BLACK LIVES MATTER...

 En temps del colonialisme, als Estats Units es van fer servir persones, portades del Continent Africà, com a treballadors, molts d'ells en règim d'esclavitud.

  Aquélla segregació o "apartheid", va seguir al llarg de gran part del segle XX, en el que va ser una forma de menysprear el col·lectiu afroamericà.

  El diumenge, 31 de Juliol passat, el 3/24.cat es feia ressò de que, als Estats Units, una noia afroamericana de només 13 anys, ha aconseguit ser admesa a la Universitat de Birmingham, a l'estat d'Alabama on, a partir del curs 2024-2025, Alena, així és com es diu aquesta noia, estudiarà Medicina, convertint-se en l'estudiant afroamericana més jove en ser admes aa una Facultat de Medicina.

  Apassionada de les disciplines científiques i les enginyeries, Alena està estudiant actualment, i de manera telemàtica, un grau de Biologia a dues universitats diferents.

Algú va fer, en una ocasió, un menyspreu a les persones no-blanques. I aquesta noia és, precisament, un més dels casos que contradiuen aquella nefasta teoria.

L'ESTAT ANÍMIC DE LA MÚSICA.

  Segons un informe, elaborat aquest passat estiu per investigadors de la Universitat de Lawreence, a Michigan (Estats Units), la música ha canviat el seu "estat d'ànim" en els darrers 60 anys.

  Segons aquest informe, la música actual s'ha tornat, pel que fa les lletres de les cançons, més trista i agressiva a la vegada. T, tot i que l'estudi ha estat fet als Estats units, els resultats podrien aplicar-se perfectament a la producció musical que es fa al continent europeu.

  Als anys 40, 50 i 60 del passat segle XX, van caracteritzar-se per lletres "ensucrades". Es tractava, bàsicament, de cançons d'amor que, generalment, eren balades tot i que també se'n van fer d'altres estils.

  La dècada dels 70 i, sobre tot, la segona meitat de la mateixa, es va caracteritzar per algunes cançons de caràcter altament repetitiu i de lletres que, possiblement, avui no serien possibles. Els anys 80 ens van portar estils; tals com el "house", els "megamix" o el que s'anomenava; "música màquina", també de caire repetitiu. Alguns d'aquests estils, així com el "heavy" i el "hardcore", van perdurar durant els anys 90, amb, també, la proliferació del "rap" i el "reggastón", una barrekja de "rap" i "reggae", també molt repetitiva.

  I tot i que, com hem dir, hi ha cançons del passat que ara, possiblement, serien impossibles, el cert és que ha aparegut un nou estil; el "trap", barreja de "reggaetón" i "rap", amb lletres tristes i agressives a la vegada.

  I, com deiem en un programa passat, el cert és que no se sap cap on va el més que incert futur de la música.

 

ELS 60 ANYS D'SCALEXTRIC

 Actualment, i amb les noves tecnologies que tot ho han envaït, el cert és que vivim materialment envoltats de pantalles.  I no només a casa, si no que també a la feina, atès que moltes activitats laborals estan, hores d'ara, total o parcialment digitalitzades.

  També el món dels jocs està "al núvol", és a dir que jugar s'ha convertit en quelcom que també requereix d'una pantalla.

  Fa 60 anys que la famílla; Arnau va portar a Espanya la patent d'una joguina que imitava les curses de cotxes. Era l'anomenat; "SCALEXTRIC", quin nom és una fusió de les paraules; "scalex" (Fet a escala) i "electric".

  Aquella joguina, quina pista bàsica era de dues vies, amb dos trams rectes i dos de corba, bén aviat es va ampliar, i allà per l'any 1968 o 1969, s'incloia un catàleg en el que es reproduien diversos circuïts de Fòrmula 1 de l'època, entre els que hi havia el de Montecarlo, encara en ús, el del Jarama, actualment ja en desús, o el de Montjuïc, que actualment només s'utilitza per a proves de ciclisme.

  La marca ha passat per diverses etapes. I, quan hom pensava que aquesta ja no existia, ofegada per les pantalles, ha tornat a ser recuperat per la mateixa família que la va portar ara fa 60 anys.

  El declaracions a TV3, Lluis Arnau Carreras afirmava que la joguibna "vol plantar cara a les pantalles".

  Donem, des d'aquest programa, la benvinguda a aquesta joguina, de la que molts vam gaudir quan erem infants i adolescents.

Foto: Presentació en societat de la joguina; "SCALEXTRIC" Font: CCMA 3/24.cat

  

EL QUE UNA PARAULA O FRASE POT SIGNIFICAR.

 El passat estiu ens arribava la notícia de que Beyoncé, qui havia publicat un nou àlbum, es veia obligada a tornar a enregistrar una de les caçons que l'integren. El motiu?. Doncs senzillament una paraula que, segons sembla, ofenia a determinats col·lectius socials.

  No és la primera vegada que passa un fet similar, doncs s'han donat molts casos de cançons que, en un moment donat, han estat "mutilades" quan no prohibides completament.

  Tal és el cas de; "Conillet de vellut", que Serrat va incloure en el seu treball; "Serrat/4", en que la censura va excloure l'expressió; "menage à trois" de la versió que va aparèixer en el seu moment, tot i que més tard es va reparar el dany. O les cançons; "Fiesta" i "Muchacha típica", del mateix cantautor. En una d'elles es va canviar les expressions; "zorra pobre" i "zorra rica", per; "La pobre" i "La rica", mentre que en l'altra es va eliminar tota un part. Sortosament, però, ara tenim les cançons completes.

  També s'han donat altres casos de prohibicions. Tal és el cas del popularíssim; "Je t'aime, moi non plus", original de Serge Gainsburg, que ell mateix interpretava amb Jane Birkin, o el treball"Nous n'aurons pas d'enfant", de Michel Sardou, ara editat de manera normal, però prohibit en el seu moment per la cançó; "Les ricains"

  D'alta banda també han sortit, al llarg dels temps, cançons que avui serien del tot impossibles, com aquelles que són de caire netament masclista, i de les que  n'hi ha un munt. O, en un altre extrem, les que ens podrien sonar a espot publicitari de determinats productes i que avui, possiblement no tindrien lloc en el panorama musical sobre tot aquélles en que es parla de tabac o alcohol.

  Hi ha molt per triar i remenar. I, el més cert és que cada època ha tingut i té la seva banda sonora que, probablement, no serveixi per altres moments del present o del futur.