Fa algunes setmanes, i durant la presentació del seu darrer llibre, que va tenir lloc a Buenos Aires, l'escriptort i periodista espanyol; Arturo Pérez Reverte, va parlar sobre el tan polèmic tema del "llenguatge inclusiu", tan en boca de tothom en els darrers temps.
En moltes ocasions haurem vist, en alguns textos escrits, el terme inclusiu; "Tot@s", en català o; "Tod@s", en castellà.
El límit que aquesta grafia té al parlar és que, si diem; "Todes", en castellà, semblara que estem parlant en asturià. En català ja diem; "totes", per tal de referir-nos al gènere femení, i "tots", pel gènere masculí.
Aquesta "inclusió" va fer que, en les passades Eleccions Generals, un partit; "Podemos", no es presentés com; Unidos Podemos", com fins llavors havia sigut, si no com; "Unidas Podemos"com si el partit estigués format únicament per dones, cosa que no és així, doncs també hi ha homes al partit morat.
Si volem emprar un llenguatge inclusiu, el millor serà dir; "tots i totes", en lloc d'emprar alguna expressió que ens pogués prestar a confusió.
Possiblement, tal i com deia Reverte en declaracions a Reuters; "Si el llenguatge no hagués evolucionat, avui parlariem en llatí". Però no és així, i els diferents idiomes tenen un "efecte plastilina", que els adapta als nous temps en que vivim.
I quí sap com seran, d'aqui a cent o dos-cents anys, els idiomes que avui coneixem i parlem...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada