"SUPERLLIGA", la polèmica està servida.

 

Des que va ser inventat, el futbol és un esport que ha anat popularitzant-se amb els anys. Així, no és estrany que l'esport-rei estigui present als cinc continents. I, a qualsevol racó, per perdut que sigui, desperti les passions de petits i grans.

La professionalització dels futbolistes va suposar., d'alguna manera, una "pujada de nivell" doncs, com deia la veu en off d'una pel·lícula espanyola dels anys 50 del passar segle XX, "A més de cobrar als tormells, ara els futbolistes cobren als mostradors dels bancs". I, en definitiva, és així, doncs el "peu-pilota" mou milions d'euros al cap de l'any.

Actualment cada pais té una o vàries competicions nacionals; com la Lliga, la Copa del país o la ASupercopa, també del país,  a més de la Champions, que és una competició europea de clubs quie té les seves homònimes continentals a Àsia, Amèrica i Àfrica, essent els campionats del Món, que es celebren cada quatre anys, la màxima expressió d'aquest esport tan globalitzat.

L'any 2021, es va proposar fer una "Superlliga" europea, qioins impulsors van ser, entre d'altres, el Barça i el Reial Madrid. Tot i això, els ens reguladors del futboo; tan europeu, com internacional, no van veure-ho amb gaire bons ulls. I, el tema, va quedar, per dir-ho d'alguna manera, en suspens.

Aquesta setmana passada, el TJUE ha donat la raó als clubs que volien emprendre la nova aventura, deixant en evidència els ens que sempre han regulat l'esport-tei.

S'ha fet púbñic que, en cas que s'emprengui la "superlliga", els partits seran transmesos per televisió "en obert".

Però qui competirà a les Lligues i competicions nacionals de cada país si els equips "grans"! estàn embarcat en la Superlliga?.

FOTO: Senzillament, futbol, encara que ara n'hi hagi de femení. Font: CCMA-3CAT

NP HP SEMBLEN, PÈRÒ LES ANOMENEN; "NADALES"

 El món de la música ha evolucionat en els darrers temps. I, si abans existia el rock, el pop, les balades i altres gèneres; com és el cas del "reggae", actualment ens trobem amb gèneres; "urbans"; com el; "reguetón", el "rap", que va arribar-nos durant la segona meitat dels anys 70 del passat segle XX, o el "trap", una estranya barreja de rap i reguetón.

Les nadales no són menys. I hem passat de les típiques, que es cantaven en anys passats, a quelcom que, si ho escoltem amb detall, ni nadales semblen, encara que parlin d'aquestes Festes.

Ja durant els anys 80 del passat segle XX, un grup de cantants i bandes, tots ells de la cartera d'una mateixa casa discogràfica, es van unir per tal d'enregistrar el disc; "Tocats de Nadal", en el que s'interpretaven una sèrie de cançons que, malgrat ser balades, rock o rumbes, no tenien gaire res a veure amb les nadales; "convencionals". A aquella gravació la van seguir d'altres, amb una mateixa tònica musical.

El darrer que ens ha arrtibat és un recull de "música urbana", és a dir, rap, regueton i trap. A lss cançons, es parla del Nadal. Però el cert és que, encara que les anomenin; "nadales", tampoc és que ho semblin.

BONES FESTES PER A TOTHOM

FOTO: Portada d'un antic disc de nadales de les de sempre

PESSEBRES ABSTRACTES, A BARCELONA.

 

Amb la proximitat del Nadal, i deixant de banda el tema comerçç, moltes poblacions instal·len Pessebres en un lloc públic, generalment, una plaça.

Aquesta és una tradició que ja vé d'anys. I, en algunes poblacions, fins i tot es poden admirar Pessebres Vivents, una "performance" de l'època en que va néixer Jesús, representada per actors no-professionals, generalment, els mateixos habitants de la població.

Barcelona també instal·lava, fa anys, un Pessebre tradicional a la cèntrica; Plaça de Sant Jaume.

Però, d'un temps ençà, els, diguemne, Pessebres que s'han instal·lat no són com mana la tradició, és a dir, la representació del naixement de Jesús, si no quelcom força allunyat d'aquesta reporesentació tradicional.

El d'enguany no és menys. I, tot i els canvis en l'ajuntament, el cert és que la recentment encetada; erta Collboni, no es diferencia en aquest aspecte de la passada; era Colau.

I és que, observant-lo de manera detallada, si bé s'hi veuen llocs emblemàtics de la capital catalana, tals com la icònica; "Pedrera", de Gaudí, el cert és que costa una barbaritat trobar allò que és essencial; el Naixement.

Valentí Castanys, autor d'algun dels monòlegs que va enregistrar; Joan Capri, assegurava en un d'aquests, que ell mateix havia enregistrat, que ell era incapaç de fer un Pessebre abstracte.

Doncs els qui han ideat els darrers Pessebrees de la Plaça de Sant Jaume, certament que li han fet el "sorpasso".

FOTO: Pessebre o nyap?. Font: CCMA-3CAT

PISTES DE GEKL, DIVISIÓ D'OPINIONS.

  Tenim el Nadal gairebé a tocar i, com cada any, els nostres pobles i ciutats s'han omplert de llums, els aparadsors dels comerços llueixen les millors gales i , per atrtaure els clients, es facilita que els comerços obrin, fins i tot, els diumenges i festius.

Però, a més de les llums, els aparadors engalanats, la música i els comerços oberts fins i tot en dies festius, ja fa uns anys que ha aparegut un altre element que s'associa amb l'hivern i les festes que s'apropen; les pistes de gel.

Estem immersos en una sequera molt greu i, si bé ja ha començat a ploure, no ho ha fet de manera general i generosa, com seria d'esperar. I, respecte de les pistes de gel, ja hi ha una mena de "divisió d'opinions" doncs, si bé els comerços que, en moltes ocasions ajuden a sufragar tals instal·lacions, opinen que els porta clientel·la, grups ecologistes pensen que és una autèntica frivolitat posar aquestes instal·lacions, costoses en aigua i energia, sobre tot en temps de sequera. I tot això malgrat que algunes d'aquestes s'han adaptat a les circumstàncies i, pel que fa l'aigua que fan servir, aquesta no és aigua potable.

Ja tenim les Festes al damunt. I, pel que fa les pistes de gel, la pòlèmica està més que servida.

NO UN SOL DIA, SI NO CADA DIA DE L'ANY.

 

El passat dissabte, 25 d'aquest mes de Novembre que avui ens deixa, va celebrar-se el Dia Mundial per l'erradicació de la violència contra les dones, una autèntica pandèmia que, npomés a Espanya ja ha causat, durant aquest any, l'alarmant xifra de 53 víctimes.

Dissortadament, , però, a la resta del Món són moltes més les dones que, ja sgui per motius "religiosos" o  més aviat, pseudorreligiosos, com ara la ignorància, pateixen aquesta violència masclista que, en la majoria dels casos, les redueix a un zero a l'esquerra, doncs no se les permet que estudïin, es formin i tinguin, com tenen les d'aquí, una vida en llibertat. I en la majoria d'ocasions s'esgrimeixen raons d'allò més absurdes per tal d'eclipsar-les.

