El dossabte, dia 20 de Febrer passat, vam ser testimonis d'una altra de les moltes escridassades que qui va ser durant vuit anys President del Govern espanyol, s'enduia, en aquest cas d'Astúries.
I és que, per allà on va aquest personatge d'aspecte arrogant i cregut, no sembra precisament amistat, si no que ha de sentir-se una i altra vegada el retret d'una amarga veritat, indcependent de si va governar bé o no, que és la d'unes famílies a les que la venjança cega d'uns terrtoristes que no senten cap respecter per la vida, va trencar per sempre més. I això mercès a fer-se el sord quan tot un país li va demanar que fés el favor de no ficar-lo en una guerra contra unes "armes de destrucciñó massiva" que llavors van resultar ser falses.
I és que per tota resposta a les veritats que se li van cantar per enèssima vegada, el senyor, si així se'l pot anomenar, no va fer més que ensenyar un dit aixecat enlaire, en senyal d'arrogància i de que a ell no li importa res ni ningú, no té res a perdre-hi.
Sembla mentida que hi hagi qui, per poca cosa, es preocupi en sobremanera, mentre que d'altres que l'han feta d'allò més grossa, vagin bén rtranquils pel Món i a sobre, tinguin el mal gust de no reconèisxer els seus errors..
dimecres, 24 de febrer del 2010
dimecres, 17 de febrer del 2010
CÀMERES, ORDINADORS I...TELÈFONS
El dijous, dia 18 de Febrer, es tancava una nova edició del Barcelona World Mobile Congress, una reunió dels principals fabricants d'aquests petits aparells que, des que es van posar en circulació de manera massivs, no han deixat de tenir més i més prestacions.
I és que si primer va ser el mòbil "tradicional", que només feia i rebia trucades, encara que podia emmagatzemar algúns números a la seva memòria, després va venir la moda dels missatges curts, a la que van seguir moltes altres, fins transformar el que en un principi era només un terminal de telefonia en quàsi un ordinador de butxaca.
Els fabricants estàn en eterna competència, a veure quí innova més i, fins i tot, hem pogurt veure ja fets realitat dispositius que, fins ara, només apareixien en pel·lícules o tele-sèries de ciència-ficció.
Davant d'aquiesta generació de mòbils que ho són tot, fins i tot telèfons, possiblement caldria preguntar-se si un dia aquestes maquinetes que aviat també ens serviran per anar a comprar, ens permetran fer la nostra feina sense sortir de casa.
I és que si primer va ser el mòbil "tradicional", que només feia i rebia trucades, encara que podia emmagatzemar algúns números a la seva memòria, després va venir la moda dels missatges curts, a la que van seguir moltes altres, fins transformar el que en un principi era només un terminal de telefonia en quàsi un ordinador de butxaca.
Els fabricants estàn en eterna competència, a veure quí innova més i, fins i tot, hem pogurt veure ja fets realitat dispositius que, fins ara, només apareixien en pel·lícules o tele-sèries de ciència-ficció.
Davant d'aquiesta generació de mòbils que ho són tot, fins i tot telèfons, possiblement caldria preguntar-se si un dia aquestes maquinetes que aviat també ens serviran per anar a comprar, ens permetran fer la nostra feina sense sortir de casa.
dimecres, 10 de febrer del 2010
ASSEGURANÇA GRATUÏTA PER ANAR AL FUTBOL
La nit del dimarts, dia 9 de Febrer, m'arribava una curiosa nota de premsa. Es referia al fet que, en aquest temps de crisi que estem passant, un conegut banc que patrocina la lliga de futbol espanyola, tan de Primera com de Segona divisió, s'ha proposat assegurar, de manera gratuïta, els afeccionats que vagin a veure els partits de Lliga, siguin o no clients de l'entitat.
Sembla com si aquesta entitat que, segons portaveus de la mateixa, pretén amb aquesta acció donar publicitat de la seva companyia d'assegurances, no donés importància a d'altres coses, molt més necessàrie4s si ens ho mirem bé, que el mateix futbol.
I és que la "futbolitis", aquesta epidèmia que cada cap de setmana mou milers de persones cap als camps de futbol, sembla una cosa gairebé imparable a la que, segons podem veure, no sembla afectar per res del Món la crisi. I la prova la teniem el mateix dimecres, dia 10 de Febrer, al camp del Xerez, que el cap de setmana del 13-14, rebia un dels grans de Primera. Allà moltes persones van passar la nit a peu dret per fer cua per adquirir unes entrades, per cert, segurament que gens barates.
Si diuen que "hi ha crisi", sembla mentida que s'oblidin altres aspectes, de la vida, com és assegurar uns bons serveis sanitaris, per assegurar, senzillament, els qui van al futbol.
Sembla com si aquesta entitat que, segons portaveus de la mateixa, pretén amb aquesta acció donar publicitat de la seva companyia d'assegurances, no donés importància a d'altres coses, molt més necessàrie4s si ens ho mirem bé, que el mateix futbol.
I és que la "futbolitis", aquesta epidèmia que cada cap de setmana mou milers de persones cap als camps de futbol, sembla una cosa gairebé imparable a la que, segons podem veure, no sembla afectar per res del Món la crisi. I la prova la teniem el mateix dimecres, dia 10 de Febrer, al camp del Xerez, que el cap de setmana del 13-14, rebia un dels grans de Primera. Allà moltes persones van passar la nit a peu dret per fer cua per adquirir unes entrades, per cert, segurament que gens barates.
Si diuen que "hi ha crisi", sembla mentida que s'oblidin altres aspectes, de la vida, com és assegurar uns bons serveis sanitaris, per assegurar, senzillament, els qui van al futbol.
dimecres, 3 de febrer del 2010
UNA LLEI AMB POLÈMICA
Arran de la Llei Catalana del Cinema, el mateix dia en que eren concedits els Premis Gaudí, el 70 per cent de les sales de projecció de Catalunya van tancar portes en protesta contra una llei que, si ens la mirem bé, no margina ni el català ni el castellà, més aviat fa que ambdues tinguin presència a les nostres sales cinematogràfiques, un fet que, ara mateix, amb les multi-sales, és, fins i tot, beneficiós, doncs podriem escollir entre veure una pel·lícula doblada (o subtitulada) en català o en castellà, segons sigui la llengua de la persona que acudeix al cinema.
A finals de Gener, un representant dels exhibidors afirmava, en declaracions a TV3 que "aquesta llei matara el cinema", i el mateix dilluns, el partit "Ciutadans" qualificava de "pirates" els membres de l'Executiu i el Parlament de Catalunya, només pel fet d'haver aprovat una llei justa.
No és Catalunya l'única Comunitat amb dues llengües. També ho són Euskadi, Galícia, Ses Illes i la Comunitat Valenciana, on també es podria dfoblar en la llengua pròpia (Euskera a Euskadi i gallec a Galícia) i a Ses Illes i la Comunitat Valenciana, naturalment, en català.
I fora d'Espanya, a la mateixa Europa, tenim altres paísos amb dues o més llengües, com són Bèlgica o Suïssa, amb dues i quatre llengües, respectivament i que tenen, possiblement, el mateix problema que nosaltres.
Però els qui condemnen la llei; Quina solució donarien: tot en castellà, com ffins ara, o fer com van fer l'any 2003 els belgues a Eurovisió; tirar pel camí del mig?
A finals de Gener, un representant dels exhibidors afirmava, en declaracions a TV3 que "aquesta llei matara el cinema", i el mateix dilluns, el partit "Ciutadans" qualificava de "pirates" els membres de l'Executiu i el Parlament de Catalunya, només pel fet d'haver aprovat una llei justa.
No és Catalunya l'única Comunitat amb dues llengües. També ho són Euskadi, Galícia, Ses Illes i la Comunitat Valenciana, on també es podria dfoblar en la llengua pròpia (Euskera a Euskadi i gallec a Galícia) i a Ses Illes i la Comunitat Valenciana, naturalment, en català.
I fora d'Espanya, a la mateixa Europa, tenim altres paísos amb dues o més llengües, com són Bèlgica o Suïssa, amb dues i quatre llengües, respectivament i que tenen, possiblement, el mateix problema que nosaltres.
Però els qui condemnen la llei; Quina solució donarien: tot en castellà, com ffins ara, o fer com van fer l'any 2003 els belgues a Eurovisió; tirar pel camí del mig?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)