CLONAR MASCOTES. ÉS ÈTIC?

 Darrerament han aparegut molts negocis al voltant de les mascotes sobre tot, els gossos. Fins i tot, en el programa de la sretmana passada ens referiem a la linia aeria; "Bark Air", és a dir; "Air Lladruc", quins avions estan especialment configurats per que els; "passargers de quatre potes" viatgin amb els seus amos en seients reservats.

També el passat cap de setmana es feia públic que un restaurant d'a prop de Roma, de nom; "Fiuto", és a dir, "olfacte", admet les mascotees a menjar, juntament amb els seus amos. El mateix, disposa de dues cuines; una que cuina per els humans, mentre que l'altra ho fa pels "comensals de quatre potes".

Però també ha sortit aquests dies a debat el tema de la clonació dels animals un procediment que, si bé és alegal, sí que es fa. Ja fa trenta anys que va ser clonada l'ovella; "Dolly". I, a paísos; com ara la Xina, els Estats units , Corea del Sud o l'Argemntina, ja hi ha empreses o clíniques veterinàries que s'hi dediquen. A Espanya, i més concretament, a Màlaga, hi ha una empresa o clínica veterinària que es dedica al clonatge. Tot i això, fonts de la mateixa han assegurat al 3CAT que les "còpies" no són exactes, si no que tenen un 99,9 per cent del genoma de l'original.

De fet, hom es pr4egunta fins a quin punt pot esser ètica la clo0nació de gossos i gats. Els animalistes ho titllen a'anti ètic, atès que, hi ha a les gosseres, moltes mascotes abandonades que caldria adoptar. Fins i tot es preguinten els animalistes si és ètic que les famelles receptores dels embrions tinguin aquest patiment.

LES CONSEQÜÈNCIES DEL "TRUE CRIME"

 Fa molt pocs dies, un tribunal obligava una multinacional de continguts de vídeo sota comanda a cancel·lar una produicció sobre un cas de l'anomenat; "true crime".

El passat dilluns acabava al 3CAT, una sèrie que intentava aclarir uns tràgics fets que van tenoir lloc a Tor, al Pallars Sobirà. Aquesta sèrie sembla haver tingut tanta acceeptació   que son moltes les persones que, d'alguna manera, pugen al petit municipi de muntanya per turisme, doncs els paisatges son certament molt atractius, sobre tot, ara, que l'aigua de la pluja ha fet reverdir tota la vegetació.

Però sembla que no tothom puja allà per admirar els paisatges, si no que també pugen atrets per aquesta molt viral sèrie, també del gènere; "true crime". I, en aquest sentit, els propietaris de les cases de la petita vila tenen la intenció, no només de limitar, si no d'impedir l'entrada al municipi, donada la molta quantitat de visitants que reben.

En aquest sentit, fa pocs dies escoltavem la opinió dels veins del poble, que asseguraven al mateix; 3CAT, que "Tor NO és nm parc temàtic".

Fer documentals i sèries no és dolent. Però cal anar molt amb compte amb el tema que es toca, sobre tot, amb els de "true crime", que podrien, d'alguna manera, perjudicar més que beneficiar.

FOTO: Una vista de Tor (Pallars Sobirà). Font: CCMA/3CAT.

CONTRA EL "PANTALLISME"

 Ja fa uns quants anys, quan encara era la televisió la única pantalla accessible per a tothom, a Alemanya van fer un experiment. En el mateix van entrar un determinat grup de famílies que es van comprometre a mantenir l'aparell de televisió parat durant un mes.

Dels resultats que es van desprendre en aquell moment, es va desprendre que un petit percentatge d'aquelles famíliesw no van poder resistir tot un mes sense la petita pantalla.

Actualment, i mercès a les pantalles "planes", podem dir que n'estem materialment envoltats, doncs mirem  a un mirem, n'hi ha als aparadors de botigues, a les estacions de tren, i metro, als aeroports. Però també al carrer.

 Tot i això, les pantalles que més preocupen actualment no són aquestes, si no les petites pantalles de mòbils, ordinadors portàtils o tauletes. En aquest sentit, ja s'esrà preparant una "llei de pantalles", quin projecte ja ha estat aprovat pel Govern espanyol i que, entre d'altres coses, comportarà un sistema, universal i gratuït, de control parental instal·lat de sèrie als dispositoius.

Però també en Escoles i Instituts ja s'està començant a restringir, quan no, prohibir , l'ús dels dispositius a classe o al pati, llevat que es faci amb finalitats pedagògiques.

Però la veritat ´és que se'ns ha posat a les mans una gran quantitat de tecnologia que, si en volem fer un bon ús, cal que aprenguem a dosificar-la.

 

DEL "SOMNI D'AMOR", AL MALSON

Ja fa dies que es vé parlant del det que, a Ses Illes, es fa difícil trobar, ni que sigui de lloguer, un pis per viure, doncs sembla que allà els preus han pujat, materialment, "pels núvols".

Anys enrere, hom feia una intensíssima publicitat de Ses Illes que, sobre tot, va tyenir en la música, un mitjà infalible per publicitar-les. En aquest sentit, van ser molts els cantants i bandes que van dedicar alguna cançó a fer, d'alguna manera, la publicitat, principalment, de l'illa de Mallorca, sobre tot, durant les dècades de 1950 i 1960.

Més tard, sobre tot durant les dècades de 1970 i 1980, l¡'illa de la que més publicitat es va fer era la d'Eivissa, principalment degut al moviment; "hippy".

Actualment, com hem anat veient darrerament,  fins i tot es demana la reducció d'un turisme que, si bé aporta beneficis econòmics, també és vist com una mena d'"invasió", per part dels habitants autòctons de les Balears.

El turisme, sobre tot, el familiar, tampoc és tan dolent com alguns el pinten doncs també aporta, a més de beneficis econòmics, d'altres beneficis. Però el més dolent del cas és que s'hagin convertit vivendes que sempre havien estat això; vivendes, en uns pisos turístics que han acabat fent fora la gent que hi vivia normalment.

FOTO: Palma, vista des del port. Font: CCMA-3CAT.

MAL TRADUÏT AL CATALÀ

 

En ocasions hem pogut veure com traduccions de diversos textos a un altre idioma no tenen la mateixa significació que en la seva llengua original. 

Això ho hem pugut veure en moltes ocasions, sobre tot, en cançons que, traduïdes al castellà, canvien fins i tot, de sentit.

Tal és el cas de la cançó que Alemanya va presentar al Concurs d'Eorovisió de l'any 1978, i que, en alemany és una mena de polca molt diveretida. Però en castellà (El títol ja paga), s'anomena; "Sin amor".

El diumenge passat, i al mitjà digital; "ElCatalán.es",  vam poder llegir com una empresa de supermercats va traduïr malament al català la paraula castellana; "vino" (Vi). I ho van traduïr com a; "Va venir". Així mateix, en el cartellet mateix on hi havia aquesta errada se'n podia veure una altra de ben significativa, doncs tradueixen; "La Mancha", de Castella-La Manxa, com; "La Taca".

Però és que, a Girona mateix, hem trobat un altre exemple de mala, o diria jo, pèssima traducció del nom d'una fruita tropical. Resulta que, a la persona que va fer el cartellet, al "mango, "que és una fruita tropical,  no se li va acudir altra cosa que  anomenar-la, en català; "Mànec", que no és cap fruita tropical.

Quan traduïm un text hem d'anar molt en compte amb el sentit, sobre tot si hem de fer servir paraules que, possiblement, no tinguin una traducció a la nostra llengua doncs, si intentem traduïr aquestes paraules i donar-les un possible altre sentit, podem incòrrer en greus errors.

