Ja fa uns quants anys, el cantant Bob Marley va popularitzar una cançó, de títol "No woman, no cry" (No dona, no ploris). Aquella cançó va ser versionada fins i tot per d'altres artistes que també van aconseguir amb ella un notable èxit, fins i tot els mítics Boney-M, jamaicans també com Marley, la van incloure en un dels seus treballs.
El 28 d'Octubvre passat saltava a la Xarxa un vídeo, produït a la teocràtica Aràbia Saudí, un país on, pel que podem veure, mana més qualsevol líder religiós que els mateixos políticx. En el vídeo, uns quansts homes versionen la cançó, en anglès. Però, com a nou gest de grolleria en contra de les dones, la lletra no té res a veure amb l'original, començant pel títol "No woman, no drive" (No dona, no condueixiis).
La lletra, "readaptada" fa fins i tot referència a una mentida, feta pública per un dels líders religiosos del país, segons la qual, si una dona condueix, se li deformen els ovaris (Quàntes dones d'aquí ho fan i no les hi passa res). Però allà, on les paraules d'aquests capitostos, malgrat ser mentida, tenen més credibilitat que qualsevol veritat científica, ningú gosa discutir-los, sota pena de "sacrilegi" ò "heretgia".
Sembla que no s'han adonat que, amb gestos com aquests, d'humiliació constant vers les dones, no només perden el cinquanta per cent del capital humà de que disposen, si no que les condemnen a l'oblit. O, millor dit, no saben o no els dona la gana d'apreciar el que, com a persona, pot valer una dona.
Resulta increïble que, en ple segle XXI, hi hagi creences religioses tan absurdament masclistes i excloents que, per seguir existint, es valguin de mentides i faules per tal d'excloure les dones, tot considerant-les, de manera totalment errònia, com éssers inferiors que no són.
dimarts, 29 d’octubre del 2013
dissabte, 19 d’octubre del 2013
I DE POSTRE, UNA ALTRA DFOSI DE BURLA
El 13 d'Octubre passat llegiem la notícia de que la banda de rock de Constantí; "Els Pets" que, per cert, acaben de treure nou disc al mercat, mostraven la seva rotunda indignació davant la utrilització, en iniciar-se la manifesta unionista del 12-O a la Plaça Catalunya de Barcelona de la seva ja considerada cançó-insignia; "Bon dia", una peça que en el seu moment, fins i tot va arribar a ser una de les cançons de l'estiu.
I és que la banda no podia fer menys que indignar-se pe tal utilització de la seva cançó en un acte d'aqulles característiques, més quan ja és la tercera vegada que, des de les files del PP s'utilitza de manera poc adequada algún arxiu, ja sigui d'imatge, com el tall d'un programa de TV3 per anunciar a Internet la manifestació o arxius de so, com la cançó "Alejandro", de Madonna, que van modificar sense permís o ara "Bon dia" una cançó que, suposem, no van modificar.
I és que sembla que les "majorie4s silencioses" de Catalunya manifesten les sevwes rebequeries tot utilitzant allò que no és, ni de bon tros, seu...
En fi, que així respecten als demés, compleixen "escrupulosament" la Constitució (en el seu benefici, és clar) i neguen als demés el dret a pronunciar-se...Tota una declaracioó de principis. No?.
I és que la banda no podia fer menys que indignar-se pe tal utilització de la seva cançó en un acte d'aqulles característiques, més quan ja és la tercera vegada que, des de les files del PP s'utilitza de manera poc adequada algún arxiu, ja sigui d'imatge, com el tall d'un programa de TV3 per anunciar a Internet la manifestació o arxius de so, com la cançó "Alejandro", de Madonna, que van modificar sense permís o ara "Bon dia" una cançó que, suposem, no van modificar.
I és que sembla que les "majorie4s silencioses" de Catalunya manifesten les sevwes rebequeries tot utilitzant allò que no és, ni de bon tros, seu...
En fi, que així respecten als demés, compleixen "escrupulosament" la Constitució (en el seu benefici, és clar) i neguen als demés el dret a pronunciar-se...Tota una declaracioó de principis. No?.
dimecres, 16 d’octubre del 2013
DRETS D'AUTOR SI, DRETS D'AUTOR NO
El dijous, 10 d'Octubre passat la plataforma "Periodista Digital" es va queixar del fet, d'altra banda, normal si no es fan les coses ben fetes, que TV3 hagués ordenat a la xarxa "YouTube" eliminar sd'un spot propagandístic d'una manifestació espanyolista que va celebrar-se a la capital catalana el dia del Pilar, unes imatges d'un jugador del Barça, en les que ell mateix es declara català i espanyol al mateix temps.
