UNA MENJA DE CIÈNCIA-FICCIÓ

  Es parla, i molt, de que hi ha persones que pateixen fam al Món, i s'han proposat moltes solucions que, en la pràctica, no han arribat a implantar-se, per diversos motius.

  No sé si heu vist la pel·lícula; "Soylent Green". Doncs en ella els protagonistes mengen uns esrtranys productes, que anomenen; "oylent Yellow" i "Soylent Green", respecticvament.. Uns són com una mena de panets ò baguettes, que són molt tous, mentre que els altres són com una mena de pastilles, de color verd fosc i forma de rombe, aproximadament.

  Doncs el dia 20 d'Octubre, el mitjà digital; "Periodista Digital", incloia un reportatge sobre el que hom anomena; "pinso de pobre". Ha estat presentat a la ciutat brasilera de Sâo Paulo, i es presenta com uns grans, de la forma aproximada d'un cigró. Estàn fets, segons ha pogut saber la mateixa plataforma, a base d'aliments a prop de la seva caducitat.

  El cert és que, de moment, ja ha provocat controvèrsia al Brasil, malgrat que els creadors de la curiosa menja asseguren, per una banda, que es tracta d'un "aliment complet". I, per l'altra, que s'està investigant la manera de fer aquesta menja més atreactiva. Per exemple, que tingui forma de barretes, galetes, fideus o altra.

  "Pinso de pobre", "Menjar per a gossos" (Per la seva similitud). Ara començaran a distribuïr-lo al Brasil. Però sembla que la menja està cridada a generar controvèrsia entre els consumidors.

ON ÉS LA TARDOR?

  Estem a 19 d'Octubre  i, pràcticament, ja ens hem menjat un mes de la tardor que començava el 22 de Setembre.

  Però aquesta tardor que ens ha arribat sembla més aviat una "pròrroga" del calorós estiu que ja fa dies que hem deixat enrere.

  I és que no cal mirar les notícies de la televisió si no, senzillamrent, anar a qualsevol de les platges de les nostres contrades i veure com encara la gent es pot banyar doncs, contràriament al que hauria de passar, fa calor, i l'aigua del mar encara és, literalment. "sopa"..

  Però aquesta "bonança" meteorològica ens porta altres problemes; com la sequera, amb una disminució considerable del cabal dels pantans  que limitara, i molt, el període de rec deñls regadius que usen d'aquella aigua.

  I quelcom encara més trist; els incendis  que, a més d'empportar-se grans superfícies, tan de bosc, com de conreus, també dissortadament s'han empo0rtat algunes vides humanes.

  No es veu la pluja p'er enlloc malgrat que, el dilluns, comencés a fer-ho tímidament sobre una Galícia molt cvastigada pert virulentíssims incendis.

  On és aquell "temps de pluja" que hauria de ser la tardor?.

PER LA BOCA, MOR EL PEIX

Durant els convulsos dies, previs a l'1 d'Octubre, va sorgir la polèmica de si les empreses havien o no de controlar l'ús que els seus treballadpors fan de les noves tecnologies.

  La polèmica sorgia arran de la sentència a favor d'un treballador polonès, si la memòria npo em falla.

  Però, a més d'aquesta polèmica, va sorgir-ne una altra; arran de l'aprovació, per part del Parlament de Catalunya, de les ja suspeses lleis del referèndum i de desconnexió, una internauta va utilitzar ubna conegudíssima xarxa social per tal de carregar durament contra Inés Arrimadas, del partitt; "Ciutadans" a qui, per dir-ho d'una manera planera, "desitjava tots els mals".

  Segons es va difondre a través de tots els mitjans digitals, aquesta persona va sere immediartament acomiadada de la seva feina, cosa lògica, donada la gravetat dels insults, proferits contrta la Diputada, i airejats a la xarxa social.

  Vivim n un món que, volguem-ho o no, està dominat per les noves tecnologies, on no es fa res sense la inestimable col·laboració de les mateixes.

  Però hi ha un fet dramàtic,i és que, de la mateixa manera que anys enrere es parlava d'"assignatura absent" a les escoles l'entrenament dels alumnes per que utiklitzéssin bé els mitjans de comunicació de l'època, ara ppdriem parlar tambe de persones que, si bé tenen les noves tecnologies entre les les seves mans, i estàn registrats en xarxes socials amb gran cobertura i poder, no saben mesurar realment si el que hi ¡pujen pot perjudicar terceres persones i, tan greu com el perjudici als altres, el perjudici a ells mateixos.

  Per a ells, un consell; Abans d'inserir qualsevol mena d'arxiu a la nostra Xarxa Social, repassem-lo molt bé, no sigui que ens porti conseqüències indesitjables.

ANIMALISME A TEMPS PARCIAL

  La nit de dissabte, 2 de Setembre, a diumenge, 3, em va sorprendre una notícia segons la qual l'Alcaldessa de Barcelona; Ada Colau, qui es defineix com a animalista i, com a tal, contrària a les curses de braus, havia felicitat la comunitat musulmana per la que s'anomena; festa del xai.

  En aquesta festa són sacrificats, d'una manera molt violenta, multitud de xais, en un record del sacrifici d'Abraham, un fet que, no només està reflectit a La Bíblia, si no que també ho està a L'Alcorà, el llibre sagrat de l'Islàm.

