dimarts, 22 de novembre de 2022

UN MUNDIAL ATÍPIC


   Des del passat diumenge, dia 20, es vé disputant, en aquest cas, a Qatar, el Mundial de Futbol.

  La competició, que es juga cada 4 anys, generalment a l'estiu, quan totes les temporades de Lliga estàn acabades, s'està jugant aquest mes de Novembre i part del Desembre, atès que, en aquesta època, el clima és més benigne en aquelles contrades. 

  Aquest estrany Mundial també té altres particularitats; com que hi haurà dones àrtbitres. Poques, això si, però n'hi haurà tan a la gespa dels estadis de futbol, com també al sistema de videoarbitratge, més conegut com a "VAR".

  Sigui com sigui, el cas és que l'esport-rei té una nova cita amb tots els paisos del Món, que exhibeixen el bo i millor dels seus jugadors, enquadrats en les Seleccions Nacionals.

  I, sense més, i deixant totes les polèmiques del Mundial de banda. Que guany el millor!.










FOTO: L'"skyline" de Doha, capital de Qatar. Font: CCMA-3/24.cat.

dimecres, 16 de novembre de 2022

NEGACIOMISME PER SISTEMA...O DINERS?


 S'està celebrant aquests dies la Conferpencia; COP-27, en la que hi participen gaireé tots els paisos del Mon, alguns d'ells, representats pels seus caps d'Estato de Govern,  mentre que d'altres hi han enviat senzilles delegacions.

  En aquesta Conferpencia s'està treballant per arribar a acords per evitar un canvi climàtic que, ho volguem o jno, ens està afectant, fins el punt qure, només a Catalunya, ja hi ha 301 municipis amb restriccions d'aigua, per culpa de la sequera que patim.

  Però, per altra banda hi ha una sèie de persones i grups influents que es dediquen a "hackejar", si aixi ho podem considerar, la concienciació col·lectiva obre el fet que el clima està canbviant a marxes forçades.

 Són pràcticament, els mareixos "!hackers" que, en el seu moment, van negar els perjudicis del tabac, per exemple.. I, tot i que no se sap en nom de qui fan la seva egativa tasca, el cert çes que aquestes persones estan aquí, negant una i altra vegada el canvi climàtic, l'escalfament global, que fon glacsewres i asseca rieres, tius i pantans per causa de la mateixa sequera, uns rius i pantans que fan llàsti,ma de veure.

  No sé si aquestes persones s'han passejat pellocs emblemàtics; com els Aiguamolls de Doñana o els de l'Epordà, O qualsevol pantà de la Península Ibèrica, pèr adonar-se que, si no fem quelcom, no anirem bé de capde les maneres.














Foto; "Quan cal que plogui, no plou". Vista del Pantà de Rialb  Fot; CCMA-3/24.CAT.


dimecres, 9 de novembre de 2022

FOQUES, UNS PREUATS ANIMALS

 


  En époques passades va sorgir, sobre tot al Canadà, una indústria molt activa. Es tracta de la indústria relacionada amb les foques, uns animals semiaquàtics que viuen en zones polars.

  Així, la pell de foca i el greix del mateix animal eren en el passat productes molt preuats.

  Els grups en defensa dels animals i, sobre tot, algúns paisos, entre els que estan els de la UE i també Rússia, han prohibit expressament la importació d'aquests productes. 

  Pel que fa els grups en defensa dels animals, aquests condemnen expressamwnt la crueldat amb que es mata aauests mamífers que, si bé no estan en perill d'extinció, sí que se'n recomana la conservació.

  Per contra, des del Canadà i, més concretament des de la indústria pesquera del bacallà, es demana que se'n cacin per que, segons ells, es mengen el bacallà. Tot i això està científicament provat que la dieta de les foques no és només bacallà, si no que s'alimenten de moltes altres espècies de peix.

  Sigui com sigui, el cert és que no és necessari comprar ni pells, ni greix ni carn, com ara mateix s'està impulsant, d'aquests simpàtics mamífers que, valgui dir-ho, tenen un enemic tan o més poderós que la caça; el canvi climàtic.










FOTO: Dues foques  Font: Viquipèdia

dimecres, 2 de novembre de 2022

SALES DE CINEMA QURE TANQUEN...


  Tot i que, al final de la dècada dels 70 del passat segle XX, quan els aparells de vídeo eren encara a l'abast de molt pocs, una cançó pronosticava que aquell sistema de gravació-reproducció de televisió i pel·lícules acabaria amb la ràdio, cosa que, amb els anys, s'ha demostrat que no ha estat així.

  Però el darrer cap de setmana d'Octubre passat saltava la notícia d'un altre tancament de sales de cinema. Concretament, es tracta de les icòniques sales; "Arinco", de Palamós.

  Aquestes sales que, en un principi, era una grandiosa sala de projeccions, amb pantalla gran i so multicanal, a finals de la dècada dels 80 o principis de la dels 90 del segle passat es van convertir en una multi sala, composta per una sala gran i dues de més petites, una d'elles, per cert, molt petita.

  Així va aguantar fins el diumenge, 30 d'Octubre passat, quan les multi sales van tancar persianes unint-se així als Albéniz, de la capital del Gironès, que també deixaven de programar projeccions aquest estiu passat.

  Segons nota de premsa, emesa pels gestors de la sala, el preu de l'energia, així com la poca afluència de públic, els obliguen a plegar.

  I si, com deiem al principi, una cançó preveia el final de la ràdio que no ha passat, el cert és que si busquem un culpable de la pèrdua de sales de cinjema, aquest és, precisament, el gran nombre de plataformes que, per un mòdic preu, ens porten les novetats a casa i les posen al nostre abast amb un sol clic.














  FOTO: Entrada dels cinemes; "Arinco", de Palamós Font: TV3

dimecres, 26 d’octubre de 2022

BLACK LIVES MATTER...

 En temps del colonialisme, als Estats Units es van fer servir persones, portades del Continent Africà, com a treballadors, molts d'ells en règim d'esclavitud.

  Aquélla segregació o "apartheid", va seguir al llarg de gran part del segle XX, en el que va ser una forma de menysprear el col·lectiu afroamericà.

  El diumenge, 31 de Juliol passat, el 3/24.cat es feia ressò de que, als Estats Units, una noia afroamericana de només 13 anys, ha aconseguit ser admesa a la Universitat de Birmingham, a l'estat d'Alabama on, a partir del curs 2024-2025, Alena, així és com es diu aquesta noia, estudiarà Medicina, convertint-se en l'estudiant afroamericana més jove en ser admes aa una Facultat de Medicina.

  Apassionada de les disciplines científiques i les enginyeries, Alena està estudiant actualment, i de manera telemàtica, un grau de Biologia a dues universitats diferents.

Algú va fer, en una ocasió, un menyspreu a les persones no-blanques. I aquesta noia és, precisament, un més dels casos que contradiuen aquella nefasta teoria.

dilluns, 17 d’octubre de 2022

L'ESTAT ANÍMIC DE LA MÚSICA.

  Segons un informe, elaborat aquest passat estiu per investigadors de la Universitat de Lawreence, a Michigan (Estats Units), la música ha canviat el seu "estat d'ànim" en els darrers 60 anys.

  Segons aquest informe, la música actual s'ha tornat, pel que fa les lletres de les cançons, més trista i agressiva a la vegada. T, tot i que l'estudi ha estat fet als Estats units, els resultats podrien aplicar-se perfectament a la producció musical que es fa al continent europeu.

  Als anys 40, 50 i 60 del passat segle XX, van caracteritzar-se per lletres "ensucrades". Es tractava, bàsicament, de cançons d'amor que, generalment, eren balades tot i que també se'n van fer d'altres estils.

  La dècada dels 70 i, sobre tot, la segona meitat de la mateixa, es va caracteritzar per algunes cançons de caràcter altament repetitiu i de lletres que, possiblement, avui no serien possibles. Els anys 80 ens van portar estils; tals com el "house", els "megamix" o el que s'anomenava; "música màquina", també de caire repetitiu. Alguns d'aquests estils, així com el "heavy" i el "hardcore", van perdurar durant els anys 90, amb, també, la proliferació del "rap" i el "reggastón", una barrekja de "rap" i "reggae", també molt repetitiva.

  I tot i que, com hem dir, hi ha cançons del passat que ara, possiblement, serien impossibles, el cert és que ha aparegut un nou estil; el "trap", barreja de "reggaetón" i "rap", amb lletres tristes i agressives a la vegada.

  I, com deiem en un programa passat, el cert és que no se sap cap on va el més que incert futur de la música.

 

dimecres, 12 d’octubre de 2022

ELS 60 ANYS D'SCALEXTRIC

 Actualment, i amb les noves tecnologies que tot ho han envaït, el cert és que vivim materialment envoltats de pantalles.  I no només a casa, si no que també a la feina, atès que moltes activitats laborals estan, hores d'ara, total o parcialment digitalitzades.

  També el món dels jocs està "al núvol", és a dir que jugar s'ha convertit en quelcom que també requereix d'una pantalla.

  Fa 60 anys que la famílla; Arnau va portar a Espanya la patent d'una joguina que imitava les curses de cotxes. Era l'anomenat; "SCALEXTRIC", quin nom és una fusió de les paraules; "scalex" (Fet a escala) i "electric".

  Aquella joguina, quina pista bàsica era de dues vies, amb dos trams rectes i dos de corba, bén aviat es va ampliar, i allà per l'any 1968 o 1969, s'incloia un catàleg en el que es reproduien diversos circuïts de Fòrmula 1 de l'època, entre els que hi havia el de Montecarlo, encara en ús, el del Jarama, actualment ja en desús, o el de Montjuïc, que actualment només s'utilitza per a proves de ciclisme.

  La marca ha passat per diverses etapes. I, quan hom pensava que aquesta ja no existia, ofegada per les pantalles, ha tornat a ser recuperat per la mateixa família que la va portar ara fa 60 anys.

  El declaracions a TV3, Lluis Arnau Carreras afirmava que la joguibna "vol plantar cara a les pantalles".

  Donem, des d'aquest programa, la benvinguda a aquesta joguina, de la que molts vam gaudir quan erem infants i adolescents.







Foto: Presentació en societat de la joguina; "SCALEXTRIC" Font: CCMA 3/24.cat

  

diumenge, 2 d’octubre de 2022

EL QUE UNA PARAULA O FRASE POT SIGNIFICAR.

 El passat estiu ens arribava la notícia de que Beyoncé, qui havia publicat un nou àlbum, es veia obligada a tornar a enregistrar una de les caçons que l'integren. El motiu?. Doncs senzillament una paraula que, segons sembla, ofenia a determinats col·lectius socials.

  No és la primera vegada que passa un fet similar, doncs s'han donat molts casos de cançons que, en un moment donat, han estat "mutilades" quan no prohibides completament.

  Tal és el cas de; "Conillet de vellut", que Serrat va incloure en el seu treball; "Serrat/4", en que la censura va excloure l'expressió; "menage à trois" de la versió que va aparèixer en el seu moment, tot i que més tard es va reparar el dany. O les cançons; "Fiesta" i "Muchacha típica", del mateix cantautor. En una d'elles es va canviar les expressions; "zorra pobre" i "zorra rica", per; "La pobre" i "La rica", mentre que en l'altra es va eliminar tota un part. Sortosament, però, ara tenim les cançons completes.

  També s'han donat altres casos de prohibicions. Tal és el cas del popularíssim; "Je t'aime, moi non plus", original de Serge Gainsburg, que ell mateix interpretava amb Jane Birkin, o el treball"Nous n'aurons pas d'enfant", de Michel Sardou, ara editat de manera normal, però prohibit en el seu moment per la cançó; "Les ricains"

  D'alta banda també han sortit, al llarg dels temps, cançons que avui serien del tot impossibles, com aquelles que són de caire netament masclista, i de les que  n'hi ha un munt. O, en un altre extrem, les que ens podrien sonar a espot publicitari de determinats productes i que avui, possiblement no tindrien lloc en el panorama musical sobre tot aquélles en que es parla de tabac o alcohol.

  Hi ha molt per triar i remenar. I, el més cert és que cada època ha tingut i té la seva banda sonora que, probablement, no serveixi per altres moments del present o del futur.

dimecres, 22 de juny de 2022

LA MÚSICA QUE ENS ARRIBA

  En una novel·la distòpica, de títol; "Un món fekliç", Aldous Huxley (1894-1963), parla en diverses ocasions del que ell anomena; "Música sintètica". L'obra va ser escrita l'any 1932 una època en la que els sintetitzadors encara no s'havien inventat.

  Quan aquests instruments electrònics van aparèixer, moltes bandes van comnençar a incorporar-los a la seva instrumentació. I, fins i tot, hi ha hagut artistes; com ara el recentment desaparegut; Vangelis, autèntic voirtuós del que, genèricament, s'anomenen; "teclats".

  La intel·ligència artificial és una nova tecnologia capaç d'"aprendre", d'alguna manera, a realitzar diverses funcions complexes; com per exemple composar música. A tal efecte, existeix una mena de concurs, similar al d'Eurrovisió, on els genis d'aquesta tecnologia presenten les seves creacions, unes "cançons", si així volem anomenar-les, que d'alguna manera ens recorden aquelles peces que, durant la segona meitat de la dècada dels 70 del passat segle XX, van arribar d'Itàlia i, donada la seva tewmàtica, avui serien gairebé impensablres.

  Deiem la setmana passada que la música és quelcom viu. Però Com serà la música del futur?

dimecres, 15 de juny de 2022

ARTISTES I BANDES QUE TORNEN

  Cada època té, d'alguna manera, artistes que la defineixen. Així, si el segle XIX va estar marcat per l'obra pictòrica de Goya o la literària de Leopoldo Alas, conegut com a "Clarín", entre d'altres, el segle XX va venir marcat per d'altres autors; com Dalí, Miró, Picasso o Chillida, si parlem de pintura o escultura, o els germans ; Antonio i Manuel Machado, Antonio Buero Vallejo, Miguel Hernández o José-María Pemán, en el món literari. O bé els Beatles o els incombustibles; "Rolling Stones" que, passada la setantena, segueixen tan actius com en els anys 60-70 del passat segle XX.

  Però també hi ha hagut altres artistes i bandes que, si bé ho van deixar per un temps, han decidit retornar. Tal és el cas d'"Els Pets", una banda de Constantí, al Tarragonès que, després d'un temps sense publicar, ens han sorprès amb un treball, de títol; "1963". O els "Antònia Font", que es reestrenaven en el recentment celebrat festival; "Primavera Sound", de Barcelona.

  Però també hi ha bandes i cantants que, malgrat que tornéssin ara, el cert és que van tenir una època d'esplendor, encara que tinguin cançons que, d'alguna manera, no passaran mai. I, fins i tot, són de plena actualitat.

  El cert, però, és que, tan la música, com els diferents vessants de l'art no passaran mai,encara que els autors se'n hagin anat.

dimecres, 8 de juny de 2022

"TELECO" P BÉ ONG?

   Des que es va liberalitzar el món de les telecomunicacions i, en conseqüència, aquestes van deixar de ser un monopoli, han anat apareixent multitud de companyies de "telecos" que, per diferents preus, sempre inicials, ens ofereixen un munt de serveis, com pot esser la telefonia, fixa i mòbil, i la connexió a Internet mitjançant fibra òptica.

  Algunes, fins i tot, ens arriben a oferir "tele" per cable, amb tal oferta de canals que, la veritat sigui dita, és molta més que el temps que es disposa per a visionar-los. I, el cert és que, en l'actualitat, ja es disposa d'al menys 13 companyies de "telecos" a casa nostra.

  Segons ens informava el dijous, 2 de Juny, el mitjà digital; "PRNoticias", acaba d'aterrar-ne una de nova que no sé si anomenar-la companyia de "telecos" o bé ONG doncs, segons explica el web de la companyia, que aquest programa ha consultat, sembla ser que, de la factura que ens puguin cobrar cada mes, un 4 per cent anirà a diferents entitats benèfiques que, segons el mateix web, ja en són vuit.

  Resulta, si més no, curiós, que una companyia de telecomunicacions se'ns presenta com si, realment, actués com si fos una ONG. Però el que si és cert és que ja comencem a perdre el compte de les companyies de "telecos" que circulen per casa nostra.

  

dimecres, 1 de juny de 2022

CANCEL·LACIÓ; SI O NO?

 En èpoques passades, tota la producció editorial, artística o audiovisual que es feia tan a nivell espanyol, com a nivell d'altres països, i arribaven a Espanya, havien de passar, de manera forçosa, per una espècie de "tribunal" que, en ocasions, no permetia que sortíssin determinades peces o en retallava part del contingut.

Això suposava que llibres, pel·lícules i cançons fetes aquí, tinguessin dues versions; una de "mutilada", per exhibir-la aquí, i una de sencera, per altres països.

  Aquesta actitud, que avui es coneix com a "cultura de la cancel·lació", fa que, actualment, es considerin "perverses" obres com els contes infantils de tota la vida.

  En aquest sentit, llegia la setmana passada una informació, segons la qual una periodista assegurava que el conte de; "La Sireneta", és la història d'una mutilació genital, mentre que; "La Caputxeta Vermella", ho és d'una violació. Així, aquesta comunicadora assegurava que hi ha contes infantils que són una apologia de la violència contra les dones.

  En ocasions hi ha qui fila tan prim que dóna la impressió de que hi ha qui s'ha llegit les coses del revés. O, com és el cas d'aquesta dona, veuen fantasmes allà on no n'hi ha hagut, ni n'hi ha, ni n'hi haurà mai.

dimecres, 25 de maig de 2022

EURO-IRREGULARITATS-VISIÓ


 El dia 14 d'aquest mes de Maig que ens deixa, va celebrar-se, a la ciutat italiana de Torí, la 66a. edició del Concurs d'Eurovisió.