Les imatges en qüestió, propietat de la CCMA, van poder ser vistes per televisió i Internet a finals de Setembre passat, dins d'un propgrama de la televisió catalana i encara es poden veure en podcast.
En l'actualitat és força habitual que, degut al tema dels drets d'autor, diversos mitjans hagin ordenat a la xarxa la retirada de molts arxiuas audiovisuals, penjats allà sense haver-ne demanat abans la corresponent autoritzacuió, un fet que ja hem copmprovat en nombroses ocasions i, fins i tot la mateixa platadfotrma "Petriodista Digital" ha vist com, en ocasions, ha publicat arxius audiovisuals, tanm d'Espanya com d'altres paísos que, degut a la pressumptra vulneració de propietat intel·lectual, els propietaris han fet retirar de la Xarxa. Però en aquests altres casos, PD no ha inserit comentaris al respecte.
I és que, degut a la retirada de l'atrxiu esmentat, el mateix dia 10 es titllava TV3 i la Generalitat de voler "censurar" l'arxiu per que no "malmeti l'esperit independentista".
Tan a Catalunya com a la rwesta d'Espanya, com arreu del Món, hi ha una linia que separa la "còpia privada" de la utilització d'un arxiu en públic per la qual cal demanar autorització. I, si no, que P. D. li pregunti asl PP der Tarragona què els va passar en una campanya electoral...
Les imatges en qüestió, propietat de la CCMA, van poder ser vistes per televisió i Internet a finals de Setembre passat, dins d'un propgrama de la televisió catalana i encara es poden veure en podcast.
En l'actualitat és força habitual que, degut al tema dels drets d'autor, diversos mitjans hagin ordenat a la xarxa la retirada de molts arxiuas audiovisuals, penjats allà sense haver-ne demanat abans la corresponent autoritzacuió, un fet que ja hem copmprovat en nombroses ocasions i, fins i tot la mateixa platadfotrma "Petriodista Digital" ha vist com, en ocasions, ha publicat arxius audiovisuals, tanm d'Espanya com d'altres paísos que, degut a la pressumptra vulneració de propietat intel·lectual, els propietaris han fet retirar de la Xarxa. Però en aquests altres casos, PD no ha inserit comentaris al respecte.
I és que, degut a la retirada de l'atrxiu esmentat, el mateix dia 10 es titllava TV3 i la Generalitat de voler "censurar" l'arxiu per que no "malmeti l'esperit independentista".
Tan a Catalunya com a la rwesta d'Espanya, com arreu del Món, hi ha una linia que separa la "còpia privada" de la utilització d'un arxiu en públic per la qual cal demanar autorització. I, si no, que P. D. li pregunti asl PP der Tarragona què els va passar en una campanya electoral...
dijous, 10 d’octubre del 2013
JA NO HI ÉS, PERÒ ENCARA GENERA NOTÍCIES
Els grans mites que han estat del món de les arts o de l amúsica sempre han estat envoltats per una mena de llegenda sobre la seva carrera artística, però especialment sobre la seva vida.
Així, de molts d'ells, encara se'n parla de tant en tant, i no és d'estranyar que, en un moment donat, es pugui tornar a parlar d'Elvis Presley, Bob Marley, Janis Joplin, Amy Winehouse o, com està passant quatre anys després de la seva desaparició, de Michael Jackson.
I no és per que hagin sortit enregistraments inèdits de qui un dia va ser Rei del Pop Internacional, que n'han sortit algúns a la llum i, segonms sembla, els seus seguidors podran seguir encara rebent material que no s'havia publicat en vida de l'artista, si no per les causes de la seva mort, un 25 de Juny de 2009, unes cauises que encara estàn essent sotmeses a judicis.
Si en un principi hom va culpar-ne directament el metge que atenia personalment el cantant, després s'ha considerat que el faculktatiu era totalment competent.
La família, però, també va presentar quierella contrra una productora que, segons sembla, era la que havia d'organitzar els concerts que Jackson havia d'oferir a la capital de Regne Unit i la hipotètica gira mundial que l'autor de "Thriller" tenia previst realitzar tot seguit.
El cert, però, és que no hi ha culpable clar de la mort de l'artista, a qui la productora culpa directament d'abús de fàrmacs.
De moment ha estat publicat el vceredicte que exculpa la productora. Però el més probable és que mai sabrem exactament la veritat sobre què li va passar aquél 25 de Juny de 2009 a aquél que un dia fora un dels m´ñes grans artistes de la música pop internacional de l'actualkitat.
