A finals de la setmana passada ens arribava la notícia de que la UE havia demanat a Espanya que faci canviar la llei catalana del cinema per que, segons ells, "beneficia la llengua castellana per sobre les altres".
La llei, com tots sabem, preveu que un 50 per cent de les pel·lícules que arriben a les nostres pantalles siguin doblades o subtitulades en català, menttre que l'altre 50 per cent, òbviament en la llengua cooficial a casa nostra, el castellà. Fins aquí, res a dir.
Però sembla que, des de la UE, s'han mirat la llei amb lupa, i han vist que les pel·lícules que es fan a la resta d'Espanya, i que són en llengua castellana, estan exemptes del doblatge, lo qual els sembla una "flagrant disciminació" en favor de la llengua castellana, i ho consideren un greuge comparatiu pels alts costos econòmics que, segons s'afirma des de la Unió, té doblar o subtitular al català films en altres llengües.
No sé si des de la UE s'han aturat a pensar en el fet que, quan es fa una pel·lícula a Catalunya, i en llengua catalana, també és doblada o suibtitulada en llengua castellana per que pugui ser vista per tota la població espanyola, tal i com ha passat recentment amb cintes com "Les Veus del Pamano" o la molt guardonada "Pa Negre".
Ò és que per la UE això no compta?.
dimecres, 27 de juny del 2012
divendres, 22 de juny del 2012
AGREUJANT LES MINIMITATS
A mitjans de Juny passat saltava a la premsa la notícia de que el Diputat del Parlament de Ses Illes, i Alcalde de Manacor; Antoni Pastor (PP), havia trencat la "disciplina" del partit, votant en contra d'una disposició que deixa el català com a senzill "mèrit", i no com a requisit, com fins ara, per treballar a l'Administració de l'arxipèlag.
Segons sembla, la seva actitud, contrària a la voluntat dels dirigents del partit a Ses Illes, ha fet que es decidís, fins i tot, suspendre cautelarment de la militància en el partit aquest polític, tot i que ell no té altra voluntat que la de conservar els sues càrrecs encara que se l'hagi exclòs de les files del partit conservador.
Defensar la lengua pròpia, una cosa important doncs, a més llengües sabudes, més nivell cultural es demostra una cosa que, des de la cúpula d'aquest pàrtit de dretes, semblen ignorar.
El que també van ignorar, i encara sembla que així volen que sigui, és quelcom més greu; el cas que ja tothom coneix com a "Gürtel", que en alemany significa corretja, un cas de flagrant corruptela que va tenir lloc a la Comunitat Valenciana, i arran del qual, no només no es van fer caure càrrecs, encara que algún dimitís, si no que, qui havia de fer-ho, ni tan sols es va immutar, encara que ara fara caure soibre el pobre Antoni Pastor tot el pes de la "disciplina", només per defensar la llengua i ser valent.
Realment, sembla que la "disciplina" de partit és, en ocasions, quelcom que s'aplica de manera irregular ò, si més no, d'una manera parcial, i subjecta als interessos dels dirigents de torn.
Segons sembla, la seva actitud, contrària a la voluntat dels dirigents del partit a Ses Illes, ha fet que es decidís, fins i tot, suspendre cautelarment de la militància en el partit aquest polític, tot i que ell no té altra voluntat que la de conservar els sues càrrecs encara que se l'hagi exclòs de les files del partit conservador.
Defensar la lengua pròpia, una cosa important doncs, a més llengües sabudes, més nivell cultural es demostra una cosa que, des de la cúpula d'aquest pàrtit de dretes, semblen ignorar.
El que també van ignorar, i encara sembla que així volen que sigui, és quelcom més greu; el cas que ja tothom coneix com a "Gürtel", que en alemany significa corretja, un cas de flagrant corruptela que va tenir lloc a la Comunitat Valenciana, i arran del qual, no només no es van fer caure càrrecs, encara que algún dimitís, si no que, qui havia de fer-ho, ni tan sols es va immutar, encara que ara fara caure soibre el pobre Antoni Pastor tot el pes de la "disciplina", només per defensar la llengua i ser valent.
Realment, sembla que la "disciplina" de partit és, en ocasions, quelcom que s'aplica de manera irregular ò, si més no, d'una manera parcial, i subjecta als interessos dels dirigents de torn.
dimecres, 13 de juny del 2012
Si heu vist la pel·lícula "Moonraker", una de les de la nissaga "007", recordareu que, en ella, el "dolent" de la història, un magnat de la indústria química i apassionat dels vols aeroespacials, s'ha fet portar,pedra per pedra, un castell de la riva del Loira, i muntat de nou als Estats Units.
Això és pura ficció. Però el que no ho és és el fet que a la comarca del Baix Empordà, concretament entre Palamós i La Fosca, i en una propietat privada, ha estat localitzat un claustre romànic que, segons els experts, podria ser un "germà" del de Santo Domingo de Silos.
La peça, que fa mig segle que és allà, va ser comprada, segons sembla, pels seus propietaris allà pels anys 50 del passat segle XX, pel preu d'un milió de les antigues pessetes (6.000 dels actuals euros), i ha estat allà, completament allunyada de tothom.
No és l'únic cas, doincs a Catalunya n'hi ha un altre. Concretament a la comarca del Ripollès, a la vila de Camprodón, on un particular té a la seva finca privada una capella i un claustre, també romànic que, segons sembla, amenaçaven ruïna, i havien de ser enderrocats. Tot i això, i a diferència del de Palamós, aquests estàn catalogats.
A saber quàntes d'aquestes petites "perles" històrico-artístiques, lluny d'estar a la vista del públic, estàn amagades, en finquyes particulars i tancades a pany i forrallat arreu del planeta.
Això és pura ficció. Però el que no ho és és el fet que a la comarca del Baix Empordà, concretament entre Palamós i La Fosca, i en una propietat privada, ha estat localitzat un claustre romànic que, segons els experts, podria ser un "germà" del de Santo Domingo de Silos.
La peça, que fa mig segle que és allà, va ser comprada, segons sembla, pels seus propietaris allà pels anys 50 del passat segle XX, pel preu d'un milió de les antigues pessetes (6.000 dels actuals euros), i ha estat allà, completament allunyada de tothom.
No és l'únic cas, doincs a Catalunya n'hi ha un altre. Concretament a la comarca del Ripollès, a la vila de Camprodón, on un particular té a la seva finca privada una capella i un claustre, també romànic que, segons sembla, amenaçaven ruïna, i havien de ser enderrocats. Tot i això, i a diferència del de Palamós, aquests estàn catalogats.
A saber quàntes d'aquestes petites "perles" històrico-artístiques, lluny d'estar a la vista del públic, estàn amagades, en finquyes particulars i tancades a pany i forrallat arreu del planeta.
dimecres, 6 de juny del 2012
ORTOGRAFIA, TAMBÉ EN CRISI?
Possiblement molts de nosaltres recordem la gran importància que, quan anàvem a escola, els nostres educadors donàven a l'aprenentatge de la ortografia, en aquells moments, de la llengua castellana de la que, fins i tot, se'n havien editat algúns manuals molt complerts que avui es poden considerar com autèntiques "perles" bibliogràfiques de col·leccionista.
Però actualment vivim en l'era digital, i els mòbils, així com els microblocs i la missatgeria instantània curta a través d'Internet, obliguen, en moltes ocasions, a utilitzar les paraules abreujades o, si més no, mutilades ortogràficament, en la majoria dels casos per exigències dels sistemes de missatgeria.
El cert és que hi ha paísos, com és el cas de França, on el tema de la ortografia és gairebé "sagrat" i, fins i tot, l'Executiu gal ha intervingut, enviant una circular de suggeriments en aquest sentit als centres docents d'aquéll país.
De fet ja fa anys que algú em va comentar que, al país veí, molta gent no sap escriure correctament la seva pròpia llengua un fet que, com veiem, és preocupant per les autoritats del país.
Però si ens ho mirem des d'una altra perspectiva, les llengües també evolucionen i, en molts casos, si s'acaba ignorant alguna norma ortogràfica és per pura practicitat. Tal és el cas que pasa amb l'anglès, una llengua que, si bé probablement en l'antiguitat havia tingut accents gràfics, actualment no en disposa.
I és que, com llegia ja fa un temps en una acreditada revista científica, segurament que les llengües que es parlaran d'aquí a cent anys, poc o res tindran a veure amb les que parlem actualment, les quals, possiblement es considerin "clàssiques", per no dir "arcaiques".
Però actualment vivim en l'era digital, i els mòbils, així com els microblocs i la missatgeria instantània curta a través d'Internet, obliguen, en moltes ocasions, a utilitzar les paraules abreujades o, si més no, mutilades ortogràficament, en la majoria dels casos per exigències dels sistemes de missatgeria.
El cert és que hi ha paísos, com és el cas de França, on el tema de la ortografia és gairebé "sagrat" i, fins i tot, l'Executiu gal ha intervingut, enviant una circular de suggeriments en aquest sentit als centres docents d'aquéll país.
De fet ja fa anys que algú em va comentar que, al país veí, molta gent no sap escriure correctament la seva pròpia llengua un fet que, com veiem, és preocupant per les autoritats del país.
Però si ens ho mirem des d'una altra perspectiva, les llengües també evolucionen i, en molts casos, si s'acaba ignorant alguna norma ortogràfica és per pura practicitat. Tal és el cas que pasa amb l'anglès, una llengua que, si bé probablement en l'antiguitat havia tingut accents gràfics, actualment no en disposa.
I és que, com llegia ja fa un temps en una acreditada revista científica, segurament que les llengües que es parlaran d'aquí a cent anys, poc o res tindran a veure amb les que parlem actualment, les quals, possiblement es considerin "clàssiques", per no dir "arcaiques".
Subscriure's a:
Missatges (Atom)