El passat diumenge, dia 25 de Novembre, va haver-hi a diferents capitals de paisos de tot el Món, manifestacions en contra del que ja és un dels càncers de la nostra societat; com és la violència masclista.
"Tolerada" en alguns paisos un a les dones se les menysté i arracona d'una manera sistemàtica, emparant-se en creences religioses o pseudo-religioses, la violència masclista provoca nombroses víctimes arreu del Món, tan pel fet que hi ha dones que són impunement assassinades en els anomenars crims d'"honor" (Assassinar algú no porta cap mena d'honor, més aviat al contrari), com també aquelles que estan sotmeses a tota mena de setges, sobre tot, psicològics.
Amb motiu de la celebració del Dia en contra de la violència masclista, es feia pública la macabra estadística de 45 dones, assassinades a tot el territori espanyol, de les que sis ho han estat a Catalunya. També es feia públic que el telèfon per denunciar violència masclista rep una denúncia cada hora.
Contra aquest càncer de la nostra societat només hi ha una teràpia que s'anomena RESPECTE, doncs una dona és, ni més ni menys que una persona digna d'aquest respecte en tota la seva amplitud.
I ja que sempre es donen estadístiques, el cert és que una sola dona maltractada o assassinada ja és massa. I seria una bona notícia que el telèfon, habilitat per denunciar la violència masclista no hagués de rebre cap trucada pel fet que hagués desaparegut la violència masclista.
dimarts, 27 de novembre del 2018
dilluns, 19 de novembre del 2018
MÚSICA A LES BOTIGUES.
Quan entrem en una botiga o supermercat, normalment hi ha música ambiental. Es tracta d'un "fil musical" que les cadenes de grans magatzems, botigues i supermercats posen als seus centres comercials.
En algúns d'ells la música està a un volúm accepotable, i és del tipus "funcional", ja sigui instrumental o cançons, cantades sense estridències.
Però en d'altres i, sobre tot, a les anomenades; "boutiques" de moda, en ocasions la música s'assembla més a la que podriem escoltar en qualsevol discoteca que a música ambiental i funcional. Això passa per que es tracta d'un estil musical més proper al rock o a la música "disco" i que, a més, es reprodueix a un volúm força elevat.
Això mateix passava anys enrere amb les atraccions de les Fires e Girona, que vcan arribar a un acord, tan pel que fa l'estil musical, com el volúm al que la música es reproddueix mentre les atraccions estàn a la capital del Gironès.
Possiblement seria positiu que, d'alguna manera, estigués regulat, si no l'estil musical, sí el volúm al que la música es reprodueix en algunes cadenes de botigues, sobre tot de moda, doncs elsw clients possiblement també ho agraïrien.
En algúns d'ells la música està a un volúm accepotable, i és del tipus "funcional", ja sigui instrumental o cançons, cantades sense estridències.
Però en d'altres i, sobre tot, a les anomenades; "boutiques" de moda, en ocasions la música s'assembla més a la que podriem escoltar en qualsevol discoteca que a música ambiental i funcional. Això passa per que es tracta d'un estil musical més proper al rock o a la música "disco" i que, a més, es reprodueix a un volúm força elevat.
Això mateix passava anys enrere amb les atraccions de les Fires e Girona, que vcan arribar a un acord, tan pel que fa l'estil musical, com el volúm al que la música es reproddueix mentre les atraccions estàn a la capital del Gironès.
Possiblement seria positiu que, d'alguna manera, estigués regulat, si no l'estil musical, sí el volúm al que la música es reprodueix en algunes cadenes de botigues, sobre tot de moda, doncs elsw clients possiblement també ho agraïrien.
dimarts, 13 de novembre del 2018
MÒBILS AMB VIDA BREU
Estem en plena era de la tecnologia, Era Digital, per ser més exactes.
I, amb aquest motiu, disposem de petits aparells que ens permeten fer gairebé de tot, els podem portar a la butxaca i al palmell de la ma.
Els mòbils, que van començar a aparèixer entre els anys 80 i 90 del segle passat, s'han convertit en peça clau de la nostra vida doncs, a més de telefonar, ens permeten enviar missatges de text, fotos que es fan amb el mateix aparell, que incorpora una o més càmeres i, fins i tot, gravar i enviar vídeo i so a més d'actuar d'agenda, despertador, miniordinador, calculadora i algunes altres funcions.
