dimarts, 22 de novembre de 2022

UN MUNDIAL ATÍPIC


   Des del passat diumenge, dia 20, es vé disputant, en aquest cas, a Qatar, el Mundial de Futbol.

  La competició, que es juga cada 4 anys, generalment a l'estiu, quan totes les temporades de Lliga estàn acabades, s'està jugant aquest mes de Novembre i part del Desembre, atès que, en aquesta època, el clima és més benigne en aquelles contrades. 

  Aquest estrany Mundial també té altres particularitats; com que hi haurà dones àrtbitres. Poques, això si, però n'hi haurà tan a la gespa dels estadis de futbol, com també al sistema de videoarbitratge, més conegut com a "VAR".

  Sigui com sigui, el cas és que l'esport-rei té una nova cita amb tots els paisos del Món, que exhibeixen el bo i millor dels seus jugadors, enquadrats en les Seleccions Nacionals.

  I, sense més, i deixant totes les polèmiques del Mundial de banda. Que guany el millor!.










FOTO: L'"skyline" de Doha, capital de Qatar. Font: CCMA-3/24.cat.

dimecres, 16 de novembre de 2022

NEGACIOMISME PER SISTEMA...O DINERS?


 S'està celebrant aquests dies la Conferpencia; COP-27, en la que hi participen gaireé tots els paisos del Mon, alguns d'ells, representats pels seus caps d'Estato de Govern,  mentre que d'altres hi han enviat senzilles delegacions.

  En aquesta Conferpencia s'està treballant per arribar a acords per evitar un canvi climàtic que, ho volguem o jno, ens està afectant, fins el punt qure, només a Catalunya, ja hi ha 301 municipis amb restriccions d'aigua, per culpa de la sequera que patim.

  Però, per altra banda hi ha una sèie de persones i grups influents que es dediquen a "hackejar", si aixi ho podem considerar, la concienciació col·lectiva obre el fet que el clima està canbviant a marxes forçades.

 Són pràcticament, els mareixos "!hackers" que, en el seu moment, van negar els perjudicis del tabac, per exemple.. I, tot i que no se sap en nom de qui fan la seva egativa tasca, el cert çes que aquestes persones estan aquí, negant una i altra vegada el canvi climàtic, l'escalfament global, que fon glacsewres i asseca rieres, tius i pantans per causa de la mateixa sequera, uns rius i pantans que fan llàsti,ma de veure.

  No sé si aquestes persones s'han passejat pellocs emblemàtics; com els Aiguamolls de Doñana o els de l'Epordà, O qualsevol pantà de la Península Ibèrica, pèr adonar-se que, si no fem quelcom, no anirem bé de capde les maneres.














Foto; "Quan cal que plogui, no plou". Vista del Pantà de Rialb  Fot; CCMA-3/24.CAT.


dimecres, 9 de novembre de 2022

FOQUES, UNS PREUATS ANIMALS

 


  En époques passades va sorgir, sobre tot al Canadà, una indústria molt activa. Es tracta de la indústria relacionada amb les foques, uns animals semiaquàtics que viuen en zones polars.

  Així, la pell de foca i el greix del mateix animal eren en el passat productes molt preuats.

  Els grups en defensa dels animals i, sobre tot, algúns paisos, entre els que estan els de la UE i també Rússia, han prohibit expressament la importació d'aquests productes. 

  Pel que fa els grups en defensa dels animals, aquests condemnen expressamwnt la crueldat amb que es mata aauests mamífers que, si bé no estan en perill d'extinció, sí que se'n recomana la conservació.

  Per contra, des del Canadà i, més concretament des de la indústria pesquera del bacallà, es demana que se'n cacin per que, segons ells, es mengen el bacallà. Tot i això està científicament provat que la dieta de les foques no és només bacallà, si no que s'alimenten de moltes altres espècies de peix.

  Sigui com sigui, el cert és que no és necessari comprar ni pells, ni greix ni carn, com ara mateix s'està impulsant, d'aquests simpàtics mamífers que, valgui dir-ho, tenen un enemic tan o més poderós que la caça; el canvi climàtic.










FOTO: Dues foques  Font: Viquipèdia

dimecres, 2 de novembre de 2022

SALES DE CINEMA QURE TANQUEN...


  Tot i que, al final de la dècada dels 70 del passat segle XX, quan els aparells de vídeo eren encara a l'abast de molt pocs, una cançó pronosticava que aquell sistema de gravació-reproducció de televisió i pel·lícules acabaria amb la ràdio, cosa que, amb els anys, s'ha demostrat que no ha estat així.

  Però el darrer cap de setmana d'Octubre passat saltava la notícia d'un altre tancament de sales de cinema. Concretament, es tracta de les icòniques sales; "Arinco", de Palamós.

  Aquestes sales que, en un principi, era una grandiosa sala de projeccions, amb pantalla gran i so multicanal, a finals de la dècada dels 80 o principis de la dels 90 del segle passat es van convertir en una multi sala, composta per una sala gran i dues de més petites, una d'elles, per cert, molt petita.

  Així va aguantar fins el diumenge, 30 d'Octubre passat, quan les multi sales van tancar persianes unint-se així als Albéniz, de la capital del Gironès, que també deixaven de programar projeccions aquest estiu passat.

