UN CINEMA MENYS...

   El dia 17 d'Octubre passat es feia públic el tancament dels bars i restaurants, per part de la Generalitat, com una mesura més contra la COVID-19.

  Però també saviem que els cinemes; "Texas", de Barcelona, tancaven, en aquest cas, per no obrir portes mai més.

  Tot i que ja havien estat tancats, l'any 2014 el cineasta; Ventura Pons, va reobrir-los. En aquelles sales, es projectaven pel·lícules, a manera de re-estrena, en versió original, subtitulades en català.

  Des de ja fa uns quants anys, el degoteig de sales de cinema que han tancat ha estat constant. O dit d'altra forma, més que constant. I, fins i tot, sales que, en un moment donat, van gaudir de gran afluència, han hagut d'abaixar persianes.

  Una cançó, dels anys 70 del passat segle, predeia que el llavors incipient i encara rudimentari vídeo, mataria l'estrella de la ràdio.

  El cert és que la ràdio encara perviu. I per molts anys.

  Però, primer els videoclubs, després els DVD i ara les plataformes d'"streaming", estàn matant poc a poc l'estrella de la gran pantalla, sobre tot, donat que algunes produccions cinematogràfiques de nova  creació, ja ni tan sols s'estrenen als cinemes, si no en aquells nous "videoclubs" en linia que, dissortadament, encara tenen un aliat més per acabar amb les sales de projeccions;, com és la COVID-19.

  Foto: Entrada principal de leds sales; TEXAS. Font; CCMA 3/24.cat

ENCARA HA D'APRENDRE MOOLT

  Fa uns anys s'estrenava una pel·lícula, de títol; "Intel·ligència Artificial". Ambientada en un futur, la cinta explica la història d'una adopció, en aquest cas, d'un nen-androide per part d'una família quin pare treballa en una empresa, dedicada a la Intel·ligència Artificial.

  No en forma d'androides, però sí en la de xarxes informàtiques, tenim una intel·ligència artificial que, des de la gestiò de bancs, fins les xarxes socials, passant per les compres en linia, ja podem dir que ho controla tot o gairebé tot.

  Però com reflectia l'agència EP el cap de setmana dels dies 13 i 14 d'Octubre, els sistemes d'I. A. també cometen errors, com el que la xarxa social; "Facebook", ha comès, quan ha blocat un anunci de llavors d'una determinada classe de ceba que una empresa canadenca, dedicada a aquesta hortalissa, havia inserit a la xarxa social. A l'anunci hi apareix una fotografia d'unes quantes cebes senceres i una d'elles, separada de la resta, partida per la meitat. Tal imatge va ser qualificada, per part del sistema d'I. A
. com a; "Obertament sexual" i blocada.

  De fet, no és la primera vegada que això passa, doncs hi ha hagut altres casos, encara que, dsesprés, la xarxa social s'ha disculpat, reactivant els comptes o desblocant els anuncis.

  Tenim una I. A., que ha arribat per quedar-se. Però, la veritat sigui dita,encara li queda molt per aprendre, si volem que actui de manera correcta.

Foto: Captura de l'anunci, objecte de la polèmica. Font: Agència EUROPA PRESS.

DEL MAL GUST A LA DESTRUCTIVITAT

 Rebre informació és tot un dret. I, per altra banda, informar correctament és un deure dels qui estem davant d'un micròfon o de les càmeres.

  Però hi ha determinats mitjans que, més que a informar, es dediquen a "fer llenya" de determinades notícies des d'una doble perspectiva; per una banda, acarnissant-se amb els protagonistes de les mateixes, sobre tot, si aquests són famosos i, d'altra banda, tractant una determinada notícia a tota la graella de programació, lo qual podria, d'alguna manera, cansar l'audiència.

  Tal és el que hem vist aquest dies passats amb el que li ha passat a Josep-Maria Mainat, ex-component de "La Trinca" i, actualment, productor televisiu.

  Un determinat canal televisiu (O, millor dit, anti-televisiu), ha estat, per una banda, assetjant aquesta persona mentre que, per l'altra, ha inclòs el tema a la totalitat de la programació de diversos dies, convertint un problema personal en una mena de "culebrot" de baixa qualitat.

No sé si, en aquest canal, saben que hi ha un Llibre d'Estil i una normativa per informar de manera imparcial i sense cap mena de biaix.

  Si no se l'han llegit, que se'l llegeixin. I, si ho han fet, sembla que ho hagin oblidat.

 

DE LA FOTOGRAFIA A LA FARMACOLOGIA

 La pandèmia de COVID-19, que s'ha acarnissat amb diferents paisos de tot el Món, ha obligat diferents empreses a reorientar o "reinventar"  la seva producció habitual.

  Així, hem pogut veure com empreses que fabricaven roba esportiva s'han dedicat  a la fabricació de material sanitari. O, fins i tot la multinacional espanyola; SEAT, ha transformat una part de la seva fàbrica de Martorell en fàbrica de respiradors. Fins i tot, alguns tallers artesans han aturat la seva producció habitual,d'elaborar, per exemple, sabates i bosses de ma, a fer mascaretes.

