dimarts, 18 de setembre del 2012

QUÉ TIEMPO TAN...AFLAMENCADO

 Està basada, segons sembla, en una melodia popular russa. Però l'any 1969, la cançó va saltar a la fama en diverses versions; per una banda, una en anglès, amb el títol "Those were the days", que ens va arribar de la ma de la càlida veu de la cantant irlandesa Mary Hopkin. I, d'altra banda, dues versions en castellà, sota el títol "Qué tiempo tan feliz", que ens van arribar de la ma del cantant britànic Matt Monro i, per altra banda, de la del grup espanyol "Los Sprinters".

  Però la cançó és, d'un temps ençà, la sintonia del programa estrella dels dissabtes i diumenges a la tarda d'un dels canals privats de televisió que emeten a nivell de tot el territori espanmyol.

  Presentat per na veterana de la televisió, com és María-Teresa Campos; "Qué tiempo tan feliz" va començar evocant la música que es feia a Espanya durant el passat segle XX, havent-se recordat a través d'ell moments estelars de la música moderna espanyola, amb el record de diversos artistes, tan dels que encara hi són com d'altres que ja no estàn entre nosaltres.

  Però ja fa un temps que el programa, en un principi font de records per a molts de nosaltres, que vam poder tornar a veure grups com els Stop, els Bravos o els Brincos, i els trionfs de Massiel i Salomé a Eurovisió, aquest darrer, aigualit per un quàdruple empat, s'ha encallat de manera gairebé permanent en un sol estil de música; el flamenc, les "tonadilleras" i tot allò que té a veure amb el gènere.

  Amb aqwuest tomb, no sé què pensarien els autors de la melodia si veiéssin com un canal privat la utilitza per anunciar, senzillament, un sol i únic estil musical. Possiblement obligarien la direcció del mateix a canviar-ne el nom i per què no, la sintonia.

diumenge, 16 de setembre del 2012

CARTA MAGNA O PAPER MULLAT?

 L'11 sde Setembre passat, Catalunya va sortir al carrer en masa, per tal de reclamar la independència, una reivindicació que, encara que fins ara no s'havia expressat de manera tan clara, ja fa temps que estava "latent".

  Uns dies després, i dins d'un programa de debat que una televisió privada (de dretes) emet els dissabtes, van ser convidades persones en pro i en contra de la independència. Entre les que estaven en contra, evidentment, hi havia membres del PP, entestats en augurar-li a una Catalunya independent tots els mals del Món, en un gest de la inequívoca "política de la por" que ells practiquen, amenaçant amb el fet que s'establirien "fronteres", que Shengen va eliminar i preguntant-se on vendria Catalunya els seus productes.

  Entre els en pro, un economista, que va ser tractat de mentider quan va presentar informes en els que s'assegurava tot el contrari del que auguren des del Govern del PP, és a dir, que Catalunya creixeria i seria capaç de retornar a Europa.

  La polèmica està servida, i el cert és que ens posaran totes les traves que puguin, tot fent servir "La Constitució" com a excusa, una Carta Magna que, en ocasions és sagrada, però en altres, senzill paper mullat, segons com a ells els convingui.

dissabte, 8 de setembre del 2012

UNA GRÈCIA AMENAÇADA

El dissabte, 8 de setembre passat, vam ser testimonis, des de la televisió i també des d'Internet, de la "justícia" molt a la seva manera que els membres del partit  grec "Alba Daurada" estàn duent a terme en aquéll país en vers els immigrants que practiquen el "top-manta" com a forma de guanyar-se l'existència i, paradoxalment, la passivitat de la Policia d'aquéll país envers els neonazis, suposadament per que amb ells anava algún dels diputats del partit neonazi que, com és de supoosar, són intocables malgrat la barbàrie que practicaven.

  Dissortadament aquest sentiment retrògrade està aflorant amb força en algúns paísos, encara que es limita a grupúscles. Però el cert és que aquest radicalisme és, com tots,   força dolent per a tothom, sobre tot en un país que, com és el cas de Grècia, que va ser en un moment, bressol de cultures i ara un país amb quantiosos monuments, vestigis d'un passat gloriós que, tan els experts om els simples turistes, aprecien en gran mesura.

  Seria una pena que, per culpa de les bretolades d'aquests exaltats fanàtics quina única intenció és sembrar la por, el país, ja sumergit en una crisi, acabés perdent una de les fonts de riquesa; el turisme.

dimecres, 5 de setembre del 2012

UNA COMPLICITAT SOSPITOSA

  Fa un temps, no recordo ara si dos o tres anys, es va parlar molt a nivell de tot el territori espanyol sobre els "horaris protegits" , uns horaris en els que se suposa que pot haver-hi una potencial audiència de menors davant de les pantalles de televisió i, per tant, calia, d'alguna mansra, regular els continguts que s'emetéssin durant aquella franja horària per, precisament, no perjudicar la integritat dels menors.

   Aquella normativa "meravellosa" que va ser consensuada en un bon principi per tothom, sembla que ara comença a convertir-se en autèntic paper mullat donat el flagrantíssim incompliment, per part de TVE que, el dia 5 de Setembre passat, i després de sis anys de no fer-ho, va col·locar una "corrida" a les sis de la tarda (horari infantil), tot saltant-se "a la torera" i mai millor emprada l'expressió, la normativa vigent en tal sentit.

  De fet, hom pensava que no hi havia tanta gent disposada a pagar per "gaudir", si així se'n pot anomenar, del patiment i posterior mort de sis pobres toros a mans de tres sinistres personatges embotits en uns vestits que els van com una funda al paraigües. Però en connectar aquell dia amb "La 1", el fet sorprenent va ser veure les graderies de la plaça de Burgos plenes a vessar del que, més que seguidors, podriem anomenar còmplices d'aquella barbàrie. Segurament que el ple a vessar no era real!

  S'està cridant que "no hi ha diners", i s'està advocant per  la protecció dels menors. A més, ja hi ha dues Comunitats Autònomes, quals són Canàries i Catalunya, sense curses de braus i, paradoxalment, la televisió pública espanyola, lluny de complir amb la normativa la viola, segurament per imposició del PP quan hauria de ser aquesta televisió, com a mitjà públic que és, la primera en respectar la integritat dels menors deixant de banda les "ordres" dels governants de torn, i transmetent, per exemple, els Jocs Paralímpics, que s'han estat celebrant a Londres i col·laborant en l'abolició del maltractament animal, sigui quina sigui la seva forma i nom.