Així, de molts d'ells, encara se'n parla de tant en tant, i no és d'estranyar que, en un moment donat, es pugui tornar a parlar d'Elvis Presley, Bob Marley, Janis Joplin, Amy Winehouse o, com està passant quatre anys després de la seva desaparició, de Michael Jackson.
I no és per que hagin sortit enregistraments inèdits de qui un dia va ser Rei del Pop Internacional, que n'han sortit algúns a la llum i, segonms sembla, els seus seguidors podran seguir encara rebent material que no s'havia publicat en vida de l'artista, si no per les causes de la seva mort, un 25 de Juny de 2009, unes cauises que encara estàn essent sotmeses a judicis.
Si en un principi hom va culpar-ne directament el metge que atenia personalment el cantant, després s'ha considerat que el faculktatiu era totalment competent.
La família, però, també va presentar quierella contrra una productora que, segons sembla, era la que havia d'organitzar els concerts que Jackson havia d'oferir a la capital de Regne Unit i la hipotètica gira mundial que l'autor de "Thriller" tenia previst realitzar tot seguit.
El cert, però, és que no hi ha culpable clar de la mort de l'artista, a qui la productora culpa directament d'abús de fàrmacs.
De moment ha estat publicat el vceredicte que exculpa la productora. Però el més probable és que mai sabrem exactament la veritat sobre què li va passar aquél 25 de Juny de 2009 a aquél que un dia fora un dels m´ñes grans artistes de la música pop internacional de l'actualkitat.
dijous, 3 d’octubre del 2013
DONANT ALES A LA TORTURA ANIMAL
A principis d'Octubre passat, la Comissió de Cultura del Parlament central aprovava la iniciativas legislativa per que les curses de braus, actualment ja prohibides a Catalunya, siguin objecte d'una sol·licitud de consideració, per part de la UNESCO, de Patrimoni Immaterial de la Humanitat, un aalta categoria de la que gaudeixen, entre d'altres, els tangos, el flamenc, els castellers, la Patúm de Berga, els fados, les sardanes i moltes altres manifestacuions artístiques, culturals i festives en les que la música, la teatralització o la unió de les dues són els principals elements.
Tot i que Catalunya no tornara a veure implantada aquesta macabra forma de maltractament, el cert és que la mateixa és molt poc, per ella sola, com per que se la consideri igual que altres formes pacífiques i cíviques de manifestació cultural, doncs si ho analitzem bé, martiritzar un pobre anumal fins a matatr-lo, envoltat d'uns quants còmplices-necessaris-doncs han pagat per veure tan ttista fi dels animals, uns còmplices que, a més, tots embadalits criden "Olé", té tan de cultura com dedicar-se a llançar pedres a un llac...
No sé si des de la Comissió de Cultura s'han adonat que ja estem en ple segle XXI i, en conseqüència, la concepció que es té de les coses ha canviat molt, doncs els turistes ja ni demanen per les "corridas". D'altra banda, les poques "places" que hi havia a Catalunya ja no són tals llocs de tortura i, les que encara existeixen, o bé estan tancades, com és el cas de la Monumental de Barcelona o tenen altres usos, com Les Arenes, de la capital catalana, que és un centre comercial i lúdic op la Tarraco Arena Plaza, que té usos lúdico-culturals.
Parafrasejant Mariano Rajoy, és d'esperar que la UNESCO faci un gest de grandesa davant la sol·licitud de declarar Patrimoni de la Humanitat tan absurd espectacle i, senzillament, la desestimi. I és que, de fer els ulls grossos i deixar-se colar un gol així, aquest organisme perdria moltíssima de la gran credibilitat de que gaudeix.
Tot i que Catalunya no tornara a veure implantada aquesta macabra forma de maltractament, el cert és que la mateixa és molt poc, per ella sola, com per que se la consideri igual que altres formes pacífiques i cíviques de manifestació cultural, doncs si ho analitzem bé, martiritzar un pobre anumal fins a matatr-lo, envoltat d'uns quants còmplices-necessaris-doncs han pagat per veure tan ttista fi dels animals, uns còmplices que, a més, tots embadalits criden "Olé", té tan de cultura com dedicar-se a llançar pedres a un llac...
No sé si des de la Comissió de Cultura s'han adonat que ja estem en ple segle XXI i, en conseqüència, la concepció que es té de les coses ha canviat molt, doncs els turistes ja ni demanen per les "corridas". D'altra banda, les poques "places" que hi havia a Catalunya ja no són tals llocs de tortura i, les que encara existeixen, o bé estan tancades, com és el cas de la Monumental de Barcelona o tenen altres usos, com Les Arenes, de la capital catalana, que és un centre comercial i lúdic op la Tarraco Arena Plaza, que té usos lúdico-culturals.