Tot i que ja ens vam referir a ell durant el programa passat, el cert és que aquesta edició va portar, en certa manera, "cua", doncs, segons s'ha fet públic, alguns països es van queixar sobre les votacions.

El dijous passat, al vespre saviem que, si bé la EBU (Sigles en anglès de la Unió Europea de Radiodifusió), ha reconegut que va haver-hi unes irregularitats inexplicables, que van canviar les votacions de sis països, això no altera la classificació, de tal manera que Ucraïna va guanyar el concurs, mentre que el Regne Unit va quedar segon i la nostra; Chanel, tercera.

Segurament que tots recordem el quàdruple empat que l'any 1969, quan Espanya va celebrar l'edició d'aquell any mercès a la victòria de Massiel amb la seva interpretació de "La, la, la", l'any anterior a Londres.

Fent una mica de memòria històrica del concurs, els implicats van ser; Regne Unit, que va enviar-hi Lulú, amb la cançó; "Boom-bang-a-bang", Espanya, quina representant; Salomé, va defensar; "Vivo Cantando", una peça que hom va arribar a qualificar de; "Kassatchok", Lenni Kuhr, de Països Baixos, amb la cançó; "De Troubadour". I, finalment, la francesa; Frida Boccara, defensant; "Un jour, un enfant". Aquella circumstància va fer canviar el sistema de votacions.

Des de llavors no s'havia donat cap més irregularitat significativa que se sàpiga. Però, en aquesta edició, no se sap per quina circumstància ha passat. I, tirant de la imaginació, fins i tot hi ha hagut qui no només ha parlat de; "tupinada", si no que s'ha intentat veure una "ma negra" el tot això.

  Finalment, la classificació queda com va quedar el dia 14 a la nit. Però queda a l'aire què passarà amb futures edicions d'aquest concurs que, deixant altres aspectes i consideracions de banda, reuneix Europa i altres països al voltant de la música i la petita pantalla.









FOTO: Chanel, defensant la seva cançó, a Torí. Font: ElCatalán.es

dimecres, 18 de maig de 2022

IPOD, UN "GADGET" QUE DESAPAREIX.


 Un 23 d'Octubre de 2001, quan encara molta de la música que escoltàvem estava en suport físic, ja sigui el vinil, "cassettes", que estaven a punt de desaparèixer, o els llavors de moda; CD's, Steve Jobs, llavors director de l'empresa tecnològica; "Apple", presentava un petit aparell que, de manera digital, reproduïa música. Era l'"iPod".

  D'ell se n'han fet diverses versions o models; des del; "Nano", fins al model, anomenat; "Touch",  que més aviat semblava un telèfon mòbil.

  De fet, altres companyies van apostar per aquest sistema al que, senzillament anomenaven; "MP3" ò "MP4", depenent del sistema de funcionament, doncs el nom; "iPod", és encara propietat de la companyia de la poma.

  Ja fa uns anys, una cançó assegurava que el vídeo mataria la Ràdio. Això no va passar. Ara, amb la desaparició de l'"iPod", del que la companyia fabricant ha assegurat que en vendrà fins esgotar existències, tampoc aquest mata res, doncs la música, ja sigui en suport físic, en "streaming" o a través d'un reproductor MP3, seguirà tan viva com sempre. I, fins i tot, per que això sigui així, torna a reaparèixer el vinil, sistema de reproducció musical antic.

  I, qui sap si un dia, com qui no vol la cosa, retorna l'"iPod". O, al contrari, es converteix en una "peça de col·leccionista. Temps al temps.  












   FOTO: Família, al complet, de l'"iPod". Font: WIKIPEDIA

dimecres, 11 de maig de 2022

LES MALES INTERPRETACIONS.

   De ben segur que, en més d'una ocasió, ens hem trobat amb textos, tals com notícies o articles periodístics, amb paraules que no hem entès, ja sigui per que no estan escrites correctament o, senzillament, per que qui les ha escrit les ha, d'alguna manera, "inventat".

  Tal és el cas de la paraula; "ñordo", que hem pogut llegir en multitud d'escrits.

  Es tracta d'un terme despectiu que, segons la RAE cita en el seu Diccionari, no és "ñordo", si no; "ñurdo". Es refereix, segons el mateix document oficial,  a un sinònim de; "zurdo" que, a Xile o a El Salvador utilitzen per designar algú que és, preferentment, esquerrà. 

  D'altra banda, també s'atribueix en el mateix document un aspecte despectiu de la paraula, emprat també a El Salvador i també a Hondures, per designar algú que militi en partits d'esquerres.

  Però el DRAE ens aclareix també que, de manera col·loquial, sobre tot, a El Salvador, "Ñurda", seria la ma esquerra, en contraposició a la dreta.

  D'altra banda, el mateix DRAE, parla de; "Ñorbo", que, al Perú, és una petita flor d'una planta ornamental que es posa a les finestres. I, també al Perú, la mateixa paraula designa els ulls bonics d'una dona.

  Algú va dir, en una ocasió, que a cops parlem i no ens entenem. Aquesta és una d'aquelles ocasions en què podem aplicar aquella sentència, doncs resulta que la paraula; "Ñordo", per ella mateixa, no té cap significat.

dimecres, 4 de maig de 2022

ADÉU ALS FAMOSOS OUS "KINDER"?

 

  Ja fa anys que van aparèixer, com un producte nou, revolucionari uns anomenats; "ous-sorpresa". Eren els "ous Kinder", fabricarts en xocolata.

  Però el tret que els diferenciava d'altres llaminadures, fabricades en aquesta delícia, consistia en una petita joguina, que calia muntar.

  Als popularíssissims ous, els van seguir altres productes, amb la mateixa marca que, tot i que tyambé contenien xocolata, també contenien altres components; om ara; galetes.

  Però la polèmica saltava no fa gaire, doncs es va informar d'un brot de salmonel·losi atribuit, pressumptament, a aquests productes, lo qual va obligar, no només a que diferents paisos retiréssin els productes de la marca, a instàncies dels seus respectius; Ministeris de Sanitat, si no a que fins i tot Bèlgica, on està l'empresa matriu d'aquests productes fes tancar la fàbrica d'on surten la majoria dels mateixos.

