Allà per els anys 60 del passat Segle XX, quan apareixien els primers artistes d'un moviment al que sembla que el periodista; Manuel Ibáñez Escofet, va batejar com a ; "Nova Cançó", un d'ells venia de la població empordanesa de Verges. Es deia, i es diu encara; Lluis Llach.
Bén aviat aquell noiet de Verges a qui va costar una miqueta pujar als escvenaris, va començar a treure cançons que, en un primer moment, no eren de protesta, amb títols; com ara; "La Barca" o "El Bandoler", que explicaven algunes històries.
Però bén aviat Lluis Llach va començat també a ficar-se en el món de la cançó "compromesa", un de quins primers exemples, que assolia més èxit quan més la prohibien és; "L'Estaca".
Un cop retirat dels escenaris, Lluis Llach va sentir, com tants altres, les ganes de ficar-se en política. I un bon dia es va presentar a les Eleccions, aconseguint un escó.
A finals del mes d'Abril passat es va fer públic que l'ex-cantant havia assistity a diverses poblacions, on havia pronunciat un incendiarei discurs, en el que amenaçava "amb sancions" els funcionaris que "no acatin" les que hom anomena; "lleis de desconnexió amb Espanya".
Només cal comparar el Lluis Llach d'abans amb el d'ara i adonar-se que, encara que sembli mentida, sembla ser que al "Noi de Verges", se li ha pujat el poder al cap.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada