La nit de dissabte, 2 de Setembre, a diumenge, 3, em va sorprendre una notícia segons la qual l'Alcaldessa de Barcelona; Ada Colau, qui es defineix com a animalista i, com a tal, contrària a les curses de braus, havia felicitat la comunitat musulmana per la que s'anomena; festa del xai.
En aquesta festa són sacrificats, d'una manera molt violenta, multitud de xais, en un record del sacrifici d'Abraham, un fet que, no només està reflectit a La Bíblia, si no que també ho està a L'Alcorà, el llibre sagrat de l'Islàm.
El fet és que, tan salvatge és el que, a més, es considera "festa",consistent en tornar histèric a un pobre toro a base de banderilles i cops d'un capot de color vermell per, finalment, enfonsar-li una espasa fin el puny, per tal de matar-lo, com el de degollar els pobres xais de manera salvatge, dos fets que, senzillament, van en contra dels animals.
Com totes les coses en aquesta vida, el respecte i la defensa dels animals ha de fer-se a temps complert, i no ser-ne segons qui atempta contra la vida dels animals.
dissabte, 2 de setembre del 2017
diumenge, 6 d’agost del 2017
INDEPENDÈNCIA I TOLERÀNCIA
Fa pocs dies llegia en un mitjà informatiu digital, de tendèmnvcia més aviat dretana, les declaracions d'un imàm, en el sentit de que, segons les seves paraules, si Catalunya s'independitza després de l'hipotètic referèndum de l'1 d'Octubre, aquesta Comunitat esdevindra musulmana o..."no sera",
Poc dies després llegia en el mateix mitjà una altra notícia que, tan de bo sigui una d'aquestes notícies falses, de les que no cal ni tan sols fer-ne cas, en la que s'explicava que un ex-regidor del PDECAT, el nou partit, nascut de les cendres de l'extincta Convergència, augurava un futur nefast per els no-catalans rresidents a casa nostra, una predicció que, per fer-la més "creïble", anava il·lustrada amb una foto d'un dels episodis més tristos de la Història de la Humanitat; com és el més que condemnable crim que es va cometre, per part dels nazis, contra milers d epersones durant els anys de la II Guerra Mundial.
Estem en el segle XXI, i, des de sempre, a Catalunya ha estat tothom benvingut, fins el punt que, hores d'ara, no només es parla català i castellà en pràctica igualdat de cndicions a casa nostra, si no que ja hi ha comptabilitzades unes 300 llengües, aproximadament. I, a tal efecte, només cal anar a la veina Salt, en alguns de quins carrers, ja no se sent parlar ni el català ni el castellà.
Una cosa és la tolerància, i l'altra , molt diferent, és voler canviar les coses per a pitjor, tal i com semblen voler; tan l'imàm de Barcelona, com l'ex-regidor d'un municipi de comarques gironines.
I, a la vista dels dos camins extrems que es proposen, gairebé que la millor opció passa per no convocar el referèndum, i deixar les coses com estàn, que els catalans no som, en absolut, mal vistos a la resta d'Espanya, cosa que he pogut comprovar personalment.
Ja sé que hi haura qui, possiblement m'anomeni "català renegat". Però la millor forma de conservar el que tenim i som a Catalunya, si és que el controvertit referèndum es celebra finalment, passaria necvessàriament per votar NO de forma massiva.
Poc dies després llegia en el mateix mitjà una altra notícia que, tan de bo sigui una d'aquestes notícies falses, de les que no cal ni tan sols fer-ne cas, en la que s'explicava que un ex-regidor del PDECAT, el nou partit, nascut de les cendres de l'extincta Convergència, augurava un futur nefast per els no-catalans rresidents a casa nostra, una predicció que, per fer-la més "creïble", anava il·lustrada amb una foto d'un dels episodis més tristos de la Història de la Humanitat; com és el més que condemnable crim que es va cometre, per part dels nazis, contra milers d epersones durant els anys de la II Guerra Mundial.
Estem en el segle XXI, i, des de sempre, a Catalunya ha estat tothom benvingut, fins el punt que, hores d'ara, no només es parla català i castellà en pràctica igualdat de cndicions a casa nostra, si no que ja hi ha comptabilitzades unes 300 llengües, aproximadament. I, a tal efecte, només cal anar a la veina Salt, en alguns de quins carrers, ja no se sent parlar ni el català ni el castellà.
Una cosa és la tolerància, i l'altra , molt diferent, és voler canviar les coses per a pitjor, tal i com semblen voler; tan l'imàm de Barcelona, com l'ex-regidor d'un municipi de comarques gironines.
I, a la vista dels dos camins extrems que es proposen, gairebé que la millor opció passa per no convocar el referèndum, i deixar les coses com estàn, que els catalans no som, en absolut, mal vistos a la resta d'Espanya, cosa que he pogut comprovar personalment.
Ja sé que hi haura qui, possiblement m'anomeni "català renegat". Però la millor forma de conservar el que tenim i som a Catalunya, si és que el controvertit referèndum es celebra finalment, passaria necvessàriament per votar NO de forma massiva.
dilluns, 3 de juliol del 2017
PERDONEU LES...
El llenguatge, una bona eina de comunicació, sobre tot si s'expressa amb claredat el que volem dir...Però, en ocasions, ens trobem amb cartells anunciadors on se'ns anuncien coses que, com és el cas del "gel fred", que vaig veure en una ocasió, és obvi que el gel és fred (No n'he vist mai de calent).
El català és una llengua bén viva, i la mostra d'això és el fet quer cada dia són més les persones que, tan per parlar, com per escriure, l'itilityzen.
Segurament que, si llegim el cartell de la foro de manera ràpida, se'ns passarà el que hi ha al final, on hauria de dir; "Perdoneu les molèsties", no hi diu precisament això, si no quelcom que sembla una mica incongruent.
I és que sempre de la vida cal llegir-se les coses abans de penjar-les...
dijous, 18 de maig del 2017
PASSANT-SE DE LLESTOS
La feina de traductor és quelcom força laboriós, doncs la persona que tradueix ha d'adaptar el sentiot dels textos a la nova llengua a la qual seran migrats.
I, tot i que amb els textos en prosa el problema no sigui possiblement tant, la poesia comporta més riscos, un de quins exemples més gràfics el pòdem trobar a les cançons, doncs una cançó pot ser molt alegre en una llengua, i molt trista en una altra.
Si es convoqués un concurs d'idees esbojerrades, possiblement la que es presentava el dia 9 de Maig passat s'enduria la palma a casa.
Resulta que, per sorpresa de trots, unm grup sindical andalús, amb afinitats amb "Podemos", ha encarregat una traducció a l'andalús. Sí, heu llegit bé, a l'ANDALÚS, del conte:"El Petit Príncep", copnsiderada una de les obres capìtalñs del pilot militar i escriptor francès; Antoine de Saint-Exupéry.
"Er prinzipito", ral i com es titula en andalús, era presentat el dimarts, dia 9 de Maig, a Sevilla.
De fet, no és la primera vegada que apareix quelcom ern aquesta variant del castellà, doncs fa uns anys varen aparèixer alguns textos, sobre tot poemes, escrits per autors d'aquella Comunbitat.
Cal considerar que totes les llengües tenen diverses formes de paerlar-les, però aquestes no constitueixen, tal i com pretenen els impulsors d'aquestra excentricitat, llengües diferents, si no dformes de parlar les llengües originals, o llengües mare.
Seria ina mica estrany i, fins i tot, un embolic, que en algun moment es féssin aparèixer en les diferents formes de parlar una mateixas llengua, d'obres literàri4es de renom. Una altra cosa és acostar aquestes form3s de parlar al públic, tal i com fa TV3 amb les diferents formes de parlar a Catalunya. Un cas completament diferent seria l'aranès que, en aquest cas, sí que és considerada llengua,i equiparada a l'occità.
I, tot i que amb els textos en prosa el problema no sigui possiblement tant, la poesia comporta més riscos, un de quins exemples més gràfics el pòdem trobar a les cançons, doncs una cançó pot ser molt alegre en una llengua, i molt trista en una altra.
Si es convoqués un concurs d'idees esbojerrades, possiblement la que es presentava el dia 9 de Maig passat s'enduria la palma a casa.
Resulta que, per sorpresa de trots, unm grup sindical andalús, amb afinitats amb "Podemos", ha encarregat una traducció a l'andalús. Sí, heu llegit bé, a l'ANDALÚS, del conte:"El Petit Príncep", copnsiderada una de les obres capìtalñs del pilot militar i escriptor francès; Antoine de Saint-Exupéry.
"Er prinzipito", ral i com es titula en andalús, era presentat el dimarts, dia 9 de Maig, a Sevilla.
De fet, no és la primera vegada que apareix quelcom ern aquesta variant del castellà, doncs fa uns anys varen aparèixer alguns textos, sobre tot poemes, escrits per autors d'aquella Comunbitat.
Cal considerar que totes les llengües tenen diverses formes de paerlar-les, però aquestes no constitueixen, tal i com pretenen els impulsors d'aquestra excentricitat, llengües diferents, si no dformes de parlar les llengües originals, o llengües mare.
Seria ina mica estrany i, fins i tot, un embolic, que en algun moment es féssin aparèixer en les diferents formes de parlar una mateixas llengua, d'obres literàri4es de renom. Una altra cosa és acostar aquestes form3s de parlar al públic, tal i com fa TV3 amb les diferents formes de parlar a Catalunya. Un cas completament diferent seria l'aranès que, en aquest cas, sí que és considerada llengua,i equiparada a l'occità.
dimecres, 10 de maig del 2017
ENTRE ANIMALISME I IRRACIONALITAT
Vivim en una socvietat on es vetlla, d'aslguna manera, per la protecció dels animals, donat que hi ha espècies que estàn en franc perill d'extinció.
Una de les expressions més clares del moviment que hom anomena; "animalisme", és el que lluita contra els espectacles en que es fa patri els animals; com les curses de braus, ja desterrades de terresw catalanes, malgrat que encara es fan alguns "correbous".
El divendres, 5 de Maig passat, tot repassant els diferents portals informatius, em vaig trobar amb una d'aquelles notícies que, si més no, són, certament, esdfereïdores.
Segobns la plataforma; "Aleertrra Digital", una noia que és aficionada a la caça, ha estat amenaçada, via xarxwes socials, per grups animalistes que, fins i tot, van gosar anar a ´l'empresa per la que treballa, per tal de demanar als seus superiors si podien acomiadar-la.
Òbviamernt que aquesta noia ha denunciat els reiterats insults i amenaces que ha rebutr darreramenmt.
Es pot setr animalista, però tampoc és legal anar insultant les persones que practiquen la caça,més quan aquesta activitat és completament legal, tan a Espanya, com a la resta de la UE. I, a més, per si els radicals no hjo sabien, els caçadors respecten moltíssim la llei en el sentit que, quan es declara la veda, deixen de caçar. Però quan cacen, també són respectuosos, i només obtenen les peces justes, per no delmar les espècies.
Una de les expressions més clares del moviment que hom anomena; "animalisme", és el que lluita contra els espectacles en que es fa patri els animals; com les curses de braus, ja desterrades de terresw catalanes, malgrat que encara es fan alguns "correbous".
El divendres, 5 de Maig passat, tot repassant els diferents portals informatius, em vaig trobar amb una d'aquelles notícies que, si més no, són, certament, esdfereïdores.
Segobns la plataforma; "Aleertrra Digital", una noia que és aficionada a la caça, ha estat amenaçada, via xarxwes socials, per grups animalistes que, fins i tot, van gosar anar a ´l'empresa per la que treballa, per tal de demanar als seus superiors si podien acomiadar-la.
Òbviamernt que aquesta noia ha denunciat els reiterats insults i amenaces que ha rebutr darreramenmt.
Es pot setr animalista, però tampoc és legal anar insultant les persones que practiquen la caça,més quan aquesta activitat és completament legal, tan a Espanya, com a la resta de la UE. I, a més, per si els radicals no hjo sabien, els caçadors respecten moltíssim la llei en el sentit que, quan es declara la veda, deixen de caçar. Però quan cacen, també són respectuosos, i només obtenen les peces justes, per no delmar les espècies.
dijous, 4 de maig del 2017
DE LA NOVA CANÇÓ A LES VELLES AMENACES
Allà per els anys 60 del passat Segle XX, quan apareixien els primers artistes d'un moviment al que sembla que el periodista; Manuel Ibáñez Escofet, va batejar com a ; "Nova Cançó", un d'ells venia de la població empordanesa de Verges. Es deia, i es diu encara; Lluis Llach.
Bén aviat aquell noiet de Verges a qui va costar una miqueta pujar als escvenaris, va començar a treure cançons que, en un primer moment, no eren de protesta, amb títols; com ara; "La Barca" o "El Bandoler", que explicaven algunes històries.
Però bén aviat Lluis Llach va començat també a ficar-se en el món de la cançó "compromesa", un de quins primers exemples, que assolia més èxit quan més la prohibien és; "L'Estaca".
Un cop retirat dels escenaris, Lluis Llach va sentir, com tants altres, les ganes de ficar-se en política. I un bon dia es va presentar a les Eleccions, aconseguint un escó.
A finals del mes d'Abril passat es va fer públic que l'ex-cantant havia assistity a diverses poblacions, on havia pronunciat un incendiarei discurs, en el que amenaçava "amb sancions" els funcionaris que "no acatin" les que hom anomena; "lleis de desconnexió amb Espanya".
Només cal comparar el Lluis Llach d'abans amb el d'ara i adonar-se que, encara que sembli mentida, sembla ser que al "Noi de Verges", se li ha pujat el poder al cap.
Bén aviat aquell noiet de Verges a qui va costar una miqueta pujar als escvenaris, va començar a treure cançons que, en un primer moment, no eren de protesta, amb títols; com ara; "La Barca" o "El Bandoler", que explicaven algunes històries.
Però bén aviat Lluis Llach va començat també a ficar-se en el món de la cançó "compromesa", un de quins primers exemples, que assolia més èxit quan més la prohibien és; "L'Estaca".
Un cop retirat dels escenaris, Lluis Llach va sentir, com tants altres, les ganes de ficar-se en política. I un bon dia es va presentar a les Eleccions, aconseguint un escó.
A finals del mes d'Abril passat es va fer públic que l'ex-cantant havia assistity a diverses poblacions, on havia pronunciat un incendiarei discurs, en el que amenaçava "amb sancions" els funcionaris que "no acatin" les que hom anomena; "lleis de desconnexió amb Espanya".
Només cal comparar el Lluis Llach d'abans amb el d'ara i adonar-se que, encara que sembli mentida, sembla ser que al "Noi de Verges", se li ha pujat el poder al cap.
dimecres, 26 d’abril del 2017
UNA PLAÇA EN PERPÈTUES OBRES.
Situada just en el punt de confluència de la Diagonbal i la Meridiana de Barcelona, la Plaça de les Glòries ha eastat, i és encara, motiu de controvèrsia i `polèmica, degut a les moltes obres que s'hi han estat fent sempre.
I és que, si en un passat enara recent la Plaça es veia envoltada per unes anelles de vies elevades que unieen, d'alguna manera, la Meridiana i la Diagonal amb altres punts de la ciutat, ara aquell entramat ha desaparegut i es vol fer passar el transit per sota, per lo qual s'està excavant un túnel que, ja des del primer moment, ha portat també la polèmioca, sobre tot quan, en una ocasió, va caure material del que s'utilitza per la perforació sobre un tren.
I ssembla que ara, des del Consistori barceloní es volen rescindir els contractes amb les empreses adjudicatàries de la construcció d'aquesta obra.
El darrer cap de setrmana d'Abril podiem escoltar una veina que ja fa cinc anys que viu a la zona i, segons ella denunciava a TV3, des que viu allà, nonmés ha vist obres.
Tot i que hom espera que no sigui així, sembla ser que la Plaça de les Glòries té provisionalitat per temps...
I és que, si en un passat enara recent la Plaça es veia envoltada per unes anelles de vies elevades que unieen, d'alguna manera, la Meridiana i la Diagonal amb altres punts de la ciutat, ara aquell entramat ha desaparegut i es vol fer passar el transit per sota, per lo qual s'està excavant un túnel que, ja des del primer moment, ha portat també la polèmioca, sobre tot quan, en una ocasió, va caure material del que s'utilitza per la perforació sobre un tren.
I ssembla que ara, des del Consistori barceloní es volen rescindir els contractes amb les empreses adjudicatàries de la construcció d'aquesta obra.
El darrer cap de setrmana d'Abril podiem escoltar una veina que ja fa cinc anys que viu a la zona i, segons ella denunciava a TV3, des que viu allà, nonmés ha vist obres.
Tot i que hom espera que no sigui així, sembla ser que la Plaça de les Glòries té provisionalitat per temps...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)