La paraula "Vox", procedent directament del llatí, significas, senzillament, "veu" (Voz, en castellà; Voix, en francès; Voce, en italià i Vois, en portuguès).
Fa uns anys, amb el començament de l'auge de l'aprenentatge d'idiomes, però també amb motiu d'una de les moltes reformes que l'ensenyament ha sofetrt ebn aquest país, una editorial, especialitzada en diccionaris de tota mena, va treure al mercat una linia, anomenada "VOX" quina campanya publicitària a la televisió estava presidida per la frase: "Necessito un VOX", com fent referència a que els diccionaris d'aquella linia ho tenien tot pel que fa el vocabulari en diferents llengües o, fins i tot, vocabulari tècnic en la nostra.
Vist el fet que qualsevol pot fundar un partit, apareixia en escena fa unes poques setmanes una nova formació que, per a més senyes, ha adoptat, precisament, el nom llatí; "VOX".
Aquesta formació, segons inmfotrmacions que han apaaregut ja en algúns mitjans, recull persones d'una molt variada procedència; des d'antics militants del PP fins a un ex-funcionari de presons passant, segurament, per altres persones que, segopns les dades que han començat a fer-se públiques, tenen in mente la desaparició, entre d'alttres, de les actuals Comunitats Autònomes, en el que és una claríssima vocació recentralitzadora que, de ben segur, tornaria a negar, tal i com el franquisme va fer en el seu moment, la pluralitat que les CC. AA. representen.
Aquesta formació és, d'acord amb la seva ideologia, com una mena de "Tea Party" a l'espanyola que, si sortíossin guanyadors d'unes eleccions, sembla que voldrien, tot i que no ho han dit, fer desaparèixer el que ells anomenen "partitocràcia".
Un refrany castellà diu: "Díme con quién andas, yu te diré quién eres". A ells, els podriem aplicar: "Dígue'm d'on has begut, i et diré qui éts"
dimecres, 22 de gener del 2014
dijous, 16 de gener del 2014
MICRFOMECENATGE PER UN PROGRAMA DE TELE
L'actual context de crisi que, segons alguns afirmen, sembla anar quedant enrere, ha portat el fet que alguns autors hagin recorregut a l'anomenat "micromecenatge" per tal de poder treure els seus treballs al carrer. Tal opció s'ha donat en casos de llibres, així com discos i pel·lícules que, mercès a les petites aportacions fetes per particulars, a través de societats dedicades a aquesta tasca, han pogut tirar endavant.
El 8 de Gener passat, però, ens sorprenia la notícia de que un programa-debat, que és el "programa estrella" d'un dels canals de TDT més a la dreta; Intereconomia, programa que, per a més senyes, dúu com a títol: "El Gato al agua", ha decidit "passar la gorra" tot inserint un faldó amb un número de compte bancari on, segons sembla, els espectadors poden fer aportacions "caritatives" per que el programa tiri endavant.
Les televisions privades viuen exclusivament de la publicitat, llevat d'aquelles que són "de peatge" o de "!pay per view", com es diu en anglès, per quina recepció cal, a banda de tenit uns equips descodificadors específics, pagar una quota mensual que permet veure la "programació bàsica", i suplements per veure d'altres continguts més específics.
I és que, posats a buscar coses curioses, el fet de demanasr als espectadors que sufraguin a través de remeses econòmiques a un compte bancari, un programa de televisió, ja no només ratlla la curiositat, si no que va molt més enllà.
El 8 de Gener passat, però, ens sorprenia la notícia de que un programa-debat, que és el "programa estrella" d'un dels canals de TDT més a la dreta; Intereconomia, programa que, per a més senyes, dúu com a títol: "El Gato al agua", ha decidit "passar la gorra" tot inserint un faldó amb un número de compte bancari on, segons sembla, els espectadors poden fer aportacions "caritatives" per que el programa tiri endavant.
