VIVIM A LA REALITAT, O A LA FICCIÓ?

 

Fa uns pocs dies, una plataforma de recull de notícies publicava una entrada, segons la qual, alguns científics han començat a demostrar que l'Unives que estem visquent, no és si no un simulacre.

Es fa molt difícil acceptar aquesta teoria donat que, si així fos, en aquest moment no estariem posant aquest programa a l'aire, si no davant d'un dispositiu, prement botons o movent palanques, com si tot plegat fos un videojoc. I, evidentment, tot passaria davant dels nostres ulls en una pantalla gegant, en ultra-alta definició.

I és que per molt que algú ens vulgui demostrar el contrari, aquesta vida és real i tangible. I, evidentment, no és una; "Game Boy", ni cap altra de les videoconsoles que s'han posat a la venda en els darrers anys, si no quelcom real, amb les seves emocions, sensacions, sorolls, olors i colors. És a dir, real, de cap manera simulada.

FOTO: Diverses videoconsoles. Font: Viquipèdia.

DE VIDEOCLUBS...A BARBERIES

 

Que cada época té el seu; "boom". O, per dir-ho d'una altra manera, la seva moda,  és quelcom gairebé inevitable.

Si durant els anys 60 del passat segle XX va ser la minifaldilla, inventada per la recentment desapareguda; Mary Quant, l'arribada del vídeo va suposar que, durant els anys 80 i part dels 90 del passat segle XX, la moda fos anar al videoclub, a comprar o llogar els darrers títols del cinema, un fet que va evolucionar amb l'aparició dels DVD,  més petits i menys voluminosos que les cintes  de les que, en un porincipi, va arribar a haver-hi tres sistemes diferents.

Més tard va començar a augmentar el nombre de benzineres, fins el punt que hi havia, i encara hi ha, cadenes de supermercats que n'inclouen a les seves instal·lacions.

Contràriament al que una cançó de finals de la dècada dels 70 del passat segle XX deia, el vídeo no va endur-se la ràdio per davant, si no que han estat les plataformes les que s'han menjat el mercat dels videoclubs.

Però d'un temps ençà, el que veiem a les nostres poblacions i ciutats és una altra invasió. És la de les barberies. Unes barberies que són a l'estil de les antigues que hoi havia durant el passat segle XX. Això si, tot i que n'hi ha una a quasi cada cantonada, estan moltes decorades amb gran quantitat de llum, tot i que també n'hi ha de menys sofisticades.

Les barberies són actualment un boom. I, amb tanta proliferació que n'hi ha, suposo que molts es preguntaran si totes podran subsistir doncs, si ho mirem bé, toquen a molt pocs caps per barberia... 

FOTO: Una barberia a la Carretera de Santa Eugènia i al Carrer Progrés, de Girona (La part del carrer Progrés era un taller de reparació de roba i tintoreria)

BOTIGUES QUE TANQUEN

 El diumenge passat, el 3CAT informava sobre el tancament d'una emblemàtica pastisseria de Bescanó.

El cert és que, tan a les ciutats, com als pobles petits, tanquen botigues que han estat; "les de tota la vida", on generacions senceres han anat a comprar-hi tan els queviures, com altres productes.

Algunes d'elles, però, després de tancades, "muten" en quelco,m que no te res a veure amb l'activitat original que desenvolupaven els antics propietaris.

Tal és el cas, per exemple, de la botiga de roba d'una coneguda xarxa, que es trobava a la Carretera de Santa Eugènia, a la ciutat de Girona i, que ara, és un bar més.

O el de la Pastisseria; "Glòria", de Palamós, antigament coneguda per la seva qualitat i, sobre rot, er una especialitat de la que, fins i tot, se'n va parlar en un programa televisiu. Avui, i després d'un temps d'unactivitat, és un...kebab.

En alguns pobles petits, fins i tot, quan es tanquen botigues de "les de sempre", es queden sense cap mena de comerç un fet que és, sobre tot per la gent gran, un greu problema.

Tot i això, ja s'han donat alguns casos de famílies joves que s'han fet càrrec, en alguns pobles, d'aquestes "botigues de tota la vida" a les que tornen, precisament, a donar vida.

UN DILEMA QUE ES REPETEIX CADA CURS

 Podem dir que la tecnologia està tan implantada que, mirem on mirem, no ens escapem de vewure una pantalla que, de manera ininterrompuda, emet imatges i missatges.

Tot i que ja fa un mes i escatx que ja va començar el curs escolar, el cert és que, cada principi de curs, hom posava sobre la taula el dilema sobre la presència o no de mòbils a les aules, un tema que sembla ja superat amb la imposició de la prohibició de la presèmncia d'aquests dispositius a les mateixes aules.

A Manresa s'ha anat una mica més lluny, doincs s'ha optat, fins i tot, per donar a cada alumne un despertador per que no s'enduguin el mòbil a l'abitació i, així, deixin d'estar mirant a la petita pantalla.

Fins i tot, s'ha publicat un vídeo de consells, que es pot veure a través del 3CAT. Als restaurants, es posen estovalles de paper, amb consells per incentivar els comensals a deixar el dispositiu.

Certament que la tecnologia ens fa la vida més fàcil. O, al menys, així ho sembla. Però el que és necessari és deixar la petita pantalla de banda i socialitzar una mica més.

LA NO-FESTA

 Ja fa un any que va entrar en vigor la Llei del Benestar Animal. Però aquesta llei va néixer certament coixa. I molt coiixa. La raó és que la mateixa deixa els toros i altres animals fora del seu paraigües.

El passat mes de Juliol va caure a les menves mans un article, publicat en uina plataforma digital de dubtosíssima credibilitat, si tenim en compte que, en moltes ocasions, ha publicat autèntiques barbaritats, que no notícies.

L'"article" en qüestió no era altre que una defensa molt aferrissada de les curses de braus, aquesta crueldat a la que anomenen; "festa". "Festa" de què?.

L'articulista, si és que ho ha escrit una persona, defensava que, fons i tot a la Universitat, s'imparteixi l'ensenyamewnt de la tauromàquia, com si es tractés d'una més de les especialitats que s'ensenyen a nivell superior.

Està molt bé que, si ens agrada la música, coneguem els "pas-dobles", una forma molt espanyola d'expressió musical algunes de quines composicions, fins i tot s'utilitzen com a marxes militars. Però, d'aquí a elevar un denigrant espectacle a la catagoria d'estudis universitaris seria tan absurd com pensar que, en temps dels romans, hom ensenyava a ser gladiador a les Universitats, si és que ja n'hi havia, de l'època.

   FOTO: Porta de la plaça de "Las Ventas", a madrid, on encara s'hi fan "corridas". Font: CCMA-3CAT