DEL MORSE A L'EMAIL

  El divendres, 24 de Maig passat, van complir-se 175 anys des que Samuel Morse (Boston, 27 Abril 1791-Nova York, 2 Abril 1872) , enviés el primer missatge mitjançant el telègraf, dispositiu que ell mateix havia creat.

  De fet, Morse havia estudiat matèries gens relacionades amb l'electricitat i, financerament, es mantenia mercès a la pintura, segons Viquipèdia reflecteix, encara que estava molt interessat en els descobriments relacionats amb l'electricitat.

  La primera línia telegràfica va ser instal·lada entre Nova York i Baltimore, però bén aviat al pais es va teixir una xarxa de terminals telegrpàfics.

  Malgrat qure el servei ha estat utilitzant-se a tot el planeta fins bén entrat aquest segle XXI, el cert és que les comunicacions mitjançant el mateix, generalment missatges urgents, han anat disminuïnt amb els anys, de tal manera que ja hi ha paisos que l'han deixat com a peça de museu.

  I és que a la velocitat que, primer el fax  i més tard Internet, amb els xats primer i més tard amb les xarxes socials que es poden, fins i tot, utilitzar des del mòbil, han acabat amb un mitjà de comunicació que, en èpoques passades, va ser, fins i tot, vital.

  Tot i això, el cert és que l'anomenat; "Codi Morse", inventat pel mateix creador del telègraf, encara està en plena vigència. I, fins i tot hi ha radioaficionats que prefereixen comunicar-se en aquest sistema més que mitjanánt la veu, lo qual assegura a aquest llenguatge d'impulsos elèctrics que generen "punts" i "ratlles", una vida encara llarga.

CADA DIA UN RAIG

  Hi ha dites que, d'alguna manera, es compleixen.

  Tal és el que està passant en aquest mes de Maig, més en aquesta segona quinzena que en la primera. I és  en els darrers dies quasi ha plogut cada dia una mica a tot o quasi tot el territori català. A més, les temperatures han semblat més aviat les de finals de Març o principis d'Abril que d'aquest mes de Maig que, en poaraules d'un altre dels refranys, és "El mes de les flors".

  La primavera se'n havia anat materialment de vacances i ens va deixar unes temperatures que no eren les de l'època encara que la pluja , sempre que no faci mal, sempre és benvinguda, doncs el camp i les muntanyes en tenien fortça sed.

L'EDICIÓ MÉS POLÈMICA D'EUROVISIÓ

  Des que es va començar a celebrar l'any 1956, el Concurs d'Eurovisió ha estat i és una cita musical de cada primavera que ens dóna l'oportunitat de veure què es fa a diversos paisos euroipeus.

  Organitzat per la Unió Europea de Radiodifusió (UER) i la televisió amfitriona que, l levat de poques excepcions, no és altra que la guanyadora de l'edició anterior, el certàmen ha anat canviant amb els anys.

  I, si bé en un un principi només hi participaven paisos de l'Europa Occidental, a més d'Israel, pais que no és europeu, però que està afiliat a la UER, actualment rtambé hi participen paisos de l'Europa de l'Est i, fins i tort, dels antípodes; com és el cas d'Austràlia. També s'ha pogut sentir cantar i parlar en català, amb ocasió d'algunes esporàdiques participacions d'Andorra, malgrat que el petit principat pirinenc mai ha passat de les semifinals, que es celebren des que hi participen molts més paisos i, òbviament, se'n han de triar les millors cançons.

  El fet que l'any passat, en que el concurs es celebrava a Lisboa, va ser guanyat per Netta, representant d'Israel, amb la cançó; "Toy" va convertir l'edició d'enguany, del dissabte, 18 de Maig a Israel, en polèmica des del minut zero.

  Primer van ser acusacions en el sentit que "Toy", tot un manifest anti-assetjament, era un plagi d'una altra cançó. I, després, amb amenaces de boicot si el certàmen es celebrava a Jerusalem, i no a Tel-Aviv, com finalment s'ha decidit celebrar-lo.

