MAL TRADUÏT AL CATALÀ

 

En ocasions hem pogut veure com traduccions de diversos textos a un altre idioma no tenen la mateixa significació que en la seva llengua original. 

Això ho hem pugut veure en moltes ocasions, sobre tot, en cançons que, traduïdes al castellà, canvien fins i tot, de sentit.

Tal és el cas de la cançó que Alemanya va presentar al Concurs d'Eorovisió de l'any 1978, i que, en alemany és una mena de polca molt diveretida. Però en castellà (El títol ja paga), s'anomena; "Sin amor".

El diumenge passat, i al mitjà digital; "ElCatalán.es",  vam poder llegir com una empresa de supermercats va traduïr malament al català la paraula castellana; "vino" (Vi). I ho van traduïr com a; "Va venir". Així mateix, en el cartellet mateix on hi havia aquesta errada se'n podia veure una altra de ben significativa, doncs tradueixen; "La Mancha", de Castella-La Manxa, com; "La Taca".

Però és que, a Girona mateix, hem trobat un altre exemple de mala, o diria jo, pèssima traducció del nom d'una fruita tropical. Resulta que, a la persona que va fer el cartellet, al "mango, "que és una fruita tropical,  no se li va acudir altra cosa que  anomenar-la, en català; "Mànec", que no és cap fruita tropical.

Quan traduïm un text hem d'anar molt en compte amb el sentit, sobre tot si hem de fer servir paraules que, possiblement, no tinguin una traducció a la nostra llengua doncs, si intentem traduïr aquestes paraules i donar-les un possible altre sentit, podem incòrrer en greus errors.

FOTO: Linial de fruita amb MANGOS. S'anomenen igual en totes les llengües, i no es pot traduïr el nom.

CONDUÏR COM HO FARIA UNA DONA

 En algunes ocasions hem sentit frases discriminatòries d'homes conductors cap a dones que també en son.

I, en alguns paisos islàmics, com l'Aràbia Saudita, les dones tenien, fins fa poc, totalment prohibit conduït, fins el punt que una banda musical d'allà va adaptar la cançó; "No woman, no cry", de Bob Marley, com a; "No woman, no drive", és a dir; "No, dona, no condueixis". En ella s'esgrimien raons d'allò més absurd per negar a les dones aquest dret.

Estadístiques, publicades recentment asseguren que, en proporció, són més els homes implicats en accidents de trànsit que les dones.

S'han dut a terme moltes campanyes de concienciació per tal de prevenir l'accidentalitat a la carretera algunes d'elles, certament, molt agressives. Però a França han anat un pas més endavant. I, en aquest sentit, han buscat un lema que defineix molt bé què cal fer quan s'agafa el volant; conduïr igual com ho faria una dona.

El lema; "Conduisez comme une femme", és a dir, conduiu com ho faria una dona. I és que si tothom conduïs així, amb suavitat i ua conducció "neta", els nostres carrers i carreteres serien, sens cap mena de dubtes, més segurs.

EL BOMBARDEIG INACABABLE

 Segons una dita popular; "No vols cqaldo?. Té tres tasses".

Això és precidsament el que sembla que passarà amb les plataformes d'"streaming" i la publicitat.

Quan van aparèixer aquestes plataformes, ningú pensava que les mateixes acabéssin incloent talls publicitaris en els continguts que ofereixen. I, en aquest sentit, dues de les més importants ja n'ofereixen. Això si, si no volem veure els molestíssims anuncis, ens hem de rascar una mica més la butxaca.

Peró, segons publicava la setmana passada el mitjà en linia; "espinof", consultat per aquest programa, sembla que el pitjor està encara per arribar, al menys, en una d'aqyuestes plataformes de vídeo sota demanda.

Segons aquest mitjà, a la publicitat que talla els continguts s'hi podrien afegir anuncis en un "faldó" lliscant, que apareixerien durant els que tallen el contingut. També es volen introduïr anuncis que apareguin si, per alguna causa, hem de pàusar el contingut. I, fins i tot, s'ha filtrat la possibilitat de que puguin incloure's anuncis de "trivia de marca", un sistema de publicitat interactiva que, fins i tot, podria forçar a comprar productes en linia.

Les plataformes d'"streaming", van matar els videoclubs, i quasi han fet el mateix amb els cinemes. Però, dissortadament, veure continguts des del sofà, encara que sigui abonant una petita quantitat, no ens allibera en absolut d'un autèntic bombardeix, com és el de la publicitat.

UNIFICANT CRITERIS...

 

Quan van començar a aparèixer dispositius electrònic, cada marca i, fins i tot, diferents models de cada marca, podien disposar d'alimentadors o carregadors amb connexionjs diferewnts, lo qual originava una immensa quantitat de dispositius d'alimentació o càrrega que , un cop el dispositiu al que pertanyien, deixava de ser operatiu, ja no servien per a res.

L'arribada dels connectors USB va ser, d'alguna manera, un principui del final del "tants caps, tants barrets" que existia antigament, de manera que moltres marques van començar a iadoptar el nou sistema de connexió. Això si, cada marca se'l feia a la seva mida i forma.

Però sembla que, finalment, ttotes les marques s'han posat d'acord i, tal i com es feia públic fa uns dies, a finals d'aquest any 2024, tothom haura de fer que els nous dispositius vagim provistos de la mateixa connexió; "USB-C", una mesura que ja hi ha moltes marques que ja han adoptat de manera voluntària.

I és que el nou sistema de connexiú unificada suposarà un gran estalvi, donat que carregadors i a

limentadors podran seguir tenint vida útil encara que el dispositiu amb el que vagin ja deixi de ser operatiu, doncs sortosament en podran alimentar o carregar d'altres sense la necessitat imperiosa de comprar un altre dispositiu de càrrega.

 FOTO: Alimentador/carregador USB-C. En aquest cas, els dos extrems del cable van provistos de la mateixa connexió.

TELETREBALL; HA VINGUT PER QUEDAR-SE O SE'N VA?

 Tot i que abans que esclatés la pandèmia de la COVID ja hi havia qui treballava a distància. Aquest sistema de teletreball va arribar al seu punt àlgid degut al fet que, durant molts mesos, va haver-hi un confinament preventiu contra el virus.

Així, moltes empreses van decidir que els seus treballadors pudien dur a terme la seva labor des de casa, de manera telemàtica. Però, a mesura que s'ha pogut tornar a la vida normal, després del punt àlgid de la pandèmia, les empreses han anat tornant a obrir les seves oficines per que els treballadors tornin, encara que sigui de manera "flexible", a treballar als centres de treball.

Tot i això, enara hi ha molts treballadorxs que,  o bé treballen des de casa, o bé acudeixen als anomenats centres de; "coworking", és a dir, treball col·lectiu amb lo qual, ni treballen estrictament a casa, ni tampoc a les oficines de l'empresa.

"Ha arribat per quedar-se", és el que es deia en el moment àlgid del teletreball. I, segurament que hi ha encara molts treballadors que el prefereixen abans que fer un munt de cues per arribar al lloc de treball en cotxe.

De fet, actualment hi ha, per dirt-ho de manera gràfica, tres sistemes per poder treballar; o el centre de treball, generalment, oficines, o a casa, de manera telemàtica o, tal i com "ha arribat per quedar-se", el coworking. N'hi ha per triar i remenar.

FOTO: Centre de treball o de "coworking". Font: CCMA/3CAT.