Antigament, quan es volia criticar quelcom, o es feia un anunci a la premsa, eren els ninotaires els encerregats de fer, entre d'altres, caricatures o dibuixos d'aquelles persones o fets que es volien criticar o dels productes que es volien publicitar.
Amb el temps, la caricatura es va deixar per criticar personatges o fets mentre que, per la publicitat, es va recórrer més a la fotografia, i allò que es volia anunciar, es fotografiava.
Amb l'arribada de la televisió, la publicitat es va anar convertitt en petits enregistraments, en pèl·lícula primer, i més tard, en vídeo, dels spots publicitaris.
Actualment, i amb l'aparició dels sistemes de fotomuntatge, podem veure com es fan, no només anuncis, si no que també es fan; "mems", és a dir, fotomuntatges a manera de burla.
Però, d'altra banda, podem veure com també una important empresa del ram de l'aluimentació fa, de tant en tant, un anunci dramatitzat d'un dels seus productes estrella, amb arguments que, en ocasions, toquen , fins i tot, situacions extremes, com el que hem pogut veure fa pocs dies a la televisió.
I ´és que, si antigamentens afirmaven que aquell producte era millor que un altre, actualment sembla que ens vulguin, d'alguna manera; "adoctrinar" sobre què veure a la tele, què menjar o què beure.
FOTO: Un curiós; "mem", del que han estat esborrats símbols propaganbdístics. Font: ALERTA DIGITAL