NO UN SOL DIA, SI NO CADA DIA DE L'ANY.

 

El passat dissabte, 25 d'aquest mes de Novembre que avui ens deixa, va celebrar-se el Dia Mundial per l'erradicació de la violència contra les dones, una autèntica pandèmia que, npomés a Espanya ja ha causat, durant aquest any, l'alarmant xifra de 53 víctimes.

Dissortadament, , però, a la resta del Món són moltes més les dones que, ja sgui per motius "religiosos" o  més aviat, pseudorreligiosos, com ara la ignorància, pateixen aquesta violència masclista que, en la majoria dels casos, les redueix a un zero a l'esquerra, doncs no se les permet que estudïin, es formin i tinguin, com tenen les d'aquí, una vida en llibertat. I en la majoria d'ocasions s'esgrimeixen raons d'allò més absurdes per tal d'eclipsar-les.

  El dissabte, diverses manifestacions van recórrer els carrers de les nostres ciutats, algunes d'elles, certament dividides. Però el dia per erradicar la violència contra les dones no hauria de ser un sol dia a l'any, si no que hauria de ser cada un dels 365 dies que té l'any, doncs és molt més fàcil donar a les dones el que es mereixen, els seus drets, que sotmetre-les, com ja hem dit que es fa en algunes societats.

I,. erigint-nos en altaveu del respecrte a les dones, davant la violència i el maltractament, la tolerància hauria de ser ZERO.

  FOTO: Manifestació en contra de la violència masclista. Font: CCMA-3CAT

lLLENGUATGE "INCLUSIU" EN UNA SÈRIE.

 Fa un temps que hi ha una nova plataforma d'"streaming". La mateixa ofereix, com totes les altres, una sèrie de títols, tan de pel·lícules, com de sèries i alguns programes de televisió en exclusiva.

Una de les sèries, que és de ciència-ficció, ja imcorpora el llenguatge "inclusiu", doncs un dels personatges, que es veu clarament que és una dona, a més d'imnterpretar el paper d'una metgessa, se l'anomena; "le doctore", en castellà, tal i com sona.

Es fa molt estrany que, quan els altres personatges parlen amb aquesta metgessa, s'adreçin a ella no com a dona, si no com a quelcom tan impersonal, neutre o mancat se sentit que, fins i tot, es presta a certa confusió.

No sé si qui va tenir la "brillant" idea del llenguatge "inclusiu", es va aturar a pensar què era el que estava fent. Però el més cert és que, com a mínim, el que es va crear amb aquesta modalitat de llenguatge no és altra cosa que un nou conflicte lingüístic.

és milloor deixar les coses com han sigut sempre i són encara; "binàries", abans que inventar noves formes de, diguem-ne, "descomunicació", que ens poden portar problemes, més que avantatges.

UN HERBICIDA POTENT...I POLÈMIC

 

Fa unes quantes setmanes, el canal informatiu europeu; "EuroNews", emetia un esfereïdor reportatge sobre una família camperola de França o Bèlgica, la salut d'alguns de quins components sembla haver-se vist greument afectada per una substància herbicida, de nom; "glifosat".

En el reportatge, la família explica els problemes de salut que la substància els ha causat, i clamen per que aquesta deixi de comercialitzar-se.

Comercialitzat des de ja fa anys sota la marca; "Roundup", el glifosat és molt emprat com a potentíssim herbicida.

Darrerament, l'Organització Mundial de la Salut ha declarat el glifosat com a potencial cancerígen, i alguns paísos de la UE, com ara; França o Alemanya, ja estan pensant en defenestrar-lo, mentre que Espanya sembla voler seguir usant-lo encara un temps més.

Darrerament s'està parlant molt sobre si els aliments; "deixen una petjada de carboni". No serà que herbicides, pesticides i altres substàncies químiques, que s'utilitzen com a productes zoo i fitosanitaris, deixen, en aquest cas, petjada contaminant?. La polèmica està, una vegada més, servida.

FOTO: Fragment d'un expositor, on es comercialitza el glifosat. Font: CCMA-3CAT

EL PRIMER MÒBIL; A QUÍNA EDAT?

 

Vivim completament immersos en l'era digital. I, sobre tot, vivim immersos en un "pantallisme" impulsat, sobre tot, mercès a pantalles de nova tecnologia, molt més fàcils d'instal·lar i mantenir.

A qualsevol lloc on anem, ens trobem amb les pantalles que, ja sigui en mode informatiu, com a les estacions de tren o bus o als aeroports, ja sigui en mode publicitat als mateixos indrets, o en botigues, ens bombardegen amb dades.

Unes altres pantalles, més petites, però també, pantalles, són les dels mòbils uns disposisius que, en els darrers anys, s'han popularitzat en sobremanera sobre tot, degut a que els preus dels mateixos han baissat, encara que els operadors de telecomunicacions ens en fan ofertes.

