dimecres, 12 de maig de 2021

UNA FINA LINIA VERMELLA

 D'un temps ençà s'ha produit un degoteig constant de notícies, referents a obres clàssiques de diferents  disciplines artístiques i estils que, per una o altra raó, han estat passades per l'ull crític de la "correcció", per no dir censura.

  Reeentment saviem que la factoria; "Disney", havia vetat l'accés dels menors a pel·lícules de la mateixa companyia que, antigament, es consideraven; "infantils". L'excusa no pot esser més trivial, doncs les acusen de "masclistes", "racistes" o "supremacistes".

  També recentment ha estat fet públic que alguns llibres, en altres momnents considerats com a "infantils", han desaparegut, per la mateixa regla de tres de la "correcció", de les biblioteques infantils de les escoles.

  La darrera d'aquestes possibles desaparicions la publicava la plataforma; "Periodista Digital", i la víctima no és <altra que el conegudíssim conte infantil; Blancaneus". La raó, segona la mateixa plataforma; "el petó no és consentit".

  Possiblement hem arribat a un moment en el que es fila tan prim que, fins i tot hi ha qui veu "fantasmes" allà on no n'hi na ni n'hi ha hagut mai.. I, amb l'excusa de no se sap exactament quina "correcció", es pretén enviar a la paperera de l'oblit obres clàssiques que han estat presents durant generacions i sense problemes.

  

dijous, 6 de maig de 2021

D'"APRIMAR-SE" A "ESQUIFIR-SE"


 Anys enrere, el món de la banca estava molt diversificat de tal manera que, quan les empreses havien de tramitar les nòmines d3els seus treballadors, havien d'enviar ordres de pagament a multitud de bancs; us més grans i altres més petits i caixes; també unes més grans i altres més petites molts d'elles, amb molt poques oficines i un nom que no ens sonava de res.

Amb el tremps, els grans bancs i caixes van anar absorbint les petites entitats que, en molts casos, tenien tan pocs treballadors i oficines que, on no n'hi havia, ja treballaven a través d'una altra entitat.

  Successives absorcions han arribat a reduir considerablement el nombre d'entitats, fins el punt que, actualment, el pastís se'l reparteixen només quatre entitats que ara i, majoritàriament, per l'arribada de les noves tecnolo9gies, han decidit "aprimar-se" d'una manera gairebé dràstica.

  No fa gaire temps era possible trobar, encara que fos petita, una oficina d'una de les entitats bancàries  a qualsevol indret. O, si més no, un Caixer Automàtic. Però el cert és que, amb l'"esprimachada" que les entitats estan duent a terme, fins i tot, en indrets; com ara l'estació de tren de Girona, no s'han dignat deixar el Caixer Automàtic que una entitat bancària tenia allà. 

  I és que, sembla que, per a ells, són primer els números que les persones. 












    FOTO: No fa gaires mesos, aquest local, ara buid, allotjava una entitat bancària...

dimecres, 28 d’abril de 2021

UNA "SUPERLLIGA" EFÍMERA

  Des que va ser inventat l'any 1863, el futbol á

ha estat un esport de masses i, com a tal, no ha estat exempt de picabaralles, polèmiques i discussions de tota mena, sobre tot entre els seguidors dels grans equips que competeixen, tan en lligues nacionals, com internacionals.

  I és que "el nostre futbol de cada dia", com defineix una cançó al peu-poilota, ha despertat  i desperta autèntiques passions arreu del Món.

  El dilluns de la setmana passada tots els mitjans informatius es feien ressò de la que hom anomenava; "La Superlliga". 

  Fundada per 12 clubs, entre els quals n'hi havia tres de la Lliga Espanyola, un d'ells, el Barça, la nova competició va ser fortament  criticada pels organismes reguladors; tan a nivell europeu, com mundial de l'esport-tei fins al punt que, des de la direcció d'ambdues institucions s'amenaçava els jugadors que participéssin  en la hipotètica nova competició, de que serien exclosos de les seves respectives Seleccions Nacionals.

  A mitjans de la setmana passada es feia públic que molts dels clubs ja havien decidit, segurament, veient el que se'ls venia al damunt, deixar de participar en l'aventura, tot i que alguns; com ara el Barça, encara persisteixen.

  És d'esperar que les coses se solucion9in pel bé de tothom; tan jugadors, com seguidors dels mateixos. I que, en un futur puguem seguir veient equips, com els de la Lliga Espanyola, jugant a les competicions internacionals, així com els jugadors participant en les seves Seleccions Nacionals sense problemes,

dimecres, 21 d’abril de 2021

TOPÒNIMS AMB POLÈMICA

   Fa uns pocs deis es feia públic que la xarxa social; "Facebook", havia censurat la pàgina d'una població de França; "Bitche", que es troba al Nord-Est del pais, molt a prop df'Estrasburg.

  la raó que la xarxa de Mark Zuckerberg esgrimeix per la censura cpontra la pàgina web del poble és, segons ha pogut saber el 3/24.cat, que "viola els drets de publicació", doncs el nom s'assembla a; "bitch" que, en anglès, és un insult.

  Quelcom semblat va passar fa un temps, i ho vam reflectir al nostre programa, amb la vila austriaca de; "Fucking", que va canviar el nom després de convocar una consulta popular entre els seus habitantds. En aquest cas era per que la gent, sobre tot els turistes, feien bromes de caire sexual amb el nom del poble.

  El cert és que hi ha molts topònims que, per una o altra raó, es podrien considerar; "estrambòtics", degut a que ténen alguna connotaciño determinada. Tal és el cas d'Espolla (Alt Empordà), o també; "Ultramort", també a Comarques Gironines.

  Però arreu del Món hi ha topònims que són, si més no, curiosos. I és d'esperar que els algoritmes que vetllen per la "correcció", no els censurin a la Xarxa.

 

dimecres, 14 d’abril de 2021

NEGACIONISME, O COM MENTIR COMPULSIVAMENT


 El mes de Març passat es va complir un any de la presència entre nosaltres d'una malaltia; la COVID-19. Durant aquest any la ciència ha estat investigant, no només per trobar l'origen del coronavirus, causant de la malaltia, si no per trobar una cura i també, una vacuna que, sortosament, ja existeix.

  Però, paral·lelament al treball incansable dels científics, ha sorgit una autèntica; "plandèmia" de negacionisme, amb l'aparició de col·lectius de tota classe, condició i mida, que se les han empescat per fabricar notícies falses a voltant de la terrorífica pandèmia que tantes vides s'ha endut per davant.

  Aquests col·lectius van; des dels qui afirmen que el coronavirus no existeix, fins els qui asseguren que la nova tecnologia; "5G", és la causant del mateix, passant per, ta i com llegíem el divendres, dia 9 d'Abril en un article, els qui afirmen que es tracta d'una "intoxicació massiva, provocada de manera intencionada i premeditada". En aquest article es cita a "metges canadencs", com autors de tal mentida.

  Fins i tot, abans que apareguéssin les diferents vacunes, hi havia qui no essent científic, ni molt menys, metge, afirmava haver trobat el "remei" a la terrible malaltia, un "medicament" que , com s'ha pogut comprovar, era totalment inútil

  Val a dir que les teories "fake" dels negacionistes no tenen cap mena de fonament, i ja hi ha hagut xarxes socials que han hagut de posar alguna mena de filtre. Fins i tot, en un mitjà digital, es comparava fa poc la COVID-19 amb una secta o religió, en una altra demostració de negacionisme.

  No sé si els que neguen la pandèmia s'han passejat per la UCI d'algun hospital per veure com els pacients que hoi ha allà lluiten per sobreviure. O si s'han preguntat per què, en zones on el controvertit; "5G", no ha arribat encara, hi ha també contagis de COVID.








   IMATGE: 5G i COVID, Big fake. Font de la imatge; "Alerta Digital".



 

  

dimecres, 7 d’abril de 2021

OBRA D'ART O BROMA?

 

Segurament que molts de nosaltres recordem la pel·lícula; "2001, una odisea a l'espai", una cinta en la que apareix un molt misteriós; "monòlit".

  L'objecte apareix en diferents moments de la cinta; al principi, quan es fa referència als nostres més antics avant-passats. També apareix a la Lluna, arran de la troballa, feta per una expedició al nostre satèl·lit. I també, al final de la història, quan una altra expedició arriba a l'òrbita del planeta; Júpiter.

  El dimarts, 30 de Març passat, apareixia un "monòlit", fet d'acer inoxidable, a la platja de Sa Conca, a S'Agaró, molt semblat al que ja havia aparegut a molts indrets; com ara a Utah, als Estats Units, d'on va desaparèixer de la mateixa manera que havia aparegut.

  Pel que fa el de S'Agaró, fins i tot algú va voler tombar-lo, i ara l'Ajuntament de Castell-Platja d'Aro ha decidit conservar-lo. Però no a la platja on va ser trobat, si no que ha estat dut al Parc dels Estanys, una mena de museu a l'aire lliure, on hi ha d'altres escultures exposades.

  El misteri que envolta els "monòlits", que han aparegut a diversos indrets, ha despertat tota mena de teories i, fins i tot, de sospites; des de si es tracta senzillament d'una obra d'art o si forma part d'una campanya de màrketing.

  Si és que es tracta d'una obra d'art, el cert és que l'artista ha intentat, senzillament, expresar quelcom en particular. Però si es tracta d'una campanya de màrketing, el cert és que costa de saber què es vol promocionar.










   FOTO: El "monòlit de S'Agaró. Font: CCMA  3/24.cat


dimecres, 31 de març de 2021

ADÉU A LA NUMERACIÓ ROMANA?

   És freqüent que, en alguns escrits que es refereixen a reis, Papes o, fins i tot,on es parla de les diferents dinasties que van governar Egiptre, s'utilitzi la numeració romana, per tal de desgnar aquests personatges o situacions històriques.

  També als Museus  ens podem trobvat amb escrits en els que hi apareix la numeració romana, sobre tot per designar els segles . I, fins i tot en algunmes molt comptades edificacions molt antigues, és possible llegir, en numeració romana, l'any en el que van ser construïdes.

  Fa uns pocs dies, la plataforma; "SOMATEMPS", publicava una informació, segons la qual, els Museus de Paris, un d'ells tan significativament important com el Louvre, pretenen eliminar la numeraciño romana per que, segons els seus responsables declaraven a la premsa; "El públic no els entén".

  En èpoques passades es'ensenyava als infants aqusta numeració a l'escola, de tal manera que tothom creixia saben mínimament com funcionava la numeració romana, un sistema de nuumeració que només permet sumar i restar, un fet que no el fa útil en la vida diària, però sí per entendre aspectes de la Història i els Museus.

  Tot canvia; la forma de parlar i escriure, la forma de comunicar-nos, que ha passat de ser interpersonal a fer-ho mitjançant una pantalla. I, segons sembla, també la numeració romana té, d'alguna manera, els dies comptats. I sembla que aviat, ja ningú escriurà, per exemple, que estem en el segle XXI, si no en el segle 21. O que la Reina d'Anglaterra, es Isabel 2a., en numeració àrab.

dimecres, 17 de març de 2021

UNA PROGRAMACIÓ MONOTEMÀTICA

   Quan van sortir les "teles" privades, en contraposiciño amb els canals públics, ja existents, molts vam pensar que aquests canals estarien lliures de la influència que, en major o menor grau, exerceix el partit o coalició en el Govern en un canal públic de televisió.

  De fet, així hauria de ser, i sembla que així és en alguns d'ells. Però, en contraposició amb el tema de la influència política, existeix un canal que està, per així dir-ho, "monotrematitzat" pel que s'anomena; "premsa del cor". O millor seria que l'anomenéssim; "premsa xafardera".

  I és que, si posem aquest canal a l'hora que sigui, semblen tenir un monotema del que parlar i que, vulguin o no, els converteix tot el dia en un "circ mediàtic" o un "tabloide" en sessió continua.

Està molt bé que existeixin canals de tota mena a la televisió, fins i tot, de totes les tendències. Però una cosa és informar, mentre que l'altra és bombardejar, no tan sols els espectadors, amb notícies que, el més segur és que no interessin a una gran majoria, si no els protagonistes de les notícies, als que es persegueix d'una manera gairebé invasiva.

dimecres, 10 de març de 2021

UN ANY SEGUIT DE MALSÒN

   Aqusts dies fa un any que ja es parlava d'un coronavirus que començava a circular.

  De moment, se'n parlava de manera força llunyana fins que, demà passat farà un any, es va declarar un primer "estat d'alarma" que va portar una dràstica aturada de totes les activitats, a excepció d'aquèlles que són considerades; "essencials".

  La mesura venia acompanyada d'un confinament domiciliari i, fins i tot els programes de ràdio i televisió van canviar, doncs molts es feien a través d'una nova manera de treballar; el teletreball, que ha vingut per quedar-se.

  En aquests mesos de confinament estricte, els informatius van esdevenir una mena de "monotema", doncs estaven monopòlitzats per la malaltia (COVID-19), que l'OMS ja havia declarat com a pandèmia.

  El final de la primavera i l'estiu van estar protagonitzats per un cert relaxament, una certa desescalada, mentre que la tardor passada i aquest hivern, al que ja li queden pocs dies, han tornat a ser temps de repunt de la malaltia.

  Ha estat, i continua essent, un malsòn que esperem que amb les vacunes, que ja s'estan començan a administrar,  la vida torni, si mnés no, a una istuació menys estressant que la que vcivim actualment.

dimarts, 2 de març de 2021

MIREU-LO FET...UNA CLAVEGUERA


 "Mireu-lo fet una claveguera".  Així resa un vers d'una de les cançons de Joan-Manuel Serrat, de títol; "Plany al Mar".

Fa uns anys, en una tira còmica, que no recordo si la va publicar un diari o una de les revistes de còmic de l'època, apareixia un pescador qui, després de tirar l'esquer a l'aigua amb la seva canya i esperar uns moments, s'endúu la sorpresa de la seva vida doncs, en lloc de pescar un peix de grans dimensions, el pobre comprova que el que ha "picat" i s'ha enganxat a l'ham no és altra cosa que un sabatot.

  El cert és que els pescadors ja es troben de tot al fons marí, a més de peixos i marisc. I una campanya, endagada per la Confederació e Confraries de Pescadors de Catalunya, proposa que ells mateixos col·laborin a mantenir net el fons del mar.

  Precisament científics de diverses Universitats de tot el Món estan avisant que, no només els micro i nanoplàstics, si no altres materials tan o més perillosos, s'estan abocant al mar cada dia.

  Concretament, segons feia públic la darrera setmana de Febrer la UB, científics d'aquesta Institució alertaven, mitjançant nota de premsa  de que la brossa que hi ha al fons del mar està, en ocasions, en llocs de difícil accés.

  Els científics alerten que, fins i tot, ja hi ha al voltant de 700 espècies en perill d'extinció.

  Tots hauriem de prendre mesures per tal que, materials que són reciclables, puguin seguir el camí del reciclatge, tot aprofitant els mitjans de que les nostres ciutats estn dotades, com es contenidors separats per fraccions, si volem evitar que, en un futur, hi hagi més plàstic que peixos al mar.










 FOTO: El fons del mar, qamb brossa. Font: CCMA-3/24.cat







dimecres, 24 de febrer de 2021

PLATGES SENSE FUM


 Ja fa un temps que, en llocs tancats, es prohibeix fumar una mesura que, si bé no ha agradat als fumadors, no és si no una forma de mantenir l'aire dels llocs tancats el més respirable possible, doncs està científicament demostrat que el fum no només perjudica els qui fumen, si no també els qui els envolten, i que es converteixen en els anomenats; "fumadors passius". I ara, amb la pandèmia de la COVID, la ciència demana encara més mesures restrictives respescte del tabac.

