Tot i que són utilitzats de manera massiva des de la segona meitat del segle XX, el cert és que es que els pl+àstics, quin nom els vé de la seva caractewrística, consistent en deixar-se amotllar sense trencar-se, el que es coneix com a plasticitat, ja s'utilitzaven a l'actual; Amèrica Central, des del segle XVI abans de l'Era Cristiana.
Aqusts materials que han adoptat diferents formes, que van des de caixes per contenir aliments, fins a recobriments per a cables, passant per les, avui tan polèmiques, bosses, ha esdevingut un autèntic probem per el medi ambient, degut a que la majoria dels plàstics no són biodegradables.
I és que les restes plàstiques han arribnat, fins i tot, a remotes illes del Pacífic. I, segons estudis, realitzats per experts en vida marina, ajudats per robots submergibles que poden assolir grans profunditats, han estat trobades aquestes substàncies a profunditats on mai podriem haver imaginat que aquestes puguéssin arribar.
Fins i tot, segons Viquipèdia, existeix una anomenada; "illa" o "sopa" de plàstic. Qualificat ja com el més gran abocador del Món pel que fa els residus plàstics, hom calcula que la seva superfície podria ser d'aproximadament 1.400.000 quilòmetres quadrats.
Malgrat que sembli que a la Mediterrània n'hi ha poc, o no n'hi ha, el cert és que, segons reflectia el 3/24.cat el 23 de Juny passat, la costa de Barcelona té el trist rècord de ser la que més residus plàstics conté de tota la Mediterrània.
Una primera solució ha passat per cobrar taxa per bossa de plàstic. Però la solució definitiva seria poder eliminar tot aquest material contaminant o, fins i tot, fabricar-ne que sigui bodegradable, com sembla que ja pot cornqar a passar amb els gots, coberts ò canyetes. I, amb les bosses, la solució passa per utilitzar-ne de reutilitzables, com abans es feia. O, ja que tothom en disposa, anar a comprar amb el carro de la compra.
dijous, 27 de juny del 2019
dimarts, 18 de juny del 2019
UNA LLUITA CONSTANT.
Ja fa temps que va fer-se pública una estadística, segons la qual és molta la quantitat d'aliments que, ja sigui per que no es venen als comerços, ja sigui per altres circumstàncies, acaben el seu cicle al contenidor de la fracció orgànica.
Per evitar aquest malbaratament han aparegut diferents formes d'aprofitament que van des de les anomenades; "doggy bags", que alguns restaurants ja ofereixen als seus clients amb allò que no s'han acabat, fins a una senzilla aplicació per a mòbils.
"Too good to go", Així és com l'aplicatiu s'ha batejat. El mateix posa en contacte botigues d'alimentació i restaurants amb persones que, d'alguna manera, poden aprofitar al final de la jornada, aquells productes que no han sortit a la venda.
L'"app", de la que ja n'hem parlat en aquest programa, té dues parts; per una banda, la dels comerços d'alimentació i rstaurants, que s'hi inscriuen i ofereixen els anomenats; "lots sorpresa" on, per un preu inferior al de venda estàndard, ofereixen diversos productes que poden ser elaborats, si es tracta de restaurants, o naturals, si es tracta de botigues d'alimentació. Per l'altra banda, hi ha la part dels possibles compradors, que s'inscriuen i reben les ofertes al mòbil.
També alguns paisos es "posen les piles" en aquest sentit, i França feia públic fa pocs dies que aprovarà una llei que prohibirà llençar o destruir allò que no es ven.
Però no cal anar tan lluny, doncs a la mateixa ciutat de Girona ja hi ha qui també lluita, i de manera molt activa, contra el malbaratament alimentari. Es tracta del Banc dels Aliments de Girona, un 40 per cent de quins recursos actuals, ja provenen d'aquesta lluita.
I és que si lluitem contra el malbaratament alimentari , també lluitarem en bé del planeta en certa manera, sobre tot per que no es generaran tants residus.
Per evitar aquest malbaratament han aparegut diferents formes d'aprofitament que van des de les anomenades; "doggy bags", que alguns restaurants ja ofereixen als seus clients amb allò que no s'han acabat, fins a una senzilla aplicació per a mòbils.
"Too good to go", Així és com l'aplicatiu s'ha batejat. El mateix posa en contacte botigues d'alimentació i restaurants amb persones que, d'alguna manera, poden aprofitar al final de la jornada, aquells productes que no han sortit a la venda.
