Aquesta és una tradició que ja vé d'anys. I, en algunes poblacions, fins i tot es poden admirar Pessebres Vivents, una "performance" de l'època en que va néixer Jesús, representada per actors no-professionals, generalment, els mateixos habitants de la població.
Barcelona també instal·lava, fa anys, un Pessebre tradicional a la cèntrica; Plaça de Sant Jaume.
Però, d'un temps ençà, els, diguemne, Pessebres que s'han instal·lat no són com mana la tradició, és a dir, la representació del naixement de Jesús, si no quelcom força allunyat d'aquesta reporesentació tradicional.
El d'enguany no és menys. I, tot i els canvis en l'ajuntament, el cert és que la recentment encetada; erta Collboni, no es diferencia en aquest aspecte de la passada; era Colau.
I és que, observant-lo de manera detallada, si bé s'hi veuen llocs emblemàtics de la capital catalana, tals com la icònica; "Pedrera", de Gaudí, el cert és que costa una barbaritat trobar allò que és essencial; el Naixement.
Valentí Castanys, autor d'algun dels monòlegs que va enregistrar; Joan Capri, assegurava en un d'aquests, que ell mateix havia enregistrat, que ell era incapaç de fer un Pessebre abstracte.
Doncs els qui han ideat els darrers Pessebrees de la Plaça de Sant Jaume, certament que li han fet el "sorpasso".
FOTO: Pessebre o nyap?. Font: CCMA-3CAT
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada