UN NO-PESSEBRE

 

Des de 1940, i de manera ininterrompuda, cada any per Nadal, la barcelonina; Plaça de Sant Jaume, es vestia de gala per exhibir el Pessebre, la majoria de les vegades, una representació del Naixement de Jesús, amb tots els elements que un Pessebre tradicional català conté.

La tradició va seguir així fins 2019, en que, el que s'hi va instal·lar no tenia, ni de bon tros, l'aspecte d'un Pessebre tradicionl català, si no d'una altra cosa, completament diferent i allunyada de la tradició.

L'any 2020, la COVID-19 va obligar a que, en moilts indrets, el Nadal no fos tan lluït com abans.

Un cop superada la pandèmia, el pessebre tornava. Això si, sense tornar a ser allò que, tradicionalment, havia estat.

Però aquest any, i per sorpresa de tothom, la Plaça de Sant Jaume es queda sense el Pessebree. I, en el seu lloc, han posat un estel de 20 puntes que, com és normal, no ha deixat ningún idiferent.

Vist el que ha passat aquest any, es fa imprevisible el que lluïrà la Plaça de Sant Jaume el Nadal de l'any vinent, i en anys successius.

FOTO: Plaça de Sant Jaume, amb l'estel de 20 puntres. Font: CCMA-3CAT.

UNA TECNOLOGIA AMB MANCANCES...

 Quan va començar a arribar l'anomenada; "intel·ligèmncia artificial", hom pensava que aquesta era quelcom gairebé "perfecte".

El cert és que, conforme s'ha anat estenent aquesta tecnologia, hem pogut comprovar com la mateixa té encara moltes imprecisions, moltes imperfeccions.

El passat dissabte, 16 d'aquest Novembre que ja ens deixa, erem testimonis del Concurs d'Eurovisió Júnior, quines presentacions dels participants, abans de cada actuació, van esser fetes, precisament, utilitzant aquesta tecnologia.

Tor i que, segurament, la majoria no es va fixar en detlls; com mans de quatre dits  ulls sense pupil·les, el cert és que els curts de presentació tenien aquests errors que, tot i que minsos, ja han desfermat la polèmica.

Pocs dies abans del concurs d'Eurovisió Júnior, saltava a la premsa un altre error flagrant de la intel·ligència aretificial, fins i tot, més greu que les imatgres amb defectes

Segons la notícia, algú va fer una consulta a un sistema d'I. A., i, en resposta, el sistema li va propinar una forta escridassada, titllant-lo d'inútil. I, foins i tot, desitjant-li la mort.

Aquestes dues situacions ens donen una idea de que, el que semblava; "perfecte", no és més que quelcom amb moltes imperfeccions, poc fiable i que cal vifilar, no fos cas que ens jugués una mala passada.

PER MOLTS ANYS, RÀDIO!

 

Un dia 14 de Novembre de 1924, neixia la primera emissora de Ràdio d'Espanya. Era,i és encara, Ràdio Barcelona, a la que van seguir moltes més.

Quan encara no existia la televisió, la Ràdio era el testimoni de molts fets que van ser, precisament, explicats a través d'aquest mitjà.

L'arribada de la televisió no va treure oients a la Ràdio ni, com deia una cançó de 1978, ha estat trepitjada pel vídeo. Ni tampoc ho han fet el gran nombre d'ofertes televisives actuals, tan en obert, com de pagament per visió o a la demanda.

D'emissores en trobem de tota mena, des de les anomenades; "generalists", fins les que ens ofereixen notícies les 24 horews del dia,passant per aquelles que són musicals, algunes d'elles, especialitzades en música clàssica, altres en rock o músiques urbanes. I, fins i tot, n'hi ha una que només emet cançons en català.

La Ràdio, un mitjà ben viu al que, des d'aquests micròfons, desitgem molts anys de vida.

  FOTO: Antic receptor de Ràdio, "de capella". Font: ISTOCK. Autora: Mirjam Claus

D'UNA LLENGUA A UNA ALTRA

 El caràcter viu de les llengües fa que, tot sovint, s'adoptin paraules d'una llengua estrangera a la nostra. Possiblement per que no existeixin a la nostra, paraules per definir algun aspecte de la vida.

Així, hem pogut sentir com persones, sobre tot d'orígen iberoamericà, utilitzen la forma anglesa; "Week end", per referir-se al cap de setmana. O, més recentment, ha estat posada de moda la paraula anglesa; "Woke", que no és altra cosa que una forma del verb anglès; "To wake" (despertar).

Curiosament, aquesta paraula s'utilitza per definir els moviments, anomenats; "progressistes". I, possiblement, el terme doni a aquests col·lectius un altre sentit que, possiblement, no tingui res a veure amb el fet d'estar; "desperts", i que no coneixem.

I, si és que realment significa això, no seria d'estranyar que aquests col·lectius anomenéssin també amb un terme, també de procedència anglesa, a qui no sigui; "woke", com per exemple; "Slept", és a dir, "adormit".

Adoptar paraules d'altres llengües no és cap mena de disbarat,. sempre que no en tinguem una de pròpia en la nostra llengua. Però és més correcte intentar trobar en la nostra algun terme que s'escaigui a una situació determinadas.

QUAN CAL QUE PLOGUI, NO PLOU I QUAN PLOU...

 

Estem en plena tardor, una estació que, des de sempre, havia estat freda i plujosa, malgrat que el canvi climàtic ens porta cada cop tardors més suaus i menys plujoses.

Però, com diu una cançó; "Quan cal que plogui, no plou. I, quan plou, ho fot tot enlaire"

Això és el que passava la setmana passada a la Comunitat Valenciana, més concretament als voltants de la capital, que es van omplir de fang i cortxes amuntegats, tot i que també va tocar també les altres dues províncies de la Comunitat Valenciana, Múrcia, Castella-La manxa i part d'Andalusia, enduent-se, dissortadament, vides per davant.

Actualment, les xarxes socials han demostrat que tenen utilitat. Però, si bé han estat utilitzades per localitzar familiars i/o amics que es consideraven desapareguts, també hi ha hagut qui ha aprofitat l'avinentesas per omplir-les amb teories conspiranoiques de tota classe, condició i mida. Mentides que emmascaren la crua realitat d'unes poblacions que, degut a les inclemències del temps, estan passant per una situació penosa.

De "danes" o "gotes fredes", com es deien abans, n'hi ha hagut sempre. I a tots ens vé al la memòria la que l'any 12962 va acarnissar-se amb la comarca del Vallès, però que va afectart, en menor mesura, tota Catalunya.

Però el més important de tot és que ara també, com va haver-hi en aquella època, s'ha format un gran corrent de solidaritat.

FOTO: Carretera tallada que s'empassa un cotxe. Font: CCMA-3CAT.

VIVIM A LA REALITAT, O A LA FICCIÓ?

 

Fa uns pocs dies, una plataforma de recull de notícies publicava una entrada, segons la qual, alguns científics han començat a demostrar que l'Unives que estem visquent, no és si no un simulacre.

Es fa molt difícil acceptar aquesta teoria donat que, si així fos, en aquest moment no estariem posant aquest programa a l'aire, si no davant d'un dispositiu, prement botons o movent palanques, com si tot plegat fos un videojoc. I, evidentment, tot passaria davant dels nostres ulls en una pantalla gegant, en ultra-alta definició.

I és que per molt que algú ens vulgui demostrar el contrari, aquesta vida és real i tangible. I, evidentment, no és una; "Game Boy", ni cap altra de les videoconsoles que s'han posat a la venda en els darrers anys, si no quelcom real, amb les seves emocions, sensacions, sorolls, olors i colors. És a dir, real, de cap manera simulada.

FOTO: Diverses videoconsoles. Font: Viquipèdia.

DE VIDEOCLUBS...A BARBERIES

 

Que cada época té el seu; "boom". O, per dir-ho d'una altra manera, la seva moda,  és quelcom gairebé inevitable.

Si durant els anys 60 del passat segle XX va ser la minifaldilla, inventada per la recentment desapareguda; Mary Quant, l'arribada del vídeo va suposar que, durant els anys 80 i part dels 90 del passat segle XX, la moda fos anar al videoclub, a comprar o llogar els darrers títols del cinema, un fet que va evolucionar amb l'aparició dels DVD,  més petits i menys voluminosos que les cintes  de les que, en un porincipi, va arribar a haver-hi tres sistemes diferents.

Més tard va començar a augmentar el nombre de benzineres, fins el punt que hi havia, i encara hi ha, cadenes de supermercats que n'inclouen a les seves instal·lacions.

Contràriament al que una cançó de finals de la dècada dels 70 del passat segle XX deia, el vídeo no va endur-se la ràdio per davant, si no que han estat les plataformes les que s'han menjat el mercat dels videoclubs.

Però d'un temps ençà, el que veiem a les nostres poblacions i ciutats és una altra invasió. És la de les barberies. Unes barberies que són a l'estil de les antigues que hoi havia durant el passat segle XX. Això si, tot i que n'hi ha una a quasi cada cantonada, estan moltes decorades amb gran quantitat de llum, tot i que també n'hi ha de menys sofisticades.

Les barberies són actualment un boom. I, amb tanta proliferació que n'hi ha, suposo que molts es preguntaran si totes podran subsistir doncs, si ho mirem bé, toquen a molt pocs caps per barberia... 

FOTO: Una barberia a la Carretera de Santa Eugènia i al Carrer Progrés, de Girona (La part del carrer Progrés era un taller de reparació de roba i tintoreria)