dimecres, 24 de novembre de 2021

ANAR A LA "PELU", EN DIUMENGE

   Antigament, els diumenges i dies de festa intersetmanal era gairebé impossible poder comprar res que no fos un pastís o, si alguna botigueta petita obria el matí, alguna cosa d'alimentació. Els demés comerços i serveis estaven tancats.

  De fet, als pobles costaners ja fa anys que es pot comprar gairebé de tot en alguns supermercats que obren tot l'any en diumenges i festius, encara que només sigui a mitja jornada.

  Però en ciutats; com ara Girona o pobles interiors, això no es donava, llevat també de les pastisseries, si és que n'hi ha en pobles molt petits.

  D'un temps ençà ja podem trobar algunes botigues; sobre tot, supermercats, oberts en diumenges i f4estius. Molts d'ells són franquícies, gestionades per migrants que treballen els set dies de la setmana.

  Per4ò darrerament, i vaig tenir l'ocasió de comprovar-ho personalment, passejant el diumenge passat per Girona, també hi ha algues perruqueries i barberies, regentades també per migrants, que funcionen fins i tot en diumenges i festius, amb lo qual s'uneixen als comerços que no tanquen portes cap dia de la setmana. Lo qual fa que ja es pugui anar a la "pelu" en diumenge.

dimecres, 17 de novembre de 2021

UNA BOTIGA DE "CAGANERS", A GIRONA

 

Una de les figures del Pessebre, a Catalunya, la Comunitat Valenciana i Ses Illes és el "caganer".

  Aquesta figura, que representa un home, vestit amb camisa blanca, pantalons foscos i barretina i, en ocasions, fumant una pipa, rep diversos noms; com ara; "L'home que caga", "L'home que fa les seves necessitats" o, com se'l coneix a Menorca; "En Bernat que caga".

  Originari de finals del segle XVII i pricipis del XVIII, però popularitzat durant el XIX sembla que, originàriament, no era exclusiva del pessebre.

  Des de 1992, una empresa familiar, de Torroella de Montgrí, fabrica aquest simpàtic personatge, del que cada any en treu nous models. Així, podem trobar polítics; com ara Donald Trump, Kamala Harris o  el dictador veneçolà; Nicolàs Maduro, fins els típics de pagès català, passant per músics, de la talla de Lluis Llach o Rosalia, o esportistes, de la de Marc Màrquez, només per posar alguns exemples.

  La passada primavera aquesta empresa inaugurava botiga a Barcelona, que ara ja en són dues. I, ara que s'acosta el Nadal, també tindrem la sort de poder comprar la simpàtica figureta en una botiga  que s'obrirà a Girona ciutat.

  I és que, tan els pessebristes, com els col·leccionistes, tindran una ocasió immillorable per trobar aquestes figuretes més a prop.









  FOTO: "Cagaaner" caracteritzat com a Marc Márquez. Font; caganer.com, web oficial de l'empresa que fabrica les figures.




dimecres, 10 de novembre de 2021

UN MITJÀ QUE COMPLEIX 50 ANYS.

   La forma de comunicar-nos ha canviat amb el temps. Si primer van ser les cartes, més tard, els telegrames i, més tard, mercès a Graham Bell, el telèfon ho va fer encara més fàcil, actualment ja podem dir que mitjans; com el mateix telègraf, ja han quedat per el museu.

  Des que l'any 1971,  l'enginyer; Ray Thomlinson, va idear un sistema per enviar missatges d'un ordinador a un altre, el sistema ha evolucionat, de tal manera que, actualment, exisrteixen diversos sistemes de correu electrònic, o "e-mail", com se l'anomena popularment.

  I és que, ja sigui a nivell global o, fins i tot, a nivell de les empreses, el cert és que, actualment, la major part dels missatges que s'envien, són a través d'aquest mitjà de comunicació que, ho vulguem o no, ha deixat l'antigament útil per enviar cartes; servei de Correus, reduït a un senzill sistema d'enviament i recepció de paqueteria, més que de  cartes.

dimecres, 3 de novembre de 2021

LA BANDA SONORA DE LA VIDA

   Fa uns pocs dies, el 3/24.cat reflectia el fet que, per poder preservar el toc de les campanes del municipi, l'Ajuntament de Banyoles va haver de declarar-les; "bé d'Interès Cultural".

  Uns quants anys enrere, es feia públic que, a Alemanya, el Govern també va declarar com a quelcom "legal", el soroll que els infants fan quan surten al pati de les escoles a jugar.

  En un petit poble agrícola, de l'interior de Catalunya, uns cartells avisen als visitants de  quina és la banda sonora de la vida allà; el soroll d'animals; com ara les gallines, vaques i altres. I, actualment, maquinària agrícola. En aquest cas, els cartells conviden els viatgers a passar de llarg del poble si consideren que els sons, típics d'un poble de pagès, els han de molestar.