Les televisions privades viuen exclusivament de la publicitat, llevat d'aquelles que són "de peatge" o de "!pay per view", com es diu en anglès, per quina recepció cal, a banda de tenit uns equips descodificadors específics, pagar una quota mensual que permet veure la "programació bàsica", i suplements per veure d'altres continguts més específics.
I és que, posats a buscar coses curioses, el fet de demanasr als espectadors que sufraguin a través de remeses econòmiques a un compte bancari, un programa de televisió, ja no només ratlla la curiositat, si no que va molt més enllà.
dimecres, 8 de gener del 2014
EL QUE ENS DEPARA L'ANY NOU
Quan erem petits, recordo que tal dia com el 6 de Gener, Diada dels Reis i darrera de les Festes nadalenques, tots ens aixecàvem a les 8 del matí, o abans, amb la il·lusió de saber què ens havien deixat Ses Majestats d'Orient.
Els temps han canviat i, mentre els petits que ara pugen, fan el mateix que fèiem nosaltres quan arriba la Diada dels Reis, nosaltres ja fa dies que parem l'orella i posem uns ulls com plats quan llegim de les pujades de preus que cada primer de Gener ens porta l'any que comença un fet que, si més no, ens obliga a gratar-nos una mica més la butxaca, més si tenim en compte que els sous estan més congelats que el punt més fred de la Terra, que es troba a l'Antàrtida.
I és que amb el nou any que, segons alguns, serà el de la "recuperació", els qui no ens recuperem som, precisament, els ciutadans d'a peu, treballadors que veiem com el SMI és dels més baixos de la UE, mentre que puja la llum, el transport i, segurament, altres coses que també seguiran a aquestes.
I és que, com diu una cançó..."Tot està pels núvols. Quí ho atrapara?".
Els temps han canviat i, mentre els petits que ara pugen, fan el mateix que fèiem nosaltres quan arriba la Diada dels Reis, nosaltres ja fa dies que parem l'orella i posem uns ulls com plats quan llegim de les pujades de preus que cada primer de Gener ens porta l'any que comença un fet que, si més no, ens obliga a gratar-nos una mica més la butxaca, més si tenim en compte que els sous estan més congelats que el punt més fred de la Terra, que es troba a l'Antàrtida.
I és que amb el nou any que, segons alguns, serà el de la "recuperació", els qui no ens recuperem som, precisament, els ciutadans d'a peu, treballadors que veiem com el SMI és dels més baixos de la UE, mentre que puja la llum, el transport i, segurament, altres coses que també seguiran a aquestes.
I és que, com diu una cançó..."Tot està pels núvols. Quí ho atrapara?".
diumenge, 22 de desembre del 2013
BONES FESTES PER A TOTHOM!
Des del DE TOT, UNA MICA, us desitgem que passeu unes bone Festes, i que 2014 sigui molt millor que l'any que deixem enrere.
dimecres, 18 de desembre del 2013
QUALSEVOL COSA ÉS UNA RELIGIÓ
A la novel·la; "Un món feliç", Aldous Huxley proposa una mena de religió que podríem anomenar "fordisme" doncs, al llarg de tota l'obra, els protagonistes adoren un tal Ford. Possiblement l'autor es referís a Henry Ford, el creador de Ford Motor Company i les cadenes de muntatge en massa i, donat que l'obra transcorre a Regne Unit, tracten l'Arquebisbe de Canterbury amb el títol de "Sa Forderria".
Fa pocs dies, l'agència Reuters publicava una notícia, segons la qual, el Tribuna Suprem de Regne Unit dona per vàlida una estranyíssima secta, anomenada "de la cienciologia" de la que, segons sembla, en són adeptes alguns artistes, però quina finalitat sembla no estar gaire clara.
Els fets van venir donats pel fet que una dona, que és "practicant" d'aquest "culte", i que volia casar-se segons el mateix, va recórrer davant l'esmentat tribunal.