  El fet és que, tan salvatge és el  que, a més, es considera "festa",consistent en tornar histèric a un pobre toro a base de banderilles i cops d'un capot de color vermell per, finalment, enfonsar-li una espasa fin el puny, per tal de matar-lo, com el de degollar els pobres xais de manera salvatge, dos fets que, senzillament, van en contra dels animals.

  Com totes les coses en aquesta vida, el respecte i la defensa dels animals ha de fer-se a temps complert, i no ser-ne segons qui atempta contra la vida dels animals.

INDEPENDÈNCIA I TOLERÀNCIA

  Fa pocs dies llegia en un mitjà informatiu digital, de tendèmnvcia més aviat dretana, les declaracions d'un imàm, en el sentit de que, segons les seves paraules, si Catalunya s'independitza després de l'hipotètic referèndum de l'1 d'Octubre, aquesta Comunitat esdevindra musulmana o..."no sera",

  Poc dies després llegia en el mateix mitjà una altra notícia que, tan de bo sigui una d'aquestes notícies falses, de les que no cal ni tan sols fer-ne cas, en la que s'explicava que un ex-regidor del PDECAT, el nou partit, nascut de les cendres de l'extincta Convergència, augurava un futur nefast per els no-catalans rresidents a casa nostra, una predicció que, per fer-la més "creïble", anava il·lustrada amb una foto d'un dels episodis més tristos de la Història de la Humanitat; com és el més que condemnable crim que es va cometre, per part dels nazis, contra milers d epersones durant els anys de la II Guerra Mundial.

  Estem en el segle XXI, i, des de sempre, a Catalunya ha estat tothom benvingut, fins el punt que, hores d'ara, no només es parla català i castellà en pràctica igualdat de cndicions a casa nostra, si no que ja hi ha comptabilitzades unes 300 llengües, aproximadament. I, a tal efecte, només cal anar a la veina Salt, en alguns de quins carrers, ja no se sent parlar ni el català ni el castellà.

  Una cosa és la tolerància, i l'altra , molt diferent, és voler canviar les coses per a pitjor, tal i com semblen voler; tan l'imàm de Barcelona, com l'ex-regidor d'un municipi de comarques gironines.

  I, a la vista dels dos camins extrems que es proposen, gairebé que la millor opció passa per no convocar el referèndum, i deixar les coses com estàn, que els catalans no  som, en absolut, mal vistos a la resta d'Espanya, cosa que he pogut comprovar personalment.

  Ja sé que hi haura qui, possiblement m'anomeni "català renegat". Però la millor forma de conservar el que tenim i som a Catalunya, si és que el controvertit referèndum es celebra finalment, passaria necvessàriament per votar NO de forma massiva.

PERDONEU LES...

                                                                                                                   El llenguatge, una bona eina de comunicació, sobre tot si s'expressa amb claredat el que volem dir...

  Però, en ocasions, ens trobem amb cartells anunciadors on se'ns anuncien coses que, com és el cas del "gel fred", que vaig veure en una ocasió, és obvi que el gel és fred (No n'he vist mai de calent).

  El català és una llengua bén viva, i la mostra d'això és el fet quer cada dia són més les persones que, tan per parlar, com per escriure, l'itilityzen.

  Segurament que, si llegim el cartell de la foro de manera ràpida, se'ns passarà el que hi ha al final, on hauria de dir; "Perdoneu les molèsties", no hi diu precisament això, si no quelcom que sembla una mica incongruent.

  I és que sempre de la vida cal llegir-se les coses abans de penjar-les...                                              

PASSANT-SE DE LLESTOS

La feina de traductor és quelcom força laboriós, doncs la persona que tradueix ha d'adaptar el sentiot dels textos a la nova llengua a la qual seran migrats.

  I, tot i que amb els textos en prosa el problema no sigui possiblement tant, la poesia comporta més riscos, un de quins exemples més gràfics el pòdem trobar a les cançons, doncs una cançó pot ser molt alegre en una llengua, i molt trista en una altra.

Si es convoqués un concurs d'idees esbojerrades, possiblement la que es presentava el dia 9 de Maig passat s'enduria la palma a casa.

  Resulta que, per sorpresa de trots, unm grup sindical andalús, amb afinitats amb "Podemos", ha encarregat una traducció a l'andalús. Sí, heu llegit bé, a l'ANDALÚS, del conte:"El Petit Príncep", copnsiderada una de les obres capìtalñs del pilot militar i escriptor francès; Antoine de Saint-Exupéry.

  "Er prinzipito", ral i com es titula en andalús, era presentat el dimarts, dia 9 de Maig, a Sevilla.

  De fet, no és la primera vegada que apareix quelcom ern aquesta variant del castellà, doncs fa uns anys varen aparèixer alguns textos, sobre tot poemes, escrits per autors d'aquella Comunbitat.

  Cal considerar que totes les llengües tenen diverses formes de paerlar-les, però aquestes no constitueixen, tal i com pretenen els impulsors d'aquestra excentricitat, llengües diferents, si no dformes de parlar les llengües originals, o llengües mare.

  Seria ina mica estrany i, fins i tot, un embolic, que en algun moment es féssin aparèixer en les diferents formes de parlar una mateixas llengua, d'obres literàri4es de renom. Una altra cosa és acostar aquestes form3s de parlar al públic, tal i com fa TV3 amb les diferents formes de parlar a Catalunya. Un cas completament diferent seria l'aranès que, en aquest cas, sí que és considerada llengua,i equiparada a l'occità.