  El dissabte, diverses manifestacions van recórrer els carrers de les nostres ciutats, algunes d'elles, certament dividides. Però el dia per erradicar la violència contra les dones no hauria de ser un sol dia a l'any, si no que hauria de ser cada un dels 365 dies que té l'any, doncs és molt més fàcil donar a les dones el que es mereixen, els seus drets, que sotmetre-les, com ja hem dit que es fa en algunes societats.

I,. erigint-nos en altaveu del respecrte a les dones, davant la violència i el maltractament, la tolerància hauria de ser ZERO.

  FOTO: Manifestació en contra de la violència masclista. Font: CCMA-3CAT

lLLENGUATGE "INCLUSIU" EN UNA SÈRIE.

 Fa un temps que hi ha una nova plataforma d'"streaming". La mateixa ofereix, com totes les altres, una sèrie de títols, tan de pel·lícules, com de sèries i alguns programes de televisió en exclusiva.

Una de les sèries, que és de ciència-ficció, ja imcorpora el llenguatge "inclusiu", doncs un dels personatges, que es veu clarament que és una dona, a més d'imnterpretar el paper d'una metgessa, se l'anomena; "le doctore", en castellà, tal i com sona.

Es fa molt estrany que, quan els altres personatges parlen amb aquesta metgessa, s'adreçin a ella no com a dona, si no com a quelcom tan impersonal, neutre o mancat se sentit que, fins i tot, es presta a certa confusió.

No sé si qui va tenir la "brillant" idea del llenguatge "inclusiu", es va aturar a pensar què era el que estava fent. Però el més cert és que, com a mínim, el que es va crear amb aquesta modalitat de llenguatge no és altra cosa que un nou conflicte lingüístic.

és milloor deixar les coses com han sigut sempre i són encara; "binàries", abans que inventar noves formes de, diguem-ne, "descomunicació", que ens poden portar problemes, més que avantatges.

UN HERBICIDA POTENT...I POLÈMIC

 

Fa unes quantes setmanes, el canal informatiu europeu; "EuroNews", emetia un esfereïdor reportatge sobre una família camperola de França o Bèlgica, la salut d'alguns de quins components sembla haver-se vist greument afectada per una substància herbicida, de nom; "glifosat".

En el reportatge, la família explica els problemes de salut que la substància els ha causat, i clamen per que aquesta deixi de comercialitzar-se.

Comercialitzat des de ja fa anys sota la marca; "Roundup", el glifosat és molt emprat com a potentíssim herbicida.

Darrerament, l'Organització Mundial de la Salut ha declarat el glifosat com a potencial cancerígen, i alguns paísos de la UE, com ara; França o Alemanya, ja estan pensant en defenestrar-lo, mentre que Espanya sembla voler seguir usant-lo encara un temps més.

Darrerament s'està parlant molt sobre si els aliments; "deixen una petjada de carboni". No serà que herbicides, pesticides i altres substàncies químiques, que s'utilitzen com a productes zoo i fitosanitaris, deixen, en aquest cas, petjada contaminant?. La polèmica està, una vegada més, servida.

FOTO: Fragment d'un expositor, on es comercialitza el glifosat. Font: CCMA-3CAT

EL PRIMER MÒBIL; A QUÍNA EDAT?

 

Vivim completament immersos en l'era digital. I, sobre tot, vivim immersos en un "pantallisme" impulsat, sobre tot, mercès a pantalles de nova tecnologia, molt més fàcils d'instal·lar i mantenir.

A qualsevol lloc on anem, ens trobem amb les pantalles que, ja sigui en mode informatiu, com a les estacions de tren o bus o als aeroports, ja sigui en mode publicitat als mateixos indrets, o en botigues, ens bombardegen amb dades.

Unes altres pantalles, més petites, però també, pantalles, són les dels mòbils uns disposisius que, en els darrers anys, s'han popularitzat en sobremanera sobre tot, degut a que els preus dels mateixos han baissat, encara que els operadors de telecomunicacions ens en fan ofertes.

Moltes famílies amb fills menors es fan ara una pregunta clau. Aquesta és a quina edat poden els menors tenir el primer mòbil.

Tot i que, a Espoanya, sembla estar establerta en 12 anys, els experts, consultats per diferents mitjans de comunicació es decanten per que no sigui a aquesta edat, que és quan comença l'ESO, si no als 16 snys.

A tal efecte, fins hi tot hi ha hagut famílies amb fills menors que s'han mobilitzat, via xarxes socials, per demanar, precisament, que sigui als 16 anys quan s'ha de donar el primer dispositiu mòbil als menors.

Tot i això, hi ha dins de la   UE grups d'experrts que estan, precisament, trteballant en el tema.

FOTO:Pantalla petita, però pantalla, la d'un "smartphone" qualsevol.

LINIES VERMELLES AL RETOC FOTOGRÀFIC

   .Ja fa molts anys que es parla d'aplicatius de retoc fotogràfic dels que, possiblement el més conegut, és el que dúu el nom de; "PhotoShop". Tot i això, n'hi ha d'altres, tan per ordinador, com per a mòbils  que, o són més barats que el caríssim; "PhotoShop" o, en alguns casos són, fins i tot, gratuits.

  El passart mes de Setembre tota la premsa es feia ressò del cas de retocs extrems de fotografies, sobre tot, de noies, quines imatges van ser modificades, de tal manera que, en la "nova" versió, aquestes apareixien despullades.

  Segons s'ha pogut saber, aquests falsos nus han estat creeats tot utilitzant la potentíssima intel·ligència artificial. I, segons sembla, no per persones adultes, si no per adolescents dd'entre 12 i 14 anys.

 A dia d'avui, hi ha diverses activitats que, com és el caa de conduïr un vehicle de motor, una màquina de grans dimensions o tenir una arma´ja sigui de caça o tir esportiu, requereixen d'una formació específica i una acreditació oficial, generalment un carnet.

Arribarem també a aquest extrem amb aquesta nova i potentíssima eina, anomenada untel·ligència artificial?. 

Temps al temps.

UNA TARDOR CALDENTA...I SECA

   Estem a 2 de Novembre, en plenes Fires de Sant Narcis. Fa anys que tal esdeveniment marcava, en cereta manera, la necessitat de fer servir roba d'hivern, abrics i calçat adient per l'aigua.

Era, d'alguna manera, l'inici de la temporada d'hovern, i no era d'estranyar que alguns dies de les Fires es veiéssin aigualits, amb lo qual les atraccions no funcionaven i els actes que havien de fer-se a l'aire lliure havien de ser ajornats.

D'uns anys ebnçà aquestes dates han començat a estar presidides per un temps més "benèvol", havent-hi hagut anys en que s'ha pogut anar a les Fires amb roba d'estiu.

  Pewrò el cada dia més evident; canvi climàtic, ens ha portat a una tardor amb temperatures mai vistes de dia, encara que a la nit, sí que baixen.

Però el més grau és que, a m´res de l'anomalia tèrmiac, no plou, i les reserves d'aigua ja estan baixant a mínims històrics.

ARRIBEN ELS "DEINFLUENCERS"

 

Des de ja fa un temps, i mercès a xarxes socials; com; "Instagram" i, més recentment, la xarxa xinesa; "TikTok", han aparegut els anomenats; "influencers". 

