dimecres, 27 d’abril del 2011

UNA "SEGURA" INSEGURETAT

El dia 26 d'abril passat es complia ja un quart de segle del que es va considerar com un dels pitjors desastres nuclears de la Història; el de Txernobyl, a la llavors encara anomenada "Unió Soviètica". Unes proves en un reactor que estava defectuiós van alliberar una quantitat de radiació que superava en 400 vegades la que va alliberar la bomba llançada sobre Hiroshima durant la Segona Guerra Mundial.

Un mes abans d'aquest trist aniversari, l'11 de Març, una atrra central nuclear sofria danys, no per proves en aquest cas, si no per culpa del terratrèmol i posterior tsunami que va arrasar la regió de Fukushima, al Nord-Est del Japó, un altre desastre de proporcions tan gegantines com les del de Txernobyl.

De fet hi ha haguit desastres en nombrosos complexos d'aquest tipus, però mai fins al desastre de Txernobyl, que va començar a obrir el debat per posar en qüestió la seguretat de l'energia nuclear i, sobre tot, dels resxidus del combustyible que s'utilitza a les centrals, uns residus que, malgrat estar "gastats", no deixen de ser altament contaminants.

De fet ja s'han alçat veus en contra de les centrals nuclears, sobre tot al Món Lliure, doncs a paísos com la Xina, que encara viuen sota obsoletes dictadures, això és impensable, tal i com els ha passaat als pobres habitants d'un poble que en tyenen una gairebé engaqnxada a les seves cases i, malgrat les promeses (mentides dels polítics) de que els traslladarien, segueixen allà i, segons els mateixos habitants manifestaven a TV3, hi ha nmolts casos de malalties mai vistes fins ara.

Esset tan insegiura com és l'energia nuclear, el més sensat seria apostar per altres fonts, c0m les renovables, més netes, barates, segures i, naturalment, més saludables.

dilluns, 18 d’abril del 2011

CLUB BLINKO...`'ESTAFA DEL SEGLE

Amb l'arribada d'Internet, també ha arribnat la ciberpirateria i el ciber-robatori, en bona part, causats per virus que, si no tenim l'ordinador protegit, poden deixar-nos, no només sense les dades que hi tinguem, si no també sense màquina, doncs algúns d'aquests programes malintencionats les converteixen en el que s'anomenen "botnets". Però recentment ha aparegut una altra forma de ciber robatori que, amb el beneplàcit d'algunes companyies de "telecos", amb qui es reparteixen els sucosos beneficis que treuen, hi ha empreses que actuen de la forma més impune. Tot consisteix en que algú ens envíi un e-mail, quin arxiu adjunt ens trasllada a una pàgina que és, segons resa la mateixa, "un joc divertit". Divertit, si, per l'empresa que es dedica a fer de les seves, doncs la pàgina a la que el correu ens adreça, ens demana el número de telèfon mòbil, amb el pretext (fals, naturalment) de donar-nos una "solució" al joc que ens proposen. La sorpresa ens arriba després quan comencem a rebre uns missatges, tan del tipus "sms", com del que s'anomenen "alertes WAP" que no són, ni molt menys, gratis, un fet que podem comprovar més fàcilment si el nostre terminal és de targeta pre-pagament, doncs el saldo baixa a velocitat vertiginosa. L'empresa pirata en qüestió, "Club BLINKO", ens ofereix a la seva pàgina web un pretès aplicatiu per que ens donem de baixa. Però si ho intentem, seguint les instruccions que es donen a la pàgina, l'únic que rebem per resposta és un missatge on se'ns notifica que hi ha hagut un error, i ens convida a tornar-hi, amb lo qual el missatge d'error es fa cíclic, doncs apareixera tantes vegades com ho intentem. Seria bo que les "telecos" s'hi miréssin una mica a l'hora de donar servei a aquestes empreses pirates, i no perjudicar al pobre client. Si rebeu un missatge que, en obrir l'arxiu adjunt us surt una mena de "joc" que demana el mòbil, val més desconfiar d'ell. I si hi heu caigut, el més prudent és donar-se de baixa a la següent adreça: clientes.es@buongiorno.com Utilitzar la fòrmula: "Mi teléfono es el... No me remitan más alertas WAP, Y DÉNME DE BAJA INMEDIATAMENTE".

