dilluns, 15 de desembre del 2014
dimecres, 3 de desembre del 2014
ALLÒ QUE EL FUTBOL NO HA DE PORTAR
En una escena d'una pel·lícula, ambientada al Tibet durant la gran enganyifa que per els tibetansi altres pobles que habiten la Xina actual va suposar la irrupció del maoisme, apareix un militar, partidari del qui llavors seria dictador, qui, després de destrossar un mandala a cops de peu, afirma que les religions porten a l'odi.
No és una religió, si no un esport, encara que per a molts afeccionats, com si realment ho fós. I és que el peupilota, com traduïria al català un ja desaparegut company de les ones, desperta autèntiques passions cada cop que hi ha enfrontaments entre equips que, d'alguna manera, es consideren "eterns rivals".
Fins aqui, tot ens podria semblar normal. Incondicionals d'un i altre equip animant, respectivament, els jugadors propis, en un esclat de ganes de que l'equip propi guanyi, apostes sobre el nombre de gols i discussions sobre l'oportunitat o no d'aquella o l'altra decissió arbitral.
En ocasions, però, els crits dintre del camp es traslladen a fora. Llavors és quan, en ocasions, hi ha enfrontaments entre els incondicionals dels dos equips.
Novembre, precisament, s'acomiadava amb una d'aquestes tristes escenes d'enfrontament d'incondicionmals, en aquest cas, de l'Atlético de Madrid i el Deportivo d'A Coruña, uns aldarulls que, contràriament al que sol passar en altres ocasions, es van donar hores abans de l'encontre, de bon matí.
El més greu dels enfrontaments va ser el fet que acabéssin de manera tràgica, amb una més que innecessària mort.
A més, per més quer la LFP va intentar forçar la suspensió de l'encontre, no va ser així, i el mateixc es va jugar, malgrat la tragèdia.
De fet ja es procura que els ultraincondicionals dels equips que s'enfronten en un campo de futbol estiguin separats. i, fins i tot, en alguns camps de clubs importants, alguns grups d'ultraincondicionals ja tenen vetada l'entrada.
Acabarem poagant justos per pecadors, i havent de jugar-se els partits de futbol sote estriuctesw mesures e control d'entrada als camps. O, el més greu. Es podrien jugar algun dia partits de futbol a porta tancada?.
No és una religió, si no un esport, encara que per a molts afeccionats, com si realment ho fós. I és que el peupilota, com traduïria al català un ja desaparegut company de les ones, desperta autèntiques passions cada cop que hi ha enfrontaments entre equips que, d'alguna manera, es consideren "eterns rivals".
Fins aqui, tot ens podria semblar normal. Incondicionals d'un i altre equip animant, respectivament, els jugadors propis, en un esclat de ganes de que l'equip propi guanyi, apostes sobre el nombre de gols i discussions sobre l'oportunitat o no d'aquella o l'altra decissió arbitral.
En ocasions, però, els crits dintre del camp es traslladen a fora. Llavors és quan, en ocasions, hi ha enfrontaments entre els incondicionals dels dos equips.
Novembre, precisament, s'acomiadava amb una d'aquestes tristes escenes d'enfrontament d'incondicionmals, en aquest cas, de l'Atlético de Madrid i el Deportivo d'A Coruña, uns aldarulls que, contràriament al que sol passar en altres ocasions, es van donar hores abans de l'encontre, de bon matí.
El més greu dels enfrontaments va ser el fet que acabéssin de manera tràgica, amb una més que innecessària mort.
A més, per més quer la LFP va intentar forçar la suspensió de l'encontre, no va ser així, i el mateixc es va jugar, malgrat la tragèdia.
De fet ja es procura que els ultraincondicionals dels equips que s'enfronten en un campo de futbol estiguin separats. i, fins i tot, en alguns camps de clubs importants, alguns grups d'ultraincondicionals ja tenen vetada l'entrada.
Acabarem poagant justos per pecadors, i havent de jugar-se els partits de futbol sote estriuctesw mesures e control d'entrada als camps. O, el més greu. Es podrien jugar algun dia partits de futbol a porta tancada?.
dimecres, 26 de novembre del 2014
TOT VA A LA "TELE"
Quan va aaparèixer la televisió, aquesta era una finestra a l'entrreteniment, la informaciío i també, per què no, la formació, on confluien programes dels tres tipus; des de `pel·lícules o novel·les, fins a informatius, documentals i, en una època, una proposta, que rebia e nom de "Televisión Escolar", i s'emetia de dilluns a divendres, a les 10 del matí (No vaig arribar mai a veure cap programa d'aquesta proposta).
La televisió, llavors única, ha anat diversificant-se donant entrada a canals autonòmics i grups privats que produeixen continguts i, evidentment, enriqueixen el panorama de la pluralitat televisiva, malgrat el que alguns pensin.
Però el ceert és que, en algunes ocasions, els continguts se'ls escapen de les mans. Tal és el cas que hem viscut els darrers dies, en que s'ha especulat molt sobre si la "tonadillera"; Isabel Pantoja, enterava o no a presó, en virtud d'una condemna, imposada per l'Audiència Provincial de Màlaga, per blanqueig de capitals. I el que ha estat més curiós; s'ha especulat sobre quin centre escolliria la cantant.
El cert és que el divendres, dia 21 de Novembre, aquesta persona ingressava a presó, envoltada de càmeres de les diferents "teles" privades, que van estar tot el dia oferint i comentant les imatges de l'entrada a presó d'aquesta persona.
Resulta una mica ridícul que, en els temps que vivim, s'acabi mediatitzant una cosa que, en altres paisos, no es mediatitza de cap de les maneres, doncs l'únic que es fa és, com a notícia als informatius, dir el que ha passat i sense imatges, donat que la Justícia ho prohibeix expressament.
La televisió, llavors única, ha anat diversificant-se donant entrada a canals autonòmics i grups privats que produeixen continguts i, evidentment, enriqueixen el panorama de la pluralitat televisiva, malgrat el que alguns pensin.
Però el ceert és que, en algunes ocasions, els continguts se'ls escapen de les mans. Tal és el cas que hem viscut els darrers dies, en que s'ha especulat molt sobre si la "tonadillera"; Isabel Pantoja, enterava o no a presó, en virtud d'una condemna, imposada per l'Audiència Provincial de Màlaga, per blanqueig de capitals. I el que ha estat més curiós; s'ha especulat sobre quin centre escolliria la cantant.
El cert és que el divendres, dia 21 de Novembre, aquesta persona ingressava a presó, envoltada de càmeres de les diferents "teles" privades, que van estar tot el dia oferint i comentant les imatges de l'entrada a presó d'aquesta persona.
Resulta una mica ridícul que, en els temps que vivim, s'acabi mediatitzant una cosa que, en altres paisos, no es mediatitza de cap de les maneres, doncs l'únic que es fa és, com a notícia als informatius, dir el que ha passat i sense imatges, donat que la Justícia ho prohibeix expressament.
dilluns, 24 de novembre del 2014
Recuperada una petita planta que es considerava gairebé extingida a Catalunya
Recuperada una petita planta que es considerava gairebé extingida a Catalunya
És molt positiu per a la Natura que es vagin recuperant plantes i animals que estaven en franca regressió.
És molt positiu per a la Natura que es vagin recuperant plantes i animals que estaven en franca regressió.
dijous, 20 de novembre del 2014
ENTRE SER EXÒTIC I FER EL MURRI
En segles passats, novel·les com ara; "Lazarillo de Tormes" o "La vida del Buscón don Pablos, eren del gènere de la picaresca, protagonitzades per personatges certament molt murris.
Però al llarg dels temps, no només s'ha produït l'aparició de murris, si no també de personatges exòtics, com va ser el cas de "Rodolfo Chikilicuatre", qui va protagonitzar una curiosa aventura, en aqust cas, a Eurovisió.
El personatge en qüestió no era si no un personatge de ficció, amb una disfressa d'allò més graciosa i, per arrodonir-la, una mini guitarra que, segons vam poder saber, se li va trencar dos dies abans de pujar a l'escenari per cantar el "Chiki chiki" una cançó que, a més de ser una mena de rap, contravenia una de les normes del concurs, qual és la que prohibeix parlar de política, en l'estrofa que parla de l'incident entre el rei Joan-Carles I i el ja desaparegut; Hugo Chávez.
I és que després del concurs, el personatge va desaparèixer de l'escena, com si s'hagués evaporat, fins i tot, no ha estat possible saber quin actor (o pallasso) va interpretar tan curiós paper, i de manera tan magistral.
Després de Chikiliquatre, l'any 2010 va estar marcat per la irrupció de Jimmy Jump a l'escenari d'Eurovisió, mentre Dani Diges cantava; "Algo Chiquitito", actuació que l'intèrpret, repreesentant de TVE, va poder repetir al finbal del concurs.
Estem al penúltim mes de 2014, i d'ençà la proclamaciuó de Felip VI com a rei, ò potser una mica abans, es parla d'un tal ·Pequeño Nicolás", un personatge qiue actua de la mateixa manera que ho feia el tal "Jimmy Jump". És a dir, té la estranya habilitat de colar-se en qualsevol acte, per sol·lemne i exclusiu que aquest sigui.
I és que ja només falta que aquest personatge surti un dia, per exemple, al costat del President dels Estats Units. I algú pregunti, senzillament quí és aquell que està al costat del Pequeño Nicolás?...Com en un acudit dels anys 70 del segle passat.
Però al llarg dels temps, no només s'ha produït l'aparició de murris, si no també de personatges exòtics, com va ser el cas de "Rodolfo Chikilicuatre", qui va protagonitzar una curiosa aventura, en aqust cas, a Eurovisió.
El personatge en qüestió no era si no un personatge de ficció, amb una disfressa d'allò més graciosa i, per arrodonir-la, una mini guitarra que, segons vam poder saber, se li va trencar dos dies abans de pujar a l'escenari per cantar el "Chiki chiki" una cançó que, a més de ser una mena de rap, contravenia una de les normes del concurs, qual és la que prohibeix parlar de política, en l'estrofa que parla de l'incident entre el rei Joan-Carles I i el ja desaparegut; Hugo Chávez.
I és que després del concurs, el personatge va desaparèixer de l'escena, com si s'hagués evaporat, fins i tot, no ha estat possible saber quin actor (o pallasso) va interpretar tan curiós paper, i de manera tan magistral.
Després de Chikiliquatre, l'any 2010 va estar marcat per la irrupció de Jimmy Jump a l'escenari d'Eurovisió, mentre Dani Diges cantava; "Algo Chiquitito", actuació que l'intèrpret, repreesentant de TVE, va poder repetir al finbal del concurs.
Estem al penúltim mes de 2014, i d'ençà la proclamaciuó de Felip VI com a rei, ò potser una mica abans, es parla d'un tal ·Pequeño Nicolás", un personatge qiue actua de la mateixa manera que ho feia el tal "Jimmy Jump". És a dir, té la estranya habilitat de colar-se en qualsevol acte, per sol·lemne i exclusiu que aquest sigui.
I és que ja només falta que aquest personatge surti un dia, per exemple, al costat del President dels Estats Units. I algú pregunti, senzillament quí és aquell que està al costat del Pequeño Nicolás?...Com en un acudit dels anys 70 del segle passat.
dimecres, 12 de novembre del 2014
UNA GRAN FICADA DE POTA
Procedeixen del Continent Asiàtic, més concretament del que avui coneixem com l'India. Són els romanís, zíngars o, senzillament, els gitanos, nom que prové del terme; "egipciano", donat antigament a aquest poble, ja que hom creia que procedien d'Egipte. Actualment estàn estesos per tot el continent europeu, essent dintre dels pobles considerats "minoritaris", un dels més nombrosos. També n'hi ha, però en menor número, a la resta del Món. Tenen una cultura i també una llengua pròpia; el romaní o caló, malgrat que molts dels integrants d'aquesr poble han adoptat la llengua del pais on resideixen, i a Espanya han adoptat majoritàriament el castellà.
Fa unes poques setmanes, la Real Academioa Española de la Lengua va treure la nova edició del seu Diccionari Oficial; el DRAE. En ell hi figuren paraules molt utilitzades, i d'altres no tant, amb les seves respectives definicions.
Doncs el divendres, 7 de Novembre, diversos membres de la Comunitat Gitana van manifestar-se davant d'aquest organisme regulador de la llengua castellana, donat que el flamant DRAE dona al terme; "Gitano", entre d'altres, la definició de "trapella".
En aquest sentit, fonts de la Unión Romaní van qualificar la definició com; "Un argument més per avivar el racisme en aquest país", mentre quer la RAE sembla defensar aquesta monumental pifia, feta després d'assegurar que, entre d'altres, havien estat suprimides definicions de caràcter eminentment masclista.
I és que si realment són tants els controls que es passen abans de plasmar una obra tan important com el DRAE en paper i en digital, cal preguntar-se còm és que als senyoprs Acadèmics se'ls hagi passat per alt semblant pifia.
Segons sembla, aquests senyors no s'han molestat en absolut a comprovar que, si bé hi ha alguns gitanos que encara practiquen el nomadisme, en l'actualitat la majoria s'han assentat i treballen, havent-se guanyat la ciutadania dels paisos on resideixen.
Fa unes poques setmanes, la Real Academioa Española de la Lengua va treure la nova edició del seu Diccionari Oficial; el DRAE. En ell hi figuren paraules molt utilitzades, i d'altres no tant, amb les seves respectives definicions.
Doncs el divendres, 7 de Novembre, diversos membres de la Comunitat Gitana van manifestar-se davant d'aquest organisme regulador de la llengua castellana, donat que el flamant DRAE dona al terme; "Gitano", entre d'altres, la definició de "trapella".
En aquest sentit, fonts de la Unión Romaní van qualificar la definició com; "Un argument més per avivar el racisme en aquest país", mentre quer la RAE sembla defensar aquesta monumental pifia, feta després d'assegurar que, entre d'altres, havien estat suprimides definicions de caràcter eminentment masclista.
I és que si realment són tants els controls que es passen abans de plasmar una obra tan important com el DRAE en paper i en digital, cal preguntar-se còm és que als senyoprs Acadèmics se'ls hagi passat per alt semblant pifia.
Segons sembla, aquests senyors no s'han molestat en absolut a comprovar que, si bé hi ha alguns gitanos que encara practiquen el nomadisme, en l'actualitat la majoria s'han assentat i treballen, havent-se guanyat la ciutadania dels paisos on resideixen.
dijous, 6 de novembre del 2014
UNA GUERRA INACABABLE
Des que està permès l'ensenyament de les llengües autonòmiques, cooficials amb el castellà, a les comunitats que disposen de llengua pròpia, hi ha hagut un inacabable degoteig de picabaralles a les mateixes. Unes picabaralles que, fins i tot, han acabat amb sentències judicials tan absurdes com la que existeix a Catalunya, que obliga la Generalitat a pagar els estudis dels fills de les famílies que demanin poder escolaritzar aquests en castellà i no exiateixi aquesta linia al centre docent on aquests alumnes acudeixen.
La nit del dimecres 29 al dijous 30 d'Octubre passat, em va sobtar una curiosa "Carta al Director", adreçada al de Periodista Digital, per part d'una dona, natural de la ptovíncia de Salamanca, que, per raons de treball, ha hagut d'anar a viure a la Comunitat Valenciana on, a més del castellà, es parla el valencià.
La dona en qüestió denuncia la pressumpta "persecució de la llengua castellana" en una Comunitat on precisament el que es parla, el valencià, té força més quantitat de paraules en castellà que en català, si bé és veritat que hi ha paraules que a un castellanoparlant segurament li costen d'entendre.
No sé si aquesta dona s'ha adonat que en aquella Comunitat, si és que no han canviat recentment les coses de manera dràstica, si entrem en una botiga o un restaurant, ens atenen, sempre i en tot moment, en castellà tot i que després, entre els treballadors de l'establiment, es parlin en valencià per passar-se la comanda, un fet que és comprovable i que he viscut en persona.
Ò sigui que el castellà està viu i ben viu en aquella Comunitat, si les coses no han canviat
La nit del dimecres 29 al dijous 30 d'Octubre passat, em va sobtar una curiosa "Carta al Director", adreçada al de Periodista Digital, per part d'una dona, natural de la ptovíncia de Salamanca, que, per raons de treball, ha hagut d'anar a viure a la Comunitat Valenciana on, a més del castellà, es parla el valencià.
La dona en qüestió denuncia la pressumpta "persecució de la llengua castellana" en una Comunitat on precisament el que es parla, el valencià, té força més quantitat de paraules en castellà que en català, si bé és veritat que hi ha paraules que a un castellanoparlant segurament li costen d'entendre.