El cert és que, de religions, a més de les tresa més majoritàries; Cristianisme, Islam i Budisme, al Món n'hi ha moltes d'altres, algunes amb noms ben estranys com ara; "pastafaris", "Baha'is", "rashimuras", i molts d'altres, una llista que seria molt llarga. El fet és que n'hi ha que, ja sigui per una raó o una altra, volen fer-se passar per religions i, senzillament, són sectes.
Fa pocs dies, l'agència Reuters publicava una notícia, segons la qual, el Tribuna Suprem de Regne Unit dona per vàlida una estranyíssima secta, anomenada "de la cienciologia" de la que, segons sembla, en són adeptes alguns artistes, però quina finalitat sembla no estar gaire clara.
Els fets van venir donats pel fet que una dona, que és "practicant" d'aquest "culte", i que volia casar-se segons el mateix, va recórrer davant l'esmentat tribunal.
El cert és que, de religions, a més de les tresa més majoritàries; Cristianisme, Islam i Budisme, al Món n'hi ha moltes d'altres, algunes amb noms ben estranys com ara; "pastafaris", "Baha'is", "rashimuras", i molts d'altres, una llista que seria molt llarga. El fet és que n'hi ha que, ja sigui per una raó o una altra, volen fer-se passar per religions i, senzillament, són sectes.
dijous, 12 de desembre del 2013
LLUITA CONTRA L'ALCOHOLISME AL VOLANT
Posar-se al volant de qualsevol vehicle implica un gran de responsabilitat per part de la persona que realitza la tasca de conducció, especialment si el vehicle s'utilitza per transportar viatgers, com els autobusos, trens o taxis. O també materials sensibles, com matèries perilloses.
Han estat moltes les campanyes que s'han dut a terme per tal de concienciar els conductors sobre els riscos de conduir sota els efectes de determinades substàncies que, com és el cas de l'alcohol o les drogues, limiten en gran manera la capacitat de reacció.
Ara, però, des del Servei Català de Transit, es llançava una nova iniciativa, com és la retirada temporal del permís de conduir a aquelles persones que siguin addictes a l'alcohol o les drogues,però també a qui, per raons de salut, prengui fàrmacs que puguin interferir en les capacitats de conducció.
Tot i que la proposta ha estat feta des del Servei Català de Transit, el cert és que aquesta mesura haurà de tenir d'altres actors per fer-se efectiva, quals poden ser els metges que, un cop la mesura s'apliqui, ja sigui a nivell de Catalunya o de tot el territori espanyol, hauran de recomanar, no al Servei Català de Transit, si no a la DGT, que és qui expedeix els permisos de conducció, sobre la condició de cada pacient, de forma confidencial, tal i com ja fan ara a l'hora de comunicar les dades de les revisions mèdiques de renovació del permís.
Sigui com sigui, tota precaució és encara poca, malgrat que també la població s'ha concienciat del tema i, quan un grup d'amics surt de nit, ja un d'ells no beu per tal de poder conduir sense risc, una pràctica que, a la resta d'Europa, ja es fa i que aquí també ha començat a arrelar entre la població.
Han estat moltes les campanyes que s'han dut a terme per tal de concienciar els conductors sobre els riscos de conduir sota els efectes de determinades substàncies que, com és el cas de l'alcohol o les drogues, limiten en gran manera la capacitat de reacció.
Ara, però, des del Servei Català de Transit, es llançava una nova iniciativa, com és la retirada temporal del permís de conduir a aquelles persones que siguin addictes a l'alcohol o les drogues,però també a qui, per raons de salut, prengui fàrmacs que puguin interferir en les capacitats de conducció.
Tot i que la proposta ha estat feta des del Servei Català de Transit, el cert és que aquesta mesura haurà de tenir d'altres actors per fer-se efectiva, quals poden ser els metges que, un cop la mesura s'apliqui, ja sigui a nivell de Catalunya o de tot el territori espanyol, hauran de recomanar, no al Servei Català de Transit, si no a la DGT, que és qui expedeix els permisos de conducció, sobre la condició de cada pacient, de forma confidencial, tal i com ja fan ara a l'hora de comunicar les dades de les revisions mèdiques de renovació del permís.
Sigui com sigui, tota precaució és encara poca, malgrat que també la població s'ha concienciat del tema i, quan un grup d'amics surt de nit, ja un d'ells no beu per tal de poder conduir sense risc, una pràctica que, a la resta d'Europa, ja es fa i que aquí també ha començat a arrelar entre la població.
dimecres, 4 de desembre del 2013
DIES NEFASTOS
Els dies que ens arriben notícies de tancaments d'empreses, ja siguin fàbriques, comerços o d'altres o també d'entitats. Són dies nefastos.
Un d'ells, sobre tot per a la Comunitat Valenciana, però també pels que estem davant d'un micro o una càmera, que, d'alguna manera, ens vam sentir una miqueta més orfes sense uns mitjans que, malgrat que no ens arribaven més que per Internet, no deixaven de ser símbol de la pluralitat que, fins ara, hom predicava a boca plena.
I és que el dia 29 de Novembre passat, i amb la nocturnitat que, no precisament, caracteritza la Democràcia, eren clausurades la ràdio i la televisió autonòmiques de la Comunitat Valenciana, popularment conegudes com a "Canal 9". davant les protestes i la ràbia dels treballadors de les mateixes. En aquest sentit, el President de la Comunitat Valenciana; Albnerto Fabra, parlava d''"haver pres una decisió difícil", mentre que Mariano Rajoy, qui es trobava a Vilnius, per assistir a una cimera, assegurava "comprendre" els pobres treballadors.
En aquest sentit, em comentava el mateix dia un conegut quina va ser la buidor que ell mateix va experimentar un 21 de Febrer de 1986, quan al punt just de les 0 hores, ell mateix acomiadava amb gran tristor les emissions d'una emissora que va existir, amb gran èxit, per cert, a la veïna ciutat de Girona tot i que, per suposat, no va anar-hi ni la Policia ni cap jutge, si no que va ser ell mateix qui va tancar els equips tècnics d'emissió.
Que hi ha hagut, o hi ha una crisi, tots ho sabem. Provocada, això si, per qui mai no en té prou de guanyar diners. Però el que no ens esperàvem és aquest retrocés en la pluralitat. Un rtetrocés que, ´és d'esperar que no arribi més lluny. O que, els qui ho han manat, reflexionin.
Un d'ells, sobre tot per a la Comunitat Valenciana, però també pels que estem davant d'un micro o una càmera, que, d'alguna manera, ens vam sentir una miqueta més orfes sense uns mitjans que, malgrat que no ens arribaven més que per Internet, no deixaven de ser símbol de la pluralitat que, fins ara, hom predicava a boca plena.
I és que el dia 29 de Novembre passat, i amb la nocturnitat que, no precisament, caracteritza la Democràcia, eren clausurades la ràdio i la televisió autonòmiques de la Comunitat Valenciana, popularment conegudes com a "Canal 9". davant les protestes i la ràbia dels treballadors de les mateixes. En aquest sentit, el President de la Comunitat Valenciana; Albnerto Fabra, parlava d''"haver pres una decisió difícil", mentre que Mariano Rajoy, qui es trobava a Vilnius, per assistir a una cimera, assegurava "comprendre" els pobres treballadors.
En aquest sentit, em comentava el mateix dia un conegut quina va ser la buidor que ell mateix va experimentar un 21 de Febrer de 1986, quan al punt just de les 0 hores, ell mateix acomiadava amb gran tristor les emissions d'una emissora que va existir, amb gran èxit, per cert, a la veïna ciutat de Girona tot i que, per suposat, no va anar-hi ni la Policia ni cap jutge, si no que va ser ell mateix qui va tancar els equips tècnics d'emissió.
Que hi ha hagut, o hi ha una crisi, tots ho sabem. Provocada, això si, per qui mai no en té prou de guanyar diners. Però el que no ens esperàvem és aquest retrocés en la pluralitat. Un rtetrocés que, ´és d'esperar que no arribi més lluny. O que, els qui ho han manat, reflexionin.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)