Es tracta de persones que creen continguts, alguns dels quals estan adreçats a publicitar productes i/o serveis, una publicitat quina monetització no només ve impulsada pel nombre de visualitzacions de l'anunci, si no també del de "likes" o comentaris positius que aquuest rep.

  Però segons es feia públic fa pocs dies, ara comença a aparèixer una nova figura dins les xarxes socials. Es tracta dels anomenats; "deinfluencers", és a dir, creadors de continguts que ens desincentiven , per exemple, a comprar tal o qual producte o contractar tal o qual servei dels que, precisament, en donen la part que, segons la seva opinió, és negativa.

  Si bé els "influencers" són, en certa manera, una forma de publicitar diversos productes i/o serveis, hom es pregunta ara si aquesta nova forma de desaconsellar podria també arribar a a constituit publicitat.

De fet, el cert és que si els "influencers" ens aboquen al consumisme amb els seus molt insistemnts missatges publicitaris, els desinfluenciadors semblen, d'alguna manera, donar-nos a entendre que el que hem de practicar és un consum el més responsable possible.

  El més cert és que, si el que es vol és fer un consum responsable, el més aconseñllable seria fixar-nos en allò que realment necessitem, donant, en tot cas, la credibilitat justa i necessària a la molta publicitat que ens entra via xarxes socials.

FOTO: Captura de pantalla del logo de TikTok

UN FENÒIMEN CINEMATOGREÀFIC I MEDIÀTIC

 Creada l'any 1959, per la dissenyadora; Ruth Handler, la nina; "Barbie" és un dels productes estrella de la firma nord-americana; "Mattel".

La joguina, que durant anys ha fet les delícies de les nenes, ha passat ja a ser molt més que icònica.

El pasasat estiu, els cinemes estrenaven una pel·lícula, realitzada per una dona, quin títol és, precisament, el nom de la icònica nina que, en l'argument de la cinta está interpretada per una actriu.

Segons es feia públic, la cincta, que ha estat un èxit rotund, ja ha aconseguit recaptar més de 1000 milions de dòlars.

Entre d'altrtes aspectes, la cinta ha posat de moda un color, el rosa, una de quines varietats, anomenada; "Baker Miller", ha estat qualificada per alguns experts com a "depressiva". Tot i això, hem pogut veure com molts espectadors anaven al c9inema a veure aquesta cinta vestits amb roba d'aquell color.

Però, com dissortadament passa amb molts dels fets mediàtics en aquesta vida, la popularíssima cinta ja ha començat a tenir també els seus detractors. I, com si aquesta fos quelcom realment "dolent", ja hi ha hagut alguns paísos que, d'alguna manera, ja han prohibit, o intentat prohibir-ne l'emissió per diverses raons.

FOTO: Un cartell de "Barbie". Font: CCMA 3/24.CAT.

MODES QUE VENEN I VAN

 

El món de la moda és un continu anar i venir de tendències que, si bé en un moment donat triomfen, en altres moments resulten, per dir-ho d'alguna manera; obsoletes, passades de moda

I, si ens fixem en el món de l'alimentació, sembla ser que aquest no s'allibera del fenòmen de la moda. I això és així per diferents raons.

Durant el segle XX i, més concretament, durant els anys 60, hom va fer córrer que el peix blau era dolent una idea del tot falsa, doncs s'na comprovat que, precisament, el peix blau és molt saludable. I, si bé en aquell moment es defenestrava el peix blau, les patates eren elevades a la categoria de superaliments.

En aquest sentit, una mena de campanya institucional, emesa des de la llavors única, i encara en escala de grisis; TVE, propagava les "bondats" d'un tubercle del que n'existeixen diverses varietats encara que tptes són, si fa o no fa, el mateix; patates

El dissabte, 22 de Setembre passat, podiem llegir al rotatiu; "El Español", una notícia, segons la qual els metges donen tres raons per que se'n redueixi o elimini el consum.

La primera d'elles és que es tracta d'una hortalissa, que no verdura, rica en hidrats de carboni, mentre que la segona fa refer+encia a que, atès que un dels seus principakls components és el midó, poden provocar gñlucèmia, i la tercera i més sorprenent és que no treuen,en absoluit, la gana

  Possiblement d'aquí a alguns anys algú torni a elevar aquest "tubercle de la discòrdia" a la part alta de la piràmide alimentària. Però, de moment, sembla que hi ha qui en preveu l'obsolecència programada.

FOTO: Una patata, abans adorada, avui defenestrada...

I. A., MÚSICA I CINEMA

 La intel·ligència artidficial ja és aquí. I, com es diu popularment; "ha arribat per quedar-se"

  El Parlament Europeu posava fa pocs dies una sèrie de "linies vermelles", en forma de llei a aquesta tecnologia, per tal que la mateixa sigui emprada de forma respectuosa i curosa amb les persones, respectant en tot moment els Drets Humans.

  Aquesta nova tecnoligia que té moltes aplicacions també es pot utilitzar en el cinema i la música.

  I, precisament d'aquesta segona ,la darrera edició del festival; "SÓNAR", celebrada recentment a Barcelona, ens va proporcionar una mostra de tot el que es pot fer amb ella, tan aplicaht-la a la música, com a la imatge.

  També hem arribat a llegir una teoria especulativa, segons la qual, aquesta poderosa eina podria "reescriure" la Biblia al seu gust, o al d'algú, interessat en crear una nova secta, afegint una més a les ja moltes versions del llibre sagrat del Cristianisme que cada branca d'aquest ha adapotat al seu gust.

  Ja estem veient, sobre tot a la televisió, platós amb decorats que tampoc existeixen en la realitat, si no que són fruit de sistemes de realitat augmentada, poossiblement creats per intel·ligència artificial.

  És d'esperar que la intel·ligència artificial s'urilitzi pel bé de les persones, per facoilitar-nos la feina i ajudar-nos en tasques feixugues. Si és així, benvinguda sigui. 

FOTO: Un equip de discoteca actual, que es redueix a la mínima expr3ssió. Font: CCMA, 3/24.CAT.

HI HA CONTROL A LES XARXES SOCIALS?.

   Quan van aparèixer els "xats", que no van ser altra cosa que l'embió de les actuals; xarxes socials, aquests disposaven d'un "moderador" o "administrador".

  Es tractava d'una persona o equip de persones que, d'alguna manera, procuraven que el llenguatge, emprat ais xats, fos correcte. I, sobre tot, que per garantir la llibertat d'expressió, no hi hagués cap mena d'amenaça per a ningú.

  Fins i tot, aquests administradors tenien la potestad de "tallar el fil" a qui començava a proferir amenaces o insults de manera reiterada.

  L'arribada de les xarxes socials, que s'han diversificat de manera massiva, i que tenen molts més usuarisdel que tenien els xats, ha augmentat aquest problema de manera alarmant.

  Fa uns pocs dies, la xarxxa de l'estornell publicava una autèntica amenaça, que va ser publicada impunement per la persona que la va proferir. 

  No sé si ja ha estat esborrada. Però era quelcom força desagradable . Va ser denunciada per una altra publicació, on vam poder llegir-ho.