  Són tres exemples de sons que, en algun moment, han estat objecte de polèmica. El cas és que tots els sons que escoltem al nostre voltant, són inseparables de la nostra vida doncs, ho vulguem o no, formen part de la banda sonora de la mateixa.

dimecres, 27 d’octubre de 2021

PARCIALITAT VS. IMPARCIALITAT

 

  Existeixen a Internet diverses pàgines informatives. O desinformatives algunes?.

  En elles podem llegir notícies i articles d'opinió (o des-opinió). En alguns d'elles, els lectors poden comentar les notícies, sempre en un to distès, malgrat que sempre hi ha qui, intencionadament o no, deixi anar algun insult.

  Un conegut em comentava, a finals d'Agost passat, el fet que, en una d'aquestes plataformes, apareixia una entrada, segons la qual l'equip que hi escriu, tractava de burlar-se de l'Alcaldessa de la població asturiana de Gijón; Ana González, pel simple fet que la població, per un motiu que ara no ve a compte, es va quedar, en la Festa Major, sense cursa de braus.

  Aquest conegut meu va comentar la notícia i els va assegurar que; "per ser antitaurí, no cal ser, ni feminista, ni ateu, si no que cal no considerar com a "art", ni "cultura", el maltractament animal, encarta que sigui a les curses de braus".

  La platafor,ma, quin lema és; "La vostra opinió ens interessa", sembla que, dissortadament, només els interessa aquella que és favorable a la seva línia editorial, malgrat que contingui una burla, com la que figurava a peu de notícia.

  Però al meu amic li van respondre amb un to gairebé insultant, doncs després de preguntar-li per què enviava comentaris, si no tenien intenció d'inserir-los, van tractar-lo de "gos". 

  És curiós que pàgines d'aquest tipus puguin contenir comentaris on s'insulta a una persona i no pugui contenir-ne on, d'una forma molt "digna", com ells mateixos recomanen, es doni la opinió plana i senzilla.

  O és que, realment,  hem d'opinar tots el mateix que els ui porten la pàgina, que, en molts casos, desinforma més que res?.




FOTO: Protocol "www", que "crida" les pàgines web.

dimecres, 20 d’octubre de 2021

EL RETORN D'ALLÒ ANTIC

 

Es canta, en una sarsuela molt coneguda, que; "Avui les ciències avancen que és una barbaritat". És veritat.

  I, el cert és que ja estem immersos en plena Era Diguital, i ja tenoim la que s'anomena; "Intel·ligència artificial", entre nosaltres i molt aviat tindrem, segurament, els ordinadors quàntics a la nostra disposició.

  Però el cert és que també hi ha coses que, de ben segur, sembla que no estan disposades a desaparèixer d'una forma definitiva, com semblava en un principi.

  Tal és el cas dels discos de vinil que podem tornar a trobar a les, ja poquíssimes, botigues del sector que encara subsisteixen. I és que algunes Editorials han apostat per reeditar en aquest format els discos dels seus artistes. I, el més probable és que ens tornem a trobar "perles" d'importants figures de la música en el format que, durant més de 50 anys, va dominar el panorama discogràfic.

  A principis d'aquest any, 2021, apareixia la notícia de que una empresa, dedicada al món de l'electrònica de consum, fabricaria i posaria de nou a la venda els, en altres temps popularíssims; ràdio-cassettes uns aparells que, a més de permetre'ns escoltar la ràdio i música gravada en el format de cinta encapsulada, fins i tot ens permeten gravar la nostra veu i programes de ràdio per re-escoltar-los.

  De fet, actualment no es troba el format a disposició. Però, segons informava l'agència EFE, sembla que hi ha qui, de manera artesanal, el fabrica ja  per posar-lo de nou a la venda.

  I és que, encara que estem en plena Era Digital, també podem, encara que sigui a manera de record, donar la benvinguda a formats que hom considerava obsolets i que les noves generacions no coneixen, a no ser que ho hagin vist en pel·lícules o documentals.










FOTO: Un disc de vinil

dimecres, 13 d’octubre de 2021

ADÉU AL PLÀSTIC D'UN SOL ÚS

  Fa uns anys que van aparèixer, com si realment es tractés de quelcom; "pràctic", una sèrie d'estris de plàstics d'un sol ús. Així, plats, gots, coberts, bastonets i canyetes, entre d'altres, es presentaven llavors en societat com si es tractés de quelcom; "bo".

  El temps i, sobre tot, el fet que molts d'aquests objectes triguen molt per eliminar-se, generant microplàstics, han fet que, des de la UE, es prengui consciència sobre el que signifiquen les moltes tones de plàstic d'un sol ús que es generen com a residu.

  Així, des del 3 de Juliol passat, aquests estris d'un sol ús han passat ja a la Història, essent substituïts per d'altres que sí són biodegradables.

  I és que, si no volem que el planeta es deteriori, cal que es comenci a fer quelcom per estalviar-nos residus que, a banda de ser inútils, són perillosos, tan per la Natura, com per nosaltres mateixos.












FOTO:  Bastonets d'un sol ús, fets de materiañ reciclable i/o biodegradable.