dimarts, 12 d’abril del 2011

DINERS PELS ALTRES, MISÈRIA PEL POBLE

El dia 12 d'Abril passat, i en el decurs del seu viatge per algúns paísos asiàtics, el presient Zapatero va anar a la Xina, país quin Govern, segons sembla, te més interès en ajudar als demés que en procurar el benestar del que el poble xinès està tan necessitat i mancat. Segons sembla, des del gegant asiàtic, on els càrrecs continuen nomenant-se a "dedazo", com fa pocs dies criticava el mateix ZP del paertit en l'oposició a Espanya, hi ha molt interès en ajudar les caixes d'estalvi espanyoles, per la qual cosa, ZP va callar, com molts altres han fet, pel que fa els drets humans, (per no irritar els fàcilment irritables cacics) amagant el cap sota l'ala en benefici de la "paga" que va rebre del tirà de torn a la Xina (Govern sw partit únic). I és que, com molt bé algú va dir, els diners no es casen amb ningú, excepte amb qui calla, abaixa el cap i para la ma. I és que la Xina, abasns de donar diners als estrangers, el que hauria de fer és procurar que es respectin els Drets Humans al seu país i, si sobren diners, llavors que en facin el que vulguin amb ells, però primer és arreglar la casa pròpia, després la dels altres!. La vritat és que no s'entén còm tenen tants drets a organismes com l'ONU. Els compren?

dimecres, 6 d’abril del 2011

FINS ON POT ARRIBAR LA RIVALITAT...

Ja se sap que a tot el Món hi ha rivalitat entre els dos més grans clubs de futbol de cada país, i a Espanya no hi ha excepció en aquest sentit, doncs Reial Madrid i Barça sempre han estatr els dos eterns rivals, tan dintre com fora dels terrenys de joc, una rivalitat que els dilluns podem comprovar a qualsevol bar on es reuneixin afeccionats dels dos clubs i a d'altres llocs on es parli de l'esport-rei, fins i tot en algúns canals de "tele". La notícia saltava ja fa unes setmanes; es van començar a veure fotos de Shakira i Piqué junts...Tot un honor pel jugador blau-grana i la cantant cxolombiana. La rivalitat, però, ha arribat fins i tot al que passa abans, a l'intermedi i al final dels partits que es juguin al Bernabéu des d'ara, doncs segons una notícia que m'arribava a les mans el dia 1 d'Abril passat, a la Casa Blanca (El Berrnabéu) deixara de sonar la música i veu de la cantant de Barranquilla, en altres temps molt estimada en aquélkls dominis esportius. Música i futbol no tenen res a veure; una cosa és Cultura, i l'altra...ja no sé en qué s'ha convertiot en l'actualitat, sobre tot per les quàsi obscenes milionades que es cobren per donar quatre puntades de peu a una pilota. I no passa res si sona un disc d'algún cantant o músic conegut abans o a l'intermedi d'un partit de futbol. Els pobres no ténen cap culpa de la rivalitat entre clubs dde futbol.

diumenge, 3 d’abril del 2011

EL VICI DE NO CONCEDIR, TRANSFORMAT EN "VIRTUT"

Una coneguda dita afirma que "Contra el vici de demanar, hi ha la virtut de no donar". Aquesta és una afirmació que darrerament es dona en molts àmbits, i no em redfereixo ara a aquesta crisi que està escanyant el planeta sencer. El dia 1 d'Abril passat ja sabiem la sentència, amb desavinences, que el TS donava respecte del recentment preseentat partit "SORTU", una sentència que, una vegada més, i ja hem perdut el compte de quàntes, deixa l'espectre polític basc totalment desequilibrat. Des del partit es condemna la violència, finsi tot la d'ETA, que és l'exigència que, en el seu moment, es va donar per que l'esquerra "abertzale" pogués participar en unes eleccions. El partit, en els seus estatuts, així ho especifica. Però sembla que no és encara suficient. Segurament que, hores d'ara, els integrants de SORTU s'estaran preguntant què cal fer, a què cal recórrer o, utilitzem el dret de pensar malament i encertar, a quí cal "untar" per poder estar dintre de la "normalitat", des de fa temps retallada a Euskadi.