  Segons nota de premsa, emesa pels gestors de la sala, el preu de l'energia, així com la poca afluència de públic, els obliguen a plegar.

  I si, com deiem al principi, una cançó preveia el final de la ràdio que no ha passat, el cert és que si busquem un culpable de la pèrdua de sales de cinjema, aquest és, precisament, el gran nombre de plataformes que, per un mòdic preu, ens porten les novetats a casa i les posen al nostre abast amb un sol clic.














  FOTO: Entrada dels cinemes; "Arinco", de Palamós Font: TV3

dimecres, 26 d’octubre de 2022

BLACK LIVES MATTER...

 En temps del colonialisme, als Estats Units es van fer servir persones, portades del Continent Africà, com a treballadors, molts d'ells en règim d'esclavitud.

  Aquélla segregació o "apartheid", va seguir al llarg de gran part del segle XX, en el que va ser una forma de menysprear el col·lectiu afroamericà.

  El diumenge, 31 de Juliol passat, el 3/24.cat es feia ressò de que, als Estats Units, una noia afroamericana de només 13 anys, ha aconseguit ser admesa a la Universitat de Birmingham, a l'estat d'Alabama on, a partir del curs 2024-2025, Alena, així és com es diu aquesta noia, estudiarà Medicina, convertint-se en l'estudiant afroamericana més jove en ser admes aa una Facultat de Medicina.

  Apassionada de les disciplines científiques i les enginyeries, Alena està estudiant actualment, i de manera telemàtica, un grau de Biologia a dues universitats diferents.

Algú va fer, en una ocasió, un menyspreu a les persones no-blanques. I aquesta noia és, precisament, un més dels casos que contradiuen aquella nefasta teoria.

dilluns, 17 d’octubre de 2022

L'ESTAT ANÍMIC DE LA MÚSICA.

  Segons un informe, elaborat aquest passat estiu per investigadors de la Universitat de Lawreence, a Michigan (Estats Units), la música ha canviat el seu "estat d'ànim" en els darrers 60 anys.

  Segons aquest informe, la música actual s'ha tornat, pel que fa les lletres de les cançons, més trista i agressiva a la vegada. T, tot i que l'estudi ha estat fet als Estats units, els resultats podrien aplicar-se perfectament a la producció musical que es fa al continent europeu.

  Als anys 40, 50 i 60 del passat segle XX, van caracteritzar-se per lletres "ensucrades". Es tractava, bàsicament, de cançons d'amor que, generalment, eren balades tot i que també se'n van fer d'altres estils.

  La dècada dels 70 i, sobre tot, la segona meitat de la mateixa, es va caracteritzar per algunes cançons de caràcter altament repetitiu i de lletres que, possiblement, avui no serien possibles. Els anys 80 ens van portar estils; tals com el "house", els "megamix" o el que s'anomenava; "música màquina", també de caire repetitiu. Alguns d'aquests estils, així com el "heavy" i el "hardcore", van perdurar durant els anys 90, amb, també, la proliferació del "rap" i el "reggastón", una barrekja de "rap" i "reggae", també molt repetitiva.

  I tot i que, com hem dir, hi ha cançons del passat que ara, possiblement, serien impossibles, el cert és que ha aparegut un nou estil; el "trap", barreja de "reggaetón" i "rap", amb lletres tristes i agressives a la vegada.

  I, com deiem en un programa passat, el cert és que no se sap cap on va el més que incert futur de la música.

 

dimecres, 12 d’octubre de 2022

ELS 60 ANYS D'SCALEXTRIC

 Actualment, i amb les noves tecnologies que tot ho han envaït, el cert és que vivim materialment envoltats de pantalles.  I no només a casa, si no que també a la feina, atès que moltes activitats laborals estan, hores d'ara, total o parcialment digitalitzades.

  També el món dels jocs està "al núvol", és a dir que jugar s'ha convertit en quelcom que també requereix d'una pantalla.

  Fa 60 anys que la famílla; Arnau va portar a Espanya la patent d'una joguina que imitava les curses de cotxes. Era l'anomenat; "SCALEXTRIC", quin nom és una fusió de les paraules; "scalex" (Fet a escala) i "electric".

  Aquella joguina, quina pista bàsica era de dues vies, amb dos trams rectes i dos de corba, bén aviat es va ampliar, i allà per l'any 1968 o 1969, s'incloia un catàleg en el que es reproduien diversos circuïts de Fòrmula 1 de l'època, entre els que hi havia el de Montecarlo, encara en ús, el del Jarama, actualment ja en desús, o el de Montjuïc, que actualment només s'utilitza per a proves de ciclisme.

  La marca ha passat per diverses etapes. I, quan hom pensava que aquesta ja no existia, ofegada per les pantalles, ha tornat a ser recuperat per la mateixa família que la va portar ara fa 60 anys.

  El declaracions a TV3, Lluis Arnau Carreras afirmava que la joguibna "vol plantar cara a les pantalles".

  Donem, des d'aquest programa, la benvinguda a aquesta joguina, de la que molts vam gaudir quan erem infants i adolescents.







Foto: Presentació en societat de la joguina; "SCALEXTRIC" Font: CCMA 3/24.cat