ATÍPICA SETMANA D'EUROVISIÓ.

 

Aquesta setmana és la Setmana d'Eorovisió, un concurs que compleix el seu 70è aniversari. I, per tercera ocasió en la Història, el certàmen torna a Àustria, després que l'any passat, JJ guanyés el preuat; Micròfon de Cristall amb la seva peça; "Wasted love".

Però enguany la setmana d'Eurovisió està començant a ser atípìca, després que RTVE, juntament amb les RTV públiques s'Eslovènia, Irlanda, Islàndia i també, Paisos Baixos, es retiréssin de l'edició d'enguany una retirada que, evidentment, comporta la no-emissió  de les semifinals ni de la final per part de les televisions d'aquests cinc paísos.

Espanya hi havia participat ininterrompudament, des que l'any 1961 hi enviés; Conchita Bautista, amb la cançó; "Estando contigo", que també va versionar; Marisol. Fins l'any passat, encara que l'any 2020, la pandèmia de COVID-19 va obliga<r a cancel·lar l'edició d'aquell any.

Aquesta no-participació d'aquests cinc paísos ha fet córrer rius de tinta, i s'han donat diverses opinions; des de qui està d'acord amb la decissió de RTVE, fins qui hi està en contra. Tots ells, argumentant la sewva opinió.

Fins i tot, segons es feia públic la setmana passada, un cantant va assegurar haver rebut una invitació per participar en una mena de festa que res celebra durant la setmana d'Eurovisió. L'artista va rebutjar tal invitació, segons va declarar a la premsa.

No el podrem veure des de RTVE. Peró sí si ens connectem a qualsevol de les tenevisions que l'ofereixen. I, a més, el canal que Eurovisió té a YouTube l'oferirà en directe. Això sí, els comentaris seran en anglès. Ja vam poder veure la primera semifinal el dimarts. I, aquest vespre de dijous, veurem la segona i el dissabte, evidentment, la final.

Això sí, encara que no hi participi Espanya, hi ha alguna cançó que incorpora l'espanyol a la lletra..

FOTO: Logo del Concurs d'aquiest any, amb el lema; "Units per la música". Font:  UER-3CATINFO 

NEIXEN NOVES BANDES, EXCLUSIVAMENT FEMENINES.

 Al llarg de la Història de la música han estat diverses les ocasions en que hi ha hagut duets, trios i, fins i tot, bandes, exclusivament compostes per dones. Així podem recordar, entre d'altres, les germanes Serrano, les "Star Sisters", "The Supremses" o, més recentment, les molt exitoses; "Spice Girls.

Aquest tipus de bandes ressorgeixen a casa nostra, darrerament. Han començat a a aparèuixer diversews d'elles, encapçalades per la ja desapareguda; "Roba estesa". Son bandes que venen a donar nova vida a l'escena "indie" i; "punk". I, com a noms podriem destacar; "Al·lèrgiques al pòl·len", "Baby Jane" o una altra banda, que s'anomena; "Grup de Ties".

De fet, aquest mon estava molt masculinitzat. I és bo que, si les dones s'han obert forat, i no petit, en el món del futbol, també se'n obrin en el món d'aquests gèneres musicals.

L'ESTIU JA ÉS AQUÍ...

 L'estiu ja és pràcticament aquí. I amb ell, arribaran les tan ansiades vacances, després de tot un any de treball o estudi.

També arribarà la muntanya, la platja i tota mena de diversions, com cantades d'havaneres, ballades de sardanes o els tan coneguts; festivals de música i dansa, dels que a la nostra demarcació de Girona en tenim com mitja dotzena llarga.

Les platges es preparen per rebre, no només els banyistes, si no també qui vetlli peer la seva seguretat; els socorristes.

Precisament aquests dies, els municipis que gaudeixen de platja estan ultimant els tràmits per que, a les platges, no hi falti aquest servei, més important, si cal, que els demés que s'estableixen al voltant de la platja.

Que els socorristes son molt importants, es scert. Però el més cert és que a la platja i, sobre tot, on hi ha roques, cal anar amb molta prudència.

SANT JORDI, DIADA DE GERMANOR.

 

Avui és Sant Jordi, una festa que, des de sempre, ha tingut dos aspectes: el religiós, en celebrar-se la festa de Sant Jordi, i el més cultural i popular, doncs es celebra també el Dia del Llibre. 

És una data en la que molts autors treuen a la llum les seves darreres obres, algunes de les quals han, fins i tot estat premiades, en algun dels diferents premis literaris que es convoquen al llarg de l'any, mentre que d'altres son obres totalment inèdites.

Però també hi ha, en aquesta diada, una ocasió per trobar aquelles obres clàssiques que, sigui per la raó que sigui, ja no es troben a la llibreria, però sí a les parades de vell que, en aquesta data, també surten al carrar.

