dimecres, 29 d’octubre del 2014

UNA CONSTITUCIÓ DIGITAL?

  Si bé a Espanya torna a haver-hi Constitució des de 1979, passats els anys del franquisme, hi ha paisos que, com és el cas de França o els mateixos Estats Units, en tenen des de fa molts anys i de manera ininterrompuda encara que, en ocasions, ha calgut adaptar aquesta Llei de lleis als nous temps, tot introduïnt esmenes a diversos aspectes de les mateixes.

   Les noves tecnologies han contribuït a globalitzar, d'alguna manera, la comunicació i la interrelació entre totes les persones.

   Així, si primer van ser els telèfons mòbils més tard era Internet, que va cmençar a popularitzar el correu electtrònic, els xats i ara també les xarxes socials que, fins i tot, es poden uitilitzar des dels nous mòbil sintel·ligents.

  Enguany Internet compleix el seu primer quart de segle de vida, i ja arriba a moltes llars, empreses i als telèfons mòbils i "tauletes", amb lo qual la comunicació ha esdevingut definuitivament global.

  El creador d'aquesta gran xarxa advocava per una Constitució digital, una Carta Magna que asseguri la protecció dels usuaris, en reconegui els drets i, tal com fan les Constitucions dels diversos paisos, també els deures.

  Però el problema sera, sde bén segur, la gran varietat de paisos i de règims polítics que existeixen, alguns dels quals posaran moltíssimes trabes a tal Connstitució, doncs de béns egur que voldran fer-se la "a kla carta".

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada