Fa unes setmanes saltava als mitjans la notícia de que, a Veneçuela, un pais on, des que Hugo Chàvez va pujar al poder, és dels més caòtics del planeta. I ara el seu successor; Nicolàs Maduro, dona suport a una "pregària" per alabar la figura de Chávez.
L'"oració" en qüestió no és altra cosa que una versió del Parenostre, una de les pedres angulars, pel que a pregàries es refereix, del Cristianisme. Indubtablement, tal fet ha posat en "peu de guerra" els bisbves del pais que s'han afanyat a titllar la "pregària chavista" de farsa.
No es feia esperar gaire, però, la reacció d'un atrrauxat Maduro, qui gairebé va tractar-los de traidors, malgrat no dier la paraula, tot i que va carregar durament contra ells.
I és que de religions n'hi ha de moltes classes I, dintre de cada una, diverses branques. Però darrerament han aparegut certes formes que, arran del seu "modus operandi", no se sap si anomenar-les religions o donar-les un altre nom.
La veritat és que, si no en teniem prou amb els que es fan dir "pastafaris", caracteritzatsd per posar-se un colador al cap, entre d'altres aspectes, ara ens trobem amb els...Anomenem-los, senzillament, "seguidors de Chávez".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada