SANT JORDI, DIADA DE GERMANOR.

 

Avui és Sant Jordi, una festa que, des de sempre, ha tingut dos aspectes: el religiós, en celebrar-se la festa de Sant Jordi, i el més cultural i popular, doncs es celebra també el Dia del Llibre. 

És una data en la que molts autors treuen a la llum les seves darreres obres, algunes de les quals han, fins i tot estat premiades, en algun dels diferents premis literaris que es convoquen al llarg de l'any, mentre que d'altres son obres totalment inèdites.

Però també hi ha, en aquesta diada, una ocasió per trobar aquelles obres clàssiques que, sigui per la raó que sigui, ja no es troben a la llibreria, però sí a les parades de vell que, en aquesta data, també surten al carrar.

Curiosament, es feia públic fa pocs dies que una població de Ses Illes ha volgut rebatejar Sant Jordi com a; "Saint George", segurament com una picada d'ullet a Regne unit, on sí que  es celebr aquesta festa que, a més, és la festa patronal d'aquelles terres.

Però també comença a haver-hi qui, dissortadament,  vol treure la celebració de Sant Jordi, i deixar només el Dia del llibre. Tal és el cas d'Eduardo Mendoza, reconegut novel·lista que, als seus 83 anys, presentava, fa pocs dies la seva darrera novel·la; "La intriga del funeral inconveniente", una sàtira social i policial.

En entrevista, concedida al 3CAT., Mendoza carregava contra la festivitat de Sant Jordi, afirmant que; "Ha de ser només el Dia del Llibre" doncs, segons ell; "Sant Jordi no hi pìnta res".

És Sant Jordi, és el Dia del Llibre, dues festes que, tot respectant opinions divergents, son perfectament compatibles.

FOTO: La rosa, un dels tres símbols de la Diada de Sant Jordi i Dia del Llibre.

UNA PANDÈMIA QUE TOT HO EMBRUTA...

 

Els; "grafittis", son una forma d'expressió que, si estan ben fets, i en llocs adients, podriem qualificar-los com a expreessió artística.

Però el; "cantó fosc" d'aquesta moda es dona quan, en lloc d'obres d'art, el que ens trobem son autèntiques taques de pintura, com ens mostrava fa uns dies un reportatge de TV3, on podiem veure trens, encara en període de prova, que ja estan , dissortadament, coberts df'aquestes taques de pintura que no tenen cap sentit. ni capo valor.

Sense anar tan lluny, hi ha parets que han estat repintades en multitud d'ocasions. I, als pocs dies d'haver estat netejades i pintades, ja hi comencen a aparèixer unes ratlles, més tard unes taques. I, finalment, ja ni tan sols se sap de quin color havia estat repintada la paret.

D'acord que hi ha pintures abstractes. Però el cert és que, entre una pintura mural ben feta i un nyap hi ha una bona distància.

FOTO: Aquest tren hauria de ser BLANC... Font: CCMA-3CATINFO.

...NOMÉS CRIDAR AL FUT

 Una cançó dels anys 80 del pasxsat segle XX, dedicada al Barça, reflecteix el fet que, si bé antigament no es podia desplegar la senyera als camps de futbol, sí que es podia cridar, per animar l'equip propi. És, en realitat, el que sempre s'ha fet. I, animar l'equip propi està, però que molt bé.

La setmana passada es va jugar un partit amistos entre les seleccions d'Espanya i Egipte. L'escenari va ser l'RCDE Stadium, que va registrar un ple absolut. I, ja de bon principi, es va poder veure el "doble tall" de l'animació.

Per una banda, el fet de taralejar un Himne espanyol que, malgrat les moltes propostes que s'han fet per donar-li una lletra, encara no la té. Però tot seguit, i en sonar l'Himne del país nord-africà, la truita va començar a girar-se, doncs van començar a sonar xiulets.

Durant el partit, un grup d'exaltats van començar a proferir insults, suposadament, contra els jugadors de l'equip visitant, en una actitud de menyspreu cap al que estava passant al terreny de joc.

Si en un partit amistos, el que menys compta és el resultat, el que sí ha de comptar és l'esportivitat dels qui acudeixen al camp, a presenciar un partit , animant l'equip o la Selecció pròpia, sense menysprear ningú.

LES MÚSIQUES ALTERNATIVES

 Allà per 1969 , va néixer una banda que, sota el nom de; "Música Dispersa", estava formada per quatre músics que, com a dada annecdòtica, nomes van arribar a enregistrar un disc. El que feien es el que s'anomenava; música; "Underground". En realitat, tot i que podriem anomenar-les; "cançons", tampoc eren tals, doncs no tenien cap mena de lletra que pogués esser cantada.

