dimecres, 7 d’abril de 2021

OBRA D'ART O BROMA?

 

Segurament que molts de nosaltres recordem la pel·lícula; "2001, una odisea a l'espai", una cinta en la que apareix un molt misteriós; "monòlit".

  L'objecte apareix en diferents moments de la cinta; al principi, quan es fa referència als nostres més antics avant-passats. També apareix a la Lluna, arran de la troballa, feta per una expedició al nostre satèl·lit. I també, al final de la història, quan una altra expedició arriba a l'òrbita del planeta; Júpiter.

  El dimarts, 30 de Març passat, apareixia un "monòlit", fet d'acer inoxidable, a la platja de Sa Conca, a S'Agaró, molt semblat al que ja havia aparegut a molts indrets; com ara a Utah, als Estats Units, d'on va desaparèixer de la mateixa manera que havia aparegut.

  Pel que fa el de S'Agaró, fins i tot algú va voler tombar-lo, i ara l'Ajuntament de Castell-Platja d'Aro ha decidit conservar-lo. Però no a la platja on va ser trobat, si no que ha estat dut al Parc dels Estanys, una mena de museu a l'aire lliure, on hi ha d'altres escultures exposades.

  El misteri que envolta els "monòlits", que han aparegut a diversos indrets, ha despertat tota mena de teories i, fins i tot, de sospites; des de si es tracta senzillament d'una obra d'art o si forma part d'una campanya de màrketing.

  Si és que es tracta d'una obra d'art, el cert és que l'artista ha intentat, senzillament, expresar quelcom en particular. Però si es tracta d'una campanya de màrketing, el cert és que costa de saber què es vol promocionar.










   FOTO: El "monòlit de S'Agaró. Font: CCMA  3/24.cat


dimecres, 31 de març de 2021

ADÉU A LA NUMERACIÓ ROMANA?

   És freqüent que, en alguns escrits que es refereixen a reis, Papes o, fins i tot,on es parla de les diferents dinasties que van governar Egiptre, s'utilitzi la numeració romana, per tal de desgnar aquests personatges o situacions històriques.

  També als Museus  ens podem trobvat amb escrits en els que hi apareix la numeració romana, sobre tot per designar els segles . I, fins i tot en algunmes molt comptades edificacions molt antigues, és possible llegir, en numeració romana, l'any en el que van ser construïdes.

  Fa uns pocs dies, la plataforma; "SOMATEMPS", publicava una informació, segons la qual, els Museus de Paris, un d'ells tan significativament important com el Louvre, pretenen eliminar la numeraciño romana per que, segons els seus responsables declaraven a la premsa; "El públic no els entén".

  En èpoques passades es'ensenyava als infants aqusta numeració a l'escola, de tal manera que tothom creixia saben mínimament com funcionava la numeració romana, un sistema de nuumeració que només permet sumar i restar, un fet que no el fa útil en la vida diària, però sí per entendre aspectes de la Història i els Museus.

  Tot canvia; la forma de parlar i escriure, la forma de comunicar-nos, que ha passat de ser interpersonal a fer-ho mitjançant una pantalla. I, segons sembla, també la numeració romana té, d'alguna manera, els dies comptats. I sembla que aviat, ja ningú escriurà, per exemple, que estem en el segle XXI, si no en el segle 21. O que la Reina d'Anglaterra, es Isabel 2a., en numeració àrab.

dimecres, 17 de març de 2021

UNA PROGRAMACIÓ MONOTEMÀTICA

   Quan van sortir les "teles" privades, en contraposiciño amb els canals públics, ja existents, molts vam pensar que aquests canals estarien lliures de la influència que, en major o menor grau, exerceix el partit o coalició en el Govern en un canal públic de televisió.

  De fet, així hauria de ser, i sembla que així és en alguns d'ells. Però, en contraposició amb el tema de la influència política, existeix un canal que està, per així dir-ho, "monotrematitzat" pel que s'anomena; "premsa del cor". O millor seria que l'anomenéssim; "premsa xafardera".

  I és que, si posem aquest canal a l'hora que sigui, semblen tenir un monotema del que parlar i que, vulguin o no, els converteix tot el dia en un "circ mediàtic" o un "tabloide" en sessió continua.

Està molt bé que existeixin canals de tota mena a la televisió, fins i tot, de totes les tendències. Però una cosa és informar, mentre que l'altra és bombardejar, no tan sols els espectadors, amb notícies que, el més segur és que no interessin a una gran majoria, si no els protagonistes de les notícies, als que es persegueix d'una manera gairebé invasiva.

dimecres, 10 de març de 2021

UN ANY SEGUIT DE MALSÒN

   Aqusts dies fa un any que ja es parlava d'un coronavirus que començava a circular.

  De moment, se'n parlava de manera força llunyana fins que, demà passat farà un any, es va declarar un primer "estat d'alarma" que va portar una dràstica aturada de totes les activitats, a excepció d'aquèlles que són considerades; "essencials".

  La mesura venia acompanyada d'un confinament domiciliari i, fins i tot els programes de ràdio i televisió van canviar, doncs molts es feien a través d'una nova manera de treballar; el teletreball, que ha vingut per quedar-se.