  Fa uns pocs dies es feia públic que l'Ajuntament de Barcelona prohibirà fumar, al menys, en quatre platges de la ciutat, un fet que contribuirà a que les platges estiguin molt més netes.

  El cert és que resulta desagradable anar a la platja i, quan trepitgem la sorra o hi clavem el suport del para-sol, veure com afloren burilles que, de manera lenta però imparable, contaminen el medi ambient.

  El cert és que tots els Ajuntaments costaners haurien de prendre l'exemple del de la capital catalana i prohibir fumar a la platja pel bé de tothom.










Foto: Platja de L'Estartit; Baix Empordà. Font; 3/24.cat-CCMA.

dimecres, 17 de febrer de 2021

OLI; D'OLIVA O PALMA?


 Aquesta setmana passada ens arribava la notícia de que Espanya havia tret del recent estrenat; "semàfor alimentari europeu", un dels productes estrella del pais; l'oli d'oliva.

  El fet es donava ja que en aquest "semàfor", el que està considerat el millor oli no en sortia gaire ben parat, doncs amb el color taronja i la qualificació; "D", l'esmentat oli era considerat, per dir-ho d'una manera suau; "poc fiable".

  El cert és que l'oli d'oliva és un producte que ja s'utilitzava a l'antiguitat. I, per tant, no és un producte nou, ni molt menys, doncs en excavacions arqueològiques se n'han trobat restes, i en vaixells antics, enfonsats a la Mediterrània, s'han trobat àmfores que, precisament, servien per transportar aquest oli.

  El més penós és que, després d'aquest fet, encara continuem veient en la llista d'ingredients d'alguns productes alimentaris preparats, l'existència del perillosíssim oli de palma que, sens cap mena de dubtes, és molt més barat, econòmicament parlant, encara que està científicament demostrat que surt molt més car per a la salut.

  Hauriem de veure quin és el color que en el "semàfor", s'hauria de donar a aquest producte, perillós per a la Natura, però també per a la salut humana. Segurament que el color que se li hauria de donar és el vermell fosc. O el negre, directament, com a "producte a desterrar"








  FOTO: El "semàfor alimentari", que alguns productes envasats ja comencen a mostrar.

dimecres, 10 de febrer de 2021

MÒBILS DE FA 110 ANYS?

 Sembla que hi ha qui té una lleugera obsessió per trobar, en obres gràfiques del segle passat i d'abans, objectes que, actualment, són realitat.

  Ja fa alguns anys, algú va presentar una foto, presa a principis del segle XX passat, en el que s'hi podia observar una persona que portava el que avui podria ser un "smartphone". Evidentment, era força voluminós.

  No fa gaires dies, un mitjà digital especulava sobre si en una pintura d'ara fa uns 80 o 90 un dels protagonistes, qui sosté un objecte quina part del darrere és de color negre, sosté també un d'aquests gadgets, avui tan popularitzats.

  El cert és que, amb la tecnologia que existia en aquells moments, d'haver existit un "smartphone", aquest hauria sigut de proporcions gegantines, doncs els dispositius electrònics, preferentment receptors de ràdio de l'època, estaven compostos per vàlvules, uns elements certament massa voluminosos com per portar-los a sobre.

  Si observem bé la pintura, possiblement podriem suposar que la persona que sosté el pretès; "iPhone", no sosté altra cosa que el que podria ser un llibre, probablement escrit per ell mateix, i del que se'n havia fet  una edició de butxaca que ell mateix presentava en societat.

  Diu una frase feta que hi ha gent per a tot. I aquests dos fets ho certifiquen de manera molt fefaent, doncs és totalment impossible que, en aquells moments, i amb la tecnologia existent, existíssin tals aparells de mides tan petites.

  "D'il·lusió també se'n viu", diu una dita. Però és que hi ha persones que, sobre tot, viuen preferentment d'il·lusions òptiques.


dimecres, 3 de febrer de 2021

DE LA CENSURA A L'AUTOCENSURA.