Curiosament, es feia públic fa pocs dies que una població de Ses Illes ha volgut rebatejar Sant Jordi com a; "Saint George", segurament com una picada d'ullet a Regne unit, on sí que  es celebr aquesta festa que, a més, és la festa patronal d'aquelles terres.

Però també comença a haver-hi qui, dissortadament,  vol treure la celebració de Sant Jordi, i deixar només el Dia del llibre. Tal és el cas d'Eduardo Mendoza, reconegut novel·lista que, als seus 83 anys, presentava, fa pocs dies la seva darrera novel·la; "La intriga del funeral inconveniente", una sàtira social i policial.

En entrevista, concedida al 3CAT., Mendoza carregava contra la festivitat de Sant Jordi, afirmant que; "Ha de ser només el Dia del Llibre" doncs, segons ell; "Sant Jordi no hi pìnta res".

És Sant Jordi, és el Dia del Llibre, dues festes que, tot respectant opinions divergents, son perfectament compatibles.

FOTO: La rosa, un dels tres símbols de la Diada de Sant Jordi i Dia del Llibre.

UNA PANDÈMIA QUE TOT HO EMBRUTA...

 

Els; "grafittis", son una forma d'expressió que, si estan ben fets, i en llocs adients, podriem qualificar-los com a expreessió artística.

Però el; "cantó fosc" d'aquesta moda es dona quan, en lloc d'obres d'art, el que ens trobem son autèntiques taques de pintura, com ens mostrava fa uns dies un reportatge de TV3, on podiem veure trens, encara en període de prova, que ja estan , dissortadament, coberts df'aquestes taques de pintura que no tenen cap sentit. ni capo valor.

Sense anar tan lluny, hi ha parets que han estat repintades en multitud d'ocasions. I, als pocs dies d'haver estat netejades i pintades, ja hi comencen a aparèixer unes ratlles, més tard unes taques. I, finalment, ja ni tan sols se sap de quin color havia estat repintada la paret.

D'acord que hi ha pintures abstractes. Però el cert és que, entre una pintura mural ben feta i un nyap hi ha una bona distància.

FOTO: Aquest tren hauria de ser BLANC... Font: CCMA-3CATINFO.

...NOMÉS CRIDAR AL FUT

 Una cançó dels anys 80 del pasxsat segle XX, dedicada al Barça, reflecteix el fet que, si bé antigament no es podia desplegar la senyera als camps de futbol, sí que es podia cridar, per animar l'equip propi. És, en realitat, el que sempre s'ha fet. I, animar l'equip propi està, però que molt bé.

La setmana passada es va jugar un partit amistos entre les seleccions d'Espanya i Egipte. L'escenari va ser l'RCDE Stadium, que va registrar un ple absolut. I, ja de bon principi, es va poder veure el "doble tall" de l'animació.

Per una banda, el fet de taralejar un Himne espanyol que, malgrat les moltes propostes que s'han fet per donar-li una lletra, encara no la té. Però tot seguit, i en sonar l'Himne del país nord-africà, la truita va començar a girar-se, doncs van començar a sonar xiulets.

Durant el partit, un grup d'exaltats van començar a proferir insults, suposadament, contra els jugadors de l'equip visitant, en una actitud de menyspreu cap al que estava passant al terreny de joc.

Si en un partit amistos, el que menys compta és el resultat, el que sí ha de comptar és l'esportivitat dels qui acudeixen al camp, a presenciar un partit , animant l'equip o la Selecció pròpia, sense menysprear ningú.

LES MÚSIQUES ALTERNATIVES

 Allà per 1969 , va néixer una banda que, sota el nom de; "Música Dispersa", estava formada per quatre músics que, com a dada annecdòtica, nomes van arribar a enregistrar un disc. El que feien es el que s'anomenava; música; "Underground". En realitat, tot i que podriem anomenar-les; "cançons", tampoc eren tals, doncs no tenien cap mena de lletra que pogués esser cantada.

Amb els anys 70, concretament la segona meitat d'aquella dècada va començar a aparèixer el "rap", consistent en un text recitat, que no cantat, seguint el ritme de la música. Fins i tot, hi havia algun; "raper" espanyol.

Actualment, el "rap", així com també el "reguetón", el "trap" i un nou estil musical; l'"arambí",  són els que dominen l'escena de les anomenades; "úsiques urbanes". En elles entren tota mena d'estils, relacionats amb aquestes formes musicals.

Generalment, aquestes noves formes de música s'associen al que antigament s'anomenaven; "cçons protesta" encara que n'hi hagi que, més que protestes, son denúncies.

Aquests nous gèneres musicals, òbviament que poden agradar més o menys. I, fins i tot poden, senzillament, agradar molt o no agradar gens Però el cert és que han vingut per quedar-se.