L'"app", de la que ja n'hem parlat en aquest programa, té dues parts; per una banda, la dels comerços d'alimentació i rstaurants, que s'hi inscriuen i ofereixen els anomenats; "lots sorpresa" on, per un preu inferior al de venda estàndard, ofereixen diversos productes que poden ser elaborats, si es tracta de restaurants, o naturals, si es tracta de botigues d'alimentació. Per l'altra banda, hi ha la part dels possibles compradors, que s'inscriuen i reben les ofertes al mòbil.
També alguns paisos es "posen les piles" en aquest sentit, i França feia públic fa pocs dies que aprovarà una llei que prohibirà llençar o destruir allò que no es ven.
Però no cal anar tan lluny, doncs a la mateixa ciutat de Girona ja hi ha qui també lluita, i de manera molt activa, contra el malbaratament alimentari. Es tracta del Banc dels Aliments de Girona, un 40 per cent de quins recursos actuals, ja provenen d'aquesta lluita.
I és que si lluitem contra el malbaratament alimentari , també lluitarem en bé del planeta en certa manera, sobre tot per que no es generaran tants residus.
dimarts, 11 de juny del 2019
UN ASSISTENT DE VEU, "NEUTRE"
Darrerament, tan les operadores de telefonia, com la megafomia de les estacions de tren o dels aeroports, estan servides per veus, generalment femenines.
La majoria de les operadores de telefonia ofereixdsen també els seus sistemes de conrtestador automàtic "al núvol" amb notificacions i instruccions enregisrtrades per veus femenines, encara que són comptades les que ofereixen també aquestes notificacions mitjançant gravacions de veu masculina.
Recentment han aparegut uns "assistents de veu", per tenir a casa, els més famosos dels quals són; "Siri", de la nord-americana; Apple, i "Alexa", que és també d'orígen nord-americà. Ambdues usen veu de dona, per tal de comunicar-se amb nosaltres..
Però com que en tot hi ha ja el gènere; "neutre", acaba d'aparèixer; "Q". Es tracta d'un sistema de veu que, segons els seus impulsors proclamen, ´és de veu "neutra".
"Neutre", però en escoltar-lo, hom s'adona de que aquesta "neutralitat", no és més que una veu,més aviat semblada a la d'un adolescent que a la de quelcom "neutre" de vereitat.
Els impulsors l'anomenen; "veu neutra". Pewrò tampoc se sap si algun dia s'arribara a aconseguir una veu que no s'assembli a cap de les que coneixem actualment.
La majoria de les operadores de telefonia ofereixdsen també els seus sistemes de conrtestador automàtic "al núvol" amb notificacions i instruccions enregisrtrades per veus femenines, encara que són comptades les que ofereixen també aquestes notificacions mitjançant gravacions de veu masculina.
Recentment han aparegut uns "assistents de veu", per tenir a casa, els més famosos dels quals són; "Siri", de la nord-americana; Apple, i "Alexa", que és també d'orígen nord-americà. Ambdues usen veu de dona, per tal de comunicar-se amb nosaltres..
Però com que en tot hi ha ja el gènere; "neutre", acaba d'aparèixer; "Q". Es tracta d'un sistema de veu que, segons els seus impulsors proclamen, ´és de veu "neutra".
"Neutre", però en escoltar-lo, hom s'adona de que aquesta "neutralitat", no és més que una veu,més aviat semblada a la d'un adolescent que a la de quelcom "neutre" de vereitat.
Els impulsors l'anomenen; "veu neutra". Pewrò tampoc se sap si algun dia s'arribara a aconseguir una veu que no s'assembli a cap de les que coneixem actualment.
dimarts, 4 de juny del 2019
LLENGUATGE; INCLUSIU O NO?
Fa algunes setmanes, i durant la presentació del seu darrer llibre, que va tenir lloc a Buenos Aires, l'escriptort i periodista espanyol; Arturo Pérez Reverte, va parlar sobre el tan polèmic tema del "llenguatge inclusiu", tan en boca de tothom en els darrers temps.
En moltes ocasions haurem vist, en alguns textos escrits, el terme inclusiu; "Tot@s", en català o; "Tod@s", en castellà.
El límit que aquesta grafia té al parlar és que, si diem; "Todes", en castellà, semblara que estem parlant en asturià. En català ja diem; "totes", per tal de referir-nos al gènere femení, i "tots", pel gènere masculí.