  Aquest passat estiu, el mitjà; "Periodista Digital", ens acostava la notícia d'una transformació radical en una empresa nord-americana, líder en el món de la fotografia.

  I és que, invocant la Llei de Producció de Defensa, sorgida durant l'anomenada; "Guerra Freda", el President nord-americà; Donald Trump, ha decidit que la multinacional, dedicada al mnón de la fotografia; "KODAK", es deducció de medicaments contra un pandèmia que s'0està acarnissant, i molt, amb el Continent Americà.

  "Renovar-se o morir", diu una coneguda frase feta. I és que, entre l'aparició de la fotografia digital i la COVID-19, empreses que es dedicaven al món de la pel·lícula i el paper fotogràfic hauran de reinventar-se. 

ENTRETENIMENT O MISÈRIA?

 Quan van aparèixer els canals de "tele" privada, allà per 1990, potser ningú es pensava que un d'ells,; Telecinco, acabaria derivant en el que ha esdevingut en els darrers temps.

  Realment ja hem dit en moltes ocasions que el canal, propietat de l'empresa italiana; "Mediaset", s'ha anat convertint en "anti-televisió". I és que, amb el pas dels anys, aquest canal va cada cop pitjor. En aquest sentit, hom podria dir que cada quilòmetre que caminen, el fan en pitjors condicions. I no em refereixo als problemes de mobilitat, si no d'ètica, respecte i bon "savoir faire" televisiu, aspectes absents en el canal, regentat per Paolo Vasile,.

  Només cal posar-lo a qualsevol hora del dia o la nit, i escoltar crits, insults, discussions, males formes i, fins i tot, veure com es treuen els "drapets bruts" els uns als altres.

  Antigament, quan la "tele" era única i en blanc i negre, hom qualificava alguns programes, sobre tot, sèries i pel·lícules, amb els "rombes"; un pels programes destinats a majors de 14 anys, i dos pels destinats a majors de 18. Però amb aquest canal televisiu, si així podem anomenar-lo, caldria inventar-se un nou codi d'avaluació que, dissoetadament, ja no podrien ser els "rombes", si no directament la sana precaució de no recomanar-lo a cap edat  

EMOJIS; TOT UN "LLENGUATGE DE SIGNES".

Quan van aparèixer els primers aplicatius per al Windows, hom anomenava; "smartIcons" les petitees icones que hi havia a la barra de comandaments i funcions d'aquells primers aplicatius, molts dels quals van ser distribuits de manera gairebé gratuita, incorporats a cursets d'informàtica per fer des de cassa.

  Més tard, i amb l'aparició de les xarxes socials, apareixien les emoticones, anomenades; "emojis" de forma abreujada, quin dia mundial s'ha celebrat recentment.

  De fet, aquestes petites icones que van començar com unes caretes amb diferents expressions, han arribat a convertir-se en tot un conjunt de petites representacions gràfiques que, en la pràctica, ens podrien servir pèr a comunicar-nos sense escriure ni pronunciar un sol mot un fet que ja els ha convertit en el nou i gairebé unoiversal; "llenguatge de signes".

  Precisament amb motiu del passat; Dia Mundial de l'Emoji, les diferents; "majors" de la tecnologia informàtica han anunciat la incorporació de nous i molt suggerents d'aquests ja moltíssims; "ninotets".

  No seria de descartar que, dintre d'uns anys, es féssin servir aquestes imatges, en lloc de lletres, per comunicar-nos per escrit,en el que podria ser una nova i sorprenent forma de "llenguatge jeroglífic".








FOTO: Diverses emoticones o "emojis"

ELA SNUNCIS "FAKE"

  Fa uns quants anys, una coneguda revista setmanal anunciava, entre d'altres, una mena de llanterna que, amb el suggerent nom de; "disc lluminós", es venia via correu.

  Es tractava, efectivament, d'un "disc", doncs era rodó, de color vermell, i duia una bombeta, de les anomenades; "de gota de lent" que, en efecte, feia una llum força potent.

  L'engany de l'anunci consistia en que l'anunciant assegurava que aquell "disc lluminós" disposava d'una "font inesgotable" d'energia. El cert és que d'"inesgotable", no en tenia res, doncs al cap d'un parell o tres de mesos, aquella llanterna va deixar de funcionar. I, en desmuntar-la, hom descobria que la pretesa; "font inesgotable d'energia", era tan caduca com poden ser-ho un parell de piles; "AA" (Abans es deien; "R6"), soldades a una bombeta i un polsador que, en accionar-lo , encenia la bombeta. Tot un engany.

  Actualment aquests anuncis "fake", ens arriben per diferents mitjans que van des de les revistes, fins a Internet, passant també per la "tele". I, a les pàgines web, quin únic afany és el de fer diner fàcil, ens venen qualsevol cosa, en la majoria dels casos, inservibles. I, per fer-les més "creibles", ens ofereixen alguns "testimonis" que, segurament, són tan falsos com allò que ens anuncien.

  I és que la pirateria ja no es restringeix a la música, les pel·lícules o els llibres, si no també a d'altres aspectes de la nostra vida, com poden ser els "medicaments que tot ho curen". I és que davant d'un anunci que pot semblar una falsedat, el millor és no fer-ne cas.