FOTO: Linial de fruita amb MANGOS. S'anomenen igual en totes les llengües, i no es pot traduïr el nom.

CONDUÏR COM HO FARIA UNA DONA

 En algunes ocasions hem sentit frases discriminatòries d'homes conductors cap a dones que també en son.

I, en alguns paisos islàmics, com l'Aràbia Saudita, les dones tenien, fins fa poc, totalment prohibit conduït, fins el punt que una banda musical d'allà va adaptar la cançó; "No woman, no cry", de Bob Marley, com a; "No woman, no drive", és a dir; "No, dona, no condueixis". En ella s'esgrimien raons d'allò més absurd per negar a les dones aquest dret.

Estadístiques, publicades recentment asseguren que, en proporció, són més els homes implicats en accidents de trànsit que les dones.

S'han dut a terme moltes campanyes de concienciació per tal de prevenir l'accidentalitat a la carretera algunes d'elles, certament, molt agressives. Però a França han anat un pas més endavant. I, en aquest sentit, han buscat un lema que defineix molt bé què cal fer quan s'agafa el volant; conduïr igual com ho faria una dona.

El lema; "Conduisez comme une femme", és a dir, conduiu com ho faria una dona. I és que si tothom conduïs així, amb suavitat i ua conducció "neta", els nostres carrers i carreteres serien, sens cap mena de dubtes, més segurs.

EL BOMBARDEIG INACABABLE

 Segons una dita popular; "No vols cqaldo?. Té tres tasses".

Això és precidsament el que sembla que passarà amb les plataformes d'"streaming" i la publicitat.

Quan van aparèixer aquestes plataformes, ningú pensava que les mateixes acabéssin incloent talls publicitaris en els continguts que ofereixen. I, en aquest sentit, dues de les més importants ja n'ofereixen. Això si, si no volem veure els molestíssims anuncis, ens hem de rascar una mica més la butxaca.

Peró, segons publicava la setmana passada el mitjà en linia; "espinof", consultat per aquest programa, sembla que el pitjor està encara per arribar, al menys, en una d'aqyuestes plataformes de vídeo sota demanda.

Segons aquest mitjà, a la publicitat que talla els continguts s'hi podrien afegir anuncis en un "faldó" lliscant, que apareixerien durant els que tallen el contingut. També es volen introduïr anuncis que apareguin si, per alguna causa, hem de pàusar el contingut. I, fins i tot, s'ha filtrat la possibilitat de que puguin incloure's anuncis de "trivia de marca", un sistema de publicitat interactiva que, fins i tot, podria forçar a comprar productes en linia.

Les plataformes d'"streaming", van matar els videoclubs, i quasi han fet el mateix amb els cinemes. Però, dissortadament, veure continguts des del sofà, encara que sigui abonant una petita quantitat, no ens allibera en absolut d'un autèntic bombardeix, com és el de la publicitat.

UNIFICANT CRITERIS...

 

Quan van començar a aparèixer dispositius electrònic, cada marca i, fins i tot, diferents models de cada marca, podien disposar d'alimentadors o carregadors amb connexionjs diferewnts, lo qual originava una immensa quantitat de dispositius d'alimentació o càrrega que , un cop el dispositiu al que pertanyien, deixava de ser operatiu, ja no servien per a res.

L'arribada dels connectors USB va ser, d'alguna manera, un principui del final del "tants caps, tants barrets" que existia antigament, de manera que moltres marques van començar a iadoptar el nou sistema de connexió. Això si, cada marca se'l feia a la seva mida i forma.

Però sembla que, finalment, ttotes les marques s'han posat d'acord i, tal i com es feia públic fa uns dies, a finals d'aquest any 2024, tothom haura de fer que els nous dispositius vagim provistos de la mateixa connexió; "USB-C", una mesura que ja hi ha moltes marques que ja han adoptat de manera voluntària.

