dimecres, 17 d’abril del 2024

POSANT LÍMITS A TOT...

 Una coneguda dita popular, assegura que "no podem posar portes al camp". Però el cert és que hi ha qui, d'alguna manera, ho intenta. I ho fa posant límits a tot quan esrtigui al seu abast.

El 3CAT es feia ressò fa pocs dies que, a Txetxènia, la música no podrà ser més lenta de 80 pulsacions per minut, ni més ràpida de 116 ppm un fet que, en teoria, exclou la majoria de cançons i peces musicals, incloent-hi la música clàssica, molta de la qual està moltíssim per sota de les 80 ppm, que ée wl límit bais, ni tampoc altres gèneres que sobrepassen en escreix les 116 ppm, establerts com a màxim en aquesta estreta banda imposada.

En la pràctica, això deixa fora d'aquell pais moltíssima músics. I, segons reflecteixs el 3CAT, així ells consideren "inacceptable" que bona part de la música, un bé cultural internacional, segueixi arribant a aquell pa´s.

La música és de tots, encara que cada país tingui el seu folklore i les sevesw cançons tradicionals que, en un principi, haurien de ser compartides per tothom, sense restriccions de cap mena.

dimecres, 10 d’abril del 2024

LES CANÇONS QUE EVOLUCIONEN...

 Quan va aparèixer el rock, algunes persones van posar el crit al cel qualificant aquélla música, que avui ens sembla normal, com una quelcom sense sentit.

Fa uns dies llegiem un estudi, dut a terme per investigadors de la Universitat austriaca d'Insbruck, segons el qual, des de 1970, les cançons han evolucionat amb lletres més negatives, repetitives i personals.

Pel que fa les lletres repetitives, el cert és que n'hem escoltat més d'una. I, fins i tot, algunes tenen un to de cançó altament repetitiva.

Pel que fa el sentit negatiu de les lletres, només cal fixar-se, per exemple, en la cançó que aquest any, TVE envia a Eurovisió, doncs el títol de la mateixa ja és tot un insult que, miraculosament, l'ens organitzador de l'esdeveniment ha deixat passar llirement, probablement per que més d'un no ha entes el missatge que; "Zorra" vol transmetre.

Aquesta mateixa cançó té al característica de ser molt personal, doncs qui la canta sembla, amb la lletra, autodefinir-se de manera molt clara.

De cançons negatives també ens en han arribat. Fins i tot, en una ocasió, va aparèiseer tot un àlbum completament negatiu quines cançons, d'estil; "heavy metal", la majoria arribaven a ser, no només negatives, si no agressives, insultants i ofensives.

Es parla molt avui de la "vultura de la cancel·lació". Tot i això, des de la dècada de 1970 han estat molt poques les ocasions en que s'ha cancel·lat una cançó o un àlbum complet.





dimecres, 3 d’abril del 2024

DE DANSA DE CARREER, A ESPORT OLÍMPIC.

 Allà pels primers anys de la dècada de 1980, arribava a les pantalles dels cinemes una pel·lícula, de títol; "Breakdance". La cinta no era més que una demostració de com es ballava un estil musical o, millor dit, uns estils musicals, que havien aparegut poc abans que el film en qüestió.

El "breakdance", també anomenat; "breaking", ha estat, durant molts anys, considerat una forma d'expressió sense gairebé cap altre valor que el de fer escoltar els estils musicals que el componen, i demostrar com es ballen.

En una mica més de quatre mesos, Paris viurà els Jocs olímpics, una reunió, en clau de germanor, d'esportistes dels diversos paisos dels cinc continents. I, com si es tractés dels Jocs Olímpics de la Grècia Clàssica, enguany hji entrearà aquest estil de dansa, o forma d'expressió, com volguem qualificar-la, nascuda ja fa anys als Estats units.

El dissabte passat, a l'informatiu territorial per a Catalunya de TVE, podiem escoltar com una ballarina, si així podem anomenar-la, d'aquest estil, en ser preguntada si el "breakdance" és una dansa o un esport, explicava als reporters del canal públic de televisió que, realment, és més un esport que una dansa.

Participa d'ambdues disciplines, per llo que és bo que, dins dels Jocs Olímpics, hi tingui cabuda un fet que, possiblement, tregui a aquesta forma d'expressió els estigmesque encara arrosseggui.

dimecres, 27 de març del 2024

UN CANVI D'HORA ENVOLTAT PER LA POLÈMOICA.

 Com ja ve essent costum, des de ja fa unes quantes dècades, aquest proper cap de setmana viurem un nou canvi d'hora de tal manera que, a les 2 de la matinada del diumenge, 31, seran les 3. 

Aquesta acció sembla que té el temps comptat, segons es feia públic aquest cap de setmana passat, el BOE ja ha especificat que el darrer canvi d'hora el tindrem l'any 2026.

Aquesta maniobra del canvi d'hora ha vingut fent-se per que, segons els experts, "s'estalviava energia" sobre tot, a la tarda que, amb l'horari d'estiu que començarem a gaudir a partir del diumenge vinent, permet que les tardes tinguin més hores de llum.

Però, com que sembla que, el que en un temps va ser "bo", ara es torna "no tant bo", els experts creuen que ja no és útil el canvi d'hora doncs, segons creuen, es fa difícil de calcular la quantia de l'estalvi.

Com molts aspectes de la nostra vida, allò que abans era "bo", ara ho ho és tant. I el que abans era considerat contraproduent, ara sembla ser millor. I, amb el tant discutit canvi d'hora, ara ens trobem amb el mateix canvi d'opinió.







dimecres, 20 de març del 2024

xarxes socials i religió

 

Aquests dies s'està parlant molt de xarxes socials, concretament, de la conegudíssima; "TikTok" una xarxa social que, si be en un principi va ser creada per intercanviar formes de ballar, se'ls ha escapat de les mans.

Pereò lluny de la xarxa xinesa n'hi ha d'altres, on podem trobar de tot, o gairebé de tot, des de música i viceoclips, fins a pel·l´cules, algunes d'elles en versió original, passant per consells d'autoajuda, presentats per professionals de la Psicologia i, fins i tot, actes religiosos.

Tal és el cas d'una petita parròquia de la ciutat de Lleida que, utilitzant les possibilitats d'una xarxa social, emet pèr a tot el M´çon la Missa en català i castellà.

No és la única que fa quelcom així, doncs hi ha altres grups religiosos que es valen, per tal de divulgar la seva obra arreu, de les xarxes socials.

I és que, si be hi ha xarxes, com és el cas de "TikTok", que se'ls ha escapat de les mans, altres plataformes tenen continguts de tota mena i, amb tota seguretat,molt més bons.












FOTO: Pàgina d'inici de la xarxa; "Zoom"

dimecres, 13 de març del 2024

INVENTAR-SE PARAULES.

 En nombroses ocasions hem fet referència a l'"efecte plastilina", que les llengües experimenten. Això significa que una llengua pot, en alguns moments, assimilar paraules d'ltres llengües que, per exemple, no tenen traducció ,de moment

Però hi ha qui va una mica més lluny, i en un lloc web que, si be es fa dir; "informatiu", en ocasions ofereix informacions de dubtosa credibilitat, també s'hi dona, en ocasions, el fenòmen de la invenció de paraules.

En una ocasió vaig llegir la paraula; "palinologia". Aquesta paraula, evidentment que no existeix a cap Diccionari, tal i com hem pogut consultar. El cert és que l'autor de la "peça", qui demostra poc coneixement del vocabulari, es referia, naturalment, a la Pal·leontologia. Possiblement es va voler fer el "graciós". Pretò no va aconseguir-ho.

Més recentment, i en una agència de notícies, hem llegit la paraula; "Regolito", en castellà, que tampòc té traducció n català. Degut al sentit que l'hi donen es refereixen, suposadament, a alguna mostra de terra, tot i que els Diccionaris tampoc en donen referències.

Una cosa són els neologismes, paraules que, tard o d'hora entren al Diccionari, degut a la molta utilització que se'n fa en conversa diària. Pero una altra són aquelles paraules que, ja sigui per desconeixement o per voler "fer gràcia", encara que no ho aconsegueixin, no tenen cap mena de sentit.

dimecres, 6 de març del 2024

60 ANYS DESPRÉS...NO ÉS APTA PER A MENORS

 

Ja hem explicat en diferents ocasions el fet que cançons que es van fer fa uns quants anys, avui podrien no ser; "correctes". Així, títols que, en el seu moment, van ser grans èxits, avui serien del tot inpensables degut, precisament, a la lletra.

Basada en una sèrie de llibres de Pamela Lyndon-Travers, la Factoria Disney va gravar la cinta; "Mary Poppins". Es tracta d'una ensucrada història d'una mainadera que, segurament, tots hem vist. Aquesta attiba, utilitzant un paraigües com a paracaigudes, a la casa d'uns infants.

La mainadera més famosa de Holywood, quina història, feta pel·lícula, va endur-se cinc Òscars en el seu moment, veu ara com, 60 anys després d'estrenar-se, la BBFC, un organisme que classifica les pel·lícules a Regne unit, canvia, per "llenguatge discriminatori", la classificació, de categoria; "U" (Per a tots els públics) a "PG" (Poden veure-la els infants, però sota supervisió dels pares). La decissió es deu, segons reflecteix el 3CAT, a la paraula; "hottentot", un terme despectiu que l'Almirall "Boom", un dels personatgres de la cinta, utilitza en dues ocasions.

Tot i que només és als cinemes, i no a les versions per veure a casa que es fa aquesta recomanació, no és, ni molt menys, la primera cinta de la Factoria Disney que, d'alguna manerta, és objecte d'un canvi en la seva classificació.

I és que, dissortadamenty, sembla que allò que abans es considerava,; "apte per a tots els públics", avui ha d'amagar-se, encara que sigui per quelcom sense gran importància, de la vista dels infants.














FOTO: Una escena de; "Mary Poppins". Font: CCMA-3CAT