 A finals de 2020 passaat, es fria públic que una de les grans plataformes de visionat en línia de pel·lícules i sèries, havia retirat,. de manera temporal, la pel·lícula; "Allò que el vent s'endugué" cinta que, unes setmanes més tard, la plataforma reintroduia en catàleg, acompanyada d'una petita nota explicativa.

  La raó per aquest fet és que la cinta, tot i ser un clàssic del 7è Art, es va considerar "racista", doncs està ambientada en l'època del Colonialisme i el tràfic d'esclaus.

  Més recentment una altra de les plataformes, en aquest cas, la de la Factoria Disney, ha decidit, pel mateix motiu, eliminar l'accés de tres de les produccions, també clàssiques, als menors, excusant-se també en el racisme.

  Sense anar a les plataformes cinematogràfiques, només cal que escoltem algunes de les cançons més conegudes dels anys 60, 70 i 80 del passat segle XX, o alguns "raps", "reguetons" o "traps", per adonar-nos del molt masclisme en algunes d'aquestes peces es destil·la.

  Fins i tot, quan estaven de moda el "heavy metal" i el "hardcore", van haver de ser retirats alguns discos de les emissores de ràdio, degut a que n'hi havia que tenien unes lletres extremadament violentes.

  Recentgment, en algun mitjà digital, hem pogut llegir publicada una secció que ells titulen; "Avui seria delicte". En ella hem pogut comprovar com cançons que en un determinat moment, fins i tot, van ser supervendes,  possiblement avui no tindrien lloc en aquesta societat actual.

  I és que, ho volguem o no, els gustos han canviat en certa manera. Tot i això, encara estan sonant cançons que, sobre tot, dels gèneres nous, porten una càrrega de masclisme suficient com per que no tinguin cabuda en segons quins ambients.

dimarts, 26 de gener de 2021

ELS PERILLS DELS REPTES VIRALS

   Fa uns anys es parlava d'un repte que circulava per Internet. S'anomenava; "La Balena Blava"

  Dissortadament, el repte que, més aviat, era un repte-trampa, va costar la vida a diverses persones que van voler desafiar-lo.

  Més recentment, ha estat fet públic que la xarxa; "TikTok", ofereix, a més de divertits vídeos musicals que es fan ben aviat virals, diversos d'aquests "reptes-trampa" que, segons publicava el cap de setmana passat un mitjà digital, ja ha costat la vida a algunes persones que han intentat desafiar-los. Concretament es parla, fins i tot, de menors d'edat.

Les xarxes socials són bones doncs, en aquests moments, en que no ens podem desplaçar per veure els familiars que viuen lluny aquestes ens permeten, si més no, que la distància física no sigui obstacle per, encara que sigui a la pantalla de l'ordinador o del mòbil, comunicar-nos amb ells i reduir, ni que sigui virtualment, la distància amb ells. 

  Però aquestes mateixes xarxes haurien de tenir un control  una mica més exhaustiu, no només cap els missatges que inciten a l'odi o a la violència, si no també a aquells qe inciten a desafiar reptes que podrien ser perillosos.

dimecres, 20 de gener de 2021

MONEDES "REALS" I "VIRTUALS"


 La utilització del diner per intercanvis es remunta a l'Antiguitat. I, tal i com ja apuntàvem en el programa passat, han estat trobades monedes celtes de més de 2000 anys d'antiguitat.

  Però les monedes han estat, i encara són "reals" o "físiques, és a dir, que podem tocar-les. I cada pais les ha anomenades d'una manera diferent.

  L'euro va fer desaparèixer totes les monedes dels paisos de la UE, a excepció dalgns paisos que, per una o altra raó, van decidir seguir amb la seva moneda nacional.

  La irrupció de l'anomenat; "bitcoin", revolucionava el món monetari. Aquesta era la primera moneda; "virtuial", que escapa del control que en fan els reguladors monetaris. El seu inconvenient,. però, és l'elevat preu que aquest té, tan en euros, com en altres monedes; com el dòlar.

