugui optar per una de les dues opcions; masculina o femenina. O, si ho vol, quedar-se com a persona de "sexe indeterminat".
La plataforma "Periodista Digital", que publicava la notícia el mateix dia de Tots Sants, es preguntava què passaria si, en el futur, una d'aquestes persones comet un delicte, a quina presó anirà un tema que encara està per veure.
Però no oblidem que la llengua alemanya té una gramàtica altament metòdica i, defugint situacions dramàtiques, com la que Periodista Digital" proposa, hom pot preguntar-se còm es considerarà genèricament, aquestes persones en alemany; si en masculí com un home casat, en femení, com una senyora casada ò tal i com passa amb un nen, nena o adolescent, en neutre. Segurament que els lingüistes d'aquell país tindran força feina per determinar-ho.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)