  Tot i que, en un temps, aquesta xarxa social "tallava el fil" de manera indiscriminada a tothom qui que consoideraven; "incomplidor de la normativa", el cert és que ara no hi ha gaire o gens de control per part de moderadors o administradors.

  Estan molt bé i són molt positives les xarxes socials. Però tampoc estaria de més que les mateixes tinguéssin alguna mena de control, per evitar situacions com la que acabo d'explicar.

JOGUINES...AMB DNI

   Tot i que de joguines se'n fabriquen arreu del territori espanyol, és la Comunitat Valenciana la que concewntra la fabricació de les mateixes.

  Darrerament, i amb la globalització, han aparegut multitud de falsificacions de joguines, moltes d'elles, fabricades fora de la Unió Europea i sense cap mena de garantia de seguretat. Precisament en aquest sentit, tan les Policies Locals, com la Nacional i les Autonòmiquess munten inspeccions, sobre tot quan s'acosten les festes de Nadal.

  Segons savia el diumenge passat l'agència EFE, les joguines portaran una mena de "DNI", que donarà informació als compradors sobre diversos aspectes de les mateixes, amb lo qual els usuaris podran tenir a les seves mans dades fefaents de traçabilitat i sostenibilitat de les joguines que comprin.

  Segons la mateixa Agència EFE, la iniciativa surt dels fabricants, pertò també de la universitat de València.

  Pel que fa el sistema d'identificació o "DNI" de les joguines, aquest consistirà en un codi QR que, en ser escanejat, conduïrà l'usuari a una pàgina web oficial, on es mostraran les dades del producte.

  I és que, donat que tot es pot falsificar, sembla que bén aviat qualsevol producte manufacturat que comprem haurà de disposar d'aquesta mena de "DNI", no sigui que ens donin; "gat per llebre".

MÉS VARIETATS QUE MAI...

   Actualment existeixen diverses varietats d'oli que van, des del d'oliva, fins el de coco, passant pel defenestradíssim; oli de palma.

  Fa uns pocs dies, en un mitjà informatiu, es publicava una llista de les 14 classes d'oli, existents al mercat com a olis alimentaris. I, tot i que molts d'ells no es troben de manera general als supermercats, sí que en podem trobar d'oliva, gira-sol, soja o panis.

  Tot i que n'hi ha d'altres classes; com els de lli, sèsam, alvocat, cotó, colza, safrà o coco, aquests no són fàcils de trobar.

  El mitjà que oferia la llista, donava puntuacions, quins valors estaven entre 100, que és el que atorgava a l'oli d'oliva, i 0, que és el que el mitjà atribuïa al de coco.

  Però el que més crida l'atenció dins la llista d'olis és la puntuació, excessivament alta, que el mitjà atorgava a un oli que, com és sabut, tota la Cmunitat Sanitària ha desterrat completament; com és el de palma, al que el mitjà atorgava una puntuació de 55, com si realmentdonjar per bo un oli que, com s'ha demostrat científicament, el seu consum no és gens saludable.

FENT-LI UN BÉ AL PLANETA

 

  Ja fa un temps que, en aquest programa, ens vam fer ressò del fet que retornen els "cassettes", que permetien gravar la veu i també, música. Fins i tot, n'hi havia de pregravades que anaven molt bé per portar al cotxe. No sé si ja n'han tornat a sortir i, de moment, només han aparegut les cintes i alguns aparells.

  També han tornat els discos, en format vinil, cosa que hem pogut comprovar a les escassíssimes botigues de discos que existeixen, la majoria de les quals formen part de grans centres comercials.

  Fins i tot, el dissabte passat, TV3 es feia ressò de les llibreries; "Re-Read", unes llibreries "de vell", on els lectors poden, d'alguna manera, donar noves oportunitats de lectura a llibres que tenen a casa i, de passada, fer alguns calerons.

  Però també hi ha qui repara dispositius; com ara equips de música antics, ordinadors, mòbils i, fins i tot, bicicletes uns objectes als que es dona una segona o tercera vida en moltes pocasions, de tal manera que no van llençats.

  Fins i tot hi ha algunes ONG que recullen roba usada que, si està en bones condicions, es renta i es pot tornar a posar al mercat. I, si està molt deteriorada, la porten a plantes on és reclclada.

  És, en suma, l'anomenada; "economia circular", que dona noves oportunitats a alguns products i, de passada, contribueix a protegir el planeta i estalviar uns recursos que, en alguns casos, són molt limitats.

  FOTO: Algunes "cassetrtes". Font: CCMA 2/24.cat

UN "GRAN GERMÀ" A CASA?

   Ja fa uns quants anys que un canal de televisió privat va posar en marxa un "reality show". Consistia, bàsicament, en tancar una sèrie de persones en una mena de casa i, de manera gairebé intensiva, sotmetre'ls a proves diverses, tot sota l'atenta vigilància de càmeres que transmetien gairebé les 24 hores del dia.

  L'espectacle en qüestió es deia; "Gran hermano". I, si durant uns anys es va emetre en obert, actualment , si és que encara es fa, s'emet des del canal de pagament per visió de la mateixa empresa.

  Doncs segons podiem saber aquesta setmana passada, una "startup" dels Estats units, que s'anomena; "Telly", igual que un conegudíssim i malauradament ja desaparegut actor, i és la cofundadora del canal en "streaming", "Pluto TV", pretén ara fer quelcom semblant, però a un altre nivell.

  Segons informació que recullen diversos mitjans, consultats per aquest programa, l'operació consisteix, de moment, en "regalar" uns televisors de 55 polzades que disposren de dues pantalles.

  Els dispositius funcionaran com una "tele" normal, a la que podrem connectar, des d'una antena fins un reproductor de DVD o Blu-Ray, un descodificador de televiió via cable o satèl·lit o senzillament el router, per veure canals en "streaming" directament.

  Fins aquí, tot sembla normal. Però la "tele" gratuïta té trampa. Es tracta del fet que, mentre veiem el nostre programa, pel·lícula o sèrie preferida la pantalla inferior ens bombardeja constantment amb publicitat. I, el que crida més l'atenció, és el fet que el dispositiu incorpora una webcam que ens "espia" constantment per, segons han sabut els diferents mitjans que hem consultat, poder posar les dades a disposició dels anunciants.

  A més, sembla que si, qui rebi aquest "rtegal" es nega a que la webcam l'espíi, haurà de tornar o pagar el dispositiu.

  Tot i que, de moment, no ha arribat encara a casa nostra, doncs de moment és una prova, ja podem dir que ha arribat, d'alguna manera, el "gran germà" dins de les cases.

  FOTO: La "tele" amb trampa. Font: Smartlife

creant alarmes innecessàries

   El divendres passat, i gairebé per casialitat, em va arribar a les mans un d'aquells comentaris que apareixen en ocasions a Internet. El mateix estava inserit en una plataforma on, si bé s'hi han puiblicat algunes informacions creïbles, hom hi sol publicar d'altres coses de dubtosa credibilitat.

  De tots és sabut que, des de fa dos anys, estem passant per una greu sequera que, fins i tot, ens podria deixar sense alguns dels productes alimentaris més habituals.  Aquesta sequera és fruit del canvi climàtic que, a nivell global, està afectant diferents zones del planeta. 