No sé si aquesta dona s'ha adonat que en aquella Comunitat, si és que no han canviat recentment les coses de manera dràstica, si entrem en una botiga o un restaurant, ens atenen, sempre i en tot moment, en castellà tot i que després, entre els treballadors de l'establiment, es parlin en valencià per passar-se la comanda, un fet que és comprovable i que he viscut en persona.
Ò sigui que el castellà està viu i ben viu en aquella Comunitat, si les coses no han canviat
dimecres, 29 d’octubre del 2014
UNA CONSTITUCIÓ DIGITAL?
Si bé a Espanya torna a haver-hi Constitució des de 1979, passats els anys del franquisme, hi ha paisos que, com és el cas de França o els mateixos Estats Units, en tenen des de fa molts anys i de manera ininterrompuda encara que, en ocasions, ha calgut adaptar aquesta Llei de lleis als nous temps, tot introduïnt esmenes a diversos aspectes de les mateixes.
Les noves tecnologies han contribuït a globalitzar, d'alguna manera, la comunicació i la interrelació entre totes les persones.
Així, si primer van ser els telèfons mòbils més tard era Internet, que va cmençar a popularitzar el correu electtrònic, els xats i ara també les xarxes socials que, fins i tot, es poden uitilitzar des dels nous mòbil sintel·ligents.
Enguany Internet compleix el seu primer quart de segle de vida, i ja arriba a moltes llars, empreses i als telèfons mòbils i "tauletes", amb lo qual la comunicació ha esdevingut definuitivament global.
El creador d'aquesta gran xarxa advocava per una Constitució digital, una Carta Magna que asseguri la protecció dels usuaris, en reconegui els drets i, tal com fan les Constitucions dels diversos paisos, també els deures.
Però el problema sera, sde bén segur, la gran varietat de paisos i de règims polítics que existeixen, alguns dels quals posaran moltíssimes trabes a tal Connstitució, doncs de béns egur que voldran fer-se la "a kla carta".
Les noves tecnologies han contribuït a globalitzar, d'alguna manera, la comunicació i la interrelació entre totes les persones.
Així, si primer van ser els telèfons mòbils més tard era Internet, que va cmençar a popularitzar el correu electtrònic, els xats i ara també les xarxes socials que, fins i tot, es poden uitilitzar des dels nous mòbil sintel·ligents.
Enguany Internet compleix el seu primer quart de segle de vida, i ja arriba a moltes llars, empreses i als telèfons mòbils i "tauletes", amb lo qual la comunicació ha esdevingut definuitivament global.
El creador d'aquesta gran xarxa advocava per una Constitució digital, una Carta Magna que asseguri la protecció dels usuaris, en reconegui els drets i, tal com fan les Constitucions dels diversos paisos, també els deures.
Però el problema sera, sde bén segur, la gran varietat de paisos i de règims polítics que existeixen, alguns dels quals posaran moltíssimes trabes a tal Connstitució, doncs de béns egur que voldran fer-se la "a kla carta".
dijous, 23 d’octubre del 2014
POBRA MALLORCA!
Les dècades dels 50 i 60 del passat segle XX van ser, d'alguna manera, crucials per tal de promocionar Mallorca i, per extensió, Ses Illes, de cares a un turisme que arribava a la costa espanyola, generalment a la recerca de "sol, alegria, platja, flamenc i toros".
I de Mallorca, precisament, se'n va fer una amplíssima promoció musical, amb cançons que van, des de "Bajo el cielo de Palma",que va popularitzar el ja desaparegut; Bonet de San Pedro, i ha estat versionat, entre d'altres, per la també ja en vies de dissolució; Orquestra Plateria, fins "El Puente", també titulada; "Puente a Mallorca", que proposava construïr un pont entre València i la llavors encara paradisiaca illa, passant per moltes altres... "Santa Margarita", que va intrerpretar Lluis Aguilé, "Un sueño de amor", que popularitzés en el seu moment; LIta Torelló, "Vuelo 502" ò la mñitica; "El turista 1.999.999.
D'un temps ençà, però, Mallorca, i més concretament Magaluf, població molt propera a Calvià, i en ella el barri conegut com a "Punta Balena", les coses no son, ni molt menys, les que es publicitaven anys enrere.
I és que, des de ja fa mesos, les xarxes socials i també els mitjans informartius electrònics van plens de fotografies i vídeos que reflecteixen uns fets que, d'alguna manera, desvirtuen el caire familiar que, en un temps passat, es va voler donar al turisme de l'illa gran de les Balears.
El que es cert és que, encara que el grandíssim descontrol que allà regna s'hagi denunciat, segons alguns mitjans publiquen, segueix existint com si les denúncies haguéssin caigut en sac trencat.
Hi haura alkguna manera d'aturar tan gran descontrol o, al contrari, aquella zona de Mallorca va cada cop més "de capa caiguda", arrossegant, si no s'atura, tota l'illa?...
I de Mallorca, precisament, se'n va fer una amplíssima promoció musical, amb cançons que van, des de "Bajo el cielo de Palma",que va popularitzar el ja desaparegut; Bonet de San Pedro, i ha estat versionat, entre d'altres, per la també ja en vies de dissolució; Orquestra Plateria, fins "El Puente", també titulada; "Puente a Mallorca", que proposava construïr un pont entre València i la llavors encara paradisiaca illa, passant per moltes altres... "Santa Margarita", que va intrerpretar Lluis Aguilé, "Un sueño de amor", que popularitzés en el seu moment; LIta Torelló, "Vuelo 502" ò la mñitica; "El turista 1.999.999.
D'un temps ençà, però, Mallorca, i més concretament Magaluf, població molt propera a Calvià, i en ella el barri conegut com a "Punta Balena", les coses no son, ni molt menys, les que es publicitaven anys enrere.
I és que, des de ja fa mesos, les xarxes socials i també els mitjans informartius electrònics van plens de fotografies i vídeos que reflecteixen uns fets que, d'alguna manera, desvirtuen el caire familiar que, en un temps passat, es va voler donar al turisme de l'illa gran de les Balears.
El que es cert és que, encara que el grandíssim descontrol que allà regna s'hagi denunciat, segons alguns mitjans publiquen, segueix existint com si les denúncies haguéssin caigut en sac trencat.
Hi haura alkguna manera d'aturar tan gran descontrol o, al contrari, aquella zona de Mallorca va cada cop més "de capa caiguda", arrossegant, si no s'atura, tota l'illa?...
dimecres, 15 d’octubre del 2014
PER UNA POMA...
Una edició de La Bíblia, dels anys 60 del sdegle passat, incloia diverses làmines, il·lustratives de diversos pasatges del llibre sagrat del Cristianisme. Una d'aquestes il·lustracions dúu com a títol, si la memòria no em falla; "La Temptació d'Eva". A la làmina apareix una escena en la que l'home ofereix a la dona el que semblña ser una poma.
La poma, un fruit gustós que ha inspirat artistes de tota mena i de tots els temps; des de pintors a poetes novel·listes i, fins i tot, músics.
Des de la dècada dels 80 del segle passat, però, existeix una "poma" molt coneguda. És la de l'emopresa; "Apple", fundada per Steve Wozniak i el dfissortadament desaparegut; Steve Jobs, i amb seu central a la població californiana de Cupertino.
I és que, des que van posar al mercat els seus oprimers ordinadors; els McIntosh, més coneguts com a "Mac", l'empresa ha esdevingut tot un símbol en el món de la informàtica, arribant a ser, en certa manera, la competència dels llavors anomenats "ordinadors compatibles". Uns i altres, cada bàndol amb el seu sistema operatiu i característiques , tenen els seus adeptes i detractors.
La "febre" pels productes de la marca de la poma mossegada, però, han anat associats darrerament als telèfons intel·ligents que, amb el nom d'"iPhone", ja arriben a la seva versió 6, per quina adquisició hi ha corredisses i cues arreu del planeta des del passat mes de Stembre, quan es va posar al mercat.
La febre és tanta que, fins i tot les xarxes socials van carregades de vídeos curiosos, relacionats amb la nova joguina dels de Cupertino; des del noi que, només sortir de la botiga, obre la capsa del dispositiu, i aquest surt volant, fins la notícioa, no sé si certa o no, de que el telèfon en qüestió es doblega, lo qual ha creat una sèrie de produccions gracioses a Intrernet, conegudes com a "memes".
I és que, volguem-ho o no, una poma, encara que dibuixada i mossegada, té molt poder.
La poma, un fruit gustós que ha inspirat artistes de tota mena i de tots els temps; des de pintors a poetes novel·listes i, fins i tot, músics.
Des de la dècada dels 80 del segle passat, però, existeix una "poma" molt coneguda. És la de l'emopresa; "Apple", fundada per Steve Wozniak i el dfissortadament desaparegut; Steve Jobs, i amb seu central a la població californiana de Cupertino.
I és que, des que van posar al mercat els seus oprimers ordinadors; els McIntosh, més coneguts com a "Mac", l'empresa ha esdevingut tot un símbol en el món de la informàtica, arribant a ser, en certa manera, la competència dels llavors anomenats "ordinadors compatibles". Uns i altres, cada bàndol amb el seu sistema operatiu i característiques , tenen els seus adeptes i detractors.
La "febre" pels productes de la marca de la poma mossegada, però, han anat associats darrerament als telèfons intel·ligents que, amb el nom d'"iPhone", ja arriben a la seva versió 6, per quina adquisició hi ha corredisses i cues arreu del planeta des del passat mes de Stembre, quan es va posar al mercat.
La febre és tanta que, fins i tot les xarxes socials van carregades de vídeos curiosos, relacionats amb la nova joguina dels de Cupertino; des del noi que, només sortir de la botiga, obre la capsa del dispositiu, i aquest surt volant, fins la notícioa, no sé si certa o no, de que el telèfon en qüestió es doblega, lo qual ha creat una sèrie de produccions gracioses a Intrernet, conegudes com a "memes".
I és que, volguem-ho o no, una poma, encara que dibuixada i mossegada, té molt poder.
dimecres, 1 d’octubre del 2014
HI HA QUI LA SAP LLARGA...
Fa unes setmanes saltava als mitjans la notícia de que, a Veneçuela, un pais on, des que Hugo Chàvez va pujar al poder, és dels més caòtics del planeta. I ara el seu successor; Nicolàs Maduro, dona suport a una "pregària" per alabar la figura de Chávez.
L'"oració" en qüestió no és altra cosa que una versió del Parenostre, una de les pedres angulars, pel que a pregàries es refereix, del Cristianisme. Indubtablement, tal fet ha posat en "peu de guerra" els bisbves del pais que s'han afanyat a titllar la "pregària chavista" de farsa.
No es feia esperar gaire, però, la reacció d'un atrrauxat Maduro, qui gairebé va tractar-los de traidors, malgrat no dier la paraula, tot i que va carregar durament contra ells.
I és que de religions n'hi ha de moltes classes I, dintre de cada una, diverses branques. Però darrerament han aparegut certes formes que, arran del seu "modus operandi", no se sap si anomenar-les religions o donar-les un altre nom.
La veritat és que, si no en teniem prou amb els que es fan dir "pastafaris", caracteritzatsd per posar-se un colador al cap, entre d'altres aspectes, ara ens trobem amb els...Anomenem-los, senzillament, "seguidors de Chávez".
L'"oració" en qüestió no és altra cosa que una versió del Parenostre, una de les pedres angulars, pel que a pregàries es refereix, del Cristianisme. Indubtablement, tal fet ha posat en "peu de guerra" els bisbves del pais que s'han afanyat a titllar la "pregària chavista" de farsa.
No es feia esperar gaire, però, la reacció d'un atrrauxat Maduro, qui gairebé va tractar-los de traidors, malgrat no dier la paraula, tot i que va carregar durament contra ells.
I és que de religions n'hi ha de moltes classes I, dintre de cada una, diverses branques. Però darrerament han aparegut certes formes que, arran del seu "modus operandi", no se sap si anomenar-les religions o donar-les un altre nom.
La veritat és que, si no en teniem prou amb els que es fan dir "pastafaris", caracteritzatsd per posar-se un colador al cap, entre d'altres aspectes, ara ens trobem amb els...Anomenem-los, senzillament, "seguidors de Chávez".
dissabte, 20 de setembre del 2014
JA EL TORNEM A TENIR A SOBRE
Segons la pel·lícula, això va dir LLuis Companys quan estava detingut a Madrid en el moment que un dels que l'havien torturat fins al deixar-li ferides als peus per que els digués on eren els diners de la Generalitat, va tornar a la cel·la.
La mateixa expressió podem aplicar ara mateix a un d'aquells programes de televisió, anomenats "reality shows" que, de tant en tant, tornen a l'actualitat de la més que incerta TDT que funciona en aquest pais.
Com no podria ser d'altra manera, em refereixo a l'incombustible "GH"...que ja compleix la seva edició número 15.
I és que, com cada edició, el programa en qüestió vé amb la polèmica enganxada als talons una polèmica que, en aquest cas, vé donada per la presència d'una cabra i, quàsi trencant una de les estrictes normes de la seva religió, la presència d'una jove de religió musulmana, natural de Ceuta.
No sé si la pobra cabra ha provocat ja polèmica. Però si la jove musulmana que, a més, sembla ser que apareix, o apareixia, al Twitter, doncs sembla que el compte ha estat esborrat, fotografiada degollant un xai, i amb una inscripció amenaçadora a peu d'imatge.
Sigui com sigui, el cas és que ja tornem a tenir entre niosaltres una nova edició d'un dels més antitelevisius concursos que mai han estat emesos. Sembla, però, que té molta audiència.
I és que, com diu una cançó de Joan-Manuel Serrat, "La gente va muy bien, para decir que sí, para decir Amén"...
La mateixa expressió podem aplicar ara mateix a un d'aquells programes de televisió, anomenats "reality shows" que, de tant en tant, tornen a l'actualitat de la més que incerta TDT que funciona en aquest pais.
Com no podria ser d'altra manera, em refereixo a l'incombustible "GH"...que ja compleix la seva edició número 15.
I és que, com cada edició, el programa en qüestió vé amb la polèmica enganxada als talons una polèmica que, en aquest cas, vé donada per la presència d'una cabra i, quàsi trencant una de les estrictes normes de la seva religió, la presència d'una jove de religió musulmana, natural de Ceuta.
No sé si la pobra cabra ha provocat ja polèmica. Però si la jove musulmana que, a més, sembla ser que apareix, o apareixia, al Twitter, doncs sembla que el compte ha estat esborrat, fotografiada degollant un xai, i amb una inscripció amenaçadora a peu d'imatge.
Sigui com sigui, el cas és que ja tornem a tenir entre niosaltres una nova edició d'un dels més antitelevisius concursos que mai han estat emesos. Sembla, però, que té molta audiència.
I és que, com diu una cançó de Joan-Manuel Serrat, "La gente va muy bien, para decir que sí, para decir Amén"...
divendres, 19 de setembre del 2014
EL QUE FALTAVA PER...
El divendres, 19 de Setembre, la plataforma "Periodista Digitasl", inseria una entrevista, realitzada per R4G, una ràdio en linia, a un periodista que, segons sembla, ha estat un temps col·laborant amb la que es fa anomenar "Córdoba TV"
Curiosament, però, sembla que el canal, de caire islamista, no emet des de la capital cordovesa, tal i com seria d'esperar, si no des de San Sebastián de lls Reyes, població de la Comunitat de Madrid. De moment, però, només es pot sintonitzar via Internet.
A la plataforma, i a mode de "televisió a la carta", es poden veure diferents vídeos, en àrab uns, subtitulats en castellà, i d'altres, directament en castellà.
En un d'aquests, en el que es qualifica de "meravellosa" una religió que, per començar, menysté les dones en una tremenda ostentació de masclisme.
El vfdeo alliçona els possibles espectadors sobre còm preparar el viatge a La Meca, una de les obligacions cde tot musulmà, per adorar la "Kaaba", una pedra negra, de forma cúbica, que està situada al centre del pati de la gran mesquita amb que aquella ciutat, prohibida als no-musulmans, compta.
Swembla bén bé veritat que, en els temps que corren, en que hi ha una sèriie de fanàtics embogits que, a cop de ganivet, maten a plaer, hi hagi encara qui vulgui fer apologia d'una religió que, certaqment, enas ha donat massa botons de mostra com per considerar-la poc o gens fiable.
Curiosament, però, sembla que el canal, de caire islamista, no emet des de la capital cordovesa, tal i com seria d'esperar, si no des de San Sebastián de lls Reyes, població de la Comunitat de Madrid. De moment, però, només es pot sintonitzar via Internet.
A la plataforma, i a mode de "televisió a la carta", es poden veure diferents vídeos, en àrab uns, subtitulats en castellà, i d'altres, directament en castellà.
En un d'aquests, en el que es qualifica de "meravellosa" una religió que, per començar, menysté les dones en una tremenda ostentació de masclisme.