Parafrasejant Mariano Rajoy, és d'esperar que la UNESCO faci un gest de grandesa davant la sol·licitud de declarar Patrimoni de la Humanitat tan absurd espectacle i, senzillament, la desestimi. I és que, de fer els ulls grossos i deixar-se colar un gol així, aquest organisme perdria moltíssima de la gran credibilitat de que gaudeix.
dimecres, 2 d’octubre del 2013
una "via" amb "cua"
L'11 de Setembre passat, Diada Nacional de Catalunya, vaa celebrar-se com cada any es fa per aquella data, la diada amb diferents actes; al matí els més institucionals; l'ofrena de fliors al monument de Rafael Casanova i l'acte del migdia al Parc de la Ciutadella tots dos amb l'autoexclusió, per donar la nota, del PP i Ciutadans, els dos eterns inconformistes.
La tarda del dia 11 va estar presidida per una cadena humana que va recórrer el país des de la Catalunya Nord fins les terres de la Comunitat Valenciana, una Via Catalana que es va celebrar en un to reivindicatiu i festiu a la vegada.
La Via, però, ha rebut crítiques a tort i a dret; des de mitjans a través dels que, d'alguna manera, es donava valor al civisme i pau en els que es va desenvolupar la festa fins a televisioons (privades) totalment contràries, des de les que han acusat TV3 i fins i tot "La Vanguardia", un rotatiu més aviatr de dretes, de coaccionar els catalans per anar a la cadena.
Fins i tot, aquestes mateixes "tele"s, han fet befa de l'INFO-K, en el que van aparèixer nens que van anar a la Via.
Tres dies després de la Via, el President Mas rebia la lacònica reesposta de Madrid a la seva carta, adreçada a Rajoy, una resposta quina adreça de destinatari: "Pina de Sant Jaume", no porta, certament, enlloc.
La polèmica està servida. Uns diuen que el poder celebrar el ereferèndum; el "dret a decidir", no entra dins d'una Constitució que, després de 34 anys, no ha estat adaptada per res als nous temps (Ja els va bé aixíí), tot i que hi ha també qui no veu cap impediment per que el referèndum es pugui celebrar.
També hi ha hagut qui ha començat a treure totes les seves raons negatives, com per exemple que si Catalunya s'independitza, hauria d'abandonar la UE.
I la pregunta del milió seria: Si quan Alemanya es va unificar, moment en el que va ser, per així dir-ho, un nou país que englobav aels alemanys de l'Est i els de l'Oest, no va haver de sortir de la UE. Còm és que, si Catalunya s'independitzés, hauria de sortir-ne?...Realment la resposta rau més en interessos político-econòmics que res més.
La tarda del dia 11 va estar presidida per una cadena humana que va recórrer el país des de la Catalunya Nord fins les terres de la Comunitat Valenciana, una Via Catalana que es va celebrar en un to reivindicatiu i festiu a la vegada.
La Via, però, ha rebut crítiques a tort i a dret; des de mitjans a través dels que, d'alguna manera, es donava valor al civisme i pau en els que es va desenvolupar la festa fins a televisioons (privades) totalment contràries, des de les que han acusat TV3 i fins i tot "La Vanguardia", un rotatiu més aviatr de dretes, de coaccionar els catalans per anar a la cadena.
Fins i tot, aquestes mateixes "tele"s, han fet befa de l'INFO-K, en el que van aparèixer nens que van anar a la Via.
Tres dies després de la Via, el President Mas rebia la lacònica reesposta de Madrid a la seva carta, adreçada a Rajoy, una resposta quina adreça de destinatari: "Pina de Sant Jaume", no porta, certament, enlloc.
La polèmica està servida. Uns diuen que el poder celebrar el ereferèndum; el "dret a decidir", no entra dins d'una Constitució que, després de 34 anys, no ha estat adaptada per res als nous temps (Ja els va bé aixíí), tot i que hi ha també qui no veu cap impediment per que el referèndum es pugui celebrar.
També hi ha hagut qui ha començat a treure totes les seves raons negatives, com per exemple que si Catalunya s'independitza, hauria d'abandonar la UE.
I la pregunta del milió seria: Si quan Alemanya es va unificar, moment en el que va ser, per així dir-ho, un nou país que englobav aels alemanys de l'Est i els de l'Oest, no va haver de sortir de la UE. Còm és que, si Catalunya s'independitzés, hauria de sortir-ne?...Realment la resposta rau més en interessos político-econòmics que res més.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)