Moltes famílies amb fills menors es fan ara una pregunta clau. Aquesta és a quina edat poden els menors tenir el primer mòbil.

Tot i que, a Espoanya, sembla estar establerta en 12 anys, els experts, consultats per diferents mitjans de comunicació es decanten per que no sigui a aquesta edat, que és quan comença l'ESO, si no als 16 snys.

A tal efecte, fins hi tot hi ha hagut famílies amb fills menors que s'han mobilitzat, via xarxes socials, per demanar, precisament, que sigui als 16 anys quan s'ha de donar el primer dispositiu mòbil als menors.

Tot i això, hi ha dins de la   UE grups d'experrts que estan, precisament, trteballant en el tema.

FOTO:Pantalla petita, però pantalla, la d'un "smartphone" qualsevol.

LINIES VERMELLES AL RETOC FOTOGRÀFIC

   .Ja fa molts anys que es parla d'aplicatius de retoc fotogràfic dels que, possiblement el més conegut, és el que dúu el nom de; "PhotoShop". Tot i això, n'hi ha d'altres, tan per ordinador, com per a mòbils  que, o són més barats que el caríssim; "PhotoShop" o, en alguns casos són, fins i tot, gratuits.

  El passart mes de Setembre tota la premsa es feia ressò del cas de retocs extrems de fotografies, sobre tot, de noies, quines imatges van ser modificades, de tal manera que, en la "nova" versió, aquestes apareixien despullades.

  Segons s'ha pogut saber, aquests falsos nus han estat creeats tot utilitzant la potentíssima intel·ligència artificial. I, segons sembla, no per persones adultes, si no per adolescents dd'entre 12 i 14 anys.

 A dia d'avui, hi ha diverses activitats que, com és el caa de conduïr un vehicle de motor, una màquina de grans dimensions o tenir una arma´ja sigui de caça o tir esportiu, requereixen d'una formació específica i una acreditació oficial, generalment un carnet.

Arribarem també a aquest extrem amb aquesta nova i potentíssima eina, anomenada untel·ligència artificial?. 

Temps al temps.

UNA TARDOR CALDENTA...I SECA

   Estem a 2 de Novembre, en plenes Fires de Sant Narcis. Fa anys que tal esdeveniment marcava, en cereta manera, la necessitat de fer servir roba d'hivern, abrics i calçat adient per l'aigua.

Era, d'alguna manera, l'inici de la temporada d'hovern, i no era d'estranyar que alguns dies de les Fires es veiéssin aigualits, amb lo qual les atraccions no funcionaven i els actes que havien de fer-se a l'aire lliure havien de ser ajornats.

D'uns anys ebnçà aquestes dates han començat a estar presidides per un temps més "benèvol", havent-hi hagut anys en que s'ha pogut anar a les Fires amb roba d'estiu.

  Pewrò el cada dia més evident; canvi climàtic, ens ha portat a una tardor amb temperatures mai vistes de dia, encara que a la nit, sí que baixen.

Però el més grau és que, a m´res de l'anomalia tèrmiac, no plou, i les reserves d'aigua ja estan baixant a mínims històrics.

ARRIBEN ELS "DEINFLUENCERS"

 

Des de ja fa un temps, i mercès a xarxes socials; com; "Instagram" i, més recentment, la xarxa xinesa; "TikTok", han aparegut els anomenats; "influencers". 

Es tracta de persones que creen continguts, alguns dels quals estan adreçats a publicitar productes i/o serveis, una publicitat quina monetització no només ve impulsada pel nombre de visualitzacions de l'anunci, si no també del de "likes" o comentaris positius que aquuest rep.

  Però segons es feia públic fa pocs dies, ara comença a aparèixer una nova figura dins les xarxes socials. Es tracta dels anomenats; "deinfluencers", és a dir, creadors de continguts que ens desincentiven , per exemple, a comprar tal o qual producte o contractar tal o qual servei dels que, precisament, en donen la part que, segons la seva opinió, és negativa.

  Si bé els "influencers" són, en certa manera, una forma de publicitar diversos productes i/o serveis, hom es pregunta ara si aquesta nova forma de desaconsellar podria també arribar a a constituit publicitat.

De fet, el cert és que si els "influencers" ens aboquen al consumisme amb els seus molt insistemnts missatges publicitaris, els desinfluenciadors semblen, d'alguna manera, donar-nos a entendre que el que hem de practicar és un consum el més responsable possible.

  El més cert és que, si el que es vol és fer un consum responsable, el més aconseñllable seria fixar-nos en allò que realment necessitem, donant, en tot cas, la credibilitat justa i necessària a la molta publicitat que ens entra via xarxes socials.

FOTO: Captura de pantalla del logo de TikTok