  De fet, ja fa anys que, als Estats Units, els famosíssims ous estan prohibits, tot i que no se sap si també d'altres productes de la marca que ara, amb aquest escàndol, tampoc se sap si podrien tenir els dies comptats a les prestatgeries de les botigues i supermercats.









FOTO: Ous "Kinder". Font: CCMA-3/24.cat


dimecres, 27 d’abril de 2022

ARA FA 50 ANYS...


 En aquest món digitalitzat, en que les pantalles estan per tot arreu, també es pot mirar una mica enrere.

  Concretament podriem mirar 50 anys enrere, quan un 24 d'Abril de 1972, la llavors única, i encara en escala de grisos; TVE, posava en marxa el que, amb tota probabilitat, seria el darrer programa-concurs que va veure tota la família reunida; "Un, dos, tres...Responda otra vez".

  Era un programa d'entreteniment que, ideat i realitzat pel ja desapareegut; Narciso Ibáñez Serrador, més conegut com a; "Chicho", va estar en antena durant set etapes, que van anar des de 1972, fins 1992.

  Presentat, entre d'altres, per Kiko Ledgard, o Mayra Gómez Kemp, el concurs era, en certa manera, un "tot-en-un", doncs en ell, a més de veure els concursants contestar preguntes, s'oferien gran varietat d'entreteniments, amb algunes actuacions musicals i, sobre tot, a la segona part del programa, una mena de subhasta, normalment de caire temàtic, amb dues constants; un cotxe i una...carbassa!

  En entrevista,m concedida a l'agència EFE, la que fou presentadora del programa; Mayra Gómez Kemp, assegurava que, a l'hora del programa, les famílies al complet s'interessaven per saber què passava en ell.

  I és que donar un petit cop dull al passat també té quelcom de bo, sobre tot per recordar algunes coses que ja mai tornaran doncs, possiblement, avui es considerarien d'alguna manera; "obsoletes".










  FOTO; Les hostesses o secretàries de l'"Un, dos, tres". Font: agència EFE

dimecres, 20 d’abril de 2022

EL RETORN DELS MÚSICS DE CARRER


  La progressiva tornada a la normalitat pre-pandèmia ha fet que, de manera gradual, anessin caient totes les restriccions. La darrera, la mascareta en interiors, la veiem caure ahir, dimecres, tot i que amb algunes excepcions.

Però també hem viscut una Setmana Santa molt semblada ja a la que es vivia abans que la COVID ens capgirés la vida.

  I un dels aspectes que també ha anat retornant als nostres pobles i ciutats són els músics de carrer, uns artistes que ens mostren el seu art a qualsevol racó de les nostres poblacions; ja sigui en places, andanes de les estacions de Metro o, senzillament, en una cruïlla de carrers.

  Des de ja fa molts anys que existeixen aquests artistes que, amb una senzilla guitarra, o altre instrument musical, i la seva veu ens ofereixen melodies a canvi d'algunes monedes.

  Els músics de carrer han existit sempre, malgrat que aquests dos darrers anys els ha tocat desaparèixer  dels carrers de les poblacions i ciutats.

  Però tornen i són molt ben vinguts.









  FOTO; Una cantant de carrer, a Girona










 

dimecres, 13 d’abril de 2022

LES MASCARETES, A PUNT DE CAURE.

 

  Des que va esclatar la pandèmia de la COVID-19 les mascaretes han estat un element gairebé indispensable de la nostra vida. De moment van ser-ho, tan a forta, com a dintre de locals, autobusos, taxis i, fins i tot, quan havíem d'anar a visitar un familiar o amic, a casa seva.

N'hem vistes de tota mena, amb tots els colors o combinacions de colors hagudes i per haver, així com n'hi ha , fins i tot, logotipades amb diferent simbologia; com poden ser escuts de clubs esportius, banderes de diferents paisos o de diferents col·lectius. O, fins i tot, el logo d'alguna empresa. També han rebut diversos noms, com ara; "tapaboques", "nassobucco" o, senzillament, com algú em deia; "morrió".

  Des de ja fa un temps, podem anar pel carrer sense elles encara que, quan entrem en un local o transport, sí que ens hem de posar la mascareta.

  Però, des del dimarts vinent per els alumnes d'escoles i Instituts, i des del dia següent per a tothom, la mascareta ja no serà obligatòria a dintre de locals, a menys que les empreses que els regenten  segueixin obligant, o recomanant, portar-les, doncs es dóna llibertat a les mateixes per decidir.

  Estem tornant poc a poc a la normalitat que coneixiem abans que la COVID ens afectés. I, com era d'esperar, finalment la mascareta també cau. Això si, per anar al metge, a l'Hospital o a veure una persona gran que estigui ingressada en una residència, així com a l'autobús, tren, metro o avió, encara caldrà portar-la.










FOTO:  Diversos tipus de mascareta

dimecres, 6 d’abril de 2022

UN PLA BRILLANT

 Per els grans centres de logística, com poden ser MercaBarna o MercaGirona, hi passen  cada dia  molts dels aliments que podem comprar a la botiga o al supermercat.

  Entre la fruita i verdura que arriba a aquests centres, hi ha peces que són "lletges", és s dir, tenen algun petit detall que no les fa aptes per ser comercialitzades.

  Aquest "rebuig" ara tindrà una "segona vida", per així dir-ne.

  S'anomena; "foodback". I no és més que un centre on es recollirà aquesta fruita i verdura "defectuosa" tot i que apta per el consum. Aquesta és una bona idea, doncs ajudarà al Banc dels Aliments a repartir aliments frescos; com fruites i hortalisses que, d'altra manera, quedaven fora dels circuits comercials convencionals. Serà un considerable estalvi en tots els sentits.

  Aquesta iniciativa ve a sumar-se a d'altres ja existents, que fan possible que aliments amb  alguna imperfecció o no comercialitzats siguin encara aprofitables, n una lluita contra el malbaratament.



dimecres, 30 de març de 2022

AMB EL CLIMA, POCA BROMA.

   

  Un dia de la setmana passada, intentant defugir la molt injusta; "guerra televisada", vaig veure, en un canal de televisió via cable, una suposada roda de premsa que oferia un personatge quin nom no sé, i quina filiació política tampoc ara ve a compte.

  El cert és que aquell home, durant la suposada roda de premsa (no vaig veure que cap periodista preguntés), va referir-se, en més d'una ocasió, a allò que ell anomenava; "secta climàtica", tot referint-se als col·lectius que lluiten per un clima millor, per que el planeta no es degradi més del que ja ho està.

  Pocs deis després, i en el mateix canal algú es referia, en aquest cas, durant una tertúlia, a la que ell anomenava; "religió climàtica".

  El negacionisme del canvi climàtic els fa proferir expressions com aquestes que, en realitat, sonen més a acudit barat i de mal gust que a res més. O, els qui deien aquestes barbaritats, es pensen que hi ha un "planeta B", en algun lloc, cosa que, realment, no és així.

  possiblement abans d'obrir la boca per proferir expressions negacionistes, aquestes persones haurien de passejar-se per alguns indrets que, actualment, ja pateixen els estralls de la sequera  que el més que evident canvi climàtic, ha propiciat.

  Aquests darrers dies ha plogut. Però encara hauria de ploure més. No de manera torrencial, si no de manera tranquil·la, per omplir pantans i regar bé el camp i el bosc. Per que, si no, "ens haurem de banyar en vi", com deia recentment un pagès. I és que, amb el clima...poca broma!. 








Foto: Aigua contaminada, xemeneies fumejant. Font: ACN-3/24.cat


dimecres, 23 de març de 2022

LLENGUA I TOPÒNIMS.

 Recentment, i degut a la molt condemnable invasió d'Ucraïna, per part de Putin, ha sorgit el dilema sobre el nom de la capital d'aquell país, que sempre ens ha arribat com a "Kiev".

  El cert és que, en anglès, l'escriuen i pronuncien com en ucraïnès; "Kyiv", i ara també s'ha començat a adoptar aquesta forma per part d'alguns mitjans informatius de Catalunya.

  Molts topònims no tenen una traducció a d'altres llengües; com per exemple Madrid, Barcelona, Buenos Aires, Sidney o Paris, entre d'altres encara que la pronunciació variarà segons la llengua en que es faci.

  Una altra cosa molt diferent són els topònims més locals; com per exemple; Girona, que en castellà es pot dir perfectament; "Gerona" (derivat del llatí; Gerunda, que és com es deia en època romana, la ciutat. O, si anem fora del nostre país, Atenes, la capìtal grega, quin nom ells pronuncien; "Azina" (Athina). (En grec clàssic s'anomenava; "Azénai).

  Un cas curiós és, sens dubte, el de la capital xinesa; Pekín, que en la llengua del país es pronuncia; "Beixíng", i en anglès han adoptat, precisament, la forma; "Beijing", per referir-se a la capital xinesa.

  El cert és que en ocasions hem adaptat els topònims estrangers a la nostra llengua. Tal és el cas de "Beograd", la capital sèrbias, que nosaltres l'anomenem; "Belgrad".

  Els topònims son els que són, i no han de ser mai un objecte de polèmica, com hem pogut veure recentment.

dimecres, 16 de març de 2022

ENVASOS RETORNABLES, EL RECICLATGE NET


 Antigament, quan anavem a la botiga a comprar una beguda o una ampolla d'aigua, o passava el camió a repartir-les per les cases, se'ls tornabven els envasos buids, per tal que ells els portéssin de nou al fabricant, qui els rentava i desinfectava per tornar-los a omplir amb la beguda o aigua  i, d'aquesta manera, tornaven al circuit comercial.

Fa ja unes quantes dècades que aquest costum es va perdre degut, sobre tot, al que en un determinat moment es publicitava com a "envasos perduts", és a dir, d'un sol ús. Aquest fet va iniciar una cultura del "comprar-llençar-comprar", que generava molts residus, sobre tot, de plàstic.

Ara hi ha alguns comerços i també rostisseries i restaurants que fan menjars per empòrtar que, d'alguna manera, aposten de nou per la cultura dels envasos reutilitzables, una forma de reciclar molt més bona, tan per la Natura, com pels mateixos consumidors.

  Aquesta és l'aposta d'un supermercat en linia, que utilitza pots de vidre retornables , o un restaurant de Barcelona, que utilitza uns envasos retornables per emportar-se el menjar a casa,

  Possiblement els suposi a aquestes empreses una mica més de feina. Però si tot això és per el bé de la Natura i de nosaltres mateixos, benvinguda sigui la cultura dels envasos retornables.  













    FOTO: Envasos de vidre retornables. Font; CCMA-3/24.cat

dimecres, 9 de març de 2022

LA PRIMAVERA, AVANÇADA


   Falten encara 10 dies per que entri la Prtimavera astronòmica; l'Equinocci.

  Però, des de ja fa uns dies, estem veient que les plantes ja comencen, algunes, a florir i, algunes altres, a treure les fulles.

  Segons un estudi del que es feia ressò fa uns dies TV3, dins del micro espai del temps, s'ha observat que en tres dècades, aproximadament, la primavera s'ha avançat entre 10 i 15 dies sobre el temps en què habitualment aquesta arribava.

  I és que, encara que estem en un mes de Març, que és un autèntic; "Dragon Khan" meteorològic, el cert és que la Primavera meteorològica ja fa dies que està instal·lada a casa nostra. Això sí, sense que encara hagi plogut de manera significativa, com seria necessari, doncs la sequera s'està agreujant per moments.

  Ja sabem que, tal i com diu el refrany; "Mai plou a gust d etothom". Però el cert és que amb aquest desgavell de les temperatures i precipitacions, ara com ara la pluja no apareix. I, quan ho fa, és molt minsa.




