Però igual que la informàtica, els mòbils estan subjectes al "comprar, llençar, comprar", doncs tenen una vida mitjana de dos anys.
Diverses associacions estan demanant que els mòbils durin més de dos anys, que és la durada mitjana dels aparells. Està causada per les actualitzacions i també per la durada de la bateria.
De fet, ja s'ha multat dues marques per culpa del fenòmen, encara que alguns altres fabricants també el practiquen.
Ja sabem que en aquesta vida "tot són números", com molt bé va dir algú. Però els números més positius srien aquells que produïssin aparells de durada superior que farien més sostenible aquesta vida i disminuirien els residus.
I, amb aquest motiu, disposem de petits aparells que ens permeten fer gairebé de tot, els podem portar a la butxaca i al palmell de la ma.
Els mòbils, que van començar a aparèixer entre els anys 80 i 90 del segle passat, s'han convertit en peça clau de la nostra vida doncs, a més de telefonar, ens permeten enviar missatges de text, fotos que es fan amb el mateix aparell, que incorpora una o més càmeres i, fins i tot, gravar i enviar vídeo i so a més d'actuar d'agenda, despertador, miniordinador, calculadora i algunes altres funcions.
Però igual que la informàtica, els mòbils estan subjectes al "comprar, llençar, comprar", doncs tenen una vida mitjana de dos anys.
Diverses associacions estan demanant que els mòbils durin més de dos anys, que és la durada mitjana dels aparells. Està causada per les actualitzacions i també per la durada de la bateria.
De fet, ja s'ha multat dues marques per culpa del fenòmen, encara que alguns altres fabricants també el practiquen.
Ja sabem que en aquesta vida "tot són números", com molt bé va dir algú. Però els números més positius srien aquells que produïssin aparells de durada superior que farien més sostenible aquesta vida i disminuirien els residus.
dilluns, 5 de novembre del 2018
SE'L POT CONSIDERAR ART?
Una cançó que està inclosa en una sarsuela, diu a la seva lletra que; "Avui les ciències avancen que és una barbaritat".
Aquesta sentència és certa, si tenim en compte que, d'un temps ençà s'està començant a parlar de l'anomenada; "intel·ligència artificial" és a dir, algoritmes informàtics que són capaços de prendre, de manera totalment autònoma, decissions que sempre hem près les persones.Aquests algoritmes ens poden portar al desenvolupament de la robòtica.
Fa pocs dies es feia pública la posada a subhasta, per part d'una popularíssima galeria de la ciutat de Nova York, d'una pintura realitzada amb aquesta tècnica, així com que un comprador anònim, qui va participar a la licitació per telèfon, va pagar-ne 400.000 dòlars.
Impresa sobre tela, l'obra és un retrat d'Edmond de Belamy. I, si ens la mirem d'a prop, la imatge es veu borrosa, com si estigués inacabada.
la pintura no dúu la signatura de cap artista, si no una fòrmula matemàtica.
Els creadors de l'algoritme, una empresa francesa, asseguren que aviat es podran veure més "obres d'art" realitzades amb aquesta nova tècnica.
Però això és art o, senzillament, és com qui fa una fotocòpia i la imprimeix o és com si féssim un retrat-robot d'algú?.
De moment, la polèmica està més que servida.
Aquesta sentència és certa, si tenim en compte que, d'un temps ençà s'està començant a parlar de l'anomenada; "intel·ligència artificial" és a dir, algoritmes informàtics que són capaços de prendre, de manera totalment autònoma, decissions que sempre hem près les persones.Aquests algoritmes ens poden portar al desenvolupament de la robòtica.
Fa pocs dies es feia pública la posada a subhasta, per part d'una popularíssima galeria de la ciutat de Nova York, d'una pintura realitzada amb aquesta tècnica, així com que un comprador anònim, qui va participar a la licitació per telèfon, va pagar-ne 400.000 dòlars.
Impresa sobre tela, l'obra és un retrat d'Edmond de Belamy. I, si ens la mirem d'a prop, la imatge es veu borrosa, com si estigués inacabada.
la pintura no dúu la signatura de cap artista, si no una fòrmula matemàtica.
Els creadors de l'algoritme, una empresa francesa, asseguren que aviat es podran veure més "obres d'art" realitzades amb aquesta nova tècnica.
Però això és art o, senzillament, és com qui fa una fotocòpia i la imprimeix o és com si féssim un retrat-robot d'algú?.
De moment, la polèmica està més que servida.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)