  En aquests mesos de confinament estricte, els informatius van esdevenir una mena de "monotema", doncs estaven monopòlitzats per la malaltia (COVID-19), que l'OMS ja havia declarat com a pandèmia.

  El final de la primavera i l'estiu van estar protagonitzats per un cert relaxament, una certa desescalada, mentre que la tardor passada i aquest hivern, al que ja li queden pocs dies, han tornat a ser temps de repunt de la malaltia.

  Ha estat, i continua essent, un malsòn que esperem que amb les vacunes, que ja s'estan començan a administrar,  la vida torni, si mnés no, a una istuació menys estressant que la que vcivim actualment.

dimarts, 2 de març de 2021

MIREU-LO FET...UNA CLAVEGUERA


 "Mireu-lo fet una claveguera".  Així resa un vers d'una de les cançons de Joan-Manuel Serrat, de títol; "Plany al Mar".

Fa uns anys, en una tira còmica, que no recordo si la va publicar un diari o una de les revistes de còmic de l'època, apareixia un pescador qui, després de tirar l'esquer a l'aigua amb la seva canya i esperar uns moments, s'endúu la sorpresa de la seva vida doncs, en lloc de pescar un peix de grans dimensions, el pobre comprova que el que ha "picat" i s'ha enganxat a l'ham no és altra cosa que un sabatot.

  El cert és que els pescadors ja es troben de tot al fons marí, a més de peixos i marisc. I una campanya, endagada per la Confederació e Confraries de Pescadors de Catalunya, proposa que ells mateixos col·laborin a mantenir net el fons del mar.

  Precisament científics de diverses Universitats de tot el Món estan avisant que, no només els micro i nanoplàstics, si no altres materials tan o més perillosos, s'estan abocant al mar cada dia.

  Concretament, segons feia públic la darrera setmana de Febrer la UB, científics d'aquesta Institució alertaven, mitjançant nota de premsa  de que la brossa que hi ha al fons del mar està, en ocasions, en llocs de difícil accés.

  Els científics alerten que, fins i tot, ja hi ha al voltant de 700 espècies en perill d'extinció.

  Tots hauriem de prendre mesures per tal que, materials que són reciclables, puguin seguir el camí del reciclatge, tot aprofitant els mitjans de que les nostres ciutats estn dotades, com es contenidors separats per fraccions, si volem evitar que, en un futur, hi hagi més plàstic que peixos al mar.










 FOTO: El fons del mar, qamb brossa. Font: CCMA-3/24.cat







dimecres, 24 de febrer de 2021

PLATGES SENSE FUM


 Ja fa un temps que, en llocs tancats, es prohibeix fumar una mesura que, si bé no ha agradat als fumadors, no és si no una forma de mantenir l'aire dels llocs tancats el més respirable possible, doncs està científicament demostrat que el fum no només perjudica els qui fumen, si no també els qui els envolten, i que es converteixen en els anomenats; "fumadors passius". I ara, amb la pandèmia de la COVID, la ciència demana encara més mesures restrictives respescte del tabac.

  Fa uns pocs dies es feia públic que l'Ajuntament de Barcelona prohibirà fumar, al menys, en quatre platges de la ciutat, un fet que contribuirà a que les platges estiguin molt més netes.

  El cert és que resulta desagradable anar a la platja i, quan trepitgem la sorra o hi clavem el suport del para-sol, veure com afloren burilles que, de manera lenta però imparable, contaminen el medi ambient.

  El cert és que tots els Ajuntaments costaners haurien de prendre l'exemple del de la capital catalana i prohibir fumar a la platja pel bé de tothom.










Foto: Platja de L'Estartit; Baix Empordà. Font; 3/24.cat-CCMA.

dimecres, 17 de febrer de 2021

OLI; D'OLIVA O PALMA?


 Aquesta setmana passada ens arribava la notícia de que Espanya havia tret del recent estrenat; "semàfor alimentari europeu", un dels productes estrella del pais; l'oli d'oliva.

  El fet es donava ja que en aquest "semàfor", el que està considerat el millor oli no en sortia gaire ben parat, doncs amb el color taronja i la qualificació; "D", l'esmentat oli era considerat, per dir-ho d'una manera suau; "poc fiable".

  El cert és que l'oli d'oliva és un producte que ja s'utilitzava a l'antiguitat. I, per tant, no és un producte nou, ni molt menys, doncs en excavacions arqueològiques se n'han trobat restes, i en vaixells antics, enfonsats a la Mediterrània, s'han trobat àmfores que, precisament, servien per transportar aquest oli.

  El més penós és que, després d'aquest fet, encara continuem veient en la llista d'ingredients d'alguns productes alimentaris preparats, l'existència del perillosíssim oli de palma que, sens cap mena de dubtes, és molt més barat, econòmicament parlant, encara que està científicament demostrat que surt molt més car per a la salut.

  Hauriem de veure quin és el color que en el "semàfor", s'hauria de donar a aquest producte, perillós per a la Natura, però també per a la salut humana. Segurament que el color que se li hauria de donar és el vermell fosc. O el negre, directament, com a "producte a desterrar"








  FOTO: El "semàfor alimentari", que alguns productes envasats ja comencen a mostrar.