I és que el nou sistema de connexiú unificada suposarà un gran estalvi, donat que carregadors i a

limentadors podran seguir tenint vida útil encara que el dispositiu amb el que vagin ja deixi de ser operatiu, doncs sortosament en podran alimentar o carregar d'altres sense la necessitat imperiosa de comprar un altre dispositiu de càrrega.

 FOTO: Alimentador/carregador USB-C. En aquest cas, els dos extrems del cable van provistos de la mateixa connexió.

TELETREBALL; HA VINGUT PER QUEDAR-SE O SE'N VA?

 Tot i que abans que esclatés la pandèmia de la COVID ja hi havia qui treballava a distància. Aquest sistema de teletreball va arribar al seu punt àlgid degut al fet que, durant molts mesos, va haver-hi un confinament preventiu contra el virus.

Així, moltes empreses van decidir que els seus treballadors pudien dur a terme la seva labor des de casa, de manera telemàtica. Però, a mesura que s'ha pogut tornar a la vida normal, després del punt àlgid de la pandèmia, les empreses han anat tornant a obrir les seves oficines per que els treballadors tornin, encara que sigui de manera "flexible", a treballar als centres de treball.

Tot i això, enara hi ha molts treballadorxs que,  o bé treballen des de casa, o bé acudeixen als anomenats centres de; "coworking", és a dir, treball col·lectiu amb lo qual, ni treballen estrictament a casa, ni tampoc a les oficines de l'empresa.

"Ha arribat per quedar-se", és el que es deia en el moment àlgid del teletreball. I, segurament que hi ha encara molts treballadors que el prefereixen abans que fer un munt de cues per arribar al lloc de treball en cotxe.

De fet, actualment hi ha, per dirt-ho de manera gràfica, tres sistemes per poder treballar; o el centre de treball, generalment, oficines, o a casa, de manera telemàtica o, tal i com "ha arribat per quedar-se", el coworking. N'hi ha per triar i remenar.

FOTO: Centre de treball o de "coworking". Font: CCMA/3CAT.

LIMITAR L'ACCÉS AL TABAC

 Posat de "moda"ja fa moolts anys, sibre tot degut al que es veia al cinema, el consum de tabac és, sens cap mena de dubtes, un problema, un doble problema tan pels qui el consumeixen directament, com pels qui, de forma "passiva", respiren el molestíssim i perillosíssim a la vegada, fum.

En els darrers temps s'estan duent a terme diverses accions per deixar aquest hàbit "fora de context", per d'alguna manera dir-ho. I les accions han anat in-crescendo amb el temps, de tal manera que el que primer van ser una sèrie d'advertències als paquets de tabac, més tard van convertir-se en fotos, ben impactants, sobre els perills del consum d'aquesta droga, dura i legal al mateix temps. La darrera, segons sembla, consisteix en que els paquets siguin "genèrics", és a dir, sense marca distintiva.

Ja fa temos que un pais de l'Himàlaia va prohibir el tabac al seu territori de tal manera que, una sola cigarreta, pot comportar a qui la porti, una quantiosa sanció. També el cap de setmana pasdsat saviem que la ciutat italiana de Torí prohibeix fumar a menys de 5 metres d'altres persones.

Dissortadament, Regne Unit ja no forma part de la Unió Europea. Però ha fet quelcom que és digne de considerar, doncs el Parlament d'aquell pais ha aprovat una llei que ha de protegir els més joves d'aquesta poc edificant pràctica. Concretament, els nascuts a partir de l'any 2008, ja tenen prohibit per llei comprar la perillosa substàmncia.

I és que tota mesura per erradicar aquesta autèntica "dictadura del fum", és benvinguda.

DOTO: Fum de tabac, un perill per qui el consumeix i qui el respira "passivament". Font: CCMA 3CAT

POSANT LÍMITS A TOT...

 Una coneguda dita popular, assegura que "no podem posar portes al camp". Però el cert és que hi ha qui, d'alguna manera, ho intenta. I ho fa posant límits a tot quan esrtigui al seu abast.

