dimecres, 22 de maig del 2024

CONDUÏR COM HO FARIA UNA DONA

 En algunes ocasions hem sentit frases discriminatòries d'homes conductors cap a dones que també en son.

I, en alguns paisos islàmics, com l'Aràbia Saudita, les dones tenien, fins fa poc, totalment prohibit conduït, fins el punt que una banda musical d'allà va adaptar la cançó; "No woman, no cry", de Bob Marley, com a; "No woman, no drive", és a dir; "No, dona, no condueixis". En ella s'esgrimien raons d'allò més absurd per negar a les dones aquest dret.

Estadístiques, publicades recentment asseguren que, en proporció, són més els homes implicats en accidents de trànsit que les dones.

S'han dut a terme moltes campanyes de concienciació per tal de prevenir l'accidentalitat a la carretera algunes d'elles, certament, molt agressives. Però a França han anat un pas més endavant. I, en aquest sentit, han buscat un lema que defineix molt bé què cal fer quan s'agafa el volant; conduïr igual com ho faria una dona.

El lema; "Conduisez comme une femme", és a dir, conduiu com ho faria una dona. I és que si tothom conduïs així, amb suavitat i ua conducció "neta", els nostres carrers i carreteres serien, sens cap mena de dubtes, més segurs.

dimecres, 15 de maig del 2024

EL BOMBARDEIG INACABABLE

 Segons una dita popular; "No vols cqaldo?. Té tres tasses".

Això és precidsament el que sembla que passarà amb les plataformes d'"streaming" i la publicitat.

Quan van aparèixer aquestes plataformes, ningú pensava que les mateixes acabéssin incloent talls publicitaris en els continguts que ofereixen. I, en aquest sentit, dues de les més importants ja n'ofereixen. Això si, si no volem veure els molestíssims anuncis, ens hem de rascar una mica més la butxaca.

Peró, segons publicava la setmana passada el mitjà en linia; "espinof", consultat per aquest programa, sembla que el pitjor està encara per arribar, al menys, en una d'aqyuestes plataformes de vídeo sota demanda.

Segons aquest mitjà, a la publicitat que talla els continguts s'hi podrien afegir anuncis en un "faldó" lliscant, que apareixerien durant els que tallen el contingut. També es volen introduïr anuncis que apareguin si, per alguna causa, hem de pàusar el contingut. I, fins i tot, s'ha filtrat la possibilitat de que puguin incloure's anuncis de "trivia de marca", un sistema de publicitat interactiva que, fins i tot, podria forçar a comprar productes en linia.

Les plataformes d'"streaming", van matar els videoclubs, i quasi han fet el mateix amb els cinemes. Però, dissortadament, veure continguts des del sofà, encara que sigui abonant una petita quantitat, no ens allibera en absolut d'un autèntic bombardeix, com és el de la publicitat.




dimarts, 7 de maig del 2024

UNIFICANT CRITERIS...

 

Quan van començar a aparèixer dispositius electrònic, cada marca i, fins i tot, diferents models de cada marca, podien disposar d'alimentadors o carregadors amb connexionjs diferewnts, lo qual originava una immensa quantitat de dispositius d'alimentació o càrrega que , un cop el dispositiu al que pertanyien, deixava de ser operatiu, ja no servien per a res.

L'arribada dels connectors USB va ser, d'alguna manera, un principui del final del "tants caps, tants barrets" que existia antigament, de manera que moltres marques van començar a iadoptar el nou sistema de connexió. Això si, cada marca se'l feia a la seva mida i forma.

Però sembla que, finalment, ttotes les marques s'han posat d'acord i, tal i com es feia públic fa uns dies, a finals d'aquest any 2024, tothom haura de fer que els nous dispositius vagim provistos de la mateixa connexió; "USB-C", una mesura que ja hi ha moltes marques que ja han adoptat de manera voluntària.

I és que el nou sistema de connexiú unificada suposarà un gran estalvi, donat que carregadors i a

limentadors podran seguir tenint vida útil encara que el dispositiu amb el que vagin ja deixi de ser operatiu, doncs sortosament en podran alimentar o carregar d'altres sense la necessitat imperiosa de comprar un altre dispositiu de càrrega.










 FOTO: Alimentador/carregador USB-C. En aquest cas, els dos extrems del cable van provistos de la mateixa connexió.





dimecres, 1 de maig del 2024

TELETREBALL; HA VINGUT PER QUEDAR-SE O SE'N VA?


 Tot i que abans que esclatés la pandèmia de la COVID ja hi havia qui treballava a distància. Aquest sistema de teletreball va arribar al seu punt àlgid degut al fet que, durant molts mesos, va haver-hi un confinament preventiu contra el virus.

Així, moltes empreses van decidir que els seus treballadors pudien dur a terme la seva labor des de casa, de manera telemàtica. Però, a mesura que s'ha pogut tornar a la vida normal, després del punt àlgid de la pandèmia, les empreses han anat tornant a obrir les seves oficines per que els treballadors tornin, encara que sigui de manera "flexible", a treballar als centres de treball.

Tot i això, enara hi ha molts treballadorxs que,  o bé treballen des de casa, o bé acudeixen als anomenats centres de; "coworking", és a dir, treball col·lectiu amb lo qual, ni treballen estrictament a casa, ni tampoc a les oficines de l'empresa.

"Ha arribat per quedar-se", és el que es deia en el moment àlgid del teletreball. I, segurament que hi ha encara molts treballadors que el prefereixen abans que fer un munt de cues per arribar al lloc de treball en cotxe.

De fet, actualment hi ha, per dirt-ho de manera gràfica, tres sistemes per poder treballar; o el centre de treball, generalment, oficines, o a casa, de manera telemàtica o, tal i com "ha arribat per quedar-se", el coworking. N'hi ha per triar i remenar.













FOTO: Centre de treball o de "coworking". Font: CCMA/3CAT.





dimecres, 24 d’abril del 2024

LIMITAR L'ACCÉS AL TABAC

 Posat de "moda"ja fa moolts anys, sibre tot degut al que es veia al cinema, el consum de tabac és, sens cap mena de dubtes, un problema, un doble problema tan pels qui el consumeixen directament, com pels qui, de forma "passiva", respiren el molestíssim i perillosíssim a la vegada, fum.

En els darrers temps s'estan duent a terme diverses accions per deixar aquest hàbit "fora de context", per d'alguna manera dir-ho. I les accions han anat in-crescendo amb el temps, de tal manera que el que primer van ser una sèrie d'advertències als paquets de tabac, més tard van convertir-se en fotos, ben impactants, sobre els perills del consum d'aquesta droga, dura i legal al mateix temps. La darrera, segons sembla, consisteix en que els paquets siguin "genèrics", és a dir, sense marca distintiva.

Ja fa temos que un pais de l'Himàlaia va prohibir el tabac al seu territori de tal manera que, una sola cigarreta, pot comportar a qui la porti, una quantiosa sanció. També el cap de setmana pasdsat saviem que la ciutat italiana de Torí prohibeix fumar a menys de 5 metres d'altres persones.

Dissortadament, Regne Unit ja no forma part de la Unió Europea. Però ha fet quelcom que és digne de considerar, doncs el Parlament d'aquell pais ha aprovat una llei que ha de protegir els més joves d'aquesta poc edificant pràctica. Concretament, els nascuts a partir de l'any 2008, ja tenen prohibit per llei comprar la perillosa substàmncia.

I és que tota mesura per erradicar aquesta autèntica "dictadura del fum", és benvinguda.









DOTO: Fum de tabac, un perill per qui el consumeix i qui el respira "passivament". Font: CCMA 3CAT

dimecres, 17 d’abril del 2024

POSANT LÍMITS A TOT...

 Una coneguda dita popular, assegura que "no podem posar portes al camp". Però el cert és que hi ha qui, d'alguna manera, ho intenta. I ho fa posant límits a tot quan esrtigui al seu abast.

El 3CAT es feia ressò fa pocs dies que, a Txetxènia, la música no podrà ser més lenta de 80 pulsacions per minut, ni més ràpida de 116 ppm un fet que, en teoria, exclou la majoria de cançons i peces musicals, incloent-hi la música clàssica, molta de la qual està moltíssim per sota de les 80 ppm, que ée wl límit bais, ni tampoc altres gèneres que sobrepassen en escreix les 116 ppm, establerts com a màxim en aquesta estreta banda imposada.

En la pràctica, això deixa fora d'aquell pais moltíssima músics. I, segons reflecteixs el 3CAT, així ells consideren "inacceptable" que bona part de la música, un bé cultural internacional, segueixi arribant a aquell pa´s.

La música és de tots, encara que cada país tingui el seu folklore i les sevesw cançons tradicionals que, en un principi, haurien de ser compartides per tothom, sense restriccions de cap mena.

dimecres, 10 d’abril del 2024

LES CANÇONS QUE EVOLUCIONEN...

 Quan va aparèixer el rock, algunes persones van posar el crit al cel qualificant aquélla música, que avui ens sembla normal, com una quelcom sense sentit.

Fa uns dies llegiem un estudi, dut a terme per investigadors de la Universitat austriaca d'Insbruck, segons el qual, des de 1970, les cançons han evolucionat amb lletres més negatives, repetitives i personals.

Pel que fa les lletres repetitives, el cert és que n'hem escoltat més d'una. I, fins i tot, algunes tenen un to de cançó altament repetitiva.

Pel que fa el sentit negatiu de les lletres, només cal fixar-se, per exemple, en la cançó que aquest any, TVE envia a Eurovisió, doncs el títol de la mateixa ja és tot un insult que, miraculosament, l'ens organitzador de l'esdeveniment ha deixat passar llirement, probablement per que més d'un no ha entes el missatge que; "Zorra" vol transmetre.

Aquesta mateixa cançó té al característica de ser molt personal, doncs qui la canta sembla, amb la lletra, autodefinir-se de manera molt clara.

De cançons negatives també ens en han arribat. Fins i tot, en una ocasió, va aparèiseer tot un àlbum completament negatiu quines cançons, d'estil; "heavy metal", la majoria arribaven a ser, no només negatives, si no agressives, insultants i ofensives.

Es parla molt avui de la "vultura de la cancel·lació". Tot i això, des de la dècada de 1970 han estat molt poques les ocasions en que s'ha cancel·lat una cançó o un àlbum complet.