FENT-LI UN BÉ AL PLANETA

 

  Ja fa un temps que, en aquest programa, ens vam fer ressò del fet que retornen els "cassettes", que permetien gravar la veu i també, música. Fins i tot, n'hi havia de pregravades que anaven molt bé per portar al cotxe. No sé si ja n'han tornat a sortir i, de moment, només han aparegut les cintes i alguns aparells.

  També han tornat els discos, en format vinil, cosa que hem pogut comprovar a les escassíssimes botigues de discos que existeixen, la majoria de les quals formen part de grans centres comercials.

  Fins i tot, el dissabte passat, TV3 es feia ressò de les llibreries; "Re-Read", unes llibreries "de vell", on els lectors poden, d'alguna manera, donar noves oportunitats de lectura a llibres que tenen a casa i, de passada, fer alguns calerons.

  Però també hi ha qui repara dispositius; com ara equips de música antics, ordinadors, mòbils i, fins i tot, bicicletes uns objectes als que es dona una segona o tercera vida en moltes pocasions, de tal manera que no van llençats.

  Fins i tot hi ha algunes ONG que recullen roba usada que, si està en bones condicions, es renta i es pot tornar a posar al mercat. I, si està molt deteriorada, la porten a plantes on és reclclada.

  És, en suma, l'anomenada; "economia circular", que dona noves oportunitats a alguns products i, de passada, contribueix a protegir el planeta i estalviar uns recursos que, en alguns casos, són molt limitats.

  FOTO: Algunes "cassetrtes". Font: CCMA 2/24.cat

UN "GRAN GERMÀ" A CASA?

   Ja fa uns quants anys que un canal de televisió privat va posar en marxa un "reality show". Consistia, bàsicament, en tancar una sèrie de persones en una mena de casa i, de manera gairebé intensiva, sotmetre'ls a proves diverses, tot sota l'atenta vigilància de càmeres que transmetien gairebé les 24 hores del dia.

  L'espectacle en qüestió es deia; "Gran hermano". I, si durant uns anys es va emetre en obert, actualment , si és que encara es fa, s'emet des del canal de pagament per visió de la mateixa empresa.

  Doncs segons podiem saber aquesta setmana passada, una "startup" dels Estats units, que s'anomena; "Telly", igual que un conegudíssim i malauradament ja desaparegut actor, i és la cofundadora del canal en "streaming", "Pluto TV", pretén ara fer quelcom semblant, però a un altre nivell.

  Segons informació que recullen diversos mitjans, consultats per aquest programa, l'operació consisteix, de moment, en "regalar" uns televisors de 55 polzades que disposren de dues pantalles.

  Els dispositius funcionaran com una "tele" normal, a la que podrem connectar, des d'una antena fins un reproductor de DVD o Blu-Ray, un descodificador de televiió via cable o satèl·lit o senzillament el router, per veure canals en "streaming" directament.

  Fins aquí, tot sembla normal. Però la "tele" gratuïta té trampa. Es tracta del fet que, mentre veiem el nostre programa, pel·lícula o sèrie preferida la pantalla inferior ens bombardeja constantment amb publicitat. I, el que crida més l'atenció, és el fet que el dispositiu incorpora una webcam que ens "espia" constantment per, segons han sabut els diferents mitjans que hem consultat, poder posar les dades a disposició dels anunciants.

  A més, sembla que si, qui rebi aquest "rtegal" es nega a que la webcam l'espíi, haurà de tornar o pagar el dispositiu.

  Tot i que, de moment, no ha arribat encara a casa nostra, doncs de moment és una prova, ja podem dir que ha arribat, d'alguna manera, el "gran germà" dins de les cases.

  FOTO: La "tele" amb trampa. Font: Smartlife

creant alarmes innecessàries

   El divendres passat, i gairebé per casialitat, em va arribar a les mans un d'aquells comentaris que apareixen en ocasions a Internet. El mateix estava inserit en una plataforma on, si bé s'hi han puiblicat algunes informacions creïbles, hom hi sol publicar d'altres coses de dubtosa credibilitat.

  De tots és sabut que, des de fa dos anys, estem passant per una greu sequera que, fins i tot, ens podria deixar sense alguns dels productes alimentaris més habituals.  Aquesta sequera és fruit del canvi climàtic que, a nivell global, està afectant diferents zones del planeta. 

  La plataforma en qüestió publicava un d'aquells escrits que, o bé semblen fets per algú que nega categòricament la greu situació climàtica que viu, no només la Península ibèrica, si no tot el planeta, o bé ho ha escrit una intel·ligència artificial molt matussera.

  El cert és que, sigui com sigui, no és més que un conjunt de mentides poc creïbles que, d'alguna manera, són una forma molt greu de manipulació.

  Si bé ja deiem la setmana passada que un enginyer que treballava per un gegant de la tecnologia, ha abandonatel mateix, decebut per que ja no se sap què és veritat i què no,el cert és que ja comença a haver-hi mitjans que no se sap si diuen la veritat o si van de "fake.

  El text en qüestió dúu com a signatura les inicials; E R

DE LA "DISCO", A LA PLAÇA

 

   Anys enrere, la Companyia Elèctrica Dharma, una banda que ha complert cinquanta anys d'activitat, va provar de "sardanitzar", si és que existeix la paraula, una de les seves peces, en la que era possible escoltar instruments de cobla, o una cobla al complet, en el que va ser el principi d'un moviment, anomenat; "sardanova".

  Els mataronins; "The Tyets", acaben de treure al mercat un nou àlbum. El seu títol; "Epic Solete". En ell, el duet maresmenc ens ofereix una sèrie de peces, ballables la majoria d'elles, i en alguna d'elles podem escoltar el que sembla el tan de moda ara; "reguetón".