El vfdeo alliçona els possibles espectadors sobre còm preparar el viatge a La Meca, una de les obligacions cde tot musulmà, per adorar la "Kaaba", una pedra negra, de forma cúbica, que està situada al centre del pati de la gran mesquita amb que aquella ciutat, prohibida als no-musulmans, compta.
Swembla bén bé veritat que, en els temps que corren, en que hi ha una sèriie de fanàtics embogits que, a cop de ganivet, maten a plaer, hi hagi encara qui vulgui fer apologia d'una religió que, certaqment, enas ha donat massa botons de mostra com per considerar-la poc o gens fiable.
dijous, 11 de setembre del 2014
COMPRAR, LLENÇAR...COMPRAR
Vivim en un món de tecnologia i progrés, com diu una cançó de fa anys.
Un món connectat a Internet, en el que, dissortadament, tot el que fem pot ser "supervisat" des de la distància per no sabem exactrament quines persones o empreses.
Tal és el cas que va passar-li fa poques swetmanes a un amic meu qui, a més, està molt ficat en el tema de la informàtica. Tan que mai ha hagut de portar l'ordinador al taller dels informàtics, doncs ell mateix es reesol els problemes que puguin sortir a la màquina.
Feia un mes, apeoximadament, que aquest amic meu havia instal·lat una versió d'un conegudíssim sistema operatiu, ara ja en procés d'obsolecència, malgrat ser el millor que haurem vist.
Aquesta versió, que esta en anglès, i quin funcionament semblava correcte, va reportar que, un bon dia, just a l'hora de dinar, el meu amic rebés una estranyíssima trucada que, segons sembla, procedia dels creasdor4s del sistemas.
Van explicar-li, també en anglès, per descomptat, que la màquina donava "senyals d'error" i, després de prendre el control de la màquina i fer-li veure els "erroras" (Qui sap si creats a propòsit), van decidir de bloquejar-li l'aparell sense més explicació que el fet que "no tenia llicència".
I és que sembla que, en aquests moments, la única cosa que importa a alguns és que es faci despesa, en el que sigui, sense importar si el que ja tenim funciona correctament. I no és allò de "renovar-se o morir", si no que ès el "comprar, llençar...,comprar", que és força més greu en aquests moments de crisi que estem encara passant.
Un món connectat a Internet, en el que, dissortadament, tot el que fem pot ser "supervisat" des de la distància per no sabem exactrament quines persones o empreses.
Tal és el cas que va passar-li fa poques swetmanes a un amic meu qui, a més, està molt ficat en el tema de la informàtica. Tan que mai ha hagut de portar l'ordinador al taller dels informàtics, doncs ell mateix es reesol els problemes que puguin sortir a la màquina.
Feia un mes, apeoximadament, que aquest amic meu havia instal·lat una versió d'un conegudíssim sistema operatiu, ara ja en procés d'obsolecència, malgrat ser el millor que haurem vist.
Aquesta versió, que esta en anglès, i quin funcionament semblava correcte, va reportar que, un bon dia, just a l'hora de dinar, el meu amic rebés una estranyíssima trucada que, segons sembla, procedia dels creasdor4s del sistemas.
Van explicar-li, també en anglès, per descomptat, que la màquina donava "senyals d'error" i, després de prendre el control de la màquina i fer-li veure els "erroras" (Qui sap si creats a propòsit), van decidir de bloquejar-li l'aparell sense més explicació que el fet que "no tenia llicència".
I és que sembla que, en aquests moments, la única cosa que importa a alguns és que es faci despesa, en el que sigui, sense importar si el que ja tenim funciona correctament. I no és allò de "renovar-se o morir", si no que ès el "comprar, llençar...,comprar", que és força més greu en aquests moments de crisi que estem encara passant.
dimecres, 3 de setembre del 2014
FALTES, FALTETES I FALTASSES
Fa uns anys que algçú de la veina França em va comentar que, en aquell país, hi ha molta gent que no sap escriure correctament la llengua gal·la.
Tal fet, però, també el podem veure i comprovar a casa nostra; tan amb el català com amb el castellà un fet que, segons alguns experts, ha estat provocat per la irrupció de les noves tecnologies i, amb elles, dels missatgfes breus, en els que les paraules es resumeixen de tal manera que, en ocasions, només és resdueixen a una o dues lletres.
Fa poc, una plataforma digital de notícies presentava un senzill test, en llengua castellana, per comprovar el nivell que els lectors tenen d'aquesta llengua. El test consistia en determinar si una sèrie de frases eren o no correctes.
Però el més greu es veu a les platadformes mateixes, sobre tot en aquelles que admeten comentaris, on es poden veure faltes, tan en català com en castellà, algunes d'elles, de caràcter considerablement greu.
I és que, certament, no cal ni anar a la veina França niu esperar a la fi d'aquest saegle per començar a comprovar com les llengües, tot usant el seu "efecter plastilina" comencen a simplificar-se, per bé d'algúns, encara que, segurament, per mal dels mésd puristes dels estudiosos i acadèmics.
Tal fet, però, també el podem veure i comprovar a casa nostra; tan amb el català com amb el castellà un fet que, segons alguns experts, ha estat provocat per la irrupció de les noves tecnologies i, amb elles, dels missatgfes breus, en els que les paraules es resumeixen de tal manera que, en ocasions, només és resdueixen a una o dues lletres.
Fa poc, una plataforma digital de notícies presentava un senzill test, en llengua castellana, per comprovar el nivell que els lectors tenen d'aquesta llengua. El test consistia en determinar si una sèrie de frases eren o no correctes.
Però el més greu es veu a les platadformes mateixes, sobre tot en aquelles que admeten comentaris, on es poden veure faltes, tan en català com en castellà, algunes d'elles, de caràcter considerablement greu.
I és que, certament, no cal ni anar a la veina França niu esperar a la fi d'aquest saegle per començar a comprovar com les llengües, tot usant el seu "efecter plastilina" comencen a simplificar-se, per bé d'algúns, encara que, segurament, per mal dels mésd puristes dels estudiosos i acadèmics.
dijous, 28 d’agost del 2014
ADÉU A EN PERET
Un bon dia, durant els anys 60 del passat segle XX, ca començar a sonar a la ràdio una cançó, en forma de rumba. El títol: "Una lágrima en la arena". Tot i que no hi havia encara xarxes socials, la cançó va començar a fer-se, en certa manera, "viral" i el disc es va vendre molt bé.
Bén aviat, el nom de PERET començava a ressonar per tot arreu i, fins i tot, una altra cançó; "Borriquito", va arribar a ser la cançó de l'estiu, fent entrar la rumba a llocs que no li eren propius, com ara les discoteques.
Els estudiosos diuen que ell va inventar-se la rumba catalana, una rumba que, ara, ha perdut el seu "pare i rei".
La música de Peret, però, continuara sonant i venent-se els discos, doncs la rumba catalana, que va ser tan promocionada per l'artista, ja és, en certa manera, un clàssic.
Bén aviat, el nom de PERET començava a ressonar per tot arreu i, fins i tot, una altra cançó; "Borriquito", va arribar a ser la cançó de l'estiu, fent entrar la rumba a llocs que no li eren propius, com ara les discoteques.
Els estudiosos diuen que ell va inventar-se la rumba catalana, una rumba que, ara, ha perdut el seu "pare i rei".
La música de Peret, però, continuara sonant i venent-se els discos, doncs la rumba catalana, que va ser tan promocionada per l'artista, ja és, en certa manera, un clàssic.
diumenge, 17 d’agost del 2014
CARA I CREU DE LES XARXES SOCIALS
Des que existeixen les anomenades "xarxes socials", uns sistemes de comunicació i relació entre persones que ha deixat enrere els famosos "xats"de forma gairebé definitiva, encara que algunes n'incorporen, el cert és que, en elles, es pot trobart de tot, ò quasi de tot.
I és que, des de vídeos, fotos i, fins i tot, música antiga en "streaming", o una d'elles que tracta sobre Eurovisió, ens podem trobar amb xarxes que ens parlen de cuina, com ara Orielo's Kitchen, que va adreçada als intolerants a la lactosa, d'altres on es parla de moda o de viatges. Fins i tot, n'hi ha per trobar parella, que funcionen a manera d'agència matrimonial en linia i, suposem-ho, gratuïta
Però també n'hi ha de generalistes; com Facebook, possiblement la més famosa, o també Twitter, que és una xarxa de microblocs.
El 14 d'Agost passat, Periodista Digital ens sorprenia amb una d'aquelles notícies, relacionades amb la part menys bonica de les xarzxes socials. Es ttacta d'aquelles persones que segueixen una "cadena dae desafiaments". Tal cadena consisteix en fer quelcom "fora de sèrie", filmar-ho o fotogrtafiar-ho i, després, "penjar-ho" a Internet, mitjançant una xarxa social.
En ocasions, però, hi ha "desafiaments" realment macabres, com el que consisteix en beure sense límit, i passar el "testimoni" a través de le sxarxes. O, com recentment llegia a Periodista Digital, el "desafiament de foc", que un jove va fer, per pujar-lo a Internet.
No seria millor prohibir aquestes pràctiques, en lloc de, com fara la Premier, esborrar els gols que es pujin a les xarzxesa socials?. Suposo que, com que els "!desafiaments" no són quelcom que doni diners, no es fara res, com sempre.
Està molt clar que protegit la fam de diners d'algunes grans empreses està per sobree de la protecció de la salut de les persones.
I és que, des de vídeos, fotos i, fins i tot, música antiga en "streaming", o una d'elles que tracta sobre Eurovisió, ens podem trobar amb xarxes que ens parlen de cuina, com ara Orielo's Kitchen, que va adreçada als intolerants a la lactosa, d'altres on es parla de moda o de viatges. Fins i tot, n'hi ha per trobar parella, que funcionen a manera d'agència matrimonial en linia i, suposem-ho, gratuïta
Però també n'hi ha de generalistes; com Facebook, possiblement la més famosa, o també Twitter, que és una xarxa de microblocs.
El 14 d'Agost passat, Periodista Digital ens sorprenia amb una d'aquelles notícies, relacionades amb la part menys bonica de les xarzxes socials. Es ttacta d'aquelles persones que segueixen una "cadena dae desafiaments". Tal cadena consisteix en fer quelcom "fora de sèrie", filmar-ho o fotogrtafiar-ho i, després, "penjar-ho" a Internet, mitjançant una xarxa social.
En ocasions, però, hi ha "desafiaments" realment macabres, com el que consisteix en beure sense límit, i passar el "testimoni" a través de le sxarxes. O, com recentment llegia a Periodista Digital, el "desafiament de foc", que un jove va fer, per pujar-lo a Internet.
No seria millor prohibir aquestes pràctiques, en lloc de, com fara la Premier, esborrar els gols que es pujin a les xarzxesa socials?. Suposo que, com que els "!desafiaments" no són quelcom que doni diners, no es fara res, com sempre.
Està molt clar que protegit la fam de diners d'algunes grans empreses està per sobree de la protecció de la salut de les persones.
dijous, 7 d’agost del 2014
MÉS CINEMES TANCATS...
L'estiu que ja ha passaat, o esta passant, l'equador, ens deixa, al menys que sapiguem, tres cinemes més tancats.
D'una banda, el Club Coliseum, una d'aquelles antigues sales d'una sola i gran pantalla panoràmica i corvada, de la capital catalana, que a finals de Juliol passat abaixava persianes per sempre.
I, amb els primers dies d'Agost, arribava la notícia del tancament dels cinemes Imax Port Vell, de Barcelona, així com el de Madrid, méss recent el darrer dels cinemes, que oferien pel·lícules en 3D, filmades en un format especialment dissenyat per aquestes sales.
I és que, entre la pujada de l'IVA, el fet que alguns canals de pagament ofereixen les pel·lícules a poc temps de la seva estrena, les descàrregues i la crisi en general, estan fent que, materialment, ens anem quedant sense sales de projecció.
Com un trist degoteix, hem anat veient com diferents sales de cinema han anat abaixanr persianes. Girona, per no anar més lluny, havia copmptat no fa gaire amb unes 43 sales de cinema, de les quals ja n'han tancat, o mig tancat, 11, i Palamós, que en tenia sis, ara ja només compta amb una multi-sala, de tres.
Possiblement sigui aquesta una nova "erta del cinema". Però, la veritat, no hi ha com poder veure una pel·lícula en pantalla gran, amb tot el que això suposa de detalls.
D'una banda, el Club Coliseum, una d'aquelles antigues sales d'una sola i gran pantalla panoràmica i corvada, de la capital catalana, que a finals de Juliol passat abaixava persianes per sempre.
I, amb els primers dies d'Agost, arribava la notícia del tancament dels cinemes Imax Port Vell, de Barcelona, així com el de Madrid, méss recent el darrer dels cinemes, que oferien pel·lícules en 3D, filmades en un format especialment dissenyat per aquestes sales.
I és que, entre la pujada de l'IVA, el fet que alguns canals de pagament ofereixen les pel·lícules a poc temps de la seva estrena, les descàrregues i la crisi en general, estan fent que, materialment, ens anem quedant sense sales de projecció.
Com un trist degoteix, hem anat veient com diferents sales de cinema han anat abaixanr persianes. Girona, per no anar més lluny, havia copmptat no fa gaire amb unes 43 sales de cinema, de les quals ja n'han tancat, o mig tancat, 11, i Palamós, que en tenia sis, ara ja només compta amb una multi-sala, de tres.
Possiblement sigui aquesta una nova "erta del cinema". Però, la veritat, no hi ha com poder veure una pel·lícula en pantalla gran, amb tot el que això suposa de detalls.
diumenge, 3 d’agost del 2014
L'INSULT FÀCIL
A principis d'Agost, la plataforma "Periodista Digital" inseria l'extracte d'una entrevista al dramatuirg català; Albert Boadella qui, en altres temps, era un fervent defensor de Catalunya i ara, com si li haguéssin fet quelcom de dolent, no vol ni sentir parlar de TV3, negant, fins i tot, declaracions davant el mitjà autonòmic, com va passar fa molt poc davant el Congrés dels Diputats.
En el decurs de l'entrevista, realitzada a l'artista per part de reporters de P. D., Boadella declarava que "TV3 està alienada", en el sentit de que, com a telebvisió pública que és, "balla" al so que li toca el partit en el Govern, un fet que també passa amb TVE i, segurament, amb totes o gauirebé totes les "teles" autonòmiques.
La plataforma admet comentaris dels lectors, així com respostes d'altres lectors que puguion llegir els comentaris. En aquest sentit, un determinat lector va comentar, precisament, el fet paradoxal del canvi d'actitud de l'artista, que és català, en vers tot el que tingu quelcom a veure amb Catalunya.
A aquest comentari, un altre lector va contestar, tot corregint una falta d'ortografioa castellana, un fet que a tots ens pot passar. Però, en lloc de quedar-se aqui i callar, el segón lector va anar més enllà i, abusant de la llibertat que la plataforma dona, va tractar el primer de "xenòfob i feixista!".
Quina "xenofòbia" i quin "feixisme" hi ha en comentar un senzill fet amb paraules planeres i sense cap mena d'excés?. Certament, cap.
Però el cert és que hi ha qui se li dona un ditet i, com qui no vol la cosa, es prenen tot el braç i, senee cap mena de raó, deixen anar insults gratuïts. No es pot anar així per la vida.
En el decurs de l'entrevista, realitzada a l'artista per part de reporters de P. D., Boadella declarava que "TV3 està alienada", en el sentit de que, com a telebvisió pública que és, "balla" al so que li toca el partit en el Govern, un fet que també passa amb TVE i, segurament, amb totes o gauirebé totes les "teles" autonòmiques.
La plataforma admet comentaris dels lectors, així com respostes d'altres lectors que puguion llegir els comentaris. En aquest sentit, un determinat lector va comentar, precisament, el fet paradoxal del canvi d'actitud de l'artista, que és català, en vers tot el que tingu quelcom a veure amb Catalunya.
A aquest comentari, un altre lector va contestar, tot corregint una falta d'ortografioa castellana, un fet que a tots ens pot passar. Però, en lloc de quedar-se aqui i callar, el segón lector va anar més enllà i, abusant de la llibertat que la plataforma dona, va tractar el primer de "xenòfob i feixista!".
Quina "xenofòbia" i quin "feixisme" hi ha en comentar un senzill fet amb paraules planeres i sense cap mena d'excés?. Certament, cap.
Però el cert és que hi ha qui se li dona un ditet i, com qui no vol la cosa, es prenen tot el braç i, senee cap mena de raó, deixen anar insults gratuïts. No es pot anar així per la vida.
dimarts, 29 de juliol del 2014
UN SERVEI A LA SOCIETAT...I EL TREUEN
La penúltima setmana de Juliol passat, la plataforma; "Periodista Digital" es feia ressó del fet que, amb el canvi en la direcció de TVE, dsesapareixeria un dels programes d'èxit de les tardes de l'hivern passat; "Entre todos".