FOTO: Camps de conreu de fruita dolça, florits, a Aitona (Segrià) Font: CCMA 3/24.cat

dimecres, 2 de març de 2022

ELS NEOLOGISMES DE L'ERA DIGITAL

   L'era digital, en la que estem completament immersos, comporta també que alguns aspectes de la mateixa tinguin a veure amb paraules noves que s'utilitzen per designar nous aspectes de la tecnologia.

  Moltes d'elles són; o bé paraules directament en anglès; com ara; "Blokchain" (Cadebna de blocs) o, senzillament, sigles; com "NFT" que són, d'alguna manera, imatges digitals que, en ocasions, es poden pagar a preu d'or.

  Però també hi ha un altre terme; les; "criptomonedes", que no són altra cosa que; "monedes virtuals", que no podem tocar físicament i que comporten, com hem pogut comprovar en moltíssimes ocasions, un alt risc de perdre els diners, doncs no estàn regulades per cap organisme bancari, ni nacional, ni internacional. 

  I, en aquest cas, també hi ha els noms de les "divises virtuals", per d'alguna manera anomenar-les, com ara el "bitcoin" o el "dogecoin", entre d'altres que, en alguns paisos, ja hamn estat declarades il·legals o, si més no, "non-grates".

  I és que tots aquests neologismes entren, de manera inevityable, a formar part del nostre llenguatge col·loquial de cada dia.

dimecres, 23 de febrer de 2022

MMS, UN "MEDICAMENT FAKE"


 A poc de saber-se que havia esclatat la pandèmia de la COVID-19,  alguns mitjans es feien rsssò de que un pagès, de la població de Balaguer, a la comarca del Segrià, estava promocionant una substància, anomenada; "MMS", que són les sigles en anglès de; "suplement mineral miraculós"

  Basat en el diòxid de clor, aquest suposat; "remei", que, com diria qui va ser actor i humorista; Joan Capri; "Menys els peus plans, ho cura tot", no és més que el component principal que s'utilitza per la fabricació del lleixiu comercial. Que serveix per a netejar superfícies i el terra, ningú ho posa en dubte.

  Precisament l'any 2020, a poc de declarar-se l'estat d'alarma i, en conseqüència, el confinament general, els impulsors del "remei fake" no van tenir altre acudir que anar a les portes d'una residència de gent gran a fer la seva "performance", de la que les càmeres de la televisió en van ser testimonis.

  El dijous, 17 de Febrer, una plataforma, no se sap ja si informativa  desinformativa, assegurava que; "ens han negat un remei universal", tot referint-se al fet que la substància en qüestió ha estat declarada inútil com a medicament.

  Si bé l'autora del text, que es fa dir; "jurista", defensa el producte amb dents i ungles, el cert és que, donada la perillositat que la seva manipulació comporta, els qui treballen ne la seva elaboració han d'anar molt ben equipats amb mitjans de protecció personal.

  A la vista dels fets i de que, fins i tot, s'han organitzat reunions per a promocionar aquesta substància, inútil com a medicament, sembla que haguem retornat a un passat, en que existien els anomenats; "xerraires", que publicitaven productes que ni tan sols servien per allò que ells mateixos anunciaven.














  FOTO; Alguns flascons de diòxid de clor ("MMS"). Font: ALERTA DIGITAL.

dimecres, 16 de febrer de 2022

UNA CUA MOOOLT LLARGA

   Falten encara tres mesos, aproximadament, per que es celebri, a Torí, el Concurs d'Eurovisió 2022, al que acudirà, per TVE; Chanel, amb la cançó; "SloMo", una peça al més pur estil de "salsa", que inclou paraules en anglès.

  Un Acadèmic de la RAE assegurava la setmana passada, durant l'entrega del llegat d'Antonio de Nebrija a l'institut Cervantes, que "és molt estrany que la cançó que presenta Espanya a Eurovisió contingui paraules en la "llengua de l'imperi"".

  D'uns anys ençà, Eurovisió ha esdevingut un concurs de cançons que, tot i que són de diferents paisos, estàn interpretades, majoritàriament, en anglès, llevat de les molt comptades excepcions de França, Itàlia, Portugal i, evidentment, Espanya, entre altres pocs.

  Quan es va començar a permetre que les cançons es presentéssin en anglès, allà per l'any 2003, Bèlgica, que presrentava les cançons alternativament en francès i neerlandès, les dues llengües parlades al petit pais, va optar per presentar-ne una en una mena d'estranya; "llengua inventada" que, evidentment, no era cap de les dues llengües parlares al pais.

  De fet, en d'altrtes ocasions hem escoltat barreges de llengües en diverses cançons d'altres paisos. I, certament, ningú, que s'hagi fet públic, s'ha escandalitzat.

  Fa anys, una revista de divulgació científica assegurava que les llengües que es parlaran d'aquí a 100 anys no seran igual que les que es parlen avui. I, possiblement, ja estem anant cap a aquest canvi, sobre tot, mercès a les xarxes socials, doncs els infants i adolescents d'avui parlen ja molt diferent de com es parlava fa 40 ò 50 anys.

dimecres, 9 de febrer de 2022

XARXES SOCIALS; UNA JUNGLA?

 La darrera setmana de Gener es va celebrar la primera edició d'un ressucitat i rejovenit concurs musical, al que s'ha batejat com a; "Benidorm Fest".

  D'ell va sortir la cantant i cançó que anirà a Eurovisió, que enguany es celebra a Torí. I la guanyadora va ser; Chanel, una cantant nascuda a Cuba, però afincada a Olesa de Montserrat, qui ens presentava una cançó, de títol; "SloMo", a ritme de salsa.

  Les votacions van portar cua. I molta, doncs no només va arribar al Congrés, si no que també va esquitxar RTVE.

  Però, com vam poder compreovar el divendres passat al vespre,  també  ha "esquitxat", i de molt mala manera, tan la guanyadora; Chanel, com Tanxugueiras i els altres participants a l'esdeveniment. I, fins i tot, la portaveu del Jurat de sala.

  Aquesta "esquitxada", va venir a aquestes persones de la ma d'uns mitjans, que són les xarxes socials, creades per relacionar-nos. Però, evidentment, amb tota naturalitat.

  El cert és que la mateixa; Chanel, declarava el divendres a TVE que, degut a les amenaces que ha rebut, ha hagut d'esborrar-se d'una de les més populars xarxes socials.

  Ens pot agradar o no una cançó, una pel·lícula, una novel·la, una obra de teatre, una pintura o una escultura. I podem donar la nostra opinió, també a les xarxes socials. Però el que no hem d'oblidar és que la nostra llibertat acaba on comença la dels demés. I tot es pot fer, des del respecte cap als altres.

dimecres, 2 de febrer de 2022

CAP A UNA ECONOMIA CIRCULAR

 Ja fa uns anys que, a les nostres poblacions i ciutats, es recullen els residus de forma selectiva.

Així, hi ha contenidors per recollir la matèria orgànica, vidre, plàstic i llauna, paper i cartró i el "rebuig", és a dir, allò que, en teoria, no es pot reciclar de cap manera.

  També una nova llei, que va entrar en vigor l'1 de Gener d'aquest any, obliga els fabricants de dispositius electrònics a oferir tres anys de garantia al consumidor, així com peces de recanvi durant 10 anys, per fer més sostenible la producció i també el consum.

  També s'està fabricant roba, no només a partir de teixits nous; com l'anomenat; "PiñaTex", si no que també s'aprofita roba de segona ma, que es torna a posar en circulació després de rentar-la i recondicionar-la.

  Però, dissortadament, encara queden punts, convertits en autèntics abocadors on podem trobar -hi quantitat de residus, alguns d'ells tan perillosos per la Natura i, sobre tot, pel clima.

 Seria bo que, en tots els àmbits de la nostra societat es tingués en compte que no hi ha un "planeta B" i, en tot el que sigui possible, es recorri a l'economia circular.

dimecres, 26 de gener de 2022

UNA "BRETXA" CADA COP MÉS GRAN


 Ja fa uns quants anys que estem immersos en l'anomenada; "Era Digital", un temps en el que tot, o gairebé tot, passa pel filtre de les noves tecnologies.

  I és que, des d'anar al Banc, que s'ha reduït ara a anar al caixer automàtic. I, si volem ser atesos pel  personal de l'entitat, demanar hora a l'Administrador, que ens ha assignat la nostra entitat, fins a canviar-nos d'operadora del gas, la llum o el telèfon o qualsevol gestió que haguem de fer, cal fer-ho mitjançant telèfons, ordinadors, o ara també des del mòbil o una tauleta.

  A la queixa, per part de la gent gran, contra l'autèntica "aprimada" que els bancs han fet,  en reduir dràsticament les oficines, ara cal unir-hi una altra queixa, consistent en que moltes persones grans, que no estan familiaritzades amb les noves tecnologies, ara es troben amb l'inconvenient de no poder fer segons quins tràmits, degut a que, en ocasions, tampoc són senzills de fer. I molt menys per una persona no familiaritzada amb la tecnologia.

  En una coneguda sarsuela canten; "Avui les ciències avancen que és una barbaritat". El cert és que si. I, sobre tot, per aquells que no hi estan familiaritzats, aquest "avançar" és, possiblement, massa ràpid.












    FOTO: Un ordinador

dimecres, 19 de gener de 2022

UN COMIAT DEFINITIU

 

Ja fa un temps que, en aquesta secció, ens fèiem ressò del fet que les cabines telefòniques, de les que ja només en queden uns pocs exemplars, tenien els dies comptats.

  L'any 1928, ben aviat farà un segle, va ser inaugurada la primera cabina telefònica a Espanya. En essència era un aparell, que estava ficat dintre d'un caixetí que calia obrir per accedir al dispositiu.

  Durant el segle XX, aquests aparells van ser força utilitzats i, fins i tot, en determinats centres; com ara Hospitals, estacions de tren i aeroports, estaven repartides de manera molt estratègica. I, encara que en un principi funcionaven amb unes fitxes que calia comprar en establiments; com estancs o cafeteries, més tard van començar a funcionar amb monedes.

  L'arribada i popularització dels telèfons mòbils van fer que les cabines caiguessin progrsssivament en l'oblit de manera que, segons reflectia a principis d'aquest mes el mitjà; "Periodista Digital", consultat per aquest programa, més del 88 per cent de persones entrevistadess asseguren no haver utilitzat mai una cabina.

  El cert és que, actualment, les gairebé 15000 cabines que queden per tota Espanya, aniran desapareguent poc a poc del mapa. I, com altres coses que han evolucionat, quedaran com a peces de museu o en la memòria dels qui, en alguna ocasió, les haviem utilitzat anys enrere.










 FOTO: Una típica cabina amb porta. Fonty: PERIODISTA DIGITAL.

dimecres, 12 de gener de 2022

L'EURO COMPLEIX 20 ANYS

 

El passat dissabte, dia 1 de Gener, es complia el 20è. aniversari de l'arribada a les nostres mans d'una nova moneda; l'euro.

Tot i que ja des del final dels 90 del passat segle XX, algunes operacions ja es feien de manera virtual en euros, l'arribada de les monedes i bitllets físics d'euro no va fer-se efectiva a Espanya fins a principis de l'any 2002.

De moment, van conviure euros i pessetes, de tal manera que, qui no havia anat al banc a canviar-les, encara podia utilitzar-les. Tot i això, progressivament van anar desapareguent les pessetes de les nostres mans, i ja tot es va fer en euros.

  De fet, alguns paisos de la UE no han volgut entrar mai en aquesta moneda que, d'alguna manera, ens uneix més com a Continent, i no provoca el problema que teniem abans si voliem viatjar a un altre pais, en que haviem de canviar les pessetes per la mone4a oficial del pais de destí.

L'arribada de l'euro va ser; per uns un motiu d'alegria. Però per altres, certament un maldecap, sobre tot, per les persones molt grans, acostumades a calcular tota la vida els preus en pessetes.

  L'euro fa 20 anys, i esperem que en faci molts més.














FOTO: algunes monedes i bitllets d'euros.