LIMITAR L'ACCÉS AL TABAC

 Posat de "moda"ja fa moolts anys, sibre tot degut al que es veia al cinema, el consum de tabac és, sens cap mena de dubtes, un problema, un doble problema tan pels qui el consumeixen directament, com pels qui, de forma "passiva", respiren el molestíssim i perillosíssim a la vegada, fum.

En els darrers temps s'estan duent a terme diverses accions per deixar aquest hàbit "fora de context", per d'alguna manera dir-ho. I les accions han anat in-crescendo amb el temps, de tal manera que el que primer van ser una sèrie d'advertències als paquets de tabac, més tard van convertir-se en fotos, ben impactants, sobre els perills del consum d'aquesta droga, dura i legal al mateix temps. La darrera, segons sembla, consisteix en que els paquets siguin "genèrics", és a dir, sense marca distintiva.

Ja fa temos que un pais de l'Himàlaia va prohibir el tabac al seu territori de tal manera que, una sola cigarreta, pot comportar a qui la porti, una quantiosa sanció. També el cap de setmana pasdsat saviem que la ciutat italiana de Torí prohibeix fumar a menys de 5 metres d'altres persones.

Dissortadament, Regne Unit ja no forma part de la Unió Europea. Però ha fet quelcom que és digne de considerar, doncs el Parlament d'aquell pais ha aprovat una llei que ha de protegir els més joves d'aquesta poc edificant pràctica. Concretament, els nascuts a partir de l'any 2008, ja tenen prohibit per llei comprar la perillosa substàmncia.

I és que tota mesura per erradicar aquesta autèntica "dictadura del fum", és benvinguda.

DOTO: Fum de tabac, un perill per qui el consumeix i qui el respira "passivament". Font: CCMA 3CAT

POSANT LÍMITS A TOT...

 Una coneguda dita popular, assegura que "no podem posar portes al camp". Però el cert és que hi ha qui, d'alguna manera, ho intenta. I ho fa posant límits a tot quan esrtigui al seu abast.

El 3CAT es feia ressò fa pocs dies que, a Txetxènia, la música no podrà ser més lenta de 80 pulsacions per minut, ni més ràpida de 116 ppm un fet que, en teoria, exclou la majoria de cançons i peces musicals, incloent-hi la música clàssica, molta de la qual està moltíssim per sota de les 80 ppm, que ée wl límit bais, ni tampoc altres gèneres que sobrepassen en escreix les 116 ppm, establerts com a màxim en aquesta estreta banda imposada.

En la pràctica, això deixa fora d'aquell pais moltíssima músics. I, segons reflecteixs el 3CAT, així ells consideren "inacceptable" que bona part de la música, un bé cultural internacional, segueixi arribant a aquell pa´s.

La música és de tots, encara que cada país tingui el seu folklore i les sevesw cançons tradicionals que, en un principi, haurien de ser compartides per tothom, sense restriccions de cap mena.

LES CANÇONS QUE EVOLUCIONEN...

 Quan va aparèixer el rock, algunes persones van posar el crit al cel qualificant aquélla música, que avui ens sembla normal, com una quelcom sense sentit.

Fa uns dies llegiem un estudi, dut a terme per investigadors de la Universitat austriaca d'Insbruck, segons el qual, des de 1970, les cançons han evolucionat amb lletres més negatives, repetitives i personals.

Pel que fa les lletres repetitives, el cert és que n'hem escoltat més d'una. I, fins i tot, algunes tenen un to de cançó altament repetitiva.

Pel que fa el sentit negatiu de les lletres, només cal fixar-se, per exemple, en la cançó que aquest any, TVE envia a Eurovisió, doncs el títol de la mateixa ja és tot un insult que, miraculosament, l'ens organitzador de l'esdeveniment ha deixat passar llirement, probablement per que més d'un no ha entes el missatge que; "Zorra" vol transmetre.

Aquesta mateixa cançó té al característica de ser molt personal, doncs qui la canta sembla, amb la lletra, autodefinir-se de manera molt clara.

De cançons negatives també ens en han arribat. Fins i tot, en una ocasió, va aparèiseer tot un àlbum completament negatiu quines cançons, d'estil; "heavy metal", la majoria arribaven a ser, no només negatives, si no agressives, insultants i ofensives.

Es parla molt avui de la "vultura de la cancel·lació". Tot i això, des de la dècada de 1970 han estat molt poques les ocasions en que s'ha cancel·lat una cançó o un àlbum complet.

DE DANSA DE CARREER, A ESPORT OLÍMPIC.

 Allà pels primers anys de la dècada de 1980, arribava a les pantalles dels cinemes una pel·lícula, de títol; "Breakdance". La cinta no era més que una demostració de com es ballava un estil musical o, millor dit, uns estils musicals, que havien aparegut poc abans que el film en qüestió.

El "breakdance", també anomenat; "breaking", ha estat, durant molts anys, considerat una forma d'expressió sense gairebé cap altre valor que el de fer escoltar els estils musicals que el componen, i demostrar com es ballen.

En una mica més de quatre mesos, Paris viurà els Jocs olímpics, una reunió, en clau de germanor, d'esportistes dels diversos paisos dels cinc continents. I, com si es tractés dels Jocs Olímpics de la Grècia Clàssica, enguany hji entrearà aquest estil de dansa, o forma d'expressió, com volguem qualificar-la, nascuda ja fa anys als Estats units.

El dissabte passat, a l'informatiu territorial per a Catalunya de TVE, podiem escoltar com una ballarina, si així podem anomenar-la, d'aquest estil, en ser preguntada si el "breakdance" és una dansa o un esport, explicava als reporters del canal públic de televisió que, realment, és més un esport que una dansa.

Participa d'ambdues disciplines, per llo que és bo que, dins dels Jocs Olímpics, hi tingui cabuda un fet que, possiblement, tregui a aquesta forma d'expressió els estigmesque encara arrosseggui.