L'espai, a manera de la "campanya benèfica", que va ser popularíssima ja fa molts anys, ajudava a famílies en dificultats, moltes de les quals, han aconseguit muntar, fins i tot, un petit negoci mercès a aportacions de persones que trucaven al programa, en un gest de solidaritat.
Criticat per algun articulista de PD, com a "televisió groga", el cert és que l'espai no deixava de tenir el seu encant, més quan la resta de canals, sobre tot els privats, van plens de l'anomenada "teleporqueria", consistent en tirar-se els plats pel cap i, paradoxalment, cobrear grans sumes de diners per, senziullament, escridassar-se i barallar-se davant d'una càmera.
Però tornant a la notícia que publicava PD, una plataforma on es poermet fer comentaris, el cert és que n'hi havia un que possiblement reflecteix quines són les intencions del nou home fort del canal públic; amagar una realitat que és palpable, només passejant pels carrers de qualsevol ciutat i veure, on abans hi habvia quantitat de botigues més o menys grans, moltesa de les persianes abaixades, i els cartells de: "En venda", "Es lloga" o "Es traspassa local".
"No interessa-deia el comentari-mostrar al Món els problemes". I és que, realment, si es mostréssin més les vergonyes d'una crisi que, amb tanta retallada, ha portat molta gent a la pobresa, possiblement es faria quelcom per apaibagar aquesta crisi, doncs sembla que no es fa res, encara que es donin dades "optimistes"
O és quye, possiblement, a més de la prssió per que s'amagiui la situació actual, també n'hi ha una altra, per part dels "xiringuitos" de discussions i baralles?.
L'espai, a manera de la "campanya benèfica", que va ser popularíssima ja fa molts anys, ajudava a famílies en dificultats, moltes de les quals, han aconseguit muntar, fins i tot, un petit negoci mercès a aportacions de persones que trucaven al programa, en un gest de solidaritat.
Criticat per algun articulista de PD, com a "televisió groga", el cert és que l'espai no deixava de tenir el seu encant, més quan la resta de canals, sobre tot els privats, van plens de l'anomenada "teleporqueria", consistent en tirar-se els plats pel cap i, paradoxalment, cobrear grans sumes de diners per, senziullament, escridassar-se i barallar-se davant d'una càmera.
Però tornant a la notícia que publicava PD, una plataforma on es poermet fer comentaris, el cert és que n'hi havia un que possiblement reflecteix quines són les intencions del nou home fort del canal públic; amagar una realitat que és palpable, només passejant pels carrers de qualsevol ciutat i veure, on abans hi habvia quantitat de botigues més o menys grans, moltesa de les persianes abaixades, i els cartells de: "En venda", "Es lloga" o "Es traspassa local".
"No interessa-deia el comentari-mostrar al Món els problemes". I és que, realment, si es mostréssin més les vergonyes d'una crisi que, amb tanta retallada, ha portat molta gent a la pobresa, possiblement es faria quelcom per apaibagar aquesta crisi, doncs sembla que no es fa res, encara que es donin dades "optimistes"
O és quye, possiblement, a més de la prssió per que s'amagiui la situació actual, també n'hi ha una altra, per part dels "xiringuitos" de discussions i baralles?.
divendres, 25 de juliol del 2014
COM SI EL DÒMINO FÉS TAN SOROLL...
El divendres, 25 de Juliol passat, l'Ajuntrament de Sevilla aprovava una absurda normativa que, entre altres coses, prohibeix jugar al dòmino a les terrasses exteriors de les vafeteries "per que és sorollós".
La normativa, però, permet que, en ocasó de les "romerías", les Germandats Rocieras puguin disparar petards de 9 del matí a 10 de la nit, així com l'establiment de bars musicals o discoteques en edifiis que estigfuin prop de les vivendes.
L'ordenança, però, tot i que parla de les accelerades innecessàries, sembla que no diu res respecte de les motos que, amb el tub d'escapament sense silenciandor, passen a qualsevol hora, i provoquen un soroll que es fa insoportable. O, i això tampoc ho toca, els cotxes que van amb el "txaka-txaka", música repetitiva, a tot volúm i que, dit sigui de passada, produeixen l'efecte d'una discoteca ambulant.
Realment sembla que aquiesta normativa estigui totalmernt en contra de que quatre avis puguin jugar tranquil·lament al dòmino a les trerrasses dels bars, tot prenent-se un cafè una activitat que no és tani tan sorollosa com diuen els qui han aprovat la normativa.
I és que darrerament, sembla que la gent s'ha tornat massa "finolis", i tot molesta. Entre poc i massa!
La normativa, però, permet que, en ocasó de les "romerías", les Germandats Rocieras puguin disparar petards de 9 del matí a 10 de la nit, així com l'establiment de bars musicals o discoteques en edifiis que estigfuin prop de les vivendes.
L'ordenança, però, tot i que parla de les accelerades innecessàries, sembla que no diu res respecte de les motos que, amb el tub d'escapament sense silenciandor, passen a qualsevol hora, i provoquen un soroll que es fa insoportable. O, i això tampoc ho toca, els cotxes que van amb el "txaka-txaka", música repetitiva, a tot volúm i que, dit sigui de passada, produeixen l'efecte d'una discoteca ambulant.
Realment sembla que aquiesta normativa estigui totalmernt en contra de que quatre avis puguin jugar tranquil·lament al dòmino a les trerrasses dels bars, tot prenent-se un cafè una activitat que no és tani tan sorollosa com diuen els qui han aprovat la normativa.
I és que darrerament, sembla que la gent s'ha tornat massa "finolis", i tot molesta. Entre poc i massa!
dijous, 17 de juliol del 2014
LES PIFIES ORTOGRÀFIQUES
El dijous, 17 de Juliol passat, apareixia a la plataforma "Periodista Digital" una notícia, segons la qual, un dels canals del grup; Atresmedia, havia comès una pifia ortogràfica en un dels títols del seu butlletí informatiu de tarda del dia anterior, un fet que, dit sigui de passada, tots podem trovar-nos hi, doncs en ocasions, ja siguin les presses o qualsevol altra circumstància ens poden dur a aquest problema, d'altra banda, no tan greu, sobre tot si tenim en compte que, possiblement en el passat, algunes paraules podrien haver tingut la grafia que hem emprat de forma errònia.
El problema va sorgir quan, en lloc d'escriure "Chapuceros", van escriure "Chapuzeros" una grafia que, segurament, havia estat vigent fa tres-cents anys, si és que el mot existia ja, tal i com passa amb altres paraules, tan del castellà com d'altres llengües que, amb el temps, han evolucionat cap a una més que evidwent simplificació. I, segons publicava fa uns anys una rtevista especialitzada en investigació, aquesta simplificació continuiara amb el pas del temps.
No cal anar tres-cents anyus enrere per veure que, a més d'una pètita pifla que no té tanta inmportància, també hi ha gent que no saben escriure en la seva pròpia llengua. Fa uns anys, algú em comentava, i no sense raó, que a la veina França hi ha molta gent que no saben escriure corectament en la llengua gal·la.
Però no cal marxar d'aqui, doncs en alguna ocasió han caigut a les meves mans documents, originats per persones que, en teoria, haurien de saber escriure correctament en català, plens a vessar de faltes.
I, no fa gaires dies, llegia en una de les moltes pàgines de notícies que es poden trobar a Internet, comentaris-en aquesta ocasió en castellà-que també eren dignes de posar en un exàmen per tal que els alumnes els corregíssin.
I és que no cal anar a la "tele" per veure faltes ortogràfiques. Només cal ficar-se en una xarxa social o en una pàgina de notícies que admeti comentaris...I fixar-s'hi.
El problema va sorgir quan, en lloc d'escriure "Chapuceros", van escriure "Chapuzeros" una grafia que, segurament, havia estat vigent fa tres-cents anys, si és que el mot existia ja, tal i com passa amb altres paraules, tan del castellà com d'altres llengües que, amb el temps, han evolucionat cap a una més que evidwent simplificació. I, segons publicava fa uns anys una rtevista especialitzada en investigació, aquesta simplificació continuiara amb el pas del temps.
No cal anar tres-cents anyus enrere per veure que, a més d'una pètita pifla que no té tanta inmportància, també hi ha gent que no saben escriure en la seva pròpia llengua. Fa uns anys, algú em comentava, i no sense raó, que a la veina França hi ha molta gent que no saben escriure corectament en la llengua gal·la.
Però no cal marxar d'aqui, doncs en alguna ocasió han caigut a les meves mans documents, originats per persones que, en teoria, haurien de saber escriure correctament en català, plens a vessar de faltes.
I, no fa gaires dies, llegia en una de les moltes pàgines de notícies que es poden trobar a Internet, comentaris-en aquesta ocasió en castellà-que també eren dignes de posar en un exàmen per tal que els alumnes els corregíssin.
I és que no cal anar a la "tele" per veure faltes ortogràfiques. Només cal ficar-se en una xarxa social o en una pàgina de notícies que admeti comentaris...I fixar-s'hi.
diumenge, 13 de juliol del 2014
PER LA BOCA MOR EL PEIX
Una antiga dita afirma que "per la boca, mor el peix", en el sentit figurat que, en ocasions, el que un diu, pot perjudicar-lo en alguns aspectes de la seva vida.
Internet, i la proliferació de les anomenades "xarxes socials", uns portals en els que, a més de pode inserir text, es poden "penjar" fotografies i vídeos, han fet que les persones que hi estàn registrades "airegin" alguns aspectesde la ssva vida íntima, ja sigui en forma de fotografies o de vídeos.
Ja s'han donat, però, alguns casos en els que la pulicació de determinat tipus d'imatges, ha portat les persones que les han publicat a tenir alguns problemes.
El darrer cas, i un dels més sonats, sorgia durant aquest darrer Mundial de Futbol, quan sakltaven als mitjans de comunicació fotografies d'una noia, de nacionalitat belgha, i d gran bellesa, en plena acció d'animar la Selecció Nacional del seu país.
Doncs la protagonista de les imatges, va ser contractada per una importantíssima empresa, de la veina França, dedicada a la fabricació de productes destinats a tenir cura del cabell femení.
D'aquesta manera, la jove hauria de onvertir-se automàticament en la imatge corporativa de l'esmentada empresa.
Però, dissortadament, una foto d'aquesta noia, escopeta en ma, amb la "captura del dia", consistent en un antílop Orix, una espècie en vies d'extinció, abatut, que la noia, gran aficionada a la caça, havia penjat al seu compte del popular "Facebook", va engegar el contracte en orris, doncs l'empresa en qüestió és contrària a la caça, a l'experimaentació amb animals, i molt favorable a la conservació d'aquests, i al seu benestar.
Podem estar registrats en una xarxa social. Però el que cal és vigilar acuradament el que s'hi penja, sobre tot, si les imatges o comentaris poden repercutir en el niostrre tr4eball, no sigui que ens passi com a la pobra model belga qui, a més d'haver perdut el compte de Facebook i la sucosa feina, segurament que no podra treballar més com a model, al menys, de moment.
Internet, i la proliferació de les anomenades "xarxes socials", uns portals en els que, a més de pode inserir text, es poden "penjar" fotografies i vídeos, han fet que les persones que hi estàn registrades "airegin" alguns aspectesde la ssva vida íntima, ja sigui en forma de fotografies o de vídeos.
Ja s'han donat, però, alguns casos en els que la pulicació de determinat tipus d'imatges, ha portat les persones que les han publicat a tenir alguns problemes.
El darrer cas, i un dels més sonats, sorgia durant aquest darrer Mundial de Futbol, quan sakltaven als mitjans de comunicació fotografies d'una noia, de nacionalitat belgha, i d gran bellesa, en plena acció d'animar la Selecció Nacional del seu país.
Doncs la protagonista de les imatges, va ser contractada per una importantíssima empresa, de la veina França, dedicada a la fabricació de productes destinats a tenir cura del cabell femení.
D'aquesta manera, la jove hauria de onvertir-se automàticament en la imatge corporativa de l'esmentada empresa.
Però, dissortadament, una foto d'aquesta noia, escopeta en ma, amb la "captura del dia", consistent en un antílop Orix, una espècie en vies d'extinció, abatut, que la noia, gran aficionada a la caça, havia penjat al seu compte del popular "Facebook", va engegar el contracte en orris, doncs l'empresa en qüestió és contrària a la caça, a l'experimaentació amb animals, i molt favorable a la conservació d'aquests, i al seu benestar.
Podem estar registrats en una xarxa social. Però el que cal és vigilar acuradament el que s'hi penja, sobre tot, si les imatges o comentaris poden repercutir en el niostrre tr4eball, no sigui que ens passi com a la pobra model belga qui, a més d'haver perdut el compte de Facebook i la sucosa feina, segurament que no podra treballar més com a model, al menys, de moment.
divendres, 11 de juliol del 2014
JA EL TENIM AQUÍ!!!
El recentment ceklebrat Mundial de Futbol del Brasil, un dels més controvertits de la Història, va deixar moltes imatges, algunes de bones, i unes altres de no tant.
A banda de la brutal acció que va suposar el "trecncament" del jughador brasiler; Neymar, una altra de les males imatges va ser, sens dubte la mossegada que el jugador uruguaià; Luis Suárez, va propinar a un rival concretament a un dels integrants de la Selecció Italiana, lo qual li ha valgut una duríssima sanció per part de la FIFA, organisme que regula, a nivell mundial, l'esport-rei.
El més xocant, però, és el fet que tot un Barça, club que, fins i tot, dúu a la samarreta publicitat d'UNICEF, s'ha ionteressat per tot un mossegaire, per qui ha pagat, ni més ni menys que 80 MEUR.
Sembla un contra sentit que un club que se les dona d'haver aconseguit que els aficionats molt violents no puguin entrar al camp, ara aposti, sense pensar-s'ho dues vegades, per un jugador quian actitud antiesporticva ha estat repetidament demostrada i per qui, realment, no s'hauria d'haver pagat ni un cèntim...I és que és com per no voler-lo NI REGALAT!.
A banda de la brutal acció que va suposar el "trecncament" del jughador brasiler; Neymar, una altra de les males imatges va ser, sens dubte la mossegada que el jugador uruguaià; Luis Suárez, va propinar a un rival concretament a un dels integrants de la Selecció Italiana, lo qual li ha valgut una duríssima sanció per part de la FIFA, organisme que regula, a nivell mundial, l'esport-rei.
El més xocant, però, és el fet que tot un Barça, club que, fins i tot, dúu a la samarreta publicitat d'UNICEF, s'ha ionteressat per tot un mossegaire, per qui ha pagat, ni més ni menys que 80 MEUR.
Sembla un contra sentit que un club que se les dona d'haver aconseguit que els aficionats molt violents no puguin entrar al camp, ara aposti, sense pensar-s'ho dues vegades, per un jugador quian actitud antiesporticva ha estat repetidament demostrada i per qui, realment, no s'hauria d'haver pagat ni un cèntim...I és que és com per no voler-lo NI REGALAT!.
dijous, 3 de juliol del 2014
UN ESTIU DE "PUJA I BAIXA"
Comença el mes de Juliol, i el temps, que hauria de ser calorós, experimenta el "puja i baixa" de temperatures, a més de la descàrrega de calamarsades que, dissortadament, han malmès collites senceres de fruita i hortalises.
I és que cada setmana fa el mateix. Durant la setmana, el temps és inmestable, però el cap de setmana les temperaqtures pugen i fa autèntic temps de platja, un fet que ja hi ha qui ho atribueix al canvio clkimàtic, encara que ja es va donar l'any 2002, un any en el que, si la memòria no em falla, molt pocs van ser els dies que es va poder anar a la platja.
Encara queda, però, molt estiu per davant. Tot el Juliol, l'Agost i, si la cosa no canvia, fins a finals de setembre, encara que el 21 passem d'estació.
I és que cada setmana fa el mateix. Durant la setmana, el temps és inmestable, però el cap de setmana les temperaqtures pugen i fa autèntic temps de platja, un fet que ja hi ha qui ho atribueix al canvio clkimàtic, encara que ja es va donar l'any 2002, un any en el que, si la memòria no em falla, molt pocs van ser els dies que es va poder anar a la platja.
Encara queda, però, molt estiu per davant. Tot el Juliol, l'Agost i, si la cosa no canvia, fins a finals de setembre, encara que el 21 passem d'estació.
dimecres, 25 de juny del 2014
EL TURISME DIVERS
Ja fa molts anys, es venia Espanya com a destí turístic. Però la venien d'una manera molt senzilla, fins i tot, vaga. I és que el que més es promocionava no era altra cosa que el sol, la platja, les "corridas" i el flamenc. Aquestes dues darreres, sobre tot, eren les que més venien a l'exterior.
Espanya, però, no és només això, si no que ofereix molt més, com ara el turisme cultural i, sobre tot, aquell que ens porta a conèixer la Història per saber més de com es vivia en altrres temps, i les joies artístiques que els avantpassats van deixar a tot el territori.
Darrerament, però, s'està potenciant un tercer turisme, que és el de natura, i no només el que consisteix en fer senderisme, escalada, espel·leologia o esports d'aventura als rius, si no també el gasteronòmic, per descobrir què es produeix i menja a les diferents Comunitats Autònomes.
Terra d'excel·lents vins el Priorat tindra, dintre de tres anys, un complex de l'anomenat enoturisme, és a duir, adrerçat als amants del vi, tot i que es complementara amb altres aspectes del turisme cultural.
Però, en aquest cas, no serà per a turistes qualsevol, si no que, segons els promotors de la idea, aquest indret sera per a turistes d'alt poder adquisitiu procedents, principalment, dels Estats Units, Rússia i el continent asiàtic.
I és que, tal i com diu una dita catalana; "Lapela és la pela". I, si el complex té èxit, no només la comarca on estara ubicat, si no totes les comarques tarragonines se'n beneficiaran molt.
Espanya, però, no és només això, si no que ofereix molt més, com ara el turisme cultural i, sobre tot, aquell que ens porta a conèixer la Història per saber més de com es vivia en altrres temps, i les joies artístiques que els avantpassats van deixar a tot el territori.
Darrerament, però, s'està potenciant un tercer turisme, que és el de natura, i no només el que consisteix en fer senderisme, escalada, espel·leologia o esports d'aventura als rius, si no també el gasteronòmic, per descobrir què es produeix i menja a les diferents Comunitats Autònomes.
Terra d'excel·lents vins el Priorat tindra, dintre de tres anys, un complex de l'anomenat enoturisme, és a duir, adrerçat als amants del vi, tot i que es complementara amb altres aspectes del turisme cultural.
Però, en aquest cas, no serà per a turistes qualsevol, si no que, segons els promotors de la idea, aquest indret sera per a turistes d'alt poder adquisitiu procedents, principalment, dels Estats Units, Rússia i el continent asiàtic.
I és que, tal i com diu una dita catalana; "Lapela és la pela". I, si el complex té èxit, no només la comarca on estara ubicat, si no totes les comarques tarragonines se'n beneficiaran molt.
dijous, 19 de juny del 2014
QUÈ PASSARA SI NO FUNCIONA?
S'han donat, al llarg de la Història, episodis d'autèntica crítica per entrenadors, jugadors i també àrbitres amb cognoms que, precisament, s'ha prestat a la burla dels artífexs del morbo.
Precisament, i en ocasió del fitxatge, per part del Reial Madrid, d'un tècnic que es deia Benito Floro, es deia que "el mister dels blancs era com una flor".
El mateix va passar en el cas de Kakà, que algun graciós va transformar en "caca".
I, si parlem dels àrbitres. Quói no recorda un jutge, de nacionalitat turca, qui, per més senyes, es deia Babakàn de cognom?. El cert és que una decissió que aquest pobre àrbitre va prendre en un paretit internacional, i que no va agradar gens als fans d'un dels equips que, si malament no recordo, era espanyol, va fer que al llarg d'algunes temporades, tan de la Lliga espanyola, com de la Champions, titlléssin de "babakàn" l'àrbitre que en feia alguna qyue no agradava.
Ara li toca al Barça, doncs el combinat blaugrana es veura enriquit pel fitxatge, que ja s'ha tancat, d'Ivan Rakitich, un jugador quin cognom, si així ho consideren els "reis del morbo", pot esser objectre de la més punyent mofa.
Esperem que els "·reis del morbo" no exerceixin com a tals. I, per respecte i esportivitat, deixin treballar a aquest nou fitxatge blaugrana com es mereix.
I és que, desenganyem-nos, en moltes ocasions el morbo pot arribar a convertir-se en quelcom perversíssim.
Precisament, i en ocasió del fitxatge, per part del Reial Madrid, d'un tècnic que es deia Benito Floro, es deia que "el mister dels blancs era com una flor".
El mateix va passar en el cas de Kakà, que algun graciós va transformar en "caca".
I, si parlem dels àrbitres. Quói no recorda un jutge, de nacionalitat turca, qui, per més senyes, es deia Babakàn de cognom?. El cert és que una decissió que aquest pobre àrbitre va prendre en un paretit internacional, i que no va agradar gens als fans d'un dels equips que, si malament no recordo, era espanyol, va fer que al llarg d'algunes temporades, tan de la Lliga espanyola, com de la Champions, titlléssin de "babakàn" l'àrbitre que en feia alguna qyue no agradava.
Ara li toca al Barça, doncs el combinat blaugrana es veura enriquit pel fitxatge, que ja s'ha tancat, d'Ivan Rakitich, un jugador quin cognom, si així ho consideren els "reis del morbo", pot esser objectre de la més punyent mofa.
Esperem que els "·reis del morbo" no exerceixin com a tals. I, per respecte i esportivitat, deixin treballar a aquest nou fitxatge blaugrana com es mereix.
I és que, desenganyem-nos, en moltes ocasions el morbo pot arribar a convertir-se en quelcom perversíssim.
dimecres, 11 de juny del 2014
QUAN ENS TOQUEN EL PROGRAMA PREFERIT
Ja fa anys, quan encara no existia TV3, vaig ser testimoni, en un bar de L'Hospitalet de Llobregat, a Barcelona, de l'escridassada que un home d'avançada edat va dedicar a la llavors única TVE quin segón canal va deixar Catalunya sense la retransmissió d'una d'aquestes barbaritats que anomenen "corridas". Era en ple estiu, època en que els escolars fan vacances, i la llavors única "tele" que existia va tenir la bona pensada d'oferir una programació adreçada a tots els públics.
El dilluns, dia 2 del ja calorós mes de Juny, va produïr-se un fet, si més no, històric, prou interessant com per que tothom estigués pendent del que passava a Madrid, on el rei; Joan-Carles I, s'adreçava per televisió a tot el pais per anunciar la seva abdicació.
El moment històric coïncidia, casualment o no, amb diversos concursos que emeten diferents "teles" privades, programes que, evidentment, van ser sustituïts per l'esdeveniment.
Va faltar-li temps al Twitter per elevar a la categoria de "trending topic" la protesta que es va originar al voltant d'un dels programes, de títol: "MyHyV",
una mena d'agència matrimonial davant les càmers que s'emet els migdies a través d'una de les "teles" privades.
I és que, si en ocasions passades es tapaven fets importants amb psrtits de futbol, actualment són els fets històrics els que, amb tota la raó del Món, eclipsen altres coses menys rellevants. Però el cert és que, de les piulades que vaig poder llegitr casualment, doncs EP en va posar algunes a l'abast de tothom, es desprènm l'escàs interès que els fets històrics desperten.
El dilluns, dia 2 del ja calorós mes de Juny, va produïr-se un fet, si més no, històric, prou interessant com per que tothom estigués pendent del que passava a Madrid, on el rei; Joan-Carles I, s'adreçava per televisió a tot el pais per anunciar la seva abdicació.
El moment històric coïncidia, casualment o no, amb diversos concursos que emeten diferents "teles" privades, programes que, evidentment, van ser sustituïts per l'esdeveniment.
Va faltar-li temps al Twitter per elevar a la categoria de "trending topic" la protesta que es va originar al voltant d'un dels programes, de títol: "MyHyV",
una mena d'agència matrimonial davant les càmers que s'emet els migdies a través d'una de les "teles" privades.
I és que, si en ocasions passades es tapaven fets importants amb psrtits de futbol, actualment són els fets històrics els que, amb tota la raó del Món, eclipsen altres coses menys rellevants. Però el cert és que, de les piulades que vaig poder llegitr casualment, doncs EP en va posar algunes a l'abast de tothom, es desprènm l'escàs interès que els fets històrics desperten.
dijous, 5 de juny del 2014
XARXES SOCIALS, TV I LLIBERTAT
Darrerament, i arran del brutal assassinat que, a mitjans de Maig passat, va segar la vida de qui va ser Presidenta de la Diputació de Lleó; Isabel Carrasco, han sorgit algunes veus que clamen per la limitació de la llibertat a les xarxes socials, degut a que algunes d'elles van reflectir comentarios poc ètics o, fins i tot, ofensius.
Precisament sobre el tema apareixia el dimarts, 27 de Maig passat, una notícia, segons la qual, la xarxa sociual Twitter de microblocs, és "sensible" al que els Governs li demanen, en el sentit que pot censurar comptes o piulades d'algúns usuaris. En concret, Turquia la va fer tancar arran dels escàndols de corrupció que es van descobrir.
Enmig d'aquesta discussió, però, podem observar un altre fenòmen, possiblement més desagradable que el d'algunes piulades puntuals al Twitter, qual és el fet que de casos com els brutals assassinats de Marta del Castillo o, més recentment, d'Isabel Carrasco, que han deixat dues famílies molt mal parades, algúns canals de televisió se'n "fan sopes" quàsi a diari, arribant fins i tot a cansar, donce setàn donmant dades que, de ben segur, no interessen més que a les persones que duen a terme una investigació que, a dreta llei, hauria de ser secreta, com ho és a d'altres paisos.
Possiblement s'arribi a limitar, esperem que no, l'ús de les xarxes socials. Però I les "teles morboses" . Què cal fer per que calloin una mica i deixin de parlar-nos casda dia del mateix?.
Precisament sobre el tema apareixia el dimarts, 27 de Maig passat, una notícia, segons la qual, la xarxa sociual Twitter de microblocs, és "sensible" al que els Governs li demanen, en el sentit que pot censurar comptes o piulades d'algúns usuaris. En concret, Turquia la va fer tancar arran dels escàndols de corrupció que es van descobrir.
Enmig d'aquesta discussió, però, podem observar un altre fenòmen, possiblement més desagradable que el d'algunes piulades puntuals al Twitter, qual és el fet que de casos com els brutals assassinats de Marta del Castillo o, més recentment, d'Isabel Carrasco, que han deixat dues famílies molt mal parades, algúns canals de televisió se'n "fan sopes" quàsi a diari, arribant fins i tot a cansar, donce setàn donmant dades que, de ben segur, no interessen més que a les persones que duen a terme una investigació que, a dreta llei, hauria de ser secreta, com ho és a d'altres paisos.
Possiblement s'arribi a limitar, esperem que no, l'ús de les xarxes socials. Però I les "teles morboses" . Què cal fer per que calloin una mica i deixin de parlar-nos casda dia del mateix?.
dimecres, 28 de maig del 2014
DEGOTeIG DE TANCAMENTS
No fa gairres dies passant per Palamós, vaig poder comprovar com, de sis sales de cinerma que hi havia, tres ja havien deixat d'existir, un fet que es pot comprovar perfectament si mirem la cartellera a la pàgina; "GiroQuè".
Ja fa temps que, d'una manera persistent, tanquen sales de cinema arreu. I ara li ha trocat a la de Mollerussa, a la demarcació de lleida, el torn d'abaixar persianes.
Si en un temps es va culpar els molt estesos, en el seu moment, videoclubs, ara se'n culpa la pirateria que alguns canals d'Internet propicien. Però també hi ha altres factors, com el fet que l'IVA que va pujar fins el 21 per cent, també hagi afectat la cultutra tot encarint, entre d'altres, el cinema.
I, com no podia ser d'altra manera, també les noves tecnologies han jugat el seu paper, doncs moltes sales de poblacions petites no han pogut afrontar el fet d'haver de digitalitzar-se, per tal de passar pel·lícules en 3D que, evidentment, ja no venen en bobines de cinta, com abans.
I és que sembla que, en un futur, disposar d'una sala de cinema a les nostres ciutats podria ser, d'alguna manera, tot un luxe
Ja fa temps que, d'una manera persistent, tanquen sales de cinema arreu. I ara li ha trocat a la de Mollerussa, a la demarcació de lleida, el torn d'abaixar persianes.
Si en un temps es va culpar els molt estesos, en el seu moment, videoclubs, ara se'n culpa la pirateria que alguns canals d'Internet propicien. Però també hi ha altres factors, com el fet que l'IVA que va pujar fins el 21 per cent, també hagi afectat la cultutra tot encarint, entre d'altres, el cinema.
I, com no podia ser d'altra manera, també les noves tecnologies han jugat el seu paper, doncs moltes sales de poblacions petites no han pogut afrontar el fet d'haver de digitalitzar-se, per tal de passar pel·lícules en 3D que, evidentment, ja no venen en bobines de cinta, com abans.
I és que sembla que, en un futur, disposar d'una sala de cinema a les nostres ciutats podria ser, d'alguna manera, tot un luxe
dijous, 22 de maig del 2014
UNA DIADA DELS INNOCENTS, AL MAIG
A principis de Maig passat, saltava als mitjans de comunicació una estranya notícia, segons la qual, els Rolling Stones actuarien durant l'estiu, a la població de Falset, a la demarcació de Tarragona.
A la notícia s'explicava que l'Ajuntament havia arribat a un acord amb una productora que seria l'encarregada de gestionar la vinguda de la mítica banda de rock a aquella població, tal i com fa uns anys va passar amb una ctuació de Joe Cocker, qui, efwectivament, va actuar a la petita poblacoió tarragonina.
Un parell de dies després, tot es desmentia, assegurant-se que cap productora s'havia mostrat disposada a contactar amb els roquers per tal que actuéssin a la vila tarragonina. A més, fins i tot apareixien notícies, segons les quals, el Consistori s'havia barallat amb la possible productora, interessaada en el suposadíssim concert.
I çes que si nosaltres celebrem el Dia dels Innocents el 28 de Desembre, i a Regne Unit ho fan el dia 2 d'abril, dia que anomenen; "The Fools'Day", qualsevol podia dir que la diada de les enganyifes per excel·lència havia esatat trraslladada a principis del mes de Maig.
A la notícia s'explicava que l'Ajuntament havia arribat a un acord amb una productora que seria l'encarregada de gestionar la vinguda de la mítica banda de rock a aquella població, tal i com fa uns anys va passar amb una ctuació de Joe Cocker, qui, efwectivament, va actuar a la petita poblacoió tarragonina.
Un parell de dies després, tot es desmentia, assegurant-se que cap productora s'havia mostrat disposada a contactar amb els roquers per tal que actuéssin a la vila tarragonina. A més, fins i tot apareixien notícies, segons les quals, el Consistori s'havia barallat amb la possible productora, interessaada en el suposadíssim concert.
I çes que si nosaltres celebrem el Dia dels Innocents el 28 de Desembre, i a Regne Unit ho fan el dia 2 d'abril, dia que anomenen; "The Fools'Day", qualsevol podia dir que la diada de les enganyifes per excel·lència havia esatat trraslladada a principis del mes de Maig.
dimecres, 14 de maig del 2014
L'ECONMOMIA VA BÉ...AMB MÉS ATUR
Estem en ple mes de Maig, quin primer dia va ser la Festta del Treball, en que es reivindiquen arreu del Món millors condicions per els treballadors, autèntics "motors" de cada pais-
El 30 d'Abril passat, just abans que es celebrés la ddiada de l'1 de Maig, mentre des de Madrid es deia que "L'economia va més bé", s'anunciava, quàsi com a premonició del contrari, la intenció per part de Torraspapel de tancar la factoria que encara conserva a la nostra Vila, una fàbrica que és el darrer centre de producció que queda d'aquella de quines xemeneies sortia un fum quina olor recordava, i molt, la del br`poquil quan el bullim.
El mateiox dia 30 d'Abril passat ja es lamentava, des del Comitè d'Empresa de la fàbrica, aquesta decissió trista i dolorosa en uns moments en els que sembla que s'ha generalitzat entre algúns empresaris, allò d'"Aquesta és la meva", és a dir, fer públic que estàn en fallida i, com qui no vol la cosa, traslladar la producció a d'altres indrets on el preu de la ma d'obra està "tirat", com vulgarmebnt es diu.
No sé si, tan els empresaruis, com els qui governen, s'han posat mai a la pell dels treballadors a l'hora de planificar les "beneficioses" polítiques que ens deixen , com qui diu vulgarment, amb una ma a cada butxaca. Però, a la vista del que età passant, sembla que no.
El 30 d'Abril passat, just abans que es celebrés la ddiada de l'1 de Maig, mentre des de Madrid es deia que "L'economia va més bé", s'anunciava, quàsi com a premonició del contrari, la intenció per part de Torraspapel de tancar la factoria que encara conserva a la nostra Vila, una fàbrica que és el darrer centre de producció que queda d'aquella de quines xemeneies sortia un fum quina olor recordava, i molt, la del br`poquil quan el bullim.
