dimecres, 12 de maig de 2021

UNA FINA LINIA VERMELLA

 D'un temps ençà s'ha produit un degoteig constant de notícies, referents a obres clàssiques de diferents  disciplines artístiques i estils que, per una o altra raó, han estat passades per l'ull crític de la "correcció", per no dir censura.

  Reeentment saviem que la factoria; "Disney", havia vetat l'accés dels menors a pel·lícules de la mateixa companyia que, antigament, es consideraven; "infantils". L'excusa no pot esser més trivial, doncs les acusen de "masclistes", "racistes" o "supremacistes".

  També recentment ha estat fet públic que alguns llibres, en altres momnents considerats com a "infantils", han desaparegut, per la mateixa regla de tres de la "correcció", de les biblioteques infantils de les escoles.

  La darrera d'aquestes possibles desaparicions la publicava la plataforma; "Periodista Digital", i la víctima no és <altra que el conegudíssim conte infantil; Blancaneus". La raó, segona la mateixa plataforma; "el petó no és consentit".

  Possiblement hem arribat a un moment en el que es fila tan prim que, fins i tot hi ha qui veu "fantasmes" allà on no n'hi na ni n'hi ha hagut mai.. I, amb l'excusa de no se sap exactament quina "correcció", es pretén enviar a la paperera de l'oblit obres clàssiques que han estat presents durant generacions i sense problemes.

  

dijous, 6 de maig de 2021

D'"APRIMAR-SE" A "ESQUIFIR-SE"


 Anys enrere, el món de la banca estava molt diversificat de tal manera que, quan les empreses havien de tramitar les nòmines d3els seus treballadors, havien d'enviar ordres de pagament a multitud de bancs; us més grans i altres més petits i caixes; també unes més grans i altres més petites molts d'elles, amb molt poques oficines i un nom que no ens sonava de res.

Amb el tremps, els grans bancs i caixes van anar absorbint les petites entitats que, en molts casos, tenien tan pocs treballadors i oficines que, on no n'hi havia, ja treballaven a través d'una altra entitat.

  Successives absorcions han arribat a reduir considerablement el nombre d'entitats, fins el punt que, actualment, el pastís se'l reparteixen només quatre entitats que ara i, majoritàriament, per l'arribada de les noves tecnolo9gies, han decidit "aprimar-se" d'una manera gairebé dràstica.

  No fa gaire temps era possible trobar, encara que fos petita, una oficina d'una de les entitats bancàries  a qualsevol indret. O, si més no, un Caixer Automàtic. Però el cert és que, amb l'"esprimachada" que les entitats estan duent a terme, fins i tot, en indrets; com ara l'estació de tren de Girona, no s'han dignat deixar el Caixer Automàtic que una entitat bancària tenia allà. 

  I és que, sembla que, per a ells, són primer els números que les persones. 












    FOTO: No fa gaires mesos, aquest local, ara buid, allotjava una entitat bancària...

dimecres, 28 d’abril de 2021

UNA "SUPERLLIGA" EFÍMERA

  Des que va ser inventat l'any 1863, el futbol á

ha estat un esport de masses i, com a tal, no ha estat exempt de picabaralles, polèmiques i discussions de tota mena, sobre tot entre els seguidors dels grans equips que competeixen, tan en lligues nacionals, com internacionals.

  I és que "el nostre futbol de cada dia", com defineix una cançó al peu-poilota, ha despertat  i desperta autèntiques passions arreu del Món.

  El dilluns de la setmana passada tots els mitjans informatius es feien ressò de la que hom anomenava; "La Superlliga". 

  Fundada per 12 clubs, entre els quals n'hi havia tres de la Lliga Espanyola, un d'ells, el Barça, la nova competició va ser fortament  criticada pels organismes reguladors; tan a nivell europeu, com mundial de l'esport-tei fins al punt que, des de la direcció d'ambdues institucions s'amenaçava els jugadors que participéssin  en la hipotètica nova competició, de que serien exclosos de les seves respectives Seleccions Nacionals.

  A mitjans de la setmana passada es feia públic que molts dels clubs ja havien decidit, segurament, veient el que se'ls venia al damunt, deixar de participar en l'aventura, tot i que alguns; com ara el Barça, encara persisteixen.

  És d'esperar que les coses se solucion9in pel bé de tothom; tan jugadors, com seguidors dels mateixos. I que, en un futur puguem seguir veient equips, com els de la Lliga Espanyola, jugant a les competicions internacionals, així com els jugadors participant en les seves Seleccions Nacionals sense problemes,

dimecres, 21 d’abril de 2021

TOPÒNIMS AMB POLÈMICA

   Fa uns pocs deis es feia públic que la xarxa social; "Facebook", havia censurat la pàgina d'una població de França; "Bitche", que es troba al Nord-Est del pais, molt a prop df'Estrasburg.

  la raó que la xarxa de Mark Zuckerberg esgrimeix per la censura cpontra la pàgina web del poble és, segons ha pogut saber el 3/24.cat, que "viola els drets de publicació", doncs el nom s'assembla a; "bitch" que, en anglès, és un insult.

  Quelcom semblat va passar fa un temps, i ho vam reflectir al nostre programa, amb la vila austriaca de; "Fucking", que va canviar el nom després de convocar una consulta popular entre els seus habitantds. En aquest cas era per que la gent, sobre tot els turistes, feien bromes de caire sexual amb el nom del poble.

  El cert és que hi ha molts topònims que, per una o altra raó, es podrien considerar; "estrambòtics", degut a que ténen alguna connotaciño determinada. Tal és el cas d'Espolla (Alt Empordà), o també; "Ultramort", també a Comarques Gironines.

  Però arreu del Món hi ha topònims que són, si més no, curiosos. I és d'esperar que els algoritmes que vetllen per la "correcció", no els censurin a la Xarxa.

 

dimecres, 14 d’abril de 2021

NEGACIONISME, O COM MENTIR COMPULSIVAMENT


 El mes de Març passat es va complir un any de la presència entre nosaltres d'una malaltia; la COVID-19. Durant aquest any la ciència ha estat investigant, no només per trobar l'origen del coronavirus, causant de la malaltia, si no per trobar una cura i també, una vacuna que, sortosament, ja existeix.

  Però, paral·lelament al treball incansable dels científics, ha sorgit una autèntica; "plandèmia" de negacionisme, amb l'aparició de col·lectius de tota classe, condició i mida, que se les han empescat per fabricar notícies falses a voltant de la terrorífica pandèmia que tantes vides s'ha endut per davant.

  Aquests col·lectius van; des dels qui afirmen que el coronavirus no existeix, fins els qui asseguren que la nova tecnologia; "5G", és la causant del mateix, passant per, ta i com llegíem el divendres, dia 9 d'Abril en un article, els qui afirmen que es tracta d'una "intoxicació massiva, provocada de manera intencionada i premeditada". En aquest article es cita a "metges canadencs", com autors de tal mentida.

  Fins i tot, abans que apareguéssin les diferents vacunes, hi havia qui no essent científic, ni molt menys, metge, afirmava haver trobat el "remei" a la terrible malaltia, un "medicament" que , com s'ha pogut comprovar, era totalment inútil

  Val a dir que les teories "fake" dels negacionistes no tenen cap mena de fonament, i ja hi ha hagut xarxes socials que han hagut de posar alguna mena de filtre. Fins i tot, en un mitjà digital, es comparava fa poc la COVID-19 amb una secta o religió, en una altra demostració de negacionisme.

  No sé si els que neguen la pandèmia s'han passejat per la UCI d'algun hospital per veure com els pacients que hoi ha allà lluiten per sobreviure. O si s'han preguntat per què, en zones on el controvertit; "5G", no ha arribat encara, hi ha també contagis de COVID.








   IMATGE: 5G i COVID, Big fake. Font de la imatge; "Alerta Digital".



 

  

dimecres, 7 d’abril de 2021

OBRA D'ART O BROMA?

 

Segurament que molts de nosaltres recordem la pel·lícula; "2001, una odisea a l'espai", una cinta en la que apareix un molt misteriós; "monòlit".

  L'objecte apareix en diferents moments de la cinta; al principi, quan es fa referència als nostres més antics avant-passats. També apareix a la Lluna, arran de la troballa, feta per una expedició al nostre satèl·lit. I també, al final de la història, quan una altra expedició arriba a l'òrbita del planeta; Júpiter.

  El dimarts, 30 de Març passat, apareixia un "monòlit", fet d'acer inoxidable, a la platja de Sa Conca, a S'Agaró, molt semblat al que ja havia aparegut a molts indrets; com ara a Utah, als Estats Units, d'on va desaparèixer de la mateixa manera que havia aparegut.

  Pel que fa el de S'Agaró, fins i tot algú va voler tombar-lo, i ara l'Ajuntament de Castell-Platja d'Aro ha decidit conservar-lo. Però no a la platja on va ser trobat, si no que ha estat dut al Parc dels Estanys, una mena de museu a l'aire lliure, on hi ha d'altres escultures exposades.

  El misteri que envolta els "monòlits", que han aparegut a diversos indrets, ha despertat tota mena de teories i, fins i tot, de sospites; des de si es tracta senzillament d'una obra d'art o si forma part d'una campanya de màrketing.

  Si és que es tracta d'una obra d'art, el cert és que l'artista ha intentat, senzillament, expresar quelcom en particular. Però si es tracta d'una campanya de màrketing, el cert és que costa de saber què es vol promocionar.










   FOTO: El "monòlit de S'Agaró. Font: CCMA  3/24.cat


dimecres, 31 de març de 2021

ADÉU A LA NUMERACIÓ ROMANA?

   És freqüent que, en alguns escrits que es refereixen a reis, Papes o, fins i tot,on es parla de les diferents dinasties que van governar Egiptre, s'utilitzi la numeració romana, per tal de desgnar aquests personatges o situacions històriques.

  També als Museus  ens podem trobvat amb escrits en els que hi apareix la numeració romana, sobre tot per designar els segles . I, fins i tot en algunmes molt comptades edificacions molt antigues, és possible llegir, en numeració romana, l'any en el que van ser construïdes.

  Fa uns pocs dies, la plataforma; "SOMATEMPS", publicava una informació, segons la qual, els Museus de Paris, un d'ells tan significativament important com el Louvre, pretenen eliminar la numeraciño romana per que, segons els seus responsables declaraven a la premsa; "El públic no els entén".

  En èpoques passades es'ensenyava als infants aqusta numeració a l'escola, de tal manera que tothom creixia saben mínimament com funcionava la numeració romana, un sistema de nuumeració que només permet sumar i restar, un fet que no el fa útil en la vida diària, però sí per entendre aspectes de la Història i els Museus.

  Tot canvia; la forma de parlar i escriure, la forma de comunicar-nos, que ha passat de ser interpersonal a fer-ho mitjançant una pantalla. I, segons sembla, també la numeració romana té, d'alguna manera, els dies comptats. I sembla que aviat, ja ningú escriurà, per exemple, que estem en el segle XXI, si no en el segle 21. O que la Reina d'Anglaterra, es Isabel 2a., en numeració àrab.