dijous, 25 d’abril del 2013

ARRAN DE LES CRÍTIQUES

  A mitjans del passat Abril, el portal de tecnologia de l'agència Europa Press publicava una notícia en la que es parlava d'un nou aplicatiu que, de fet, desenvolupa una xarxa social.

  "Wopp" és de disseny totalment espanyol, i permet enviar nanovídeos d'uns pocs segóns i, curiosament, en un format gens convencional; el rodó.

  Els artífexs no són, precisament, informàtics, si no dos arquitects que, arran de la crisi, han decidit aparcar el "totxo" i provar sort en un altre camp, tot innovant en el món de les noves tecnologies.

  Com totes, o quasi totes les notícies que apareixen a les pàgines d'Europa Press, aquesta també admetia comentaris. I, curiosament, els dos únics comentaris que hi havia a la notícia eren, si més no, força desconsiderats cap a la idea dels dos creadors.

  Sembla que hi ha qui, no sé si pel fet de ser una creació espanyola o què, peró el cert és que un dels dos comentaris considerava la nova aplicació com una "collonada", mentre que la segona de les opinions qualificava la recent creada xarxa social com una "soplagaitez" (El cert és que cap diccionari tradueix el qualificatiu al català).

     Certament que, en ocasions, ens han arfribat programes que, pel seu aspecte, ens han semblat més una joguina que res més. Però m'agradaria preguntar a aquestes dues persones que han desqualificat la idea dels dos emprenedors què opinarien si, per exemple, la nova xarxa social haguyés sortit d'una de les moltes empreses que hi ha als Estats Units...

dimecres, 17 d’abril del 2013

D'UTILITAT PÚBLICA

  Fa unes quantes setmanes sorgia la polèmica so re el fet que What's App, una aplicació per a mòbil que serveix per enviar missatgeria instantània, entre altres utilitats, deixaria de ser gratuïta per passatr a ser de pagament una quota que, segons informacions aparegudes en els mitjans,  havia de ser única i de per vida per els usuaris de l'iPhone mentre que, per els usuaris d'altres terminals, aquesta aplicació els costaria 90 cèntims d'euro (de moment) cada any.

Sorprenentment una setmana després del rumor s'informava de que tothom tan els usuaris de l'iPhone com els dels altres terminals vindrien obligats a pagar la quota anualment.

  El divendres, 12 d'abril passat, diversos mitjans publicaven la notícia de que l'aplicatiu havia contribuït a salvar un home que es va quedar atrapat en un avenc a les muntanyes de la Comunitat Murciana.

  Amb un fet així, l'aplicatiu ha demostrat que no és quelcom banal, si no una autèntica ajuda per a gent que es pugui perdre. En definitiva, que és un servei públic que, com a tal, no hauria d'estar subjecte a cap mena de quota, i declarat d'Utilitat Pública.

dijous, 11 d’abril del 2013

JUGANT AMB ELS NOMS...

Mentre estava en preparació el programa del dijous, 11 d'Abril passat, el 3/24 publicava una curiosa notícia, segons la qual, el Registre Civil havia denegat a uns pares el fet de posar de nom "Lenin" a un fill, tot adduïnt que aquest no és si no un pseudònim, emprat per qui va liderar la revoluciñó bolxevic i va ser el primer líder de la ja extincta Unió Soviètica, quin nom real era Vladimir Ylitx Uliànov.

  El cert és que, per posar un nom a un fill, cal tenir molta cura amb el que es fa, doncs sera un nom que el nen, o nena, dura tota la seva vida o, en el millor dels casos, fins que tingui úis de raó per intentar canviar-lo.

  De fet, la Justícia va avalar la decissió del Registre Civil doncs, si bé hi ha moltíssimes opcioms, també hi ha alkgunes limitacions, com noms que puguin ser d'alguina manera perjudicials ò que afectin la dignitat de la persona; com ara Caím o Judes noms que, tot i bíblics, estàn carregats de connotacions negatives.

  De fet, el ventall de noms permesos abasta des dels tradicionals; com poden esser, per exemple: Josep, Joan, Pere, Enric, Jaume, Joaquím ò Lluis, per a nens i Maria, Carme, Pilar, Rosa, Neus, Cristina, Helena o Esther, per a nenes fins a noms de llocs, que també estàn permesos, com poden ser Àfrica, Amèrica i, fins i tot, i n'hi ha alguna que se'n diu; Europa.

  De fet en ocasions esn trobem ja amb persones que duen noms bén poc usuals; com Aarón, que és un nom bíblic. O el més inusual; Yahoo, que és com es diu, de moment, un pobre nen nord-americà, quins pares es van conèixer, precisament, a través d'un xat d'aquest servidor. Però el més segur és que n'hi ha d'altres tan o més estraqnys, quina llista seria, realment, inacabable.

 Però el que ninguú sap és què pot passar en un futur no gaire llunyà, quan els fills dels molts immigrannts siguin grans i, possibvlement, comencin a formar, ja sigui entre ells mateixos o entre ells i fills de gent d'aquí, famílies, amb els noms que aquests puguin posar als seus descendents.

dimecres, 3 d’abril del 2013

LA "GUERRA" INFORMÀTICA

 Segurament que si recordem la pel·lícula "Jocs de Guerra" recordarem com David Lightmann, el protagonista de la cinta, un estudiant de l'equivalent nord-americà del nostre quart d'ESO o primer de Batxillerat, se les empesca per tal de provocar l'alarma al país, tot saltant-se les estrictes mesures de seguretat que envolten els sistemes informàtics de la Defensa dels Estats Units i, amb la seva acció, arriba a declarar DEF CON-1, que és com s'anomena l'estat de guerra.

  El cert és que aquesta situació no és, ni de bon tros, només aplicable a la ciència-ficció. Sense anar més lluny, la passada Setmana Santa un ciberatac que es considera el més gran mai dut a terme va provocar un considerable alentiment d'Internet, un alentiment que, en algunes pàgines, encara es podia notar el dissabte de Pasqua .

  Experts, consultats per TV3, asseguraven que Espanya és un dels paísis més vulnerables a un ciberatac, i explicaven al detall quines serien les conseqüències d'un cibertac a gran escala. Els experts posaven com a exemple el d'un hipotètic tall en l'energia elèctrica que ens deixaria sense telecomunicacions i, de retruc, sense activitat ni bancària ni de cap classe.

  Que Internet ha de ser lliure, això és cert. Però el més important és que, tot i la lliberetat, tinguem ja sigui a casa o a la nostrea feina, una bona prkitecci´ño de les nostres dades més importants.