  La plataforma en qüestió publicava un d'aquells escrits que, o bé semblen fets per algú que nega categòricament la greu situació climàtica que viu, no només la Península ibèrica, si no tot el planeta, o bé ho ha escrit una intel·ligència artificial molt matussera.

  El cert és que, sigui com sigui, no és més que un conjunt de mentides poc creïbles que, d'alguna manera, són una forma molt greu de manipulació.

  Si bé ja deiem la setmana passada que un enginyer que treballava per un gegant de la tecnologia, ha abandonatel mateix, decebut per que ja no se sap què és veritat i què no,el cert és que ja comença a haver-hi mitjans que no se sap si diuen la veritat o si van de "fake.

  El text en qüestió dúu com a signatura les inicials; E R

DE LA "DISCO", A LA PLAÇA

 

   Anys enrere, la Companyia Elèctrica Dharma, una banda que ha complert cinquanta anys d'activitat, va provar de "sardanitzar", si és que existeix la paraula, una de les seves peces, en la que era possible escoltar instruments de cobla, o una cobla al complet, en el que va ser el principi d'un moviment, anomenat; "sardanova".

  Els mataronins; "The Tyets", acaben de treure al mercat un nou àlbum. El seu títol; "Epic Solete". En ell, el duet maresmenc ens ofereix una sèrie de peces, ballables la majoria d'elles, i en alguna d'elles podem escoltar el que sembla el tan de moda ara; "reguetón".

   Una de les peces és la que ha servit com a senzill de presentació del disc. Es titula; "Coti x coti". I, en ella, també hi intervenen instruments de cobla.

  La peça és, segons reflectia el cap de setmana passat el 3/24.cat, una de les més escoltades a platafoirmes de tot el territori espanyol.

  Però la notícia saltava aquest passat cap de setmana. La peça ha assolit un èxit tal que, fins i tot ja n'hi ha una versió "sardanitzada".

  I ha estat, precisament, la Cobla Sant Jordi, que ja va col·laborar en l'enregistrament del tema, la que ho ha fe6t possible. I, el divendres cde la sretmana passada, "Coti x coti", va sonar, a ritme de sardana o "sardanova", ni més ni menys que a la Plaça de la Catedral de Barcelona, on va ser ballada, en aquest cas, per infants de diverses escoles.

  I és que, si algú pensava que la sardana s'havia quedat; "rstancada" en les ja existents, el cert és que, tal i com han demostrat; "The Tyets" i la Cobla Sant Jordi, la sardana està més viva que mai.

  FOTO: Infants ballant el "Coti x coti" a ritme de sardana. Font: CCMA-3/24.cat.

UNA FINA LINIA ENTRE INCLUSIÓ I TONTERIA

   Ja fa un temps que es vé parlant de llenguatge; "inclusiu", una mena de nova etiqueta amb que es vol modificar la forma en que parlem.

  En aquest sentit, mentre que en castellà ja hi ha qui parla de niños, niñas i "niñes", el català també ha "fabricat" el seu llenguatge incñusiu. Tot i això, les diferents llengües ja disposen de sistemes per fer inclusió sense la necessitat d'haver de recargolar el llenguatge, tal i com darrerament ens proposen.

  Segons podia llegir el dissabte, 29 d'Abril passat, en un portal informatiu, sembla que hi ha una escola, als Estats Units, on han sustituït els termes; "nen" i "nena", els normals en totes les llengües, per; "persona que produeix esperma" per els nens, i "persona que genera òvuls", per les nenes, en el que és un claríssim recargolament més del llenguatge.

  Ja hem explicat, en moltes ocasions, que el llenguatge té un "efecte plastilina", és a dir, s'adapta. I paraules que abans tenien un sentit, ara en tenen un altre

  Però el cert és que, de la manera que s'està retorçant el llenguatge, possiblement arribi un moment en que el llenguatge estigui de tal manera desfigurat que, fins i tot, tingurem serioses dificultarts per enténdre'ns.

CAP A LA UNIVERSALITZACIÓ.

 

  Antigamenrt, comprar un dispositiu volia dir comprar el seu carregador, amb lo qual, cada marca  de dispositius incloia el seu propi per a cada model.

  Això significava que, un cop finalitzada la vida útil d'un dispositiu, dispositius i carregadors passaven a formar part de les deixalles electrònuiques, doncs a model nou, carregador nou.

  L'any 2022, la UE va aprovar una directiva amb vistes, precisament, a estalviar en deixalles electròniques. I, sortosament, ja hi ha algunes marques que han adoptat, d'una manera universalitzada, un carregador amb connexió única, de tal manera que, ara mateix, quan comprem un telèfon, tauleta o lector de llibre electrònic, el fabricant ja no ens subministra el carregador, pressuposant que ja en tenim a casa.

  Junt amb el fet que els fabricants hauran de garantir, al menys durant 10 anys, recanvis, tan per electrodomèstics, com per dispositius, aquesta és una nova i valenta aposta de la UE, en favor de l'estalvi de recursos i el reaprofitament dels ja existents.

Foto: Un carregador unoiversal. El cable disposa d'una connexió USB-C a cada extrem.

AJUDA O AMENAÇA?.

   Pel·lícules i sèries, entre les que podem citar; "2001, una odissea de l'espai", "La Fuga de Logan", o la mítica nissaga; "Startrek", la gran creació, entre d'altres, de Gene Rodenberry, ens predeien diversos aspectes de la tecnologia, alguns dels quals; com ara els ordinadors portàtils o les pantalles; "planes"ja són aquí.

  Però també predeien el fet que, per treballar amb els ordinadors, no utilitzariem el teclat, si no que ho podriem fer a través de la veu. I que els ordinadors "reproduïrien" o "imitarien", segons diferents opinions, l'activitat del cervell humà.

  Doncs ja tenim la que s'anomena; "intel·ligència artificial", un de quins aspectes, possiblement el més conegut, actualment, sigui l'anomenat; "chatGPT. Es tracta d'un sistema que pot, només donant-li unes poques dades, redactar qualsevol tipus d'informe.

  Prohibit ja a Itàlia, la UE s'ha proposat legislar sobre el tema, mentre que a Espanya ja se la està investigant.

  Fora de la UE, ja hi ha paísos on se'l vol "domesticar", per que no sigui contrari al règim que els governa.

  D'altra banda, la Intel·ligència artificial ja és cxapaç de crear "persones virtuals", com una presentadora de la televisió kuwaitiana, ja creada amb aquesta tecnologia, que dona notícies.

  Una cançó de finals de la cècada dels 80 o principois de la dels 90 del passat segle XX, ja es preguntava si aquestes tecnologies serien una ajuda o bé un perill. I, segons sembla, si se les utilitza de forma errònia, podrien ser més aviat el segon doncs, la veritat sigui dita, fa una mica de por que una màquina ens pùgui suplantar.

UNS PATINETS POLÈMICS.

   Anys denrere, els patinets eren considerats joguines. Durant un temps van proliferar, tot i que després van desaparèixer, com moltes altres modes han fet.