El mateiox dia 30 d'Abril passat ja es lamentava, des del Comitè d'Empresa de la fàbrica, aquesta decissió trista i dolorosa en uns moments en els que sembla que s'ha generalitzat entre algúns empresaris, allò d'"Aquesta és la meva", és a dir, fer públic que estàn en fallida i, com qui no vol la cosa, traslladar la producció a d'altres indrets on el preu de la ma d'obra està "tirat", com vulgarmebnt es diu.
No sé si, tan els empresaruis, com els qui governen, s'han posat mai a la pell dels treballadors a l'hora de planificar les "beneficioses" polítiques que ens deixen , com qui diu vulgarment, amb una ma a cada butxaca. Però, a la vista del que età passant, sembla que no.
dimecres, 7 de maig del 2014
PREDICCIONS FETES REALITAT
El passat dia de Sant Jordi, l'agència EP publicava un article, segons el qual, Isaac Asimov ja va predir, ara fa cinquanta anys, algunes de les coses que ara ja són realitat, com que naus no-tripulades anirien fins a Bart,. lo qual ja ha estat fet realitat. O gtambé són reals des d'abans d'enguany els aparells de televisió plana, una tecnologia que va començar a aparèixer allà per la segona meitat dels anys 80 del segle passat. Això si, eren pantalles de "plasma" ni el seu preu, prohibitiu.
Però de prediccions se n'han fet moltíssimes més. I, abans que Assimov fés aquestes, Aldous Huxley també predeia certes noves tecnologies que, indubtablement, són ja una realitat, com ara la "música sintètica", és a dir, produïda per mitja d'instruments electrònnics.
I és que molt del que les novel·les de ciència-ficció escrites fa anys van predir, ha passat. Hem arribat a la Lluna, s'està explorant Mart, hi ha "ordinadors en miniatura", que és com Assimov definia els nostres telèfons mòbils intel·ligents. O, fins i tot, hi ha algunes sales que projecten pel·lícules en el format anomenat "sensorama", tal i com predeia Huxley, referint-se a pel·lícules en qyuina projecció també es provoquen en els espectadors sensacions tàctils, olfacxtives o de moviment. Això, de moment, només està en parcs temàtics, com ara Port Aventura.
I és que realment es van fent realitat totes aquelles prediccions que ens han attibat a través de la literatura. Fins i tot, les impressores ·3D que materialment "imprimeixen" fins i tot el menjar davant dels nostres ulls,. I és que els seus inventors no van tenir altre acudit que jugar amb el nom d'un gran mag al que reten honor amb la màquina. per això l'han anomenada "Foodini".
Però de prediccions se n'han fet moltíssimes més. I, abans que Assimov fés aquestes, Aldous Huxley també predeia certes noves tecnologies que, indubtablement, són ja una realitat, com ara la "música sintètica", és a dir, produïda per mitja d'instruments electrònnics.
I és que molt del que les novel·les de ciència-ficció escrites fa anys van predir, ha passat. Hem arribat a la Lluna, s'està explorant Mart, hi ha "ordinadors en miniatura", que és com Assimov definia els nostres telèfons mòbils intel·ligents. O, fins i tot, hi ha algunes sales que projecten pel·lícules en el format anomenat "sensorama", tal i com predeia Huxley, referint-se a pel·lícules en qyuina projecció també es provoquen en els espectadors sensacions tàctils, olfacxtives o de moviment. Això, de moment, només està en parcs temàtics, com ara Port Aventura.
I és que realment es van fent realitat totes aquelles prediccions que ens han attibat a través de la literatura. Fins i tot, les impressores ·3D que materialment "imprimeixen" fins i tot el menjar davant dels nostres ulls,. I és que els seus inventors no van tenir altre acudit que jugar amb el nom d'un gran mag al que reten honor amb la màquina. per això l'han anomenada "Foodini".
dijous, 24 d’abril del 2014
VIOLÈNCIA AL FACEBOOK
El dia 17 d'Abril passat, Dijous Sant, saltava als mitjans de comunicació un vídeo, en el que es veu una dona, de l'Orient llunyà, apallissant un nadó.
Sembla que les imatges ja fa un parell d'anys, com a mínim, que es trobenm penjades al portal social; "Facebook". A la normatiuva del portal, ideat per Mark Zuckerberg, hi ha algunes recomanacions importants a tenir en compte a l'hora de "penjar" imatges o fer comentaris a la marteixa xarxa una normativa que, en algunes ocasions, ja ha fet retirar, en compliment de la mateixa, d'altrres imatges, entre fotos i vídeos, així com també declaracions o comentaris, com el recentment retirat compte d'un predicador, en el que enaltia el terrorisme yihadista.
Segons comenten tots els mittjans, consultats per aquest programa, semvla ser que els usuaris ja han protestat, i molt enèrgicament, davant la xarxa social quins administradors, si és que n'hi ha, s'han fet, fins avui, el sord, dfoncs el vídeo encara es trobs perfectament disponible.
Justament el dia anterior, elk dimecres de Setmanba Santa, un altre esfereïdor vídeo, també penjat al Facebook, i que no sabem si encara hi és, saltava també als mitjans. Concretament es podia veure com una mare iu una tia donaven una tremenda pallissa a un menor, de 10 anys, lligat en una cadira.
Ja sabem que hi ha qui no li agrada la censura. Però, en ocasions, és millor que,en protecció dels drets, en aquesta ocasió, dels menors, es retirin les imatges i, d'alguna manera, es sancioni qui les hagi penjat. I és que no es pot anar per la vida fent aquestes demostracions de "força bruta" tan alegrement.
A més, si ha estat considerat violent el compte del predicador, també ho són, i molt, els dos polèmics vídeos. La única diferència , però, és que el predicador incita a la violència sectària, mentre que els dos vídeos en qüestió inciuten a la de gènere. Però, desenganyem-nos!. Tot és violència. I els vídeos, també cal retorar-los, senyors del Facebook.
Sembla que les imatges ja fa un parell d'anys, com a mínim, que es trobenm penjades al portal social; "Facebook". A la normatiuva del portal, ideat per Mark Zuckerberg, hi ha algunes recomanacions importants a tenir en compte a l'hora de "penjar" imatges o fer comentaris a la marteixa xarxa una normativa que, en algunes ocasions, ja ha fet retirar, en compliment de la mateixa, d'altrres imatges, entre fotos i vídeos, així com també declaracions o comentaris, com el recentment retirat compte d'un predicador, en el que enaltia el terrorisme yihadista.
Segons comenten tots els mittjans, consultats per aquest programa, semvla ser que els usuaris ja han protestat, i molt enèrgicament, davant la xarxa social quins administradors, si és que n'hi ha, s'han fet, fins avui, el sord, dfoncs el vídeo encara es trobs perfectament disponible.
Justament el dia anterior, elk dimecres de Setmanba Santa, un altre esfereïdor vídeo, també penjat al Facebook, i que no sabem si encara hi és, saltava també als mitjans. Concretament es podia veure com una mare iu una tia donaven una tremenda pallissa a un menor, de 10 anys, lligat en una cadira.
Ja sabem que hi ha qui no li agrada la censura. Però, en ocasions, és millor que,en protecció dels drets, en aquesta ocasió, dels menors, es retirin les imatges i, d'alguna manera, es sancioni qui les hagi penjat. I és que no es pot anar per la vida fent aquestes demostracions de "força bruta" tan alegrement.
A més, si ha estat considerat violent el compte del predicador, també ho són, i molt, els dos polèmics vídeos. La única diferència , però, és que el predicador incita a la violència sectària, mentre que els dos vídeos en qüestió inciuten a la de gènere. Però, desenganyem-nos!. Tot és violència. I els vídeos, també cal retorar-los, senyors del Facebook.
dimecres, 16 d’abril del 2014
ORFE DE SUPORT TÈCNIC
Quan, allà per l'any 2001, es va posar en circulació el sistema operatiu; "Windows XP", hom l'anunciava com el primer sistema operatiu "connectat!" lo qual implicava que el mateix, ja des del moment de la seva instal·lació, havia d'estar permanentment connectat a Internet, doncs amb una periodicitat determinada, s'anaven rebent actualitzacions o "pedassos" que, d'alguna manera, anaven completant el que, en un principi, haviem instal·lat als nostres ordinadors.
El sistema, però, va anar fent-se popular i va ser asdoptat, no només per particulars, si no per empreses que, en certa manera, també van crear, sobtre tot les grans, el que s'anomena "Windows XP Corporatiu". Aquest no només es troba a grans empreses, com ara els bancsd, si no també a les Inastitucions, com ara Hospuitals públics ò Departaments del Govern.
El fet, però, és que el 8 d'Abril passat, Microsoft va decidr "tancar l'aixeta" del suport tècnic a l'XP. I, amb el tall de servei, van començar a circular tota mena d'especulacions, sobre tot mitjançant la recomanació-quàsi exigència-de migrar-se al nou 8.1 unes recomanacions que, certament, anaven embolicades en certa creació de psicosi, com si hagués d'acabar-se tot, si no ens migrem.
El mateix dia 8, però, un tècnic desmentia a TV3 tals amenaces tot aclarint que no per que hagi acabat el suport, ja començaran els pirates a atacar quelcom que, a més, ja no té el valor econòmic que tenia.
I, si no, que els ho preguntin als usuaris de LINUX, un sistema operatiu lliure i, per tant, sense interès econòmic de cap mena. O sigui, que no val la pena piratejar-lo.
El sistema, però, va anar fent-se popular i va ser asdoptat, no només per particulars, si no per empreses que, en certa manera, també van crear, sobtre tot les grans, el que s'anomena "Windows XP Corporatiu". Aquest no només es troba a grans empreses, com ara els bancsd, si no també a les Inastitucions, com ara Hospuitals públics ò Departaments del Govern.
El fet, però, és que el 8 d'Abril passat, Microsoft va decidr "tancar l'aixeta" del suport tècnic a l'XP. I, amb el tall de servei, van començar a circular tota mena d'especulacions, sobre tot mitjançant la recomanació-quàsi exigència-de migrar-se al nou 8.1 unes recomanacions que, certament, anaven embolicades en certa creació de psicosi, com si hagués d'acabar-se tot, si no ens migrem.
El mateix dia 8, però, un tècnic desmentia a TV3 tals amenaces tot aclarint que no per que hagi acabat el suport, ja començaran els pirates a atacar quelcom que, a més, ja no té el valor econòmic que tenia.
I, si no, que els ho preguntin als usuaris de LINUX, un sistema operatiu lliure i, per tant, sense interès econòmic de cap mena. O sigui, que no val la pena piratejar-lo.
dijous, 10 d’abril del 2014
PROMESA PRESA A BROMA
Fa unes setmanes parlàvem en aquest mateix programa del grup; "Flos Mariae", compost per set germanes, de 16 que són, que van prometre formar un grup musical, i cantar cançons de caire religiós, si la seva mare superava una operació d'un tumor.
El cert és que les set noies ja tenen un primer disc i, per la meva sorpresa, sembla que n'estàn preparant un altre que, igual que va passar amb el primer, aniran penjant els videoclips a la seva web, que fa les fuincions de canal de televisió a la carta.
Quan l'agència Europa Press ens les va donar a conèixer, va ser per que una de les cançons que inclouen al primer disc va convertir-se en tot un fenòmen medfiàtic a Internet, superant les 200.000 visites en pocs dies.
L'1 d'Avbril, però, "LaSexta" havia penjat a Internet un fragment d'un dels seus programes en el que, tan el presesntador, com diversoss dels contertulians que aquest tenia a l'estudi, parlàven de la canço, tot lluïnt el que semblava un tros de formatge a la solapa de l'americana. Però el cert és que en parlàven de forma un tant burlesca.
Si heu vist algún dels clips, ja us haureu adonat que es tracta d'unes veus que, en aparença, no semblen estar gaire ben conjuntades, fet que des d'algún mitjà va ser titllat de "desafinament". Això, certament que tampoc importa gaire, doncs en la varietat també pot estar, i amb tots els honors, el gust.
Però fent meves les paraules d'una de les componenbts de la banda, que contesta en un vídeo preguntes que han rebut mitjançant alguna xarxa social, la seva música "ni pica ni critica", per la qual cosa no té raó de ser el criticar-la tan a la lleugera, ni molt menys, fert-ne burla.
El cert és que les set noies ja tenen un primer disc i, per la meva sorpresa, sembla que n'estàn preparant un altre que, igual que va passar amb el primer, aniran penjant els videoclips a la seva web, que fa les fuincions de canal de televisió a la carta.
Quan l'agència Europa Press ens les va donar a conèixer, va ser per que una de les cançons que inclouen al primer disc va convertir-se en tot un fenòmen medfiàtic a Internet, superant les 200.000 visites en pocs dies.
L'1 d'Avbril, però, "LaSexta" havia penjat a Internet un fragment d'un dels seus programes en el que, tan el presesntador, com diversoss dels contertulians que aquest tenia a l'estudi, parlàven de la canço, tot lluïnt el que semblava un tros de formatge a la solapa de l'americana. Però el cert és que en parlàven de forma un tant burlesca.
Si heu vist algún dels clips, ja us haureu adonat que es tracta d'unes veus que, en aparença, no semblen estar gaire ben conjuntades, fet que des d'algún mitjà va ser titllat de "desafinament". Això, certament que tampoc importa gaire, doncs en la varietat també pot estar, i amb tots els honors, el gust.
Però fent meves les paraules d'una de les componenbts de la banda, que contesta en un vídeo preguntes que han rebut mitjançant alguna xarxa social, la seva música "ni pica ni critica", per la qual cosa no té raó de ser el criticar-la tan a la lleugera, ni molt menys, fert-ne burla.
dimecres, 2 d’abril del 2014
UNA "MODA" IMPOSADA
El diveendres, 28 de Març passat, Portaltixc, el portal tecnològic de l'agència Europa Press, publicava una notícia, segons la qual, els estudiants universitaris de Corea del Nord han de dur,obligatòriament, el cabell tallat de la mateixa manera que el porta Kim Jong-Un, gairebé una forma de "seguidisme" o deificació del ja tercer membre de la família que, amb ma de ferro, governa el país.
Segons sembla, el líder piorta el cabell així per "semblar més alt", malgrat que el tipuis de tallat de cabell és molt poc popular, doncs s'associa a contrabandistes xinesos
Per si encara fossuin poques les imposicions que aquell hermètic pais imposa als seus ciutadans, sembla ser que als homes només se'ls permet escollir entre deu estils, mentre que les dones disposen d'una més àmplia varietat; 18.
Fins i tot, segons ha pogut saber EP, alguns tipus de vestimenta estan ja prohibitrs en aquell pais que, per les poques imatges que hem pogut veure, sembla ancorat en el passat, i no hi ha ganes, per part dels mansdataris, d'avançar.
Tanta prohibició és, certament, obsoleta. Però què més els prohibira aquest president als seus ciutadans?.
Segons sembla, el líder piorta el cabell així per "semblar més alt", malgrat que el tipuis de tallat de cabell és molt poc popular, doncs s'associa a contrabandistes xinesos
Per si encara fossuin poques les imposicions que aquell hermètic pais imposa als seus ciutadans, sembla ser que als homes només se'ls permet escollir entre deu estils, mentre que les dones disposen d'una més àmplia varietat; 18.
Fins i tot, segons ha pogut saber EP, alguns tipus de vestimenta estan ja prohibitrs en aquell pais que, per les poques imatges que hem pogut veure, sembla ancorat en el passat, i no hi ha ganes, per part dels mansdataris, d'avançar.
Tanta prohibició és, certament, obsoleta. Però què més els prohibira aquest president als seus ciutadans?.
dijous, 27 de març del 2014
ESPORT-REI I POLÈMICA MAJÚSCULA
El dilluns, 24 de Març, es feia pública una notícia, segons la qual , el President del Barça demanava que es retirés un anunci televisiu que és publicitat d'una determinada marca d'auriculars, en el que apareix Cesc Fàbvregas, jugador de l'equip de la Ciutat Comtal, qui se'ls posa per, materialment, aïllar-se de tot el que la gent pugui dir.
Dissortadament, l'anunci transcorre a la capital espanyola on, evidentment, hi ha una gran afició pel Reial Madrid. I és que els fanàtics "merengues", igual que als "culés", voldrien que sempre guanyés el seu equip na cosa normal i que, dit sigui de passada, no només passa a Espanya, si no que l'esport-rei també desperta passions arreu del planeta.