El 3CAT es feia ressò fa pocs dies que, a Txetxènia, la música no podrà ser més lenta de 80 pulsacions per minut, ni més ràpida de 116 ppm un fet que, en teoria, exclou la majoria de cançons i peces musicals, incloent-hi la música clàssica, molta de la qual està moltíssim per sota de les 80 ppm, que ée wl límit bais, ni tampoc altres gèneres que sobrepassen en escreix les 116 ppm, establerts com a màxim en aquesta estreta banda imposada.

En la pràctica, això deixa fora d'aquell pais moltíssima músics. I, segons reflecteixs el 3CAT, així ells consideren "inacceptable" que bona part de la música, un bé cultural internacional, segueixi arribant a aquell pa´s.

La música és de tots, encara que cada país tingui el seu folklore i les sevesw cançons tradicionals que, en un principi, haurien de ser compartides per tothom, sense restriccions de cap mena.

LES CANÇONS QUE EVOLUCIONEN...

 Quan va aparèixer el rock, algunes persones van posar el crit al cel qualificant aquélla música, que avui ens sembla normal, com una quelcom sense sentit.

Fa uns dies llegiem un estudi, dut a terme per investigadors de la Universitat austriaca d'Insbruck, segons el qual, des de 1970, les cançons han evolucionat amb lletres més negatives, repetitives i personals.

Pel que fa les lletres repetitives, el cert és que n'hem escoltat més d'una. I, fins i tot, algunes tenen un to de cançó altament repetitiva.

Pel que fa el sentit negatiu de les lletres, només cal fixar-se, per exemple, en la cançó que aquest any, TVE envia a Eurovisió, doncs el títol de la mateixa ja és tot un insult que, miraculosament, l'ens organitzador de l'esdeveniment ha deixat passar llirement, probablement per que més d'un no ha entes el missatge que; "Zorra" vol transmetre.

Aquesta mateixa cançó té al característica de ser molt personal, doncs qui la canta sembla, amb la lletra, autodefinir-se de manera molt clara.

De cançons negatives també ens en han arribat. Fins i tot, en una ocasió, va aparèiseer tot un àlbum completament negatiu quines cançons, d'estil; "heavy metal", la majoria arribaven a ser, no només negatives, si no agressives, insultants i ofensives.

Es parla molt avui de la "vultura de la cancel·lació". Tot i això, des de la dècada de 1970 han estat molt poques les ocasions en que s'ha cancel·lat una cançó o un àlbum complet.

DE DANSA DE CARREER, A ESPORT OLÍMPIC.

 Allà pels primers anys de la dècada de 1980, arribava a les pantalles dels cinemes una pel·lícula, de títol; "Breakdance". La cinta no era més que una demostració de com es ballava un estil musical o, millor dit, uns estils musicals, que havien aparegut poc abans que el film en qüestió.

El "breakdance", també anomenat; "breaking", ha estat, durant molts anys, considerat una forma d'expressió sense gairebé cap altre valor que el de fer escoltar els estils musicals que el componen, i demostrar com es ballen.

En una mica més de quatre mesos, Paris viurà els Jocs olímpics, una reunió, en clau de germanor, d'esportistes dels diversos paisos dels cinc continents. I, com si es tractés dels Jocs Olímpics de la Grècia Clàssica, enguany hji entrearà aquest estil de dansa, o forma d'expressió, com volguem qualificar-la, nascuda ja fa anys als Estats units.

El dissabte passat, a l'informatiu territorial per a Catalunya de TVE, podiem escoltar com una ballarina, si així podem anomenar-la, d'aquest estil, en ser preguntada si el "breakdance" és una dansa o un esport, explicava als reporters del canal públic de televisió que, realment, és més un esport que una dansa.

Participa d'ambdues disciplines, per llo que és bo que, dins dels Jocs Olímpics, hi tingui cabuda un fet que, possiblement, tregui a aquesta forma d'expressió els estigmesque encara arrosseggui.