  Però d'un temps ençà aquella joguina ha tornat a aparèixer. I ho ha fet amb tanta força que, fins i tot, n'hi ha d'elèctrics que constitueixen un mitjà de transport malgrat la polèmica que hi ha al voltant dels mateixos.

  Els patinets elèctrics es poden comprar, però també es poden llogar. I, en algunes ciutats, ja hi ha empreses que en lloguen, amb un sistema molt semblant al lloguer de bicicletes.

  Però els patinets elèctrics són uns cehicles polèmics. Per una banda, ja no es poden portar al transport públic, arran de l'explosió d'un d'ells en un vagó dels Ferrocarrils de la Generalitat. I, d'altra banda, la polèmica ha sorgit també arran dels molts accidents que han tingut la implicació d'aquests vehicles.

  Paris serà la primera ciutat europea que prohibeixi els patinets elèctrics de lloguer, arran d'una consulta que el Consistori de la capital gal·la va organitzar a principis d'aquest mes d'Abril. La mesura entrarà en vigor el Setembre vinent.

  I si, en un principi, es va obligar els conductors de patinets a dur el casc, és molt probable que, des dels Ajuntaments dels diversos municipis, es pugui començar a demanar altres requisits per conduïr un d'aquests vehicles.

DEL "CVOMPRA-LLENÇA-COMPRA", A REPARAR.

   Anys enrere, quan un electrodmomèstic o aparell de ràdio o televisió s'espatllva, o bé eren traslladats al servei tècnic oficial o, en molts casos, es desplaçava un tècnic a casa del propietari del dispositiu per fer la pertinent reparació.

  Amb l'aparició de les noves tecnologies ha aparegut també l'anomenada; "obsolecència programada". És a dir, que un dispositiu té un nombre  determinat d'hores de funcionament, passat el qual, el dispositiu deixa de funcionar o, si funciona, ho fa amb dificultats.

  Aquesta; "obsolecència programada", i l'afany per tenir el darrer crit en tecnologia, han originat el fenòmen; "compra-llença-compra".

  Però molts dels dispositius podrien tenir encara una vida llarga. I ara, la UE està fent passes per que les empreses puguin, de nou, garantir les reparacions, tan d'electrodomèstics, com de dispositius electrònics, durant un període de 10 anys.

  Possiblement algú pensarà que reparar surt car. Però més cara surt la generació de residus que el "compra-llença-compra" generava.

CAP A LA "CULTURA DE LA CANCEL·LACIÓ"?

 

     D'un temps ençà escoltem i llegim notícies sobre el fet que, a  determinades Biblioteques escolars, s'ha optat per retirar llibres que, a judici dels qui les administren, són; "potencialment perillosos" per els infants.

  Es tracta de llibres que, de tota la vida, al menys que jo recordi, han estat sempre qualificats com a "infantils", sense que mai ningí hagi gosat dir el contrari.

  Fins i tot, degut a aquesta "política de la cancel·lació", o de la censura, sembla que, en l'actualitat, serien impossibles autèntiques obres d'art de la Factoria Disney; com ara; "La Sireneta" o; "La Bella Dorment" cintes que hom considerava aptes per els menors, des que van ser creades.

  Fins i tot, a casa nostra, hi ha una polèmica per les anomenades; "cançons de picar de mans", amb què els més petits juguen. Llengua a part, possiblement sí que n'hi ha alguna que tingui una lletra no especialment adequada per els més petits.

  El passat cap de setmana em sorprenia en gran mansera llegir una esfereïdora notícia, segons la qual una professora s'ha vist obligada a dimitir del seu càrrec en un centre docent dels Estats units. La raó?. Doncs senzillament per que uns pares es van escandalitzar després que la docent ensenyés als seus alumnes una foto del; "David", una escultura del Renaixement, realitzada pel gran; Miquel Àngel.

  Hem arribat a un punt en el que s'imposa una nova; "cultura de la cancel·lació" o de la censura que no se sap amb gaire certesa de què és fruit; si d'un puritanisme hiperfanàtic o d'una ignorància suprema cap a obres d'art que, sens cap mena de dubtes, són autèntiques joies de la Cultura universal.

FOTO: "David". Escultura de Miquel Àngel. Fonts: Viquimèdia-CCMA

JA ÉS PRIMAVERA...

    Doncs sí, ja és Primavera, que a nivell astronòmic començava a principis d'aquesta setmana.

  Una primavera que els experts veuen molt dolenta per les persones amb al·lèrgia, doncs el pòl·len ja està, hores d'ara, a nivells molt alts, segons els estudis que es van fent a tot arreu.

  És temps de floració de molts arbres i plantes. Però, dissortadament, és també temps d'una sequera molt greu, que ja fa dos anys que arrosseguem i que, només per posar un petit exemple, fa pena veure l'estat en que es troba qualsevol dels pantans, que estan en un nivell extremadament baix.

  Estem en Primavera, i una dita molt popular diu que; "la primavera, la sang altera". Però certament, com el temps no es posi les piles, i plogui de manera generosa sense fer mal, possiblement aquesta sequera ens pugui canviar, fins i tot, la vida.   

  FOTO; Embassament de La Llosa del Cavall, a nivell baixíssim. Font; CCMA-3/24.CAT.

6G I MÉS ENLLÀ.

   Entre finals de Febrer passat i principis d'aquest mes de Març, Barcelona va tornar a viure una altra edició del MWC, el congrés internacional on es presenten les darreres novetats en telecomunicacions, sobre tot, en telefonia mòbil encara que l'edició passada es va centrar més en la realitat virtual i augmentada que en res més.

  Però quan encara s'està ultimant la instauració de la xarxa "5G", a la que fa tres anys els conspiranoics més fanàtics van culpar de l'arribada i expansió de la COVID-19, ja s'està pensant en la nova generació, que s'anomenarà; "6G".

  Com deia un conegut fragment d'una arsuela; "Actualment les ciències avancen qure és una barbaritat". I, amb elles, la forma de comunicar-nos que, si abans era senzillament amb trucades i més tard, amb text, ara ja ens podem poosar davant la càmera del nostre mòbil i parlar amb els nostres interlocutors, als que podem veure mitjançant les videoconferències. I quí sap què ens depararà tot aquest món en el futur.

És d'esperar que no arribi cap mena de desastre del que els conspiranoics en puguin culpar la futura xarxa; "6G", que està per arribar.

REALITAT VIRTUAL...ABANS DE L'I. A.

   Actualment es parla de la Intel·ligència Artificial. I, amb ella, de l'aparició de nous conceptes, com ara l'anomenada; "·realitat virtual" o també "realitat augmentada".

  Ambdós avenços tecnològics ens fan veure les coses de manera diferent, com per exemple els decorats que hi ha al darrere dels presentadors del les notícies a la televisió que no són reals, doncs ells estan en un plató de parets nues, pintades de blau o de verd.

  Però molt abans que aparegués tot aquest món tecnològic, ja hi havia una "realitat virtual". No era amb imatge, si nó sonora. Era el; "Consultorio de Elena Francis", un programa de ràdio que va entrar en antena l'any 1947 i es va acomiadar de les ones l'any 1984, tres anys abans de complir quatre dècades i degut, segons apunta Viquipèdia, a la negativa a actualitzar-se i a la caiguda en picat de l'audiència, entre d'altres.