L'spot en qüestió no tindria, segurament, tanta transcendència si no hagués estat filmat a Madrid, i, sobre tot, en un moment del mateix, que hem pogut visionar, no apareguéssin insults a Catalunnya, pronunciats per persones, segurament, alienes al món del madridisme donat que, com ja ha dit en algunes ocasions, Gerardo Martino, el "mister" de torn, els jugadors només han de concentrar-se en el joc i, evidentment, aïllar-se, tal i com Cesc fa a l'anunci,de la rumorologia externa.
I és que, amb anunci polèmic o sense, el cert és que l'"esport´rei" desperta passions. I, si no, que ho preguntin aquest dies, previs al Mundial, a la gent del Brasil.
Dissortadament, l'anunci transcorre a la capital espanyola on, evidentment, hi ha una gran afició pel Reial Madrid. I és que els fanàtics "merengues", igual que als "culés", voldrien que sempre guanyés el seu equip na cosa normal i que, dit sigui de passada, no només passa a Espanya, si no que l'esport-rei també desperta passions arreu del planeta.
L'spot en qüestió no tindria, segurament, tanta transcendència si no hagués estat filmat a Madrid, i, sobre tot, en un moment del mateix, que hem pogut visionar, no apareguéssin insults a Catalunnya, pronunciats per persones, segurament, alienes al món del madridisme donat que, com ja ha dit en algunes ocasions, Gerardo Martino, el "mister" de torn, els jugadors només han de concentrar-se en el joc i, evidentment, aïllar-se, tal i com Cesc fa a l'anunci,de la rumorologia externa.
I és que, amb anunci polèmic o sense, el cert és que l'"esport´rei" desperta passions. I, si no, que ho preguntin aquest dies, previs al Mundial, a la gent del Brasil.
dijous, 20 de març del 2014
JA ÉS AQUI LA PRIMAVERA
L'han cantada poetes, músics. I també l'han descrita diversos escriptors en les seves obres. I els pintors, també han usat els seus pinzells i pintures per captar-ne l'essència. I, darrerament, també fotògrafs i cineastes, s'han afegit als qui han cantat les excel·lències de la PRIMAVERA.
I és que no fa ni una hora que hi hem entrat, encara que el temps meteorològic ja faci dies que ens està avisant amb temperatures altes.
Bona per la Natura, dolenta pels al·lèrgics. El cert és que la Perimavera, amb tot el que això comporta, ja és aqui, entre nosaltres, com cada 20 de Març.
I és que no fa ni una hora que hi hem entrat, encara que el temps meteorològic ja faci dies que ens està avisant amb temperatures altes.
Bona per la Natura, dolenta pels al·lèrgics. El cert és que la Perimavera, amb tot el que això comporta, ja és aqui, entre nosaltres, com cada 20 de Març.
dijous, 13 de març del 2014
PREUS EXORBITATS I PARÒDIA DE MONEDA
Sempre hi ha qui treu partit de la crisi. O, al menys, qui "fa l'agost", com vulgarment es diu, amb motiu de de la celebració d'esdeveniments.
Andalusia, comunitat on les Processonss de Setmana Santa són molt vistoses i populars, també és una comunitat on els balcons dels carrers per on passen aqustes, es lloguen per grans quantitats de diners. El mateix passa a Pamplona, durant els Sanfermíns, concretament pels carrers o trossos de carrer on passen els anomenats "encierros", consistents en una colla d'agoserats aque corren davant els toros. Aquests sónm dos dels indrets on, per veure un esdeveniment des d'un lloc privilegiat, cal gratar-se la butxaca d'allò més.
També hi ha qui, per evitar l'IVA culturtal, fan com es va fer a Bescanó; regalar una pastanaga, quin IVA ´rd frl 4 per cent, amb cada entrada d'un espectacle teatral.
El Brasil, país de grans contrastos, celebrara aquest estiu els Mundials de Futbol. Precisament aquesta és una ocasió per fer l'àgost.
En aquest sentit, segons ha sigut fet públic, llogar un apartament prop de l'estadi de Maracaná, una de les "catedrals de l'esport-rei" d'aquell país, podria rondar uns 30.000 euros el mes. I, fins i tot a les "favelas", que són barris de barraques dels afores de Río de Janeiro, es cobrara un dineral als tuiristes que s'hi allotjin.
I si parlem de monedes virtuals, el país carioca ja en té una, promoguda per plataformes contràries al Mundial, una moneda que, contràriament a la divisa ofirial del país, anomenada real, té el curiós nom de surreal. I, com no podia ser d'altra manera, dúu imprès un retrat del més conegut representant del surrealisme; Salvador Dalí.
I és que a aquest pas, veurem quina altra "contramoneda" s'empesca en el futur algún col·lectiu indignat.
Andalusia, comunitat on les Processonss de Setmana Santa són molt vistoses i populars, també és una comunitat on els balcons dels carrers per on passen aqustes, es lloguen per grans quantitats de diners. El mateix passa a Pamplona, durant els Sanfermíns, concretament pels carrers o trossos de carrer on passen els anomenats "encierros", consistents en una colla d'agoserats aque corren davant els toros. Aquests sónm dos dels indrets on, per veure un esdeveniment des d'un lloc privilegiat, cal gratar-se la butxaca d'allò més.
També hi ha qui, per evitar l'IVA culturtal, fan com es va fer a Bescanó; regalar una pastanaga, quin IVA ´rd frl 4 per cent, amb cada entrada d'un espectacle teatral.
El Brasil, país de grans contrastos, celebrara aquest estiu els Mundials de Futbol. Precisament aquesta és una ocasió per fer l'àgost.
En aquest sentit, segons ha sigut fet públic, llogar un apartament prop de l'estadi de Maracaná, una de les "catedrals de l'esport-rei" d'aquell país, podria rondar uns 30.000 euros el mes. I, fins i tot a les "favelas", que són barris de barraques dels afores de Río de Janeiro, es cobrara un dineral als tuiristes que s'hi allotjin.
I si parlem de monedes virtuals, el país carioca ja en té una, promoguda per plataformes contràries al Mundial, una moneda que, contràriament a la divisa ofirial del país, anomenada real, té el curiós nom de surreal. I, com no podia ser d'altra manera, dúu imprès un retrat del més conegut representant del surrealisme; Salvador Dalí.
I és que a aquest pas, veurem quina altra "contramoneda" s'empesca en el futur algún col·lectiu indignat.
dimecres, 5 de març del 2014
BITCOIN; cONDEMNADA AL FRACÀS?
Ja fa un temps que va començar a apatèixer el que s'anomenen "bitcoins", una mena de "diner virtual" molt semblat al que s'utilitza en festivals com el que suposo que encara es celebra als Monegros on, quan s'entra al recinte, es canvia la moneda en curs legal (euro) per una de virtual, exclusiva del festival (Monegrí).
Al bitcoin, però, li han sortit altres competidors, també virtuals, però amb menys "valor", si així el volem considerar.
El cert és que molts Governs ja han cregut oportú advertir els ciutadans dels seus respectius paísos sobre el fet que aquests "diners" no estàn recolzats per cap Ens Regulador que en garanteixi una fiabilitat i estabilitat, com podria ser el Banc Central Europeu o, en el cas d'Espanya, el Banmc d'Espanya, Fins i tot hi ha hagut paísos que,. com és el cas particular de Rússia, que ja ha barrat el pas al bitcoin en defensa de la seva moneda legal; el ruble.
A finals de Gener passat es feia opúblic que dues de les empreses que, d'alguna manera, controlen el trafic de bitcoins, han tingut problemes. A més, s'ha fet trambé públic que les seus de les matrixes als Estats Units han rebut sengles requeriments judicials. Fins i tot ja hi ha hagut qui ha perdut tot o quàsi tot erl que havia invertit en la compra d'aquesta mena de moneda-fum.
Sera aquest el principi de la fi d'aquest tipus de monedes que,pel que es pot veurem, no s'aguanten ni amb cola?.
Al bitcoin, però, li han sortit altres competidors, també virtuals, però amb menys "valor", si així el volem considerar.
El cert és que molts Governs ja han cregut oportú advertir els ciutadans dels seus respectius paísos sobre el fet que aquests "diners" no estàn recolzats per cap Ens Regulador que en garanteixi una fiabilitat i estabilitat, com podria ser el Banc Central Europeu o, en el cas d'Espanya, el Banmc d'Espanya, Fins i tot hi ha hagut paísos que,. com és el cas particular de Rússia, que ja ha barrat el pas al bitcoin en defensa de la seva moneda legal; el ruble.
A finals de Gener passat es feia opúblic que dues de les empreses que, d'alguna manera, controlen el trafic de bitcoins, han tingut problemes. A més, s'ha fet trambé públic que les seus de les matrixes als Estats Units han rebut sengles requeriments judicials. Fins i tot ja hi ha hagut qui ha perdut tot o quàsi tot erl que havia invertit en la compra d'aquesta mena de moneda-fum.
Sera aquest el principi de la fi d'aquest tipus de monedes que,pel que es pot veurem, no s'aguanten ni amb cola?.
dimecres, 26 de febrer del 2014
TANCA EL CONGRÉS DE MÒBILS
Un any més, Barcelona ha viscut el Mobile World Congress, una reunió on es mostra el bo i millor de la collita de les més revolucionàries tecnologies, aplicades a la telefonia mòbil.
Però enguany, a més de la telefonia mòbil ha estat el de la "posada de llarg", si així ho volem considerar, dels primers "wearables" o gadgets portables, com poden ser rellotges intel·ligents i ullkeres de realitat augmentada.
I és que des que el mòbil va aparèixer, les coses han canviat molt, passant de ser un autèntic "totxo" a ser quàsibé tan prim com qualsevol revista o fulletó. I, segurament que no trigarem gaire a veure telèfons que seran tan prims com...Un paper de fumar!
Pel que fa l'MWC d'enguany val a dir que el més sonat va ser la conferència que Mark Zuckerberg, fundador i gerent de Facebook, va pronunciar a Barcelona, on va justificar la compra de WhatsApp com la compra d'una xarxa que "encaixa en la globalització de la comunicació". A més, WhatsApp comptara des d'aquest mateix any, amb un servei de veu gratuït.
El cert, però, és que la telefonia mòbil està cada dia més a l'abast de més sectors de la població, i ha passat de ser una eina molt exclusiva per algúns, sobre tot professionals, a ser un "gadget" que s'ha fet enormement popular.
Però enguany, a més de la telefonia mòbil ha estat el de la "posada de llarg", si així ho volem considerar, dels primers "wearables" o gadgets portables, com poden ser rellotges intel·ligents i ullkeres de realitat augmentada.
I és que des que el mòbil va aparèixer, les coses han canviat molt, passant de ser un autèntic "totxo" a ser quàsibé tan prim com qualsevol revista o fulletó. I, segurament que no trigarem gaire a veure telèfons que seran tan prims com...Un paper de fumar!
Pel que fa l'MWC d'enguany val a dir que el més sonat va ser la conferència que Mark Zuckerberg, fundador i gerent de Facebook, va pronunciar a Barcelona, on va justificar la compra de WhatsApp com la compra d'una xarxa que "encaixa en la globalització de la comunicació". A més, WhatsApp comptara des d'aquest mateix any, amb un servei de veu gratuït.
El cert, però, és que la telefonia mòbil està cada dia més a l'abast de més sectors de la població, i ha passat de ser una eina molt exclusiva per algúns, sobre tot professionals, a ser un "gadget" que s'ha fet enormement popular.
dimecres, 19 de febrer del 2014
DENIOTANT DEUIXADESA
Ja fa temps que vaig llegir en una revista sobre el fet que les llengües que es parlen avui, podrien evoluxionar cap a formes més senzilles d'aquí a cent anys.
El cert és que l'"efecte plastilina!" que les llengües tenen no deixa ningú indiferent doncs, com ja hem comentat en ocasions, hi ha paraules que deixen d'utilitzar-se o, en ocasions, s'utilñitzen de nou amb asignificatrs diferents. Tal és el cas del "serbvidor" una paraula que, abans, significava servent, criat, treballador domèstic. Però, en l'actualñitat, amb l'arribada de les TIC, un servidor és un superordinador que, literalment, "serveix" dades a la Xarxa.
El pol oposat a aquest fet és dfona quan unes llengües adopten paraules d'altres. Així, de l'anglès hem adoptat la `paraula "geek"(No té encara una traducció coneguda).
Però el que més xoca d'alguna manea és que algú que escriu en una pàgina web en català a quiina redacció se suposa quehi ha una persona o equip de persones que revisenm, des del punt de vista idiomàtic els textos, ens parli de fer "novillos"...Tal com sona!.
De tota la vida, fins i tot quan el català no es podia ensenyar a l'escola, que quan algún alumne no hi va o quan un treballador se salta la feina, es diu que "fa campana", una forma molt catalana de dir que algú s'ha saltat l'escola o la feina.
I és que a aquesta pàgina web quina missió és informar, ja no és la primera vegada que se la pot sorprendre amb errades com aquesta unes errades que, d'altyra banda, són molt fàcils de corregir.
O és que ja, des d'aquest portal, volen accelerar el fet que el català que es parli d'aquí a uns anys ja no se sembli gens a l'actual?
El cert és que l'"efecte plastilina!" que les llengües tenen no deixa ningú indiferent doncs, com ja hem comentat en ocasions, hi ha paraules que deixen d'utilitzar-se o, en ocasions, s'utilñitzen de nou amb asignificatrs diferents. Tal és el cas del "serbvidor" una paraula que, abans, significava servent, criat, treballador domèstic. Però, en l'actualñitat, amb l'arribada de les TIC, un servidor és un superordinador que, literalment, "serveix" dades a la Xarxa.
El pol oposat a aquest fet és dfona quan unes llengües adopten paraules d'altres. Així, de l'anglès hem adoptat la `paraula "geek"(No té encara una traducció coneguda).
Però el que més xoca d'alguna manea és que algú que escriu en una pàgina web en català a quiina redacció se suposa quehi ha una persona o equip de persones que revisenm, des del punt de vista idiomàtic els textos, ens parli de fer "novillos"...Tal com sona!.
De tota la vida, fins i tot quan el català no es podia ensenyar a l'escola, que quan algún alumne no hi va o quan un treballador se salta la feina, es diu que "fa campana", una forma molt catalana de dir que algú s'ha saltat l'escola o la feina.
I és que a aquesta pàgina web quina missió és informar, ja no és la primera vegada que se la pot sorprendre amb errades com aquesta unes errades que, d'altyra banda, són molt fàcils de corregir.
O és que ja, des d'aquest portal, volen accelerar el fet que el català que es parli d'aquí a uns anys ja no se sembli gens a l'actual?
dimecres, 12 de febrer del 2014
UN MERESCUT HOMENATGE
Se la defineix com la transmissió de senyals mitjançant la modulació, és a dir, modificació, d'ones electromagnètiques de freqüències inferiors a les de la llum visible. És la Ràdio, des de la que es pot donar tota mena d'informació i, en l'actualitat, també entreteniment.
Tot i que la seva invenció ha estat tradicionalment atribuïda a Guglielmo Marconi, el cert és que han estat molts els inventors que, d'alguna manera, van assentar les bases del que avui és aquest mitjà de comunicació. Una sèrie d'estudiosos que, fins i tot, passen pel mateix Edison, qui també va contribuïr una miqueta a fer possible que comparetim la Ràdio.
Però no sempre la ràdio ha estat com la coneixem actualment, doncs en un principi era, senzillament, un mitjà de comunicació "sense fils" des del que no es transmetia la veu si no que era, senzillament, un telègraf inalàmbric.
Les guerres i, sobre tot, la II Guerra Mundial, també van donar un paper a la Ràdio, utilitzada en comunicaciuons miulitars. I, durant la guerra freda, a les Comarques Gironines teniem "l'emissora de Pals", tal i com popularment se la coneixia, tot i que el seu nom real era Radio Liberty, i tranemrtia propaganda pro-occidental cap als paísos de l'Europa de l'Est.
Amb l'arribada de la democràcia van arribar, per una banda,m les ràdios públiques autonòmiques, algunes d'elles només cobreixen una Comunitat, encara que també van sorgir xarxes privades de caire territortial, les lliures, de les que encara en funcionen algunes, i les locals, com aquesta, des de la que cadsa dijous us parlem.
I si us expliquem tot això és per que el dia 13 de Febrer passat es va celebrar el Dia Universal de la Ràdio un mitjà que, malgrat que la TDT i les plataformes televisives de pagament han crescut molt, encara segueix essent un mitjà molt més a l'abast de tothom.
Tot i que la seva invenció ha estat tradicionalment atribuïda a Guglielmo Marconi, el cert és que han estat molts els inventors que, d'alguna manera, van assentar les bases del que avui és aquest mitjà de comunicació. Una sèrie d'estudiosos que, fins i tot, passen pel mateix Edison, qui també va contribuïr una miqueta a fer possible que comparetim la Ràdio.
