LES "ALTRES TELECOS"

 Al llarg dels temps, les telecomunicacions han anat avançant. I, si en un principi va ser la Ràdio, a partir, aproximadament, dels anys 30 i 40 del passat segle XX, va aparèixer la televisió, de moment, en escala de grisos tot i que, a principis de la dècada dels 70, va fer la seva aparició el color.

Però l'arribada d'Internet ha propiciat que hagin aparegut altres; "telecos" que, en un principi, només eren els correus electrònics i els; "xats", uns fòrums que algunes plataformes van començar a implementar.

Als xats, els van sustituïr les xarxes socials, una altra forma de telecomunicacions, així com també una sèrie de canals temàtics, en els que s'hi poden inserir fotos, vídeos o talls de so.

En aquest sentit, la diversitat és tal que, a dia d'avui podem parlar d'una oferta gairebé il·limitada de continguts diferents, tamn a les xarxes socials, com a les diverses plataformes que ofereixen continguts en linia.

Fins i tot, per aquells que volen desconnectar de les pantalles, ja hi ha una amplia oferta de continguts per, senzillament, escoltar i oblidar-se de que existeixen les pantalles.

ULTRACATALANITZADORS DE NOMS

 

Durant el passat mes de Juliol, un article en un mitjà digital començava afirmant que, de la mateixa manera que no triem on neixem, tampoc triem la llengua en la que ens expressarem amb els qui ens envolten.

Tot i que sempre s'ha parlat en català a casa nostra, a Catalunya, aquesta no era llengua; "curricular" a l'escola, però sí, "vehicular" a nivell familiar i social doncs, més bé o més malament, tothom el parlava i, sortosament, tots ens enteniem.

Igual que en aquelles èpoques seguim, per sort, gaudint de dues llengües, tan valuosa una com l'altra, i cada una d'elles, amb les seves expressions particulars.

Però com passa amb totes les llengües, hi ha paraules que no es poden traduïr d'una a l'altra, ja sigui per que no es disposi d'una paraula que tingui el mateix significat, o per que es tracti d'una paraula que tothom coneix de la mateixa manera. Tal passa amb noms de poblacions de fora de Catalubnya, com ara; Jaén, Ciudad Real o Albacete, que no podem traduïr de cap de les maneres.

Però amb altres noms, com els d'aliments, en ocasions ens hem trobat amb males traduccions  d'alguns d'ells. Tal  és el cas del; "Mango", quoin nom traduïen en una cadena de supermercats per; "Mànec" (El d'una eina o estri de cuina), lo qual es prestava, evidentment, a confusió tot i que, arreu del Món, tothom coneix aquesta fruita pel seu nom; "Mango".

Més recentment, i en una akltra botiga d'una altra coneguda cadena de supermercats, ens hem trobat amb uns envasos d'olives de la classe; "GORDAL", que és com se les coneix universalment, traduïdes com a; "Grossal" un teerme que, segons hem pogut comprovar, ni tan sols existeix en català.

Està molt bé defensar la llengua. Però també cal defensar les denominacions originals de totes aquelles coses quin nom es coneix universalment.

FOTO: Flascó d'olives GORDAL,  amb el nom canviat. S'ha esborrat el logo dela cadena de supermercats per evitar fer-ne publicitat.

ADÉU, CINEMA TRUFFAUT?

Des que van aparèixer les plataformes d'"streaming", la desaaparició de sales de cinema ha estat un degoteig consttant de tal manera que poblacion que tenien dues sales o dues instal·lacions de multi sales, ara s'han quedat sense cap local d'exhibició cinematogràfica. En conseqüència, podem trobar un supermercat on abans hi havia una sala de cinema. O un basar d'aquells on podem trobar-hi de tot o gairebé de tot.

Sense anar tan lluny, Girona comptava, en temps passats, amb 33 sales d'exhibició, la majoria, dins de la ciutatr, ubicades en diferents punts.  D'elles en queden actualment només 10 tot i que no estan, ni de bon tros, dins de la ciutat, si no una mica als afores.

Aquest estiu passat es feia públic el tancament de la única sala que encara quedava dins de la ciutat de Girona; el; "Truffaut", una d'aquelles asales que, si bé en temps passsat s'anomenaven; "d'art i assaig", ara podriem anomenar-les; "de cimena d'autor, i en versió original".

I és que, a tenor del que podem veure, sembla com si les sales de cinema s'haguéssin convertit, , d'alguna manera, en una espècie en franc perill d'extinció, fagocitades en part per l'"streaming", i en part, per l'expansió d'altres formes de negoci.

FOTO: Interior de la sala; "Truffaut", un dia de projecció. Font: CCMA-3CAT. 

 

CALOR...

 

El passat diumenge, dia 21 de Juny, entrava l'estiu astronòmic, que no el meteorològic, que ja fa dies que està entre nosaltres.

I, amb l'estiu arriba la calor que, aquest any, més que "calor" és una onada de calor mol intensa, de la que fa dies que els meteoròlegs ens n'han anat avisant, amb temperatures que, en alguns indrets, arriben i, fins i tot superen els 40 graus.

L'esttiu, una època en que totes les precaicions son poques quan fa aquesta calor...

BONES VACANCES A TOTHOM!

FOTO: Una platja  Font: CCMA-3CATRINFO

TRAMVIES, TAMBÉ FORA DE BARCELONA

 Anys enrere hi havia diverses linies de tren, anomenats també; "carrilets", que unien la capital del Gironès amb Palamós, Sant Feliu de Guíxols i Olot Eren unes linies de tren que van desaparèixer en començar la segona meitat del segle XX. I, tot i ser molt populars, van ser sustituïdes per les linies de bus que actualment cobreixen aquests i d'altres trajectes entre la ciutat de Girona i diverses poblacions.

Fa molt pocs dies, el 3CATINFO feia pública l'existència d'un projecte d'enllaços ferroviaris, a través de tramvies, concretament, cinc propostes de connexions ferroviàries mitjançant aquest sistema; al Bages, a les Terres de l'Ebre, a Comartqyues Gironines i el Tram Camp que, segons sembla, començarà a funcionar l'any 2028 o 2029, i un enllaç, també, entre la Seu d'Urg3ell i Andorra.

Es d'esperar que aquest mdoel de transport sigui eficient i, sobre tot, ajudi a canviar el cotxe particular per un transport més sostenible.

FOTO: L'antiga estació de Salt, del carrilet que unia Girona amb Olot. Avui és un centre cultural.

UNES VENDES QUE PUGEN

La visita que ha fet aquests dies; Lleó XIV, a Espanya, ha suscitat la posada en circulació de merchandising de tota mena. Però, segons s'ha fet públic, son els llibres religiosos els que s'estan venent de manera massiva, segons els llibreters que concorren a la Fira del Llibre de Madrid, que coïncideix, precisament, amb la visita apostòlica.

Els llibreters asseguren que la primera Encíclica, escrita per Lleó XIV, ja s'ha esgotat totalment. I és qie, si tal com es va fer públic, el nombre de lectors ha augmentat a Espanya, sobre tot, entre la gent jove, la visita del Papa i altres fets que han passat recentment, han contribuït a disparar la venda de llibres, sobre tot, religiosos. 

...SUSCRIPCIÓ, TAN SI ES CVOL COM SI NO ES VOL...

Generalment, els buscadors i afegidors de notícies ens ofereixen talls de premsa, generalment, notícies que ens permeten llegir de manera gratuita, sempre i quan acceptem dues coses; que ens insereixin publicitat i que acceptem les; "galetes", uns petits paquets d'instruccions que ens permeten seguir llegint.

Pel que fa les; "galetes", hi ha qui ofereix també la opció d'acceptar-les o rebutjar-les. I, algunes de les pàgines, si rebutgem les galetes, senzillament, es tanquen. Però darrerament, hi ha algunes pàgines que, tot i seguir acceptant publicitat i "galetes", el que ens demanen directament, és una suscripció encara que sigui només  per llegir aquell fragment que l'afegidor ens facilita, pretesament, de forma gratuita.

Sembla que estem arribant a un moment en que, qualsevol acció que fem a internet, com buscar informació, requereixi pagament, tot i acceptar publicitat, en el que sembla un clar gest de discriminació cap a qui no es doblegui als interessos de qui difon la informació.

FOTO: Una notícia, completament tapada per una petició de suscripció.