El 26 de Desembre passat ens arribava la sorprenent notícia de que la Cursa del Gall Dindi, que es vé celebrant des de ja fa uns quants anys a la loclaitat lleidatana de Mollerussa, havia hagut de sustituïr el premi, un gall dindi viu, per un de peluix arran de les protestes d'una organització ecologista.
Però el mateix dia 26 de Desembre passat, un "Diari Oficial", el de la comunitat de Castella-La Manxa, declarava tota una barbàrie cm són les curses de braus, com a "Bé d'interès cultural", tota una declaració de "principis" cap a un maltractament en vers els animals que, si ens mirem la llei de manera objectiva, hauria de ser tan reprobable com el fet de donar un animal viu en premi per guanyar una cursa.
Si, tal i com el rei deia durant el seu discurs de Nadal, la llei és igual per a tots, no té cap sentit una interpretació "a dos sentits" d'ua mateixa norma, és a dir, impedir que es doni un animal viu en premi per guanyar una cursa per una banda i, per l'altra, declarar bé cultural un maltractament tan flagrant en vers un animal.
Sembla que es continua fent doble interpretació de les coses en aquest país,més quan que el fet de martiritzar fins la mort sis pobres animals davant un embadalit públic que crida "Olé!" sembla ser que dona força diners a molta gent.
Seria millor mirar menys els diners, i més cap a una llei que, tal i com diu la mateixa Constitució "és igual per a tots", no "per uns si i pels altres no".
dilluns, 26 de desembre del 2011
divendres, 23 de desembre del 2011
UNHA IMMENSA GROLLERIA
A mitjans de Desembre passat arribava a les meves mans una notícia d'aquélles que, després de llegir-la i veure la imatge que la il·lustrava, fa pensar, i molt, en el fet que hi ha persones que, per tal de desprestigiar algú en concret, o algún col·lectiu, se les empesquen de tots colors.
Els fets van passar al Sant Hospital de la Seu d'Urgell, el president de quina associació d'usuaris no va tenir altre acudit que penjar a diferents indrets d'aquélla Institució Sanitària unes preteses radiografies de dones en posició eròtica que, com és de pensar, no van estar preses al centre, si no que procedien d'un calendari publicitari d'una empresa de tecnologia radiològica nipona.
Els fets van indignar els treballadors del centre, sobre tot les treballadores que no van trigar en acusar de sexista i grollera aquélla persona que, per més senyes, ocupa un càrrec en una Associació estretament relacionada amb el centre.
De fet, segons la font periodística que difonia la notícia, sembla ser que els cartells no van estar penjats més enllà d'unes hores, doncs segons els representants dels treballadors van manifestar a la Premsa, va ser la mateixa Policia Local d'aquélla ciutat qui els va retirar, malgrat que l'autor de tal calúmnia no se'n va retractar.
I si passa això en un petit Hospital, quina missió no és altra que vetllar per la salut dels ciutadans en general, què no ha de passar a nivells més alts, on la majoria absoluta d'uns ja comença a ser utilitzada per menysprear a d'altres que, si bé són dignes de tenir una representativitat, se'ls marca només pel seu orígen.
I és que cometent equivocacions tan greus, la única cosa que es provoca és la divisió, la fractura. I el que és pitjor, que el desprestigi i el menyspreu es torni en contra de qui destrestigia i menysprea per la força.
Els fets van passar al Sant Hospital de la Seu d'Urgell, el president de quina associació d'usuaris no va tenir altre acudit que penjar a diferents indrets d'aquélla Institució Sanitària unes preteses radiografies de dones en posició eròtica que, com és de pensar, no van estar preses al centre, si no que procedien d'un calendari publicitari d'una empresa de tecnologia radiològica nipona.
Els fets van indignar els treballadors del centre, sobre tot les treballadores que no van trigar en acusar de sexista i grollera aquélla persona que, per més senyes, ocupa un càrrec en una Associació estretament relacionada amb el centre.
De fet, segons la font periodística que difonia la notícia, sembla ser que els cartells no van estar penjats més enllà d'unes hores, doncs segons els representants dels treballadors van manifestar a la Premsa, va ser la mateixa Policia Local d'aquélla ciutat qui els va retirar, malgrat que l'autor de tal calúmnia no se'n va retractar.
I si passa això en un petit Hospital, quina missió no és altra que vetllar per la salut dels ciutadans en general, què no ha de passar a nivells més alts, on la majoria absoluta d'uns ja comença a ser utilitzada per menysprear a d'altres que, si bé són dignes de tenir una representativitat, se'ls marca només pel seu orígen.
I és que cometent equivocacions tan greus, la única cosa que es provoca és la divisió, la fractura. I el que és pitjor, que el desprestigi i el menyspreu es torni en contra de qui destrestigia i menysprea per la força.
dimecres, 14 de desembre del 2011
UN PLANETA QUE S'ESCALFA...I QUÈ FEM?
El dia 11 de Desembre passat acabava la Cimara conmtra el Canvi Climàtic a la ciutat sud-africana de Durban, una ciutat que ja per sempre anirà unida a aquest tipus de reunions, com ho van fer en el passat Kyoto, al Japó, o Kopenhagen, a Dinamarca.
Dissortadament, però, encara hi ha paísos reticents a mesures més contundents contra el canvi climàtic. I aquests coïnciceixen amb els que més contaminen, que no volen ni sentier parlar de reduccions dràstiques de, per exemple, emissió de gasos d'efecte hivernacle.
Però els gasos d'efecte hivernacle no són els únics culpables d'aquest canvi climàtic que estem vivint, tot i que ells en tenen molta culpa, doncs la desforestació és una altra de les causes d'unes variacions que, ja s'anomenin "el Niño", la Niña" o com vulguem anomenar-les, no són més que deesviacions del clima que provoquen inundacions i sequeres allà on afecten.
I és que si ens mirem aquestes cimeres fredament, sembla que "·tot són números", com algú va dir en una ocasió. Números, sí, però les vides humanes i la biodiversitat són una realitat, no un número!
Dissortadament, però, encara hi ha paísos reticents a mesures més contundents contra el canvi climàtic. I aquests coïnciceixen amb els que més contaminen, que no volen ni sentier parlar de reduccions dràstiques de, per exemple, emissió de gasos d'efecte hivernacle.
Però els gasos d'efecte hivernacle no són els únics culpables d'aquest canvi climàtic que estem vivint, tot i que ells en tenen molta culpa, doncs la desforestació és una altra de les causes d'unes variacions que, ja s'anomenin "el Niño", la Niña" o com vulguem anomenar-les, no són més que deesviacions del clima que provoquen inundacions i sequeres allà on afecten.
I és que si ens mirem aquestes cimeres fredament, sembla que "·tot són números", com algú va dir en una ocasió. Números, sí, però les vides humanes i la biodiversitat són una realitat, no un número!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)