  De monedes "virtuals", ja n'hi ha algunes en circulació, més a l'avast i, segons els seus impulsors, destinades a fer que el diner no marxi de l'àrtea on aquestes s'apliquen.

  Una de les primeres "monedes virtuals" que van aparèixer, va ser la usada en un festival musical que es celebrava a Los Monegros, Aragó.  El "monegrino", tal i com es va anomenar aquélla moneda que només es podia utilitzar al recinte del certàmen, tenia el valor d'un euro per unitat.

  Recentment ha estat fet públic que al menys a dues poblacions de les comarques barcelonines; Santa Coloma de Gramenet, al Barcelonès, i Vilanova i la Geltrú, al Garraf, ténen sengles monedes virtuals; la "grama", a Santa Coloma, i la "turuta", a la vila costanera del Garraf. Ambdues tenen el valor d'un euro per unitat i, segons els seus impulsors, són la manera de que el diner no marxi dels municipis.

  Les monedes locals només tenen validesa als munjicipis on s'apliquen, i les botigues hi estàn adherides. El pagament es fa des d'una aplicació mòbil.

  Però què passa si estem de pas o vacances en una població determinada, i hem d'anar a comprar en un comerç que només utilitza aquestes monedes privades?. El cas és que el tema encara està per resoldre. 






  Foto: Imatge del Bitcoin Font: 3/24.cat.


      


dimecres, 13 de gener de 2021

"FILOMENA", LA NEU I EL FRED VIU.

   

  Filomena és un nom de dona, que prové del grec; "filomene". Signigfica, literalment, "la que estima el cant",  Antigament s'anomenaven així els rossinyols.

  Segons l'Institut Nacional d'Estadística, consultat per aquest programa, a Espanya hi ha només 8227 dones amb aquest nom, quina edat està al voltant dels 71 ò 72 anys (71,6, cita l'INE).

  I aquest nom es va donar al temporal que els dies 8, 9 i 10 de Gener ens va afectar, amb pluja, neu, vent i fred, que va deixar moltes carreteres i vies fèrries totalment inpracticables, així com els aeroports, alguns dels quals van haver de ser tancats. També els ports de mar van patir les conseqü`dencies del temporal.

  "Filomena", ja està una mica lluny de nosaltres. Però ens ha deoixat el seu seguici...de fred.



  Foto: La moinstruosa nevada de "Filomena". Font: 3/24.cat.





dimecres, 6 de gener de 2021

BENCINGUT 2021

 Ha començat 2021, un nou any en el que, com sempre, algunes  coses canvien, tot i que d'altres es queden igual, com el preu del transport públic, que es queda congelat.

  Pel que fa les baixes, finalment s'ha oficialitzat la baixa de Regne unit com a membre de la UE lo qual comportara que, a partir del proper mes d'octubre, per anar allà haurem de tornar a fer servir el Passaport, i que les mercaderies hauran de passar per diversos tràmits. També haurem de consultar la nostra Operadora de telefonia si volem usar el mòbil allà. I els estudiants ja no podran anar, de moment, a cursar estudis amb el sistema d'intercanvis; "Erasmus", del que Regne Unit també ha sortit. Tot i això, Gibraltar continuara gaudint dels avantatges del Tractat de Schengen.

  Puja, com ja s'havia anunciat, l'IVA de les begudes ensucrades, que serà del 21 per cent, així com les assegurances i la compra dels vehicles a motor, sobre tot, automòbils, per l'encariment de les taxes de matriculació.

  També s'incorporen impostos nous, com la coneguda com a "Taxa Google", que gravarà les grans companyies de telecomunicacions i tecnologia. O la "Taxa Tobin", per les grans transaccions financeres.

  Pugen les pensions, encara que també l'edat legal de jubilaciño que, des d'aquest any, sera de 66 anys. Una forma, segons els experts, de garantir les pensions.

  I, finalment, esperem que aquest 2021 ens porti, amb la vacuna de la COVID-19, la tan ansiada normalitat i les coses tornin a ser com abans que un maleït coronavirus ens ho capgirés tot.