   Una de les peces és la que ha servit com a senzill de presentació del disc. Es titula; "Coti x coti". I, en ella, també hi intervenen instruments de cobla.

  La peça és, segons reflectia el cap de setmana passat el 3/24.cat, una de les més escoltades a platafoirmes de tot el territori espanyol.

  Però la notícia saltava aquest passat cap de setmana. La peça ha assolit un èxit tal que, fins i tot ja n'hi ha una versió "sardanitzada".

  I ha estat, precisament, la Cobla Sant Jordi, que ja va col·laborar en l'enregistrament del tema, la que ho ha fe6t possible. I, el divendres cde la sretmana passada, "Coti x coti", va sonar, a ritme de sardana o "sardanova", ni més ni menys que a la Plaça de la Catedral de Barcelona, on va ser ballada, en aquest cas, per infants de diverses escoles.

  I és que, si algú pensava que la sardana s'havia quedat; "rstancada" en les ja existents, el cert és que, tal i com han demostrat; "The Tyets" i la Cobla Sant Jordi, la sardana està més viva que mai.

  FOTO: Infants ballant el "Coti x coti" a ritme de sardana. Font: CCMA-3/24.cat.

UNA FINA LINIA ENTRE INCLUSIÓ I TONTERIA

   Ja fa un temps que es vé parlant de llenguatge; "inclusiu", una mena de nova etiqueta amb que es vol modificar la forma en que parlem.

  En aquest sentit, mentre que en castellà ja hi ha qui parla de niños, niñas i "niñes", el català també ha "fabricat" el seu llenguatge incñusiu. Tot i això, les diferents llengües ja disposen de sistemes per fer inclusió sense la necessitat d'haver de recargolar el llenguatge, tal i com darrerament ens proposen.

  Segons podia llegir el dissabte, 29 d'Abril passat, en un portal informatiu, sembla que hi ha una escola, als Estats Units, on han sustituït els termes; "nen" i "nena", els normals en totes les llengües, per; "persona que produeix esperma" per els nens, i "persona que genera òvuls", per les nenes, en el que és un claríssim recargolament més del llenguatge.

  Ja hem explicat, en moltes ocasions, que el llenguatge té un "efecte plastilina", és a dir, s'adapta. I paraules que abans tenien un sentit, ara en tenen un altre

  Però el cert és que, de la manera que s'està retorçant el llenguatge, possiblement arribi un moment en que el llenguatge estigui de tal manera desfigurat que, fins i tot, tingurem serioses dificultarts per enténdre'ns.

CAP A LA UNIVERSALITZACIÓ.

 

  Antigamenrt, comprar un dispositiu volia dir comprar el seu carregador, amb lo qual, cada marca  de dispositius incloia el seu propi per a cada model.

  Això significava que, un cop finalitzada la vida útil d'un dispositiu, dispositius i carregadors passaven a formar part de les deixalles electrònuiques, doncs a model nou, carregador nou.

  L'any 2022, la UE va aprovar una directiva amb vistes, precisament, a estalviar en deixalles electròniques. I, sortosament, ja hi ha algunes marques que han adoptat, d'una manera universalitzada, un carregador amb connexió única, de tal manera que, ara mateix, quan comprem un telèfon, tauleta o lector de llibre electrònic, el fabricant ja no ens subministra el carregador, pressuposant que ja en tenim a casa.

  Junt amb el fet que els fabricants hauran de garantir, al menys durant 10 anys, recanvis, tan per electrodomèstics, com per dispositius, aquesta és una nova i valenta aposta de la UE, en favor de l'estalvi de recursos i el reaprofitament dels ja existents.

Foto: Un carregador unoiversal. El cable disposa d'una connexió USB-C a cada extrem.

AJUDA O AMENAÇA?.

   Pel·lícules i sèries, entre les que podem citar; "2001, una odissea de l'espai", "La Fuga de Logan", o la mítica nissaga; "Startrek", la gran creació, entre d'altres, de Gene Rodenberry, ens predeien diversos aspectes de la tecnologia, alguns dels quals; com ara els ordinadors portàtils o les pantalles; "planes"ja són aquí.

  Però també predeien el fet que, per treballar amb els ordinadors, no utilitzariem el teclat, si no que ho podriem fer a través de la veu. I que els ordinadors "reproduïrien" o "imitarien", segons diferents opinions, l'activitat del cervell humà.

  Doncs ja tenim la que s'anomena; "intel·ligència artificial", un de quins aspectes, possiblement el més conegut, actualment, sigui l'anomenat; "chatGPT. Es tracta d'un sistema que pot, només donant-li unes poques dades, redactar qualsevol tipus d'informe.

  Prohibit ja a Itàlia, la UE s'ha proposat legislar sobre el tema, mentre que a Espanya ja se la està investigant.

  Fora de la UE, ja hi ha paísos on se'l vol "domesticar", per que no sigui contrari al règim que els governa.

  D'altra banda, la Intel·ligència artificial ja és cxapaç de crear "persones virtuals", com una presentadora de la televisió kuwaitiana, ja creada amb aquesta tecnologia, que dona notícies.

  Una cançó de finals de la cècada dels 80 o principois de la dels 90 del passat segle XX, ja es preguntava si aquestes tecnologies serien una ajuda o bé un perill. I, segons sembla, si se les utilitza de forma errònia, podrien ser més aviat el segon doncs, la veritat sigui dita, fa una mica de por que una màquina ens pùgui suplantar.