UN CANVI D'HORA ENVOLTAT PER LA POLÈMOICA.

 Com ja ve essent costum, des de ja fa unes quantes dècades, aquest proper cap de setmana viurem un nou canvi d'hora de tal manera que, a les 2 de la matinada del diumenge, 31, seran les 3. 

Aquesta acció sembla que té el temps comptat, segons es feia públic aquest cap de setmana passat, el BOE ja ha especificat que el darrer canvi d'hora el tindrem l'any 2026.

Aquesta maniobra del canvi d'hora ha vingut fent-se per que, segons els experts, "s'estalviava energia" sobre tot, a la tarda que, amb l'horari d'estiu que començarem a gaudir a partir del diumenge vinent, permet que les tardes tinguin més hores de llum.

Però, com que sembla que, el que en un temps va ser "bo", ara es torna "no tant bo", els experts creuen que ja no és útil el canvi d'hora doncs, segons creuen, es fa difícil de calcular la quantia de l'estalvi.

Com molts aspectes de la nostra vida, allò que abans era "bo", ara ho ho és tant. I el que abans era considerat contraproduent, ara sembla ser millor. I, amb el tant discutit canvi d'hora, ara ens trobem amb el mateix canvi d'opinió.

xarxes socials i religió

 

Aquests dies s'està parlant molt de xarxes socials, concretament, de la conegudíssima; "TikTok" una xarxa social que, si be en un principi va ser creada per intercanviar formes de ballar, se'ls ha escapat de les mans.

Pereò lluny de la xarxa xinesa n'hi ha d'altres, on podem trobar de tot, o gairebé de tot, des de música i viceoclips, fins a pel·l´cules, algunes d'elles en versió original, passant per consells d'autoajuda, presentats per professionals de la Psicologia i, fins i tot, actes religiosos.

Tal és el cas d'una petita parròquia de la ciutat de Lleida que, utilitzant les possibilitats d'una xarxa social, emet pèr a tot el M´çon la Missa en català i castellà.

No és la única que fa quelcom així, doncs hi ha altres grups religiosos que es valen, per tal de divulgar la seva obra arreu, de les xarxes socials.

I és que, si be hi ha xarxes, com és el cas de "TikTok", que se'ls ha escapat de les mans, altres plataformes tenen continguts de tota mena i, amb tota seguretat,molt més bons.

FOTO: Pàgina d'inici de la xarxa; "Zoom"

INVENTAR-SE PARAULES.

 En nombroses ocasions hem fet referència a l'"efecte plastilina", que les llengües experimenten. Això significa que una llengua pot, en alguns moments, assimilar paraules d'ltres llengües que, per exemple, no tenen traducció ,de moment

Però hi ha qui va una mica més lluny, i en un lloc web que, si be es fa dir; "informatiu", en ocasions ofereix informacions de dubtosa credibilitat, també s'hi dona, en ocasions, el fenòmen de la invenció de paraules.

En una ocasió vaig llegir la paraula; "palinologia". Aquesta paraula, evidentment que no existeix a cap Diccionari, tal i com hem pogut consultar. El cert és que l'autor de la "peça", qui demostra poc coneixement del vocabulari, es referia, naturalment, a la Pal·leontologia. Possiblement es va voler fer el "graciós". Pretò no va aconseguir-ho.

Més recentment, i en una agència de notícies, hem llegit la paraula; "Regolito", en castellà, que tampòc té traducció n català. Degut al sentit que l'hi donen es refereixen, suposadament, a alguna mostra de terra, tot i que els Diccionaris tampoc en donen referències.

Una cosa són els neologismes, paraules que, tard o d'hora entren al Diccionari, degut a la molta utilització que se'n fa en conversa diària. Pero una altra són aquelles paraules que, ja sigui per desconeixement o per voler "fer gràcia", encara que no ho aconsegueixin, no tenen cap mena de sentit.

