Una cançó del sempre imprevisible; Jaume Sisa afirma que "si es convoquen les Eleccions, hi ha un concuirs, per tal d'esbrinar quin polític ensenya el plumero més gros".
No estem, precisament, en període electoral, doncs es varen celebrar el pasat 26 de Juny. Tot i això, no costa gauire escoltar algunes declaracions de polítics o, en aquest cas, d'un professor d'Universitat que ha decidit canviar les aules i els estudiants per la política.
Eas tracta del líder de "Podemos", el partit morat, com ja se'l coneix. Una persona que més li valderia romandre callat abans de deixzar anar tonteries com les que tot sovint proclama als quatre vents.
És molt conegut que el senyor en qüestió no és gaire amic dels periodistes. I, si es tracta dfe dones periodistes, el problema s'agreuja encara més.
Fa pocs dies, la plataforma "Periodista Digital" es feia ressó d'unes paraules del líder podemita, en les que textualment amenaçava una coneguda presentadora que, fins fa poc, presentava el magazine dels matins a TVE, de "fuetejar-la fins que sagnés".
És realment indignant que un polítkic que, a més, aspira a governar, es pronuicïi de tal manera en contra, no només de les dones periodistres, si no de totes en general, un fet que concvwerteix aquest polñítioc en molt poc creïble.
I és que, si el que vol ´és governar, li recomanaria que, abans de presentar-se a les Eleccions, vagi a escola, a aprendre a ser un bon ciutadà.
divendres, 22 de juliol del 2016
dimecres, 13 de juliol del 2016
LA NO-FESTA I LA DIGNITAT
El dissabte, 9 de Juliol, moria cornejat un jove matatoros (Matador, com molt bé els defineixen en anglès).
Tal fet que ha donat la volta al Món, doncs des de diversos canals informatius internacionals se'n van fer ressó sense entrar en més detalls, ha provocat a noivell espanyol moltes declaracions, algunes d'elles, fins i tot força fora de context.
La mateixa setmana posterior als fets, un mitjà digital tractava de "gentussa" els animalistes que, segons el cronista, havien "celebrat" la mort del torero. El cert és que no hem de celebrar cp mort, doncs tota mort és un fet prou trist com per lamentar-la.
El dimecres, dia 13, llegia en un altre moitjà digital unes declaracions d'un d'aquells capellans , ancorat segurament en l'obsoletíssim "nacional-catolicisme", en les que, de manera quàsi insultant, atorgava més valor a la vida del torero que a la de qualsevol altra persona, concretament es referia als "rojos", terme que s'emprava durant la Guerra Civil Espanyola per designar, ni més ni menys que als republicans.
Sembla que en aquest pais tothom vol polititzar les coses. I, contràriament al que el capellà diu, la vida de qualsevol persona té el mateix valor, sense mirar-ne ni la filiació pòlítica ni la procedència
D'altrra banda, aquest religiós atorga al toreig la categoria d'"art", "tradició" i "geni espanyol", en una mena de defensa delirant de quelcom que, ni és art, ni té rs a veure amb el geni, doncs no deixa més que la mort, després de martiritzar-lo, d'un pobre toro que, en ocasions, es defensa com a "avís per a navegants".
Posem les coses al seu lloc. Donar quatre cops de capot a un toro i tornar-lo boig per acabar matant-lo, certament que ni és art, ni és cultura ni és, evidentment, geni.
El geni espanyol cal buscar-lo en els escriptors, pintors, músics, arquitectes, metges, investigadors i altres persones que han fet i fan quelcom per la societat, no precisament en el martiri animal. A més, podem fer FESTA sense maltractar animals..
Tal fet que ha donat la volta al Món, doncs des de diversos canals informatius internacionals se'n van fer ressó sense entrar en més detalls, ha provocat a noivell espanyol moltes declaracions, algunes d'elles, fins i tot força fora de context.
La mateixa setmana posterior als fets, un mitjà digital tractava de "gentussa" els animalistes que, segons el cronista, havien "celebrat" la mort del torero. El cert és que no hem de celebrar cp mort, doncs tota mort és un fet prou trist com per lamentar-la.
El dimecres, dia 13, llegia en un altre moitjà digital unes declaracions d'un d'aquells capellans , ancorat segurament en l'obsoletíssim "nacional-catolicisme", en les que, de manera quàsi insultant, atorgava més valor a la vida del torero que a la de qualsevol altra persona, concretament es referia als "rojos", terme que s'emprava durant la Guerra Civil Espanyola per designar, ni més ni menys que als republicans.
Sembla que en aquest pais tothom vol polititzar les coses. I, contràriament al que el capellà diu, la vida de qualsevol persona té el mateix valor, sense mirar-ne ni la filiació pòlítica ni la procedència
D'altrra banda, aquest religiós atorga al toreig la categoria d'"art", "tradició" i "geni espanyol", en una mena de defensa delirant de quelcom que, ni és art, ni té rs a veure amb el geni, doncs no deixa més que la mort, després de martiritzar-lo, d'un pobre toro que, en ocasions, es defensa com a "avís per a navegants".
Posem les coses al seu lloc. Donar quatre cops de capot a un toro i tornar-lo boig per acabar matant-lo, certament que ni és art, ni és cultura ni és, evidentment, geni.
El geni espanyol cal buscar-lo en els escriptors, pintors, músics, arquitectes, metges, investigadors i altres persones que han fet i fan quelcom per la societat, no precisament en el martiri animal. A més, podem fer FESTA sense maltractar animals..
Subscriure's a:
Missatges (Atom)