PAGAR ENTRADA ALS SUPERMERCATS?

 Al llarg dels anys, ha canviat molt la forma de fer la compra diària dels diferents productes que es necessiten a casa.

Antigament era necessari recórrer diferents botigues, per tal d'aconseguir cada cosa. Així, fleques, carniceries, peixateries i fruiteries eren, i encara son, botigues habituals en cada pòble o ciutat. Fins i tot, en pobles petits, hi havia la típica botiga on, llevat dfe detergent per a la roba, hi havia de tot; des de pà fins a pinso pel bestiar, passant per aigua envasada i begudes diverses.

L'aparició dels supermercats ha canviat de manera molt dràsrtica la forma de fer la compra doncs, en ells, s'hi va començar a reunir tota mena de productes, incloent-hi els de neteja que, antigament, calia comprar a la drogueria.

Amb el temps, supermercats i hipermercats han evolucionat. I, fins i tot, hi ha cadenes que permeten actualment fer la compra des de casa, tan telefònicament, com a través de la seva pàgina oficial a Internet.

Però, segons es feia públic aqust passat cap de setmana, sembla que comprar al súper podria  canviar, si es posa en pràctica el que, de moment, no és més que una prova-pilot.

Es tractaria d'abonar una entrada de 12 euros, que s'anirien descomptant de la compra total que el client faci al local. Un canvi que veurem quin efecte fa si es posa en pràctica.

VIOLÈNCIA AL FUTBOL

Des que l'esport-rei és un espectacle de masses, sempre ha estat envoltat per polèmica a diferents nivells. No és estrany veure com, el dilluns al matí, els qui son fanàtics d'un o un altre club, discuteixen les jugades polèmiques de cada partit, convertint-se en "jutges" quines decissions, però, no van més enllà de senzills comentaris.

Altra cosa és la rivalitat que hi ha entre seguidors de grans clubs, sobre tot quan aquests s'enfronten entre ells, unes rivalitats que ultrapassen, en algunes ocasions, el fet d'animar un o altre equip. I, fins i tot, han acabat en enfrontaments entre seguidors .

Però darrerament, hem estat testimonis d'una altra violència, i és la que també es dona als camps de futbol, sobre tot, contra jugadors que poden ser d'una altra ètnia, com ha poassat aquest cap de setmana un fet que, en aquesta ocasió, ha obligat l'àrbitre a suspendre el partit, en aplicacio del Protocol Antiviolència.

El futbol, a més d'un esport al que molts de nosaltres vam jugar de petits, és també un espectacle al que cal anar. Però sempre amb l'esperit d'animar el nostre equip preferit, mai insultant els demés.

DE LES CARICATURES AL MEM I DRAMATITZACIÓ

 

Antigament, quan es volia criticar quelcom, o es feia un anunci a la premsa, eren els ninotaires els encerregats de fer, entre d'altres, caricatures o dibuixos d'aquelles persones o fets que es volien criticar o dels productes que es volien publicitar.

Amb el temps, la caricatura es va deixar per criticar personatges o fets mentre que, per la publicitat, es va recórrer més a la fotografia, i allò que es volia anunciar, es fotografiava.

Amb l'arribada de la televisió, la publicitat es va anar convertitt en petits enregistraments, en pèl·lícula primer, i més tard, en vídeo, dels spots publicitaris.

Actualment, i amb l'aparició dels sistemes de fotomuntatge, podem veure com es fan, no només anuncis, si no que també es fan; "mems", és a dir, fotomuntatges a manera de burla.

Però, d'altra banda, podem veure com també una important empresa del ram de l'aluimentació fa, de tant en tant, un anunci dramatitzat d'un dels seus productes estrella, amb arguments que, en ocasions, toquen , fins i tot, situacions extremes, com el que hem pogut veure fa pocs dies a la televisió.

I ´és que, si antigamentens afirmaven que aquell producte era millor que un altre, actualment sembla que ens vulguin, d'alguna manera; "adoctrinar" sobre què veure a la tele, què menjar o què beure.

FOTO: Un curiós; "mem", del que han estat esborrats símbols propaganbdístics. Font: ALERTA DIGITAL

"TARDEIG", UNA NOVA MODA

 Antigament era molt habitual els divendres i dissabtes a la nit, anar a la "disco". Bona prova d'això són pel·lícules, mítiques com; "Febre dekl Dissabte nit".

Però darrerament  s'ha posat de moda una altra forma de divertir-se i sortir a ballar.. És el que es coneix com a "tardeig", és a dir, sortir a ballar a la tarda.

A Barcelona, ja hi ha algunes discoteques que ho han posat en pràctica, per cert, amb molt èxit.

En aquestes  sessions de tarda de les "discos", es poden escoltar i ballar temes dels anys 70, 80 i 90. I, d'alguna manera, van adreçades a persones de més de 40 anys.

Fins i tot, una d'aquestes "discos" ofereix, els diumenges a la tarda, una sessió de ball, associada a un mític rograma musical de ràdio.

 Tot i que ja fa temps que es parla del "tardeig,", el que encara no s'habvia fet públic és el fet que algunes discoteques també ofereixen sessions de ball de tarda, amb música d'aquest tipus.

I és que, si la gent ballés, el món aniria molt millor. O, com diria; José feliciano en una de les seves cançons;

"La música es como un doctor, es medicina para un gran dolor".