xarxes socials i religió

 

Aquests dies s'està parlant molt de xarxes socials, concretament, de la conegudíssima; "TikTok" una xarxa social que, si be en un principi va ser creada per intercanviar formes de ballar, se'ls ha escapat de les mans.

Pereò lluny de la xarxa xinesa n'hi ha d'altres, on podem trobar de tot, o gairebé de tot, des de música i viceoclips, fins a pel·l´cules, algunes d'elles en versió original, passant per consells d'autoajuda, presentats per professionals de la Psicologia i, fins i tot, actes religiosos.

Tal és el cas d'una petita parròquia de la ciutat de Lleida que, utilitzant les possibilitats d'una xarxa social, emet pèr a tot el M´çon la Missa en català i castellà.

No és la única que fa quelcom així, doncs hi ha altres grups religiosos que es valen, per tal de divulgar la seva obra arreu, de les xarxes socials.

I és que, si be hi ha xarxes, com és el cas de "TikTok", que se'ls ha escapat de les mans, altres plataformes tenen continguts de tota mena i, amb tota seguretat,molt més bons.

FOTO: Pàgina d'inici de la xarxa; "Zoom"

INVENTAR-SE PARAULES.

 En nombroses ocasions hem fet referència a l'"efecte plastilina", que les llengües experimenten. Això significa que una llengua pot, en alguns moments, assimilar paraules d'ltres llengües que, per exemple, no tenen traducció ,de moment

Però hi ha qui va una mica més lluny, i en un lloc web que, si be es fa dir; "informatiu", en ocasions ofereix informacions de dubtosa credibilitat, també s'hi dona, en ocasions, el fenòmen de la invenció de paraules.

En una ocasió vaig llegir la paraula; "palinologia". Aquesta paraula, evidentment que no existeix a cap Diccionari, tal i com hem pogut consultar. El cert és que l'autor de la "peça", qui demostra poc coneixement del vocabulari, es referia, naturalment, a la Pal·leontologia. Possiblement es va voler fer el "graciós". Pretò no va aconseguir-ho.

Més recentment, i en una agència de notícies, hem llegit la paraula; "Regolito", en castellà, que tampòc té traducció n català. Degut al sentit que l'hi donen es refereixen, suposadament, a alguna mostra de terra, tot i que els Diccionaris tampoc en donen referències.

Una cosa són els neologismes, paraules que, tard o d'hora entren al Diccionari, degut a la molta utilització que se'n fa en conversa diària. Pero una altra són aquelles paraules que, ja sigui per desconeixement o per voler "fer gràcia", encara que no ho aconsegueixin, no tenen cap mena de sentit.

60 ANYS DESPRÉS...NO ÉS APTA PER A MENORS

 

Ja hem explicat en diferents ocasions el fet que cançons que es van fer fa uns quants anys, avui podrien no ser; "correctes". Així, títols que, en el seu moment, van ser grans èxits, avui serien del tot inpensables degut, precisament, a la lletra.

Basada en una sèrie de llibres de Pamela Lyndon-Travers, la Factoria Disney va gravar la cinta; "Mary Poppins". Es tracta d'una ensucrada història d'una mainadera que, segurament, tots hem vist. Aquesta attiba, utilitzant un paraigües com a paracaigudes, a la casa d'uns infants.

La mainadera més famosa de Holywood, quina història, feta pel·lícula, va endur-se cinc Òscars en el seu moment, veu ara com, 60 anys després d'estrenar-se, la BBFC, un organisme que classifica les pel·lícules a Regne unit, canvia, per "llenguatge discriminatori", la classificació, de categoria; "U" (Per a tots els públics) a "PG" (Poden veure-la els infants, però sota supervisió dels pares). La decissió es deu, segons reflecteix el 3CAT, a la paraula; "hottentot", un terme despectiu que l'Almirall "Boom", un dels personatgres de la cinta, utilitza en dues ocasions.

Tot i que només és als cinemes, i no a les versions per veure a casa que es fa aquesta recomanació, no és, ni molt menys, la primera cinta de la Factoria Disney que, d'alguna manerta, és objecte d'un canvi en la seva classificació.

I és que, dissortadamenty, sembla que allò que abans es considerava,; "apte per a tots els públics", avui ha d'amagar-se, encara que sigui per quelcom sense gran importància, de la vista dels infants.

FOTO: Una escena de; "Mary Poppins". Font: CCMA-3CAT

flauta si, flauta no...

 Un article, a la revista en linia; "Camins Sonors", analitza el fet que, a les escoles i Instituts s'ensenyi a tocar la flauta, un instrument que ells anomenen; "pre-instrument", de fàcil adquisició i portabilitat. I els autors analitzen la "divisió d'opinions" que hi ha respecte de la utilització, precisament, d'aquest instrument.

