ELS CANVIS EN ELS GUSTOS MUSICALS.

  La setmana passada llegiem en un portal de notícies el fet que una Diputada, no recordo ara de quín partit, reclamava, en Seu Parlamentària, el reguetón, un estil musical importat d'Iberoamèrica, al mateix temps que la mateixa persona deixava, gairebé al nivell del betum, el pop al eue, en un moiment de la Història, hom anomenava; "música lleugera", possiblement per desconeixement del fet que es tractava, senzillament, de pop.

  Si comparem les lletrews del pop amb les del reguetón i els seus germans; el "rap" i el novíssim; "trap", ens adonarem que, contràriament a les lletres "ensucrades" de les cançons d'abans, a les que aquesta Diputada menyspreava, els nous gèneres són, si més no, agressius a més npo poder, masclistes i, en ocasions, hem escoltat lletres d'un mal gust tal que les fan totalment inviables, per exemple, per ser radiadfes.

  Ja sabem que hi ha gustos per a tot. I que, possiblement, si aquesta senyora escolta o llegeix aquest comentari, titllarà el mateix de "promotor de la censura".

  Algú va dir, en un ocasió, que la música d'abans era millor que la d'ara. Certament que ara es fan algunes (comptadíssimes) coses interessants. Però el cert és que la música va cap a estils massa agressius com per ser considerats estils musicals.  

UN MUNDIAL ATÍPIC

   Des del passat diumenge, dia 20, es vé disputant, en aquest cas, a Qatar, el Mundial de Futbol.

  La competició, que es juga cada 4 anys, generalment a l'estiu, quan totes les temporades de Lliga estàn acabades, s'està jugant aquest mes de Novembre i part del Desembre, atès que, en aquesta època, el clima és més benigne en aquelles contrades. 

  Aquest estrany Mundial també té altres particularitats; com que hi haurà dones àrtbitres. Poques, això si, però n'hi haurà tan a la gespa dels estadis de futbol, com també al sistema de videoarbitratge, més conegut com a "VAR".

  Sigui com sigui, el cas és que l'esport-rei té una nova cita amb tots els paisos del Món, que exhibeixen el bo i millor dels seus jugadors, enquadrats en les Seleccions Nacionals.

  I, sense més, i deixant totes les polèmiques del Mundial de banda. Que guany el millor!.

FOTO: L'"skyline" de Doha, capital de Qatar. Font: CCMA-3/24.cat.

NEGACIOMISME PER SISTEMA...O DINERS?

 S'està celebrant aquests dies la Conferpencia; COP-27, en la que hi participen gaireé tots els paisos del Mon, alguns d'ells, representats pels seus caps d'Estato de Govern,  mentre que d'altres hi han enviat senzilles delegacions.

  En aquesta Conferpencia s'està treballant per arribar a acords per evitar un canvi climàtic que, ho volguem o jno, ens està afectant, fins el punt qure, només a Catalunya, ja hi ha 301 municipis amb restriccions d'aigua, per culpa de la sequera que patim.

  Però, per altra banda hi ha una sèie de persones i grups influents que es dediquen a "hackejar", si aixi ho podem considerar, la concienciació col·lectiva obre el fet que el clima està canbviant a marxes forçades.

 Són pràcticament, els mareixos "!hackers" que, en el seu moment, van negar els perjudicis del tabac, per exemple.. I, tot i que no se sap en nom de qui fan la seva egativa tasca, el cert çes que aquestes persones estan aquí, negant una i altra vegada el canvi climàtic, l'escalfament global, que fon glacsewres i asseca rieres, tius i pantans per causa de la mateixa sequera, uns rius i pantans que fan llàsti,ma de veure.

  No sé si aquestes persones s'han passejat pellocs emblemàtics; com els Aiguamolls de Doñana o els de l'Epordà, O qualsevol pantà de la Península Ibèrica, pèr adonar-se que, si no fem quelcom, no anirem bé de capde les maneres.

Foto; "Quan cal que plogui, no plou". Vista del Pantà de Rialb  Fot; CCMA-3/24.CAT.

FOQUES, UNS PREUATS ANIMALS

 

  En époques passades va sorgir, sobre tot al Canadà, una indústria molt activa. Es tracta de la indústria relacionada amb les foques, uns animals semiaquàtics que viuen en zones polars.

  Així, la pell de foca i el greix del mateix animal eren en el passat productes molt preuats.

  Els grups en defensa dels animals i, sobre tot, algúns paisos, entre els que estan els de la UE i també Rússia, han prohibit expressament la importació d'aquests productes. 

  Pel que fa els grups en defensa dels animals, aquests condemnen expressamwnt la crueldat amb que es mata aauests mamífers que, si bé no estan en perill d'extinció, sí que se'n recomana la conservació.

  Per contra, des del Canadà i, més concretament des de la indústria pesquera del bacallà, es demana que se'n cacin per que, segons ells, es mengen el bacallà. Tot i això està científicament provat que la dieta de les foques no és només bacallà, si no que s'alimenten de moltes altres espècies de peix.

  Sigui com sigui, el cert és que no és necessari comprar ni pells, ni greix ni carn, com ara mateix s'està impulsant, d'aquests simpàtics mamífers que, valgui dir-ho, tenen un enemic tan o més poderós que la caça; el canvi climàtic.

FOTO: Dues foques  Font: Viquipèdia

SALES DE CINEMA QURE TANQUEN...

  Tot i que, al final de la dècada dels 70 del passat segle XX, quan els aparells de vídeo eren encara a l'abast de molt pocs, una cançó pronosticava que aquell sistema de gravació-reproducció de televisió i pel·lícules acabaria amb la ràdio, cosa que, amb els anys, s'ha demostrat que no ha estat així.

  Però el darrer cap de setmana d'Octubre passat saltava la notícia d'un altre tancament de sales de cinema. Concretament, es tracta de les icòniques sales; "Arinco", de Palamós.

  Aquestes sales que, en un principi, era una grandiosa sala de projeccions, amb pantalla gran i so multicanal, a finals de la dècada dels 80 o principis de la dels 90 del segle passat es van convertir en una multi sala, composta per una sala gran i dues de més petites, una d'elles, per cert, molt petita.

  Així va aguantar fins el diumenge, 30 d'Octubre passat, quan les multi sales van tancar persianes unint-se així als Albéniz, de la capital del Gironès, que també deixaven de programar projeccions aquest estiu passat.

  Segons nota de premsa, emesa pels gestors de la sala, el preu de l'energia, així com la poca afluència de públic, els obliguen a plegar.

  I si, com deiem al principi, una cançó preveia el final de la ràdio que no ha passat, el cert és que si busquem un culpable de la pèrdua de sales de cinjema, aquest és, precisament, el gran nombre de plataformes que, per un mòdic preu, ens porten les novetats a casa i les posen al nostre abast amb un sol clic.

  FOTO: Entrada dels cinemes; "Arinco", de Palamós Font: TV3