  I parlant de boicots, sembla que s'ha fet molt viral una web que, amb la pretenció de contrarrestar el boicot al certàmen, tot el que fa quan cliquem sobre alguna de les seves seccions és mostrar-nos alguns aspectes positius delpetit pais de l'Orient Pròxim.

  La pàgina en qüestió es diu; "boikoteurovision.net". I, quan s'hi connecta, s'accedeix a les sigles; "BDS", que són les inicials de; "Bonic", "Divers" i "Sensacional".

  Hem navegat per aquesta web que no és altra cosa que un compendi d'imatges de diferents documentals sobre elpais de l'Orient Pròxim.

EL QUE ÉS "CORRECTE" I EL QUE NO

Anys enrere, quan molts de nosaltres anavem a l'escola o a l'Institut, la majoria de produccions culturals; tan llibres, com revistes, pel·lícules i cançons, havien de passar per la censura que, en moltes ocasions, "mutilava" o, fins i tot, segrestava les publicaciomns, tan d'Espanya, com de l'estranger, que no s'ajustaven als cànons que en aquella època regnaven.

  Així, algunes cançons es van veure retallades, mentre que d'altres van haver de canviar paraules o frases que, en aquell moment, eren considerades; "incoherents" o "incorrectes".

  Sortosament, amb l'arribada de la democràcia, aquelles obres que es van veure modificades o prohibides, han sortirt a la llum amb tots els ets i uts que llavors novan pode tenir.

  Estem en ple segle XXI, i hom s'omplena la boca amb la ja gairebé gastada; "igualtat de gènere", un fet que està bé aplicar, sobre tot en el sentit que, a la mateixa feina, homes i dones cobrin el mateix i tinguin els mateixos drets.


  El divendres, fia 3 de Maig, un mitjà digital es feia ressó del fet que una escola catalana ha començat a retirar de la Biblioteca Escolar obres de caire infantil de les que són "de tota la vida". L'excusa per la seva retirada?. Doncs senzillament, perquè són considerades; "masclistes" i "tòxiques".

  El cert és que no s'han retirat tres o quatre títols, si no més de dos-cents, segons el mitjà apunta. Entre ells, contes; com els de"La Blancaneus" o "La Bella Dorment". O, fins i tot, la popularíssima i molt antiga; "Llegenda de Sant Jordi", en la que, com tots sabem, el Sant cavaller salva la princesa del drac.

  Sembla que llibres; com el de Sant Jordi, es volen sustituir per altres, amb protagonistes femenines, en que la protagonista es salva sola.

  I és que, segons sembla, algú restà interessat en velles pràctiques de censurar o mutilat allò que, de sempre, hqa sigut d'una mateixa manera. Hi ha coses que no podem canviar d'un dia per l'alrtre, que són com són, i hauriem d'acceptar-les tal com són. Un conte, és ficció. I una llegenda, si fa o no fa també. I, evidentment, no ppodem canviart-ho d'avui per demà.

  Hem de deixar les coses com són, i no ficar-nos en embolics que no ens porten a res de bo.

UN TAXI...AMB FUM

La implantació de la Llei Antitabac provoca que, en llocs on abans estava permès o tolerat el fet de fumar, amb aqusta llei queda prohibit o, en alguns casos, restringit a zones marcades a tal efecte.

  Un dels llocs on aquesta llei és aplicable és als vehicles; tan autobusos, com automòbils. Aus autobusos, s'aplica sempre mentre que, als automòbils, aquesta llei només s'aplica si en ells hi viatgen menors.

  Algú em comentava fa uns dies que, sortint d'una reunió, havia hagut d'agafar un taxi per tornar a casa, doncs a aquella hora ja no hi navia bus disponible.

  Aquesta persona em comentava que, malgrat que el conductor no fumava, dins del cotxe l'aire era totalment irrespirable, degut a la mala olor del fum del tabac.

  I és que els taxis haurien de ser també vehicles lliures de fum, docns mai se sap a quina classe de clients cal servir.

  I, tal com diu una cançó dels anys 60 del passat segle XX; "Taxista, pòrta'm al Cel...Però el taxi lliure de fum!".