En aquest sentit, el grup de "palmeros" que actua amb Rosalia, asseguraven a l'agència Europa Press que el que caldria fer és portar més guitarres i menys flautes a les aules, tot fent referència al fet que, segons ells, cal potenciar més el flamenc com a estil musical.

El dilluns passat, TV3 oferia un reportatge ,segons el qual algunes escoles de La Bisbal d'Empordà no opten ni per ensenyar flauta ni guitarra a classe, si no que s'han decantat cap a un dels instruments que formen la cobla, com és el tiple.

De fet, ja fa molts anys que veiem com a les aules s'ensenya a tocar la flauta a l'hora de Música. Tot i això, a moltes escoles hi ha activitats extraescolars, concretament una d'elles és la Música, on es pot aprendre a tocar algun altre instrument que no sigui , precisament, la flauta.

De fet, no estaria malament que, a la classe de música, es donéssin nocions d'altres instreuments que no siguin la flauta, per introduïr més els alumnes en el món musical.

FOTO: Una flauta "de bec". Font: iStock

PLATAFORMES 1QUE DEGENEREN.

 

Amb l'aparició de les plataformes, existia la possibilitat de visionar diversos continguts de manera ininterrompuda. Això si, pagant una petita quantitat.

Amb el temps, aquestes plataformes han anat, fins i tot, acabant amb moltes sales de cinema que, dissortadament, s'han vist forçades a tancar.

Indubtablement qure aquestes plataformes ens han permes veure pel·lícules molt actuals que, en llocs on no hi ha sales de cinema a l'abast, suposava un bon alicient per poder gaudir d'elles.

Però, d'un temps ençà, ja hi ha alguna d'aquestes plataformes que, a més d'haver optat per apujar les tarifes, estan començant a "bombardejar" el públic amb els mateixos, o gairebé els mateixos anuncis que podem veure a través de la televisió convencional.

De fet, l'alternativa de les plataformes és; o pagar més, o veure els molestos anuncis que, de moment, són pocs tot i que és de suposar que, amb el temps, aquests augmentaran en quantitat.

Seria d'esperar que, degut a aquest fenòmen d'interrompre els continguts amb anuncis, es resrti públic que pugui tornar a les sales on,. encara que haguem de pagar., sí que podem veure les pel·lícules sense interrupcions publicitàries i...Com cal veure el bon cinema!.

FOTO: Logos de diverses plataformes

ACCEPTANT L'INACCEPTABLE.

 

Fa dues setmanes que es va celebrar el "Benidorm Fest", el concurs que, suposadament, ha de propiciar que un intèrpret i una cançó vagin a Eurovisió en representació de RTVE.

  I, el cert és que, des del dia 0, molts de nosaltres vam oblidar, per insultant, la "cançó" que va ser escollida. 

Vivim en un moment en el que s'està lluitant molt per llimar les desigualtats entre homes i dnes. I una de les formes de llimar-les és, sens cap mena de dubte, el respecte mutu.

  Si ens mirem el Diccionari de la RAE, que és un dels puntals de la lexicologia castellana, a més de definor; "zorra", com l'animal (Guineu, en català), dona moltes aktres definicions, entre les que està la que es refereix a una persona que va amb astúcia i amb segones intencions. També s'ofereix una dfefinició que, aplicada a una dona, és clarament insultant.

En ocasions hi ha qui escull allò que és menys adient, com en aquest cas malgrat qhe hi hagi, fins i tot,m personalitats rellevants que ho vulguin blanquejar.

El més probable és que, si finalment acaba anant a Eurovisió, proporcioni a la representació espanyyola un altre zero històric.

FOTO: Els components de; "Nebulossa". Font: CCMA-3CAT

  

FEBRER...CARNAVAL.

 Amb el mes de Febrer, arriba el Carnaval, una festa que, en els darrers anys , ha experimentat una gran embranzida a casa nostra.

I és que, any rere any, podem veure pels carrers disfresses, carrosses i comparses que desfilen al ritme de la música, generalment molt alegre; com la música "disco", la samba i la bossanova, originàries del Brasil.

Però durant aquests dies també es celebren sessions de ball en diferents sales o en envelats, muntats a tal efecte.

També els treballadors d'alguns establiments comercials, "dfisfressen" el seu lloc de treball transformant-lo, al menys per unes hores, en quelcom diferent del que normalment són. I, evidentment, també ells mateixos es disfressen amb vestimenta adient a l'ambient que han creat al seu establiment.

Són, en definitiva, dies de disbauxa que, si bé anys enrere estaven presidits per un fred ben viu, sembla que aquest any no seran tan freds.

FOTO: Una comparsa  Font: Google