60 ANYS DESPRÉS...NO ÉS APTA PER A MENORS

 

Ja hem explicat en diferents ocasions el fet que cançons que es van fer fa uns quants anys, avui podrien no ser; "correctes". Així, títols que, en el seu moment, van ser grans èxits, avui serien del tot inpensables degut, precisament, a la lletra.

Basada en una sèrie de llibres de Pamela Lyndon-Travers, la Factoria Disney va gravar la cinta; "Mary Poppins". Es tracta d'una ensucrada història d'una mainadera que, segurament, tots hem vist. Aquesta attiba, utilitzant un paraigües com a paracaigudes, a la casa d'uns infants.

La mainadera més famosa de Holywood, quina història, feta pel·lícula, va endur-se cinc Òscars en el seu moment, veu ara com, 60 anys després d'estrenar-se, la BBFC, un organisme que classifica les pel·lícules a Regne unit, canvia, per "llenguatge discriminatori", la classificació, de categoria; "U" (Per a tots els públics) a "PG" (Poden veure-la els infants, però sota supervisió dels pares). La decissió es deu, segons reflecteix el 3CAT, a la paraula; "hottentot", un terme despectiu que l'Almirall "Boom", un dels personatgres de la cinta, utilitza en dues ocasions.

Tot i que només és als cinemes, i no a les versions per veure a casa que es fa aquesta recomanació, no és, ni molt menys, la primera cinta de la Factoria Disney que, d'alguna manerta, és objecte d'un canvi en la seva classificació.

I és que, dissortadamenty, sembla que allò que abans es considerava,; "apte per a tots els públics", avui ha d'amagar-se, encara que sigui per quelcom sense gran importància, de la vista dels infants.

FOTO: Una escena de; "Mary Poppins". Font: CCMA-3CAT

flauta si, flauta no...

 Un article, a la revista en linia; "Camins Sonors", analitza el fet que, a les escoles i Instituts s'ensenyi a tocar la flauta, un instrument que ells anomenen; "pre-instrument", de fàcil adquisició i portabilitat. I els autors analitzen la "divisió d'opinions" que hi ha respecte de la utilització, precisament, d'aquest instrument.

En aquest sentit, el grup de "palmeros" que actua amb Rosalia, asseguraven a l'agència Europa Press que el que caldria fer és portar més guitarres i menys flautes a les aules, tot fent referència al fet que, segons ells, cal potenciar més el flamenc com a estil musical.

El dilluns passat, TV3 oferia un reportatge ,segons el qual algunes escoles de La Bisbal d'Empordà no opten ni per ensenyar flauta ni guitarra a classe, si no que s'han decantat cap a un dels instruments que formen la cobla, com és el tiple.

De fet, ja fa molts anys que veiem com a les aules s'ensenya a tocar la flauta a l'hora de Música. Tot i això, a moltes escoles hi ha activitats extraescolars, concretament una d'elles és la Música, on es pot aprendre a tocar algun altre instrument que no sigui , precisament, la flauta.

De fet, no estaria malament que, a la classe de música, es donéssin nocions d'altres instreuments que no siguin la flauta, per introduïr més els alumnes en el món musical.

FOTO: Una flauta "de bec". Font: iStock

PLATAFORMES 1QUE DEGENEREN.

 

Amb l'aparició de les plataformes, existia la possibilitat de visionar diversos continguts de manera ininterrompuda. Això si, pagant una petita quantitat.

Amb el temps, aquestes plataformes han anat, fins i tot, acabant amb moltes sales de cinema que, dissortadament, s'han vist forçades a tancar.

Indubtablement qure aquestes plataformes ens han permes veure pel·lícules molt actuals que, en llocs on no hi ha sales de cinema a l'abast, suposava un bon alicient per poder gaudir d'elles.