Aquesta "inclusió" va fer que, en les passades Eleccions Generals, un partit; "Podemos", no es presentés com; Unidos Podemos", com fins llavors havia sigut, si no com; "Unidas Podemos"com si el partit estigués format únicament per dones, cosa que no és així, doncs també hi ha homes al partit morat.
Si volem emprar un llenguatge inclusiu, el millor serà dir; "tots i totes", en lloc d'emprar alguna expressió que ens pogués prestar a confusió.
Possiblement, tal i com deia Reverte en declaracions a Reuters; "Si el llenguatge no hagués evolucionat, avui parlariem en llatí". Però no és així, i els diferents idiomes tenen un "efecte plastilina", que els adapta als nous temps en que vivim.
I quí sap com seran, d'aqui a cent o dos-cents anys, els idiomes que avui coneixem i parlem...
En moltes ocasions haurem vist, en alguns textos escrits, el terme inclusiu; "Tot@s", en català o; "Tod@s", en castellà.
El límit que aquesta grafia té al parlar és que, si diem; "Todes", en castellà, semblara que estem parlant en asturià. En català ja diem; "totes", per tal de referir-nos al gènere femení, i "tots", pel gènere masculí.
Aquesta "inclusió" va fer que, en les passades Eleccions Generals, un partit; "Podemos", no es presentés com; Unidos Podemos", com fins llavors havia sigut, si no com; "Unidas Podemos"com si el partit estigués format únicament per dones, cosa que no és així, doncs també hi ha homes al partit morat.
Si volem emprar un llenguatge inclusiu, el millor serà dir; "tots i totes", en lloc d'emprar alguna expressió que ens pogués prestar a confusió.
Possiblement, tal i com deia Reverte en declaracions a Reuters; "Si el llenguatge no hagués evolucionat, avui parlariem en llatí". Però no és així, i els diferents idiomes tenen un "efecte plastilina", que els adapta als nous temps en que vivim.
I quí sap com seran, d'aqui a cent o dos-cents anys, els idiomes que avui coneixem i parlem...
dimecres, 29 de maig del 2019
DEL MORSE A L'EMAIL
El divendres, 24 de Maig passat, van complir-se 175 anys des que Samuel Morse (Boston, 27 Abril 1791-Nova York, 2 Abril 1872) , enviés el primer missatge mitjançant el telègraf, dispositiu que ell mateix havia creat.
De fet, Morse havia estudiat matèries gens relacionades amb l'electricitat i, financerament, es mantenia mercès a la pintura, segons Viquipèdia reflecteix, encara que estava molt interessat en els descobriments relacionats amb l'electricitat.
La primera línia telegràfica va ser instal·lada entre Nova York i Baltimore, però bén aviat al pais es va teixir una xarxa de terminals telegrpàfics.
Malgrat qure el servei ha estat utilitzant-se a tot el planeta fins bén entrat aquest segle XXI, el cert és que les comunicacions mitjançant el mateix, generalment missatges urgents, han anat disminuïnt amb els anys, de tal manera que ja hi ha paisos que l'han deixat com a peça de museu.
I és que a la velocitat que, primer el fax i més tard Internet, amb els xats primer i més tard amb les xarxes socials que es poden, fins i tot, utilitzar des del mòbil, han acabat amb un mitjà de comunicació que, en èpoques passades, va ser, fins i tot, vital.
Tot i això, el cert és que l'anomenat; "Codi Morse", inventat pel mateix creador del telègraf, encara està en plena vigència. I, fins i tot hi ha radioaficionats que prefereixen comunicar-se en aquest sistema més que mitjanánt la veu, lo qual assegura a aquest llenguatge d'impulsos elèctrics que generen "punts" i "ratlles", una vida encara llarga.
De fet, Morse havia estudiat matèries gens relacionades amb l'electricitat i, financerament, es mantenia mercès a la pintura, segons Viquipèdia reflecteix, encara que estava molt interessat en els descobriments relacionats amb l'electricitat.
La primera línia telegràfica va ser instal·lada entre Nova York i Baltimore, però bén aviat al pais es va teixir una xarxa de terminals telegrpàfics.
Malgrat qure el servei ha estat utilitzant-se a tot el planeta fins bén entrat aquest segle XXI, el cert és que les comunicacions mitjançant el mateix, generalment missatges urgents, han anat disminuïnt amb els anys, de tal manera que ja hi ha paisos que l'han deixat com a peça de museu.
