CAP A LA "CULTURA DE LA CANCEL·LACIÓ"?

 

     D'un temps ençà escoltem i llegim notícies sobre el fet que, a  determinades Biblioteques escolars, s'ha optat per retirar llibres que, a judici dels qui les administren, són; "potencialment perillosos" per els infants.

  Es tracta de llibres que, de tota la vida, al menys que jo recordi, han estat sempre qualificats com a "infantils", sense que mai ningí hagi gosat dir el contrari.

  Fins i tot, degut a aquesta "política de la cancel·lació", o de la censura, sembla que, en l'actualitat, serien impossibles autèntiques obres d'art de la Factoria Disney; com ara; "La Sireneta" o; "La Bella Dorment" cintes que hom considerava aptes per els menors, des que van ser creades.

  Fins i tot, a casa nostra, hi ha una polèmica per les anomenades; "cançons de picar de mans", amb què els més petits juguen. Llengua a part, possiblement sí que n'hi ha alguna que tingui una lletra no especialment adequada per els més petits.

  El passat cap de setmana em sorprenia en gran mansera llegir una esfereïdora notícia, segons la qual una professora s'ha vist obligada a dimitir del seu càrrec en un centre docent dels Estats units. La raó?. Doncs senzillament per que uns pares es van escandalitzar després que la docent ensenyés als seus alumnes una foto del; "David", una escultura del Renaixement, realitzada pel gran; Miquel Àngel.

  Hem arribat a un punt en el que s'imposa una nova; "cultura de la cancel·lació" o de la censura que no se sap amb gaire certesa de què és fruit; si d'un puritanisme hiperfanàtic o d'una ignorància suprema cap a obres d'art que, sens cap mena de dubtes, són autèntiques joies de la Cultura universal.

FOTO: "David". Escultura de Miquel Àngel. Fonts: Viquimèdia-CCMA

JA ÉS PRIMAVERA...

    Doncs sí, ja és Primavera, que a nivell astronòmic començava a principis d'aquesta setmana.

  Una primavera que els experts veuen molt dolenta per les persones amb al·lèrgia, doncs el pòl·len ja està, hores d'ara, a nivells molt alts, segons els estudis que es van fent a tot arreu.

  És temps de floració de molts arbres i plantes. Però, dissortadament, és també temps d'una sequera molt greu, que ja fa dos anys que arrosseguem i que, només per posar un petit exemple, fa pena veure l'estat en que es troba qualsevol dels pantans, que estan en un nivell extremadament baix.

  Estem en Primavera, i una dita molt popular diu que; "la primavera, la sang altera". Però certament, com el temps no es posi les piles, i plogui de manera generosa sense fer mal, possiblement aquesta sequera ens pugui canviar, fins i tot, la vida.   

  FOTO; Embassament de La Llosa del Cavall, a nivell baixíssim. Font; CCMA-3/24.CAT.

6G I MÉS ENLLÀ.

   Entre finals de Febrer passat i principis d'aquest mes de Març, Barcelona va tornar a viure una altra edició del MWC, el congrés internacional on es presenten les darreres novetats en telecomunicacions, sobre tot, en telefonia mòbil encara que l'edició passada es va centrar més en la realitat virtual i augmentada que en res més.

  Però quan encara s'està ultimant la instauració de la xarxa "5G", a la que fa tres anys els conspiranoics més fanàtics van culpar de l'arribada i expansió de la COVID-19, ja s'està pensant en la nova generació, que s'anomenarà; "6G".

  Com deia un conegut fragment d'una arsuela; "Actualment les ciències avancen qure és una barbaritat". I, amb elles, la forma de comunicar-nos que, si abans era senzillament amb trucades i més tard, amb text, ara ja ens podem poosar davant la càmera del nostre mòbil i parlar amb els nostres interlocutors, als que podem veure mitjançant les videoconferències. I quí sap què ens depararà tot aquest món en el futur.

És d'esperar que no arribi cap mena de desastre del que els conspiranoics en puguin culpar la futura xarxa; "6G", que està per arribar.

REALITAT VIRTUAL...ABANS DE L'I. A.

   Actualment es parla de la Intel·ligència Artificial. I, amb ella, de l'aparició de nous conceptes, com ara l'anomenada; "·realitat virtual" o també "realitat augmentada".

  Ambdós avenços tecnològics ens fan veure les coses de manera diferent, com per exemple els decorats que hi ha al darrere dels presentadors del les notícies a la televisió que no són reals, doncs ells estan en un plató de parets nues, pintades de blau o de verd.

  Però molt abans que aparegués tot aquest món tecnològic, ja hi havia una "realitat virtual". No era amb imatge, si nó sonora. Era el; "Consultorio de Elena Francis", un programa de ràdio que va entrar en antena l'any 1947 i es va acomiadar de les ones l'any 1984, tres anys abans de complir quatre dècades i degut, segons apunta Viquipèdia, a la negativa a actualitzar-se i a la caiguda en picat de l'audiència, entre d'altres.

  Adreçart, majoritàriament, al públic femení, aquell consultori estava atès per una sèrie d'assessors, entre els que hi havia un capellà i un psicòleg, i presenjtaven el paper de la dona com a "sotmesa", en una clara actitud acdoctrinadora.

  El programa, que en un principi durava mitja hora, encara que més endavant va arribar a durar 60 minuts, va deixar les ones el 31 de Gener de 1984.

  Pocs mesos després, Joan-Manuel Serrat incloia, en el seu àlbum; "Fa 20 anys que tinc 20 anys", una "carta pòstuma" a la primera gran realitat virtual que la ràdio va emetre a Espanya.

la vida, sense toros, és millor.

 

  Antigament, quan la televisió era única, i en escala de grisos, aquesta transmetia algunes curses de braus de tant en tant encara que, a partir dels anys 70-80 del passat segle XX, se'n va començar a reduïr el nombre fins el punt que, en una ocasió en que la televisió va deixar Catalunya sense una d'aquelles; "corridas", va haver-hi duríssimes crítiques contra l'ens públic.

  La televisió de pagament i, sobre tot, les plataformes que engloben multitud de canals, han inclos aquesta oferta al seu catàleg.

  En aquest sentit, fins fa poc la plataforma de Movistar (R) també oferia aquesta possibilitat als seus abonats, fins que ha decidit que, per la raó que sigui, calia retirar-la de la seva oferta.

  Certament que cada vegada hi ha menys aficionats a aquest espectacle anticultural. I, per això, la plataforma ha decidit que ha arribat el moment d'acabar amb el canal que oferia les "corridas" en directe, per lo qual cal felicitar-los.

  I, fent-me ressò de l'"slogan" que utilitzen per anunciar-se, i espero que no ho qualifiquin de plagi; "La vida, sense toros, és millor".

  FOTO: Anagrama del canal Toros, en vies de desaparició. Font: Movistar (R)