dimecres, 27 de novembre del 2024

UNA TECNOLOGIA AMB MANCANCES...

 Quan va començar a arribar l'anomenada; "intel·ligèmncia artificial", hom pensava que aquesta era quelcom gairebé "perfecte".

El cert és que, conforme s'ha anat estenent aquesta tecnologia, hem pogut comprovar com la mateixa té encara moltes imprecisions, moltes imperfeccions.

El passat dissabte, 16 d'aquest Novembre que ja ens deixa, erem testimonis del Concurs d'Eurovisió Júnior, quines presentacions dels participants, abans de cada actuació, van esser fetes, precisament, utilitzant aquesta tecnologia.

Tor i que, segurament, la majoria no es va fixar en detlls; com mans de quatre dits  ulls sense pupil·les, el cert és que els curts de presentació tenien aquests errors que, tot i que minsos, ja han desfermat la polèmica.

Pocs dies abans del concurs d'Eurovisió Júnior, saltava a la premsa un altre error flagrant de la intel·ligència aretificial, fins i tot, més greu que les imatgres amb defectes

Segons la notícia, algú va fer una consulta a un sistema d'I. A., i, en resposta, el sistema li va propinar una forta escridassada, titllant-lo d'inútil. I, foins i tot, desitjant-li la mort.

Aquestes dues situacions ens donen una idea de que, el que semblava; "perfecte", no és més que quelcom amb moltes imperfeccions, poc fiable i que cal vifilar, no fos cas que ens jugués una mala passada.

dimecres, 20 de novembre del 2024

PER MOLTS ANYS, RÀDIO!

 

Un dia 14 de Novembre de 1924, neixia la primera emissora de Ràdio d'Espanya. Era,i és encara, Ràdio Barcelona, a la que van seguir moltes més.

Quan encara no existia la televisió, la Ràdio era el testimoni de molts fets que van ser, precisament, explicats a través d'aquest mitjà.

L'arribada de la televisió no va treure oients a la Ràdio ni, com deia una cançó de 1978, ha estat trepitjada pel vídeo. Ni tampoc ho han fet el gran nombre d'ofertes televisives actuals, tan en obert, com de pagament per visió o a la demanda.

D'emissores en trobem de tota mena, des de les anomenades; "generalists", fins les que ens ofereixen notícies les 24 horews del dia,passant per aquelles que són musicals, algunes d'elles, especialitzades en música clàssica, altres en rock o músiques urbanes. I, fins i tot, n'hi ha una que només emet cançons en català.

La Ràdio, un mitjà ben viu al que, des d'aquests micròfons, desitgem molts anys de vida.


















  FOTO: Antic receptor de Ràdio, "de capella". Font: ISTOCK. Autora: Mirjam Claus

dimecres, 13 de novembre del 2024

D'UNA LLENGUA A UNA ALTRA

 El caràcter viu de les llengües fa que, tot sovint, s'adoptin paraules d'una llengua estrangera a la nostra. Possiblement per que no existeixin a la nostra, paraules per definir algun aspecte de la vida.

Així, hem pogut sentir com persones, sobre tot d'orígen iberoamericà, utilitzen la forma anglesa; "Week end", per referir-se al cap de setmana. O, més recentment, ha estat posada de moda la paraula anglesa; "Woke", que no és altra cosa que una forma del verb anglès; "To wake" (despertar).

Curiosament, aquesta paraula s'utilitza per definir els moviments, anomenats; "progressistes". I, possiblement, el terme doni a aquests col·lectius un altre sentit que, possiblement, no tingui res a veure amb el fet d'estar; "desperts", i que no coneixem.

I, si és que realment significa això, no seria d'estranyar que aquests col·lectius anomenéssin també amb un terme, també de procedència anglesa, a qui no sigui; "woke", com per exemple; "Slept", és a dir, "adormit".

Adoptar paraules d'altres llengües no és cap mena de disbarat,. sempre que no en tinguem una de pròpia en la nostra llengua. Però és més correcte intentar trobar en la nostra algun terme que s'escaigui a una situació determinadas.

dimecres, 6 de novembre del 2024

QUAN CAL QUE PLOGUI, NO PLOU I QUAN PLOU...

 

Estem en plena tardor, una estació que, des de sempre, havia estat freda i plujosa, malgrat que el canvi climàtic ens porta cada cop tardors més suaus i menys plujoses.

Però, com diu una cançó; "Quan cal que plogui, no plou. I, quan plou, ho fot tot enlaire"

Això és el que passava la setmana passada a la Comunitat Valenciana, més concretament als voltants de la capital, que es van omplir de fang i cortxes amuntegats, tot i que també va tocar també les altres dues províncies de la Comunitat Valenciana, Múrcia, Castella-La manxa i part d'Andalusia, enduent-se, dissortadament, vides per davant.

Actualment, les xarxes socials han demostrat que tenen utilitat. Però, si bé han estat utilitzades per localitzar familiars i/o amics que es consideraven desapareguts, també hi ha hagut qui ha aprofitat l'avinentesas per omplir-les amb teories conspiranoiques de tota classe, condició i mida. Mentides que emmascaren la crua realitat d'unes poblacions que, degut a les inclemències del temps, estan passant per una situació penosa.

De "danes" o "gotes fredes", com es deien abans, n'hi ha hagut sempre. I a tots ens vé al la memòria la que l'any 12962 va acarnissar-se amb la comarca del Vallès, però que va afectart, en menor mesura, tota Catalunya.

Però el més important de tot és que ara també, com va haver-hi en aquella època, s'ha format un gran corrent de solidaritat.














FOTO: Carretera tallada que s'empassa un cotxe. Font: CCMA-3CAT.