I és que a la velocitat que, primer el fax i més tard Internet, amb els xats primer i més tard amb les xarxes socials que es poden, fins i tot, utilitzar des del mòbil, han acabat amb un mitjà de comunicació que, en èpoques passades, va ser, fins i tot, vital.
Tot i això, el cert és que l'anomenat; "Codi Morse", inventat pel mateix creador del telègraf, encara està en plena vigència. I, fins i tot hi ha radioaficionats que prefereixen comunicar-se en aquest sistema més que mitjanánt la veu, lo qual assegura a aquest llenguatge d'impulsos elèctrics que generen "punts" i "ratlles", una vida encara llarga.
dimecres, 22 de maig del 2019
CADA DIA UN RAIG
Hi ha dites que, d'alguna manera, es compleixen.
Tal és el que està passant en aquest mes de Maig, més en aquesta segona quinzena que en la primera. I és en els darrers dies quasi ha plogut cada dia una mica a tot o quasi tot el territori català. A més, les temperatures han semblat més aviat les de finals de Març o principis d'Abril que d'aquest mes de Maig que, en poaraules d'un altre dels refranys, és "El mes de les flors".
La primavera se'n havia anat materialment de vacances i ens va deixar unes temperatures que no eren les de l'època encara que la pluja , sempre que no faci mal, sempre és benvinguda, doncs el camp i les muntanyes en tenien fortça sed.
Tal és el que està passant en aquest mes de Maig, més en aquesta segona quinzena que en la primera. I és en els darrers dies quasi ha plogut cada dia una mica a tot o quasi tot el territori català. A més, les temperatures han semblat més aviat les de finals de Març o principis d'Abril que d'aquest mes de Maig que, en poaraules d'un altre dels refranys, és "El mes de les flors".
La primavera se'n havia anat materialment de vacances i ens va deixar unes temperatures que no eren les de l'època encara que la pluja , sempre que no faci mal, sempre és benvinguda, doncs el camp i les muntanyes en tenien fortça sed.
dimecres, 15 de maig del 2019
L'EDICIÓ MÉS POLÈMICA D'EUROVISIÓ
Des que es va començar a celebrar l'any 1956, el Concurs d'Eurovisió ha estat i és una cita musical de cada primavera que ens dóna l'oportunitat de veure què es fa a diversos paisos euroipeus.
Organitzat per la Unió Europea de Radiodifusió (UER) i la televisió amfitriona que, l levat de poques excepcions, no és altra que la guanyadora de l'edició anterior, el certàmen ha anat canviant amb els anys.
I, si bé en un un principi només hi participaven paisos de l'Europa Occidental, a més d'Israel, pais que no és europeu, però que està afiliat a la UER, actualment rtambé hi participen paisos de l'Europa de l'Est i, fins i tort, dels antípodes; com és el cas d'Austràlia. També s'ha pogut sentir cantar i parlar en català, amb ocasió d'algunes esporàdiques participacions d'Andorra, malgrat que el petit principat pirinenc mai ha passat de les semifinals, que es celebren des que hi participen molts més paisos i, òbviament, se'n han de triar les millors cançons.
El fet que l'any passat, en que el concurs es celebrava a Lisboa, va ser guanyat per Netta, representant d'Israel, amb la cançó; "Toy" va convertir l'edició d'enguany, del dissabte, 18 de Maig a Israel, en polèmica des del minut zero.
Primer van ser acusacions en el sentit que "Toy", tot un manifest anti-assetjament, era un plagi d'una altra cançó. I, després, amb amenaces de boicot si el certàmen es celebrava a Jerusalem, i no a Tel-Aviv, com finalment s'ha decidit celebrar-lo.
I parlant de boicots, sembla que s'ha fet molt viral una web que, amb la pretenció de contrarrestar el boicot al certàmen, tot el que fa quan cliquem sobre alguna de les seves seccions és mostrar-nos alguns aspectes positius delpetit pais de l'Orient Pròxim.
La pàgina en qüestió es diu; "boikoteurovision.net". I, quan s'hi connecta, s'accedeix a les sigles; "BDS", que són les inicials de; "Bonic", "Divers" i "Sensacional".
Hem navegat per aquesta web que no és altra cosa que un compendi d'imatges de diferents documentals sobre elpais de l'Orient Pròxim.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)