ANAR A LA "PELU", EN DIUMENGE

   Antigament, els diumenges i dies de festa intersetmanal era gairebé impossible poder comprar res que no fos un pastís o, si alguna botigueta petita obria el matí, alguna cosa d'alimentació. Els demés comerços i serveis estaven tancats.

  De fet, als pobles costaners ja fa anys que es pot comprar gairebé de tot en alguns supermercats que obren tot l'any en diumenges i festius, encara que només sigui a mitja jornada.

  Però en ciutats; com ara Girona o pobles interiors, això no es donava, llevat també de les pastisseries, si és que n'hi ha en pobles molt petits.

  D'un temps ençà ja podem trobar algunes botigues; sobre tot, supermercats, oberts en diumenges i f4estius. Molts d'ells són franquícies, gestionades per migrants que treballen els set dies de la setmana.

  Per4ò darrerament, i vaig tenir l'ocasió de comprovar-ho personalment, passejant el diumenge passat per Girona, també hi ha algues perruqueries i barberies, regentades també per migrants, que funcionen fins i tot en diumenges i festius, amb lo qual s'uneixen als comerços que no tanquen portes cap dia de la setmana. Lo qual fa que ja es pugui anar a la "pelu" en diumenge.

UNA BOTIGA DE "CAGANERS", A GIRONA

 

Una de les figures del Pessebre, a Catalunya, la Comunitat Valenciana i Ses Illes és el "caganer".

  Aquesta figura, que representa un home, vestit amb camisa blanca, pantalons foscos i barretina i, en ocasions, fumant una pipa, rep diversos noms; com ara; "L'home que caga", "L'home que fa les seves necessitats" o, com se'l coneix a Menorca; "En Bernat que caga".

  Originari de finals del segle XVII i pricipis del XVIII, però popularitzat durant el XIX sembla que, originàriament, no era exclusiva del pessebre.

  Des de 1992, una empresa familiar, de Torroella de Montgrí, fabrica aquest simpàtic personatge, del que cada any en treu nous models. Així, podem trobar polítics; com ara Donald Trump, Kamala Harris o  el dictador veneçolà; Nicolàs Maduro, fins els típics de pagès català, passant per músics, de la talla de Lluis Llach o Rosalia, o esportistes, de la de Marc Màrquez, només per posar alguns exemples.

  La passada primavera aquesta empresa inaugurava botiga a Barcelona, que ara ja en són dues. I, ara que s'acosta el Nadal, també tindrem la sort de poder comprar la simpàtica figureta en una botiga  que s'obrirà a Girona ciutat.

  I és que, tan els pessebristes, com els col·leccionistes, tindran una ocasió immillorable per trobar aquestes figuretes més a prop.

  FOTO: "Cagaaner" caracteritzat com a Marc Márquez. Font; caganer.com, web oficial de l'empresa que fabrica les figures.

UN MITJÀ QUE COMPLEIX 50 ANYS.

   La forma de comunicar-nos ha canviat amb el temps. Si primer van ser les cartes, més tard, els telegrames i, més tard, mercès a Graham Bell, el telèfon ho va fer encara més fàcil, actualment ja podem dir que mitjans; com el mateix telègraf, ja han quedat per el museu.

  Des que l'any 1971,  l'enginyer; Ray Thomlinson, va idear un sistema per enviar missatges d'un ordinador a un altre, el sistema ha evolucionat, de tal manera que, actualment, exisrteixen diversos sistemes de correu electrònic, o "e-mail", com se l'anomena popularment.

  I és que, ja sigui a nivell global o, fins i tot, a nivell de les empreses, el cert és que, actualment, la major part dels missatges que s'envien, són a través d'aquest mitjà de comunicació que, ho vulguem o no, ha deixat l'antigament útil per enviar cartes; servei de Correus, reduït a un senzill sistema d'enviament i recepció de paqueteria, més que de  cartes.

LA BANDA SONORA DE LA VIDA

   Fa uns pocs dies, el 3/24.cat reflectia el fet que, per poder preservar el toc de les campanes del municipi, l'Ajuntament de Banyoles va haver de declarar-les; "bé d'Interès Cultural".

  Uns quants anys enrere, es feia públic que, a Alemanya, el Govern també va declarar com a quelcom "legal", el soroll que els infants fan quan surten al pati de les escoles a jugar.

  En un petit poble agrícola, de l'interior de Catalunya, uns cartells avisen als visitants de  quina és la banda sonora de la vida allà; el soroll d'animals; com ara les gallines, vaques i altres. I, actualment, maquinària agrícola. En aquest cas, els cartells conviden els viatgers a passar de llarg del poble si consideren que els sons, típics d'un poble de pagès, els han de molestar.

  Són tres exemples de sons que, en algun moment, han estat objecte de polèmica. El cas és que tots els sons que escoltem al nostre voltant, són inseparables de la nostra vida doncs, ho vulguem o no, formen part de la banda sonora de la mateixa.