Amb els anys 70, concretament la segona meitat d'aquella dècada va començar a aparèixer el "rap", consistent en un text recitat, que no cantat, seguint el ritme de la música. Fins i tot, hi havia algun; "raper" espanyol.

Actualment, el "rap", així com també el "reguetón", el "trap" i un nou estil musical; l'"arambí",  són els que dominen l'escena de les anomenades; "úsiques urbanes". En elles entren tota mena d'estils, relacionats amb aquestes formes musicals.

Generalment, aquestes noves formes de música s'associen al que antigament s'anomenaven; "cçons protesta" encara que n'hi hagi que, més que protestes, son denúncies.

Aquests nous gèneres musicals, òbviament que poden agradar més o menys. I, fins i tot poden, senzillament, agradar molt o no agradar gens Però el cert és que han vingut per quedar-se.

I AMB LA PRIMAVERA...HORARI D'ESTIU

 Ja és Primavera i, com cada any vé passant, des de la dècada dels 70 del passat segñle XX el proper cap`de setmana avançarem els rellotges una hora més, en el que és el pas de l'horari d'hivern a l'horari d'estiu.

En un principi, la mesura va ser presa per, segons es deia; "estalviar energia". De totes mkaneres, qaquest canvi sembla implicar-ne d'altres, tot i que no tenen res en absolut a veure amb l'energia.

Ja des de fa uns quants anys, quan arriben aquestes dates, comencen a aparèixer tota mena de discussions i polèmiques sobre la; "bondat" o no del canvi. I, fins i tot, des de ja fa uns quants anys, alguns sectors estan demanant que se suprimeixi el mateix.

Però, ho volguem o no, aquest proper cap de setmana, quan siguin les dues de la matinada del diumenge, els rellotg4es passaran un altre cop a les 3.

I PER ACABAR D'ADOBAR-HO...VENT

 Aquest primer trimestre de 2026, ha estat, meteorològicament parlant, molt mogut. En aquest sentit, hem tingut pluja, neu, i, fins i tot, temporlas que han fet mal, sobre tot a les platges, algunes de les quals s'han quedat gairebé sense sorra, mentre que d'altres apareixien materialment cobertes de tota mena de brossa, arrossegada pels rius.

Evidentment que les estacions d'esquí i, sobre tot, els amants dels esports d'hivern, s'han fregat les mans doncs la neu ha estat, certament, molt abundant aquest hivern.

Però el diumenge passat, gairebé tot el territori català va ser, materialment  "escombrat" per una forta ventada que, si bé en algunes Comarques es va avisar la població miyjançant l'ES ALERT, a d'altres, on també hi va tocar el vent, ni tan sols es va donar aquest avis.

El pijor de la ventada va ser la quantitat de branques dels arbres que es van trencar. I, fins i tot, en alguns llocs, va arrencar de soca rel arbres de grans dimensions.

I és que, segons diversos estudis cientgífics, el canvi climàtic que està patint el planeta, ens pot afectar amb fenòmens que mai haviem vist.

RETORN ALS TELÈFONS SENZILLS

 

la setmana passada, Barcelona va celebrar una nova edició del Congrés Mundial del Mòbil. Ja és la vintena, i en ella, a més de presentar nous models de telèfon, presentaven altres ginys que, com era d'esperar, funcionen amb intel·ligència artificial.

Però també hi va haver u na conferència ben particular. En ella, l'actor; Aaron Paul, conegut, sobre tot, per la producció; "Breaking Bad", reivindicava, ni més ni menys que un telèfon mòil no addictiu. En aquest sentti, l'actor va conversar amb Kaiwei Tang, gerent d'una empresa de Nova York que ja fabrica telèfons simplificats al màxim, com és el cas del "Light Phone", que disposa d'un menú en blanc i negree  i només permet fer i rebre trucades, així com misasatges de text i fer alguna foto. Però no té Internet.

En aquest sentit, el creador del dispositiu assenyalava que el telèfon s'ha d'utilitzar el mínim possible, i no ha de suposar una distracció.

De fet, a casa nostra ja hi ha una "start up" que ja en fabrica un d'aquests dispositius. És el; "Balance Phone", un dispositiu a mig camí entre el telèfon; "ximple" i el totalment connectat.

I és que aquests tipus de telèfons seran bons, tan per persones que no estiguin familiaritzades amb la tecnologia, com per aquélles que vulguin, d'alguna manera, "desenganxar-se" de l'addicció al mòbil.

FOTO: Un telèfon "ximple". Font: CCMA-3CATINFO.