Però no sempre la ràdio ha estat com la coneixem actualment, doncs en un principi era, senzillament, un mitjà de comunicació "sense fils" des del que no es transmetia la veu si no que era, senzillament, un telègraf inalàmbric.
Les guerres i, sobre tot, la II Guerra Mundial, també van donar un paper a la Ràdio, utilitzada en comunicaciuons miulitars. I, durant la guerra freda, a les Comarques Gironines teniem "l'emissora de Pals", tal i com popularment se la coneixia, tot i que el seu nom real era Radio Liberty, i tranemrtia propaganda pro-occidental cap als paísos de l'Europa de l'Est.
Amb l'arribada de la democràcia van arribar, per una banda,m les ràdios públiques autonòmiques, algunes d'elles només cobreixen una Comunitat, encara que també van sorgir xarxes privades de caire territortial, les lliures, de les que encara en funcionen algunes, i les locals, com aquesta, des de la que cadsa dijous us parlem.
I si us expliquem tot això és per que el dia 13 de Febrer passat es va celebrar el Dia Universal de la Ràdio un mitjà que, malgrat que la TDT i les plataformes televisives de pagament han crescut molt, encara segueix essent un mitjà molt més a l'abast de tothom.
dimecres, 5 de febrer del 2014
ADÉU, MTV!
Ja fa quatre anys, concretament l'aniversari es compleix el mes de Març, que un bon dia es va "apagar" la televisió tal i com la coneixiem fins llavors, per passar a ser la TDT una tecnologia que, certament, dona més qualitat d'imatge i so a més de, com és natural, més canals doncs a cada freqüència on antigament només se'n emetia un, ara n'hi emeten quatre o cinc.
Però la TDT ha estat i és encara un autèntic ball d'anades i vingudes. Així vam conèixer "La 10", una efímera tele que va aparèixer i va durar uns mesos. També "Marca TV", una attra "tele", directament relacionada aquesta amb el món dels esports, i vinculadfa al rotatiu del mateix nom, conegut pel seu madridisme.
També vam conèixer d'altres experiències, que van durar poc. I, fins i tot una televisió que, amb el nom de "13TV", és tres coses: al matí, molt religiosa; a la tarda, ens projecten wèsterns. I a la nit..."Lobo con piel de oveja", com diria un mossèn que hi havia en un poble del Baix Empordà.
Hi ha, però, més canals, algúns dels quals estàn ara mateuix penjant d'un fil prim que és el d'una sentència del Tribunal Suprem i la indecissió del Govern.
Tal indecissió ha fet que, des del divendres, duia 7 de Febrer, MTV, un canal que podia seguir-se en obert a través de la TDT, hagi desaparegut defiinitivament d'aquest sistema per passar-se a una coneguda plataforma de pagament.
Caldrà saber quànts en desapareixeran abans que es decideixi què fer amb la TDT...Tota una incògnita, certament,
Però la TDT ha estat i és encara un autèntic ball d'anades i vingudes. Així vam conèixer "La 10", una efímera tele que va aparèixer i va durar uns mesos. També "Marca TV", una attra "tele", directament relacionada aquesta amb el món dels esports, i vinculadfa al rotatiu del mateix nom, conegut pel seu madridisme.
També vam conèixer d'altres experiències, que van durar poc. I, fins i tot una televisió que, amb el nom de "13TV", és tres coses: al matí, molt religiosa; a la tarda, ens projecten wèsterns. I a la nit..."Lobo con piel de oveja", com diria un mossèn que hi havia en un poble del Baix Empordà.
Hi ha, però, més canals, algúns dels quals estàn ara mateuix penjant d'un fil prim que és el d'una sentència del Tribunal Suprem i la indecissió del Govern.
Tal indecissió ha fet que, des del divendres, duia 7 de Febrer, MTV, un canal que podia seguir-se en obert a través de la TDT, hagi desaparegut defiinitivament d'aquest sistema per passar-se a una coneguda plataforma de pagament.
Caldrà saber quànts en desapareixeran abans que es decideixi què fer amb la TDT...Tota una incògnita, certament,
divendres, 31 de gener del 2014
TOT S'HI VAL PER FER CALLAR EL CATALÀ
La Comunitat Valenciana, o País Valencià, com també se l'anomena, la regió formada per les terres de Castelló, València i Alacant és, com a tal, una Comunitagt bilingüe, doncs es parla el castellà i el valencià indistintament.
Si anem allà, podrem comprovar com, si entrem en un restaurant a dinar o sopar, els cambrers ens atenen sempre en castellà, malgrat que quan passaran la nostra comanda a cuina, aquesta sera passada en valencià.
Durant els anys 80 del segle passat, als principis de l'existència de TV3, aquesta arribava a aquelles terres, fins que un bon dia va néixer Canal 9 una "tele" que, en aquell moment, es va trobar una xarxa de repetidors als que va canviar el senyal, passant a emetre el de la televisió autonòmica valenciana. TV3, però, es va tornare a veure poc després, mercès a una nova xarxa d'antenes reemissores.
Amb l'arribada de la TDT,i com a cosa bén normal, es produïa una reciprocitat entre ambdues Comunitats de tal manera que, des de Catalunya, es podia veure Canal 9, mentre que des del Pais Valencià es podien seguir les emissions de la televisió catalana.
La normalitat, però, no va durar gaire, i un bon dia, ja llunyà, Canal 9 es va transformar en un codi de barres per, mesos més tard, desaparèixer totalment de l'espectre. El mateix havoia passat un temps abans a l'altra banda de l'Ebree amb el senyal de TV3.
El 29 de Novembre de 2013 passat, però, la Generalitat Valenciana, en un gest de desacatament a una sentència judicial, tancava els mitjans de comunicació valencians. El tancament, però, era falsament justificat pel President de la Generalitat; Alberto Fabra, qui assegurava que preferia "tancar Canal 9 a tancar escoles". La justificació, però, es va tornar mentida la setmana del 13 al 19 de Gener passat en que decidia prescindir olímpicament de 151 línies d'ensenyament en valencià.
I ara, després de la major escapçada, infligida a l'expansió del valencià, el dimarts, 21 de Gener passat, li tocava el torn a Catalunya Ràdio, la única emissora de ràdio en català que arreibava a terres valencianes encara que, en aquesta ocasió, no ha estat Fabra directament, si no el Ministeri d'Indústria qui, a instàncies del President de la Generalitat Valenciana, ho ha fet tancar.
Què volen aconseguir tancant la boca a una llengua, parlada a tot un territori que, a més, és tan plural no només en el parlar, si no en molts altres aspectes+
Si anem allà, podrem comprovar com, si entrem en un restaurant a dinar o sopar, els cambrers ens atenen sempre en castellà, malgrat que quan passaran la nostra comanda a cuina, aquesta sera passada en valencià.
Durant els anys 80 del segle passat, als principis de l'existència de TV3, aquesta arribava a aquelles terres, fins que un bon dia va néixer Canal 9 una "tele" que, en aquell moment, es va trobar una xarxa de repetidors als que va canviar el senyal, passant a emetre el de la televisió autonòmica valenciana. TV3, però, es va tornare a veure poc després, mercès a una nova xarxa d'antenes reemissores.
Amb l'arribada de la TDT,i com a cosa bén normal, es produïa una reciprocitat entre ambdues Comunitats de tal manera que, des de Catalunya, es podia veure Canal 9, mentre que des del Pais Valencià es podien seguir les emissions de la televisió catalana.
La normalitat, però, no va durar gaire, i un bon dia, ja llunyà, Canal 9 es va transformar en un codi de barres per, mesos més tard, desaparèixer totalment de l'espectre. El mateix havoia passat un temps abans a l'altra banda de l'Ebree amb el senyal de TV3.
El 29 de Novembre de 2013 passat, però, la Generalitat Valenciana, en un gest de desacatament a una sentència judicial, tancava els mitjans de comunicació valencians. El tancament, però, era falsament justificat pel President de la Generalitat; Alberto Fabra, qui assegurava que preferia "tancar Canal 9 a tancar escoles". La justificació, però, es va tornar mentida la setmana del 13 al 19 de Gener passat en que decidia prescindir olímpicament de 151 línies d'ensenyament en valencià.
I ara, després de la major escapçada, infligida a l'expansió del valencià, el dimarts, 21 de Gener passat, li tocava el torn a Catalunya Ràdio, la única emissora de ràdio en català que arreibava a terres valencianes encara que, en aquesta ocasió, no ha estat Fabra directament, si no el Ministeri d'Indústria qui, a instàncies del President de la Generalitat Valenciana, ho ha fet tancar.
Què volen aconseguir tancant la boca a una llengua, parlada a tot un territori que, a més, és tan plural no només en el parlar, si no en molts altres aspectes+
dimecres, 22 de gener del 2014
JA TENIM "TEA PARTY"
La paraula "Vox", procedent directament del llatí, significas, senzillament, "veu" (Voz, en castellà; Voix, en francès; Voce, en italià i Vois, en portuguès).
Fa uns anys, amb el començament de l'auge de l'aprenentatge d'idiomes, però també amb motiu d'una de les moltes reformes que l'ensenyament ha sofetrt ebn aquest país, una editorial, especialitzada en diccionaris de tota mena, va treure al mercat una linia, anomenada "VOX" quina campanya publicitària a la televisió estava presidida per la frase: "Necessito un VOX", com fent referència a que els diccionaris d'aquella linia ho tenien tot pel que fa el vocabulari en diferents llengües o, fins i tot, vocabulari tècnic en la nostra.
Vist el fet que qualsevol pot fundar un partit, apareixia en escena fa unes poques setmanes una nova formació que, per a més senyes, ha adoptat, precisament, el nom llatí; "VOX".
Aquesta formació, segons inmfotrmacions que han apaaregut ja en algúns mitjans, recull persones d'una molt variada procedència; des d'antics militants del PP fins a un ex-funcionari de presons passant, segurament, per altres persones que, segopns les dades que han començat a fer-se públiques, tenen in mente la desaparició, entre d'alttres, de les actuals Comunitats Autònomes, en el que és una claríssima vocació recentralitzadora que, de ben segur, tornaria a negar, tal i com el franquisme va fer en el seu moment, la pluralitat que les CC. AA. representen.
Aquesta formació és, d'acord amb la seva ideologia, com una mena de "Tea Party" a l'espanyola que, si sortíossin guanyadors d'unes eleccions, sembla que voldrien, tot i que no ho han dit, fer desaparèixer el que ells anomenen "partitocràcia".
Un refrany castellà diu: "Díme con quién andas, yu te diré quién eres". A ells, els podriem aplicar: "Dígue'm d'on has begut, i et diré qui éts"
Fa uns anys, amb el començament de l'auge de l'aprenentatge d'idiomes, però també amb motiu d'una de les moltes reformes que l'ensenyament ha sofetrt ebn aquest país, una editorial, especialitzada en diccionaris de tota mena, va treure al mercat una linia, anomenada "VOX" quina campanya publicitària a la televisió estava presidida per la frase: "Necessito un VOX", com fent referència a que els diccionaris d'aquella linia ho tenien tot pel que fa el vocabulari en diferents llengües o, fins i tot, vocabulari tècnic en la nostra.
Vist el fet que qualsevol pot fundar un partit, apareixia en escena fa unes poques setmanes una nova formació que, per a més senyes, ha adoptat, precisament, el nom llatí; "VOX".
Aquesta formació, segons inmfotrmacions que han apaaregut ja en algúns mitjans, recull persones d'una molt variada procedència; des d'antics militants del PP fins a un ex-funcionari de presons passant, segurament, per altres persones que, segopns les dades que han començat a fer-se públiques, tenen in mente la desaparició, entre d'alttres, de les actuals Comunitats Autònomes, en el que és una claríssima vocació recentralitzadora que, de ben segur, tornaria a negar, tal i com el franquisme va fer en el seu moment, la pluralitat que les CC. AA. representen.
Aquesta formació és, d'acord amb la seva ideologia, com una mena de "Tea Party" a l'espanyola que, si sortíossin guanyadors d'unes eleccions, sembla que voldrien, tot i que no ho han dit, fer desaparèixer el que ells anomenen "partitocràcia".
Un refrany castellà diu: "Díme con quién andas, yu te diré quién eres". A ells, els podriem aplicar: "Dígue'm d'on has begut, i et diré qui éts"
dijous, 16 de gener del 2014
MICRFOMECENATGE PER UN PROGRAMA DE TELE
L'actual context de crisi que, segons alguns afirmen, sembla anar quedant enrere, ha portat el fet que alguns autors hagin recorregut a l'anomenat "micromecenatge" per tal de poder treure els seus treballs al carrer. Tal opció s'ha donat en casos de llibres, així com discos i pel·lícules que, mercès a les petites aportacions fetes per particulars, a través de societats dedicades a aquesta tasca, han pogut tirar endavant.
El 8 de Gener passat, però, ens sorprenia la notícia de que un programa-debat, que és el "programa estrella" d'un dels canals de TDT més a la dreta; Intereconomia, programa que, per a més senyes, dúu com a títol: "El Gato al agua", ha decidit "passar la gorra" tot inserint un faldó amb un número de compte bancari on, segons sembla, els espectadors poden fer aportacions "caritatives" per que el programa tiri endavant.
Les televisions privades viuen exclusivament de la publicitat, llevat d'aquelles que són "de peatge" o de "!pay per view", com es diu en anglès, per quina recepció cal, a banda de tenit uns equips descodificadors específics, pagar una quota mensual que permet veure la "programació bàsica", i suplements per veure d'altres continguts més específics.
I és que, posats a buscar coses curioses, el fet de demanasr als espectadors que sufraguin a través de remeses econòmiques a un compte bancari, un programa de televisió, ja no només ratlla la curiositat, si no que va molt més enllà.
El 8 de Gener passat, però, ens sorprenia la notícia de que un programa-debat, que és el "programa estrella" d'un dels canals de TDT més a la dreta; Intereconomia, programa que, per a més senyes, dúu com a títol: "El Gato al agua", ha decidit "passar la gorra" tot inserint un faldó amb un número de compte bancari on, segons sembla, els espectadors poden fer aportacions "caritatives" per que el programa tiri endavant.
Les televisions privades viuen exclusivament de la publicitat, llevat d'aquelles que són "de peatge" o de "!pay per view", com es diu en anglès, per quina recepció cal, a banda de tenit uns equips descodificadors específics, pagar una quota mensual que permet veure la "programació bàsica", i suplements per veure d'altres continguts més específics.
I és que, posats a buscar coses curioses, el fet de demanasr als espectadors que sufraguin a través de remeses econòmiques a un compte bancari, un programa de televisió, ja no només ratlla la curiositat, si no que va molt més enllà.
dimecres, 8 de gener del 2014
EL QUE ENS DEPARA L'ANY NOU
Quan erem petits, recordo que tal dia com el 6 de Gener, Diada dels Reis i darrera de les Festes nadalenques, tots ens aixecàvem a les 8 del matí, o abans, amb la il·lusió de saber què ens havien deixat Ses Majestats d'Orient.
Els temps han canviat i, mentre els petits que ara pugen, fan el mateix que fèiem nosaltres quan arriba la Diada dels Reis, nosaltres ja fa dies que parem l'orella i posem uns ulls com plats quan llegim de les pujades de preus que cada primer de Gener ens porta l'any que comença un fet que, si més no, ens obliga a gratar-nos una mica més la butxaca, més si tenim en compte que els sous estan més congelats que el punt més fred de la Terra, que es troba a l'Antàrtida.
I és que amb el nou any que, segons alguns, serà el de la "recuperació", els qui no ens recuperem som, precisament, els ciutadans d'a peu, treballadors que veiem com el SMI és dels més baixos de la UE, mentre que puja la llum, el transport i, segurament, altres coses que també seguiran a aquestes.
I és que, com diu una cançó..."Tot està pels núvols. Quí ho atrapara?".
Els temps han canviat i, mentre els petits que ara pugen, fan el mateix que fèiem nosaltres quan arriba la Diada dels Reis, nosaltres ja fa dies que parem l'orella i posem uns ulls com plats quan llegim de les pujades de preus que cada primer de Gener ens porta l'any que comença un fet que, si més no, ens obliga a gratar-nos una mica més la butxaca, més si tenim en compte que els sous estan més congelats que el punt més fred de la Terra, que es troba a l'Antàrtida.
I és que amb el nou any que, segons alguns, serà el de la "recuperació", els qui no ens recuperem som, precisament, els ciutadans d'a peu, treballadors que veiem com el SMI és dels més baixos de la UE, mentre que puja la llum, el transport i, segurament, altres coses que també seguiran a aquestes.
I és que, com diu una cançó..."Tot està pels núvols. Quí ho atrapara?".
Subscriure's a:
Missatges (Atom)