  Adreçart, majoritàriament, al públic femení, aquell consultori estava atès per una sèrie d'assessors, entre els que hi havia un capellà i un psicòleg, i presenjtaven el paper de la dona com a "sotmesa", en una clara actitud acdoctrinadora.

  El programa, que en un principi durava mitja hora, encara que més endavant va arribar a durar 60 minuts, va deixar les ones el 31 de Gener de 1984.

  Pocs mesos després, Joan-Manuel Serrat incloia, en el seu àlbum; "Fa 20 anys que tinc 20 anys", una "carta pòstuma" a la primera gran realitat virtual que la ràdio va emetre a Espanya.

la vida, sense toros, és millor.

 

  Antigament, quan la televisió era única, i en escala de grisos, aquesta transmetia algunes curses de braus de tant en tant encara que, a partir dels anys 70-80 del passat segle XX, se'n va començar a reduïr el nombre fins el punt que, en una ocasió en que la televisió va deixar Catalunya sense una d'aquelles; "corridas", va haver-hi duríssimes crítiques contra l'ens públic.

  La televisió de pagament i, sobre tot, les plataformes que engloben multitud de canals, han inclos aquesta oferta al seu catàleg.

  En aquest sentit, fins fa poc la plataforma de Movistar (R) també oferia aquesta possibilitat als seus abonats, fins que ha decidit que, per la raó que sigui, calia retirar-la de la seva oferta.

  Certament que cada vegada hi ha menys aficionats a aquest espectacle anticultural. I, per això, la plataforma ha decidit que ha arribat el moment d'acabar amb el canal que oferia les "corridas" en directe, per lo qual cal felicitar-los.

  I, fent-me ressò de l'"slogan" que utilitzen per anunciar-se, i espero que no ho qualifiquin de plagi; "La vida, sense toros, és millor".

  FOTO: Anagrama del canal Toros, en vies de desaparició. Font: Movistar (R)

INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL; BONA O DOLENTA?.

 

    Segurament que recordareu dues pel·lícules, en les que la protagonista és la intel·ligència artificial. A les dues, aquesta pren la fporma d'un nen-robot.

  En una d'elles, de títol; "D.A.R.Y.L", el nen fuig d'una mena de laboratori i experimenta la vida fora de les instal·lacions, mentre que, a l'alra, quin títol és; "A. I." (Artifficial Intelligence"), el nen-robot és posat a prova per un matrimoni, quins components treballen en un centre de supercomputació.

  De momenrt, la intel·ligència artificial de la que es disposa no és tan sofisticada, encara que ens permet fer moltes coses, com per exemple; dictar un comunicat a través d'una xarxa social, i que aquesta tradueixi les nostres paraules a text.

  Fa poques setmanes que es vé parlant de l'anomenat; "XatGPT". Es tracta d'un sistema al que podem preguntar, de moment, mitjançant el text, i ens respon sobre el tema que li preguntem.

  Però aquesta eina que, a priori, ha de servir per ajudar-nois, poidria ser una "arma de doble tall" doncs pot, per una banda, induïr a errors. I, per l'altra, fer que alguns estudiants copïin textualment el que el sistema les respongui.

  És per això que ja estan començant a proliferar sistemes de control cap a l'esmentat xatbot, com l'anomenat; "DetectGPT, del que ja hem parlat en aquest programa, adreçat, primncipalment, als docents. Però d'altra banda fa poc saviem que també les publicacions especialitzades en diversos camps, rebutjaran qualsevol article, signat per ChatGPT.

  Ara que ja la tenim entre nosalteesws, la pregunta és què hem de pensar, si aquesta eina,. anomenads; "Intel·ligència artificial", és tan bona com ens la venen o, en realitat, pot arribar a ser dolenta.

  El temps i la uilització que en fem, ens donaran la resposta. 

  FOTO: Portdad del cercador; "BING, ja equipart amb XatGPT. Font: Microsoft i agències.

MÚSICA "SEXISTA", AL CARNAVAL.

 

  Una dita popular assegura que; "Per Cartnaval, tot s'hi val".

  I és que és una festa en la que tothom es disfressa, per tal de divertir-se, s'organitzen balls i també rúes, en les que carrosses i cpomparses ballen al carrer al só de diferents peces musicals.

  Segons publicava la setmana passada el 3/24.cat, els munoicipis de la Comarca de l'Alt Penedès estan prohibint que, a les carrosses i comparses del Carnaval, hi sonin cançons que hom podria qualificar de; "!sexistes"

  En aquest sentit, i segons publica el mateix mitjà, la música que ha de sonar a les carrosses i comparses d'aquella comarca ha de passart per una mena de "filtre" o triatge, per tal d'evitar cançons que puguin esser; "sexistes".

  El cert és que, a les rues de Carnaval, hem pogut escoltar de tot; des de les sambes i bossanoves, més típiques del Brasil, fins els darrers èxits del moment en que es celebra la festa.

  El Carnaval, una festa que es celebra durant aquests dies, i en la que el que compta, per sobre de tot, és la disbauxa i la diversió.

  I, a propòsit del "cribratge musical" que es fa a l'Alt Penedès, tot i que les cançons; "sexistes", no sonin a les rues, el cert és que les mateixes són de molt fàcil accés a les plataformes.

  FOTO: Una comparsa de Carnaval. Font: CCMO 3/24.cat

BENIDORM FEST...I ARA QUÈ?

 

  Aquesta setmana passada, i per segon any consecutiu, hem pogut ser testimonis d'un altre; "Benidorm Fest". Es tracta d'un concurs musical, fet a imatg4e i semblança de l'antic; "Festival de la Canción de Benidorm", tot i que amb algunes diferències.

  De les 18 cançons que RTVE va seleccionar per participar-hi, només 8 van arribar a la Final, quina gala es va celebrar el passat dissabte, dia 4 d'aquest mes de Febrer, a la ciutat alacantina.

  I, entre les cançons, vam poder escoltar de tot; des d'un rock, que semblava una barreja de "Maneskin" i "Las Vulpess", comparació que faig per la vestimenta de la banda, fins el quasi inevitabñle cop d'ull al flamenc.

  I precisament això, el flamenc, és el que novament representarà Espanya a Liverpool el proper mes de Maig.

  Després d'escoltar les cançons i d'escoltar; Mónica Naranjo, qui ens va oferir el seu conegudíssim tema; "Sobreviviré", la votació que es va produïr va ser com una mena de "joc del gat i la rata" en que, finalment, i de les tres mostres de votació; professionals, demoscòpica i audiència en general, en va sortir airosa una cançó, de títol; "Eaea", interpretada per una desconegudíssima; Blanca Paloma qye, salvant algunes distàncies, el cert és que no és gaire diferent de la cançó que, l'any 1983, va endur-se l'estrepitós zero, empatada amb Turquia.

I és que realment, l'elecció que s'ha fet, dona la sensació de que, actualment, no hi ha cap cantant que pugui representar dignament Espanya a Eurovisió, llevat d'algú que es dediqui al flamenc.

FOTO: Blanca Paloma, en un moment de l'actuació. Font: EFE-CCMA

EL DARRER VIDEOCLUB ACTIU.

  Entre finals dels anys 70 i principis dels 80 del passat segle XX, es va popularitzar el vídeo. Eren uns dispositius que, a més de permetre'ns gravar i reproduïr els programes de la televisió, també ens permetien veure cintes pregravades.

  En un principi, hi havia tres sistemes de vídeo; el 2000, que algunes marques europees, liderades per Philips, van intentar, sense aconseguir-ho, que fos el sistema europeu de vídeo per excel·lència.

  D'altra banda van començar a sorgir dos sistemes més; el Betamax, ò, senzillament, "Beta", i el VHS que, al final, va arribar a ser, amb molt, el dominant.

  Amb l'aparició d'aquests dispositius va néixer tota una xarxa de videoclubs, uns establiments on podiem, per un preu mòdic, llogar pel·lícules que haviem de retornar en un període de temps determinat.

  En aquell moment hom pensava que els videoclubs acabarien amb les sales de cinema que se'n van ressentir, però no van tancar.

  Però tot i que tots els videoclubs han deasaparegut sota la pressió de les plataformees, encara n'hi ha, al menys un a Comarques Gironines, que es resisteix a desaparèixer.

  I és que hi ha coses que, ho volguem o no, encara es resisteixen a la tremenda pressió de les platraformes digitals.

notícies o innocentades?

 

  Bussejant per Internet,  concrertament per plataformes informatives o, algunes d'elles, desinformatives, ens podem trobar gairebé de tot.

  Amb pocs dies de diferència, una mateixa pàgina ha publicat dues peces que, després de llegir-les, podriem pensar que encara estem en el Dia dels Innocents.

  Realment semblen d'acudit. Però el cert és que aquestes dues notícies han estat publicades en una plataforma.

  La primera d'elles fa referència a que, segons la pàgina, a Espanya les tabaqueres hauran de pagar la neteja de les moltes burilles que hi ha en alguns carrers dels nostres pobles i ciutats, mentre que la segona ens situa al Canadà, un país on hi ha regions anglòfones i francòfones.

  Sembla d'acudit, i probablement ho siui, doncs  a la peça es parla de la "condemna" a un psicòleg per; "no utilitzar els pronoms inclusius correctament".

  Realment no se sap ben bé quí ha escrit les peces, però les mateixes semblen força absurdes doncs, per una banda, seria absurd demanar a les empreses que fabriquen les cigarretes que paguin per l'incivisme d'alguns fumadors, com també ho seria condemnar les Protectores d'Animals i botigues de material poer a mascotes a pagar per l'incivisme d'alguns amos de gossos que no netegen quan les mascotes fan les seves necessitats.

  I, respecte de la "condemna" a un psicòleg, per "no utiñlitzar correctament els pronoms inclusius", sembla més aviat un acudit, doncs mai s'ha condemnat ningú per la utilització errò0nia de paraules.

  Possiblement el mitjà que ha publicat ambdues peces hauria de controlar una mica més el que publica a no ser que, com sembla, es tracti d'un mitjà de desinformació.

FOTO: Burilles al carrer Dont: Alerta Digital.

CANÇONS QUE DISPAREN AMB BALA.

   El passat cap de setmana, tots els mitjans de comunicació ens feiem ressò de la cançó que la cantant colombiana; Shakira, acabava de publicar. Es tracta d'una cançó que podriem anomenar; "venjativa", doncs en la lletra de la mateixa hi podem escoltar, tot i que metafòrics, alguns retrets cap a Gerard Piqué, ex parella de la de Barranquilla.

  No és la primera vegada que apareix una cançó amb aquestes característiques, doncs n'h iha hagut d'altres, malgrat que no hagin obtingut el ressò mediàtic que ha obtingut aquesta.

  Fins i tot en èpoques passades, cantants com ara; Lluis Llach Pi de la Serra i altres, havien fet cançons que, tot i que hi havia censura, van passar, d'alguna manera, el "tall" possiblement per que algunes paraules es deien en sentit figurat.

  Deixant de banda les conseqüències que han tingut o poden tenir pels seus autors, el cert és que de poemes i cançons amb atacs , n'hi ha hagut sempre, malgrat que en altres èpoques no hi havia el ressò mediàtic que avui, amb les tan poderoses xarxes socials, tenen aquestes cançons que, malgrat que sonin a "innocentones", són autèntics atacs.

FOTO: Imatge de Shakira, mentre grava la cançó. Font: CCMA-324.cat

NEOLLENGUA O NEOEMBOLIC?.

   El llibre; "Palabras moribundas", ens explica de manera detallada com les llengües han anat evolucionant al llarg dels segles.

  I, amb tota seguretat, ningú ens entendria si parléssim com es feia fa uns 500 anys, sobre tot per que hi ha paraules que, si bé existeixen encara, han evolucionat o bé han canviat ekl seu sentit. Tal és el cas de; "servidor", que actualment s'aplica en un conrtext informàtic tot i que, antigament, era una altra cosa ben diferent.

  D'un temps ençà s'està parlant molt de l'anomenada; "neollengua", una forma de parlar més "inclusiva", segons els seus impulsors assenyalen.

  Abans d'ahir, des de la pàgina; "Dolça Catalunya", podiem accedir a una guia sobre aquesta; "progrellengua", on es donen instruccions per canviar determinats termes que els autors de l'esmentada guia consideren "erronis", per altres, possiblement menys exactes. Però que, a judici dels mateixos autors, són més "correctes".

  Correcció i incorrecció són termes molt relatius. Però el cert és que, amb tantíssima "correcció", ja no sabem de quina manera hem de parlar, ni tampoc com seran les llengües del futur, si més senzilles o més complexes que les actuals.

UNA AUTÈNTICA PANDÈMIA A COMBATRE.

   Són moltes les pandèmies que hi ha hagut al llarg de la Història. Moltes d'elles, causades per malalties que, en l'actualitat, sabem qure tenen solució, i la gran majoria han estat ja erradicades.

  La darrera que hem tingut, la de la COVID-19, ja està pràcticament superada en molts paísos sobre tot, mercès a la higiene i les vacunes que, malgrat el que els negacionistes opinen, estan fent molt per salvar vides.

  Dissortadament, però, en tenim una que no és sanitària, si no social. Es tracta de la violència, exercida sobre les dones.

  És una autèntica pandèmia, a la que el Ministre espanyol de l'Interior; Fernando Grande-Marlaska, qualificava literalment com a "terrorisme masclista".

  És penós llegir a la premsa, o escoltar a la ràdio o la televisió esfereïdores notícies sobre assasssinats, totalment injustificables, de dones, un fet que es dona  a pràcticament tot el món, constituïnt una autèntica pandèmia que cal condemnar i caldria lluitar per erradicar-la.

  I, per erradicar-la el primer que cal fer és educar en la tolerància i el respecte cap els demés, en aquest cas, les donjes, oblidant-se de prejudicis i tòpics que, especialment en algunes societats, s'apliquen tot ighnorant que s'està menyspreant la meitat de la població per motius religiosos o pseudo-religiosos de dubtosa credibilitat.

  Ja sabem que és un tòpic. Però amb tota mena de violència el que cal és aplicar TOLERÀNCIA ZERO.