Però, d'un temps ençà, ja hi ha alguna d'aquestes plataformes que, a més d'haver optat per apujar les tarifes, estan començant a "bombardejar" el públic amb els mateixos, o gairebé els mateixos anuncis que podem veure a través de la televisió convencional.

De fet, l'alternativa de les plataformes és; o pagar més, o veure els molestos anuncis que, de moment, són pocs tot i que és de suposar que, amb el temps, aquests augmentaran en quantitat.

Seria d'esperar que, degut a aquest fenòmen d'interrompre els continguts amb anuncis, es resrti públic que pugui tornar a les sales on,. encara que haguem de pagar., sí que podem veure les pel·lícules sense interrupcions publicitàries i...Com cal veure el bon cinema!.

FOTO: Logos de diverses plataformes

ACCEPTANT L'INACCEPTABLE.

 

Fa dues setmanes que es va celebrar el "Benidorm Fest", el concurs que, suposadament, ha de propiciar que un intèrpret i una cançó vagin a Eurovisió en representació de RTVE.

  I, el cert és que, des del dia 0, molts de nosaltres vam oblidar, per insultant, la "cançó" que va ser escollida. 

Vivim en un moment en el que s'està lluitant molt per llimar les desigualtats entre homes i dnes. I una de les formes de llimar-les és, sens cap mena de dubte, el respecte mutu.

  Si ens mirem el Diccionari de la RAE, que és un dels puntals de la lexicologia castellana, a més de definor; "zorra", com l'animal (Guineu, en català), dona moltes aktres definicions, entre les que està la que es refereix a una persona que va amb astúcia i amb segones intencions. També s'ofereix una dfefinició que, aplicada a una dona, és clarament insultant.

En ocasions hi ha qui escull allò que és menys adient, com en aquest cas malgrat qhe hi hagi, fins i tot,m personalitats rellevants que ho vulguin blanquejar.

El més probable és que, si finalment acaba anant a Eurovisió, proporcioni a la representació espanyyola un altre zero històric.

FOTO: Els components de; "Nebulossa". Font: CCMA-3CAT

  

FEBRER...CARNAVAL.

 Amb el mes de Febrer, arriba el Carnaval, una festa que, en els darrers anys , ha experimentat una gran embranzida a casa nostra.

I és que, any rere any, podem veure pels carrers disfresses, carrosses i comparses que desfilen al ritme de la música, generalment molt alegre; com la música "disco", la samba i la bossanova, originàries del Brasil.

Però durant aquests dies també es celebren sessions de ball en diferents sales o en envelats, muntats a tal efecte.

També els treballadors d'alguns establiments comercials, "dfisfressen" el seu lloc de treball transformant-lo, al menys per unes hores, en quelcom diferent del que normalment són. I, evidentment, també ells mateixos es disfressen amb vestimenta adient a l'ambient que han creat al seu establiment.

Són, en definitiva, dies de disbauxa que, si bé anys enrere estaven presidits per un fred ben viu, sembla que aquest any no seran tan freds.

FOTO: Una comparsa  Font: Google

EL "MACINTOSH", COMPLEIX 40 ANYS.

 

Quan el món de la informàtica es començava a popularitzar, allà pels anys 80 del passat segle XX, i quasi tothom tenia algun dels primers; "ordinadors personals" del moment, molts dels quals permetien fer poques coses més q ue alguns petits programes de jocs o d'experimentació, neixia el "McIntosh".

Es tractava d'un dispositiu ; "tot-en-un" que, d'alguna manera, començava a obrir les portes a la tecnologia actual, encara que la seva capacitat era fporça limitada, doncs només tenia 128 K de memòria, com molts dels que van aparèixer posternirment, fabricats per altres marques, algunes xd'elles ja inexistents.

  Però la creació d'Steve Jobs i Steve Wozniak va anar progressant, i amb el temps, encara que ja no tenien el nom de "McIntosh", els ordinadors d'Apple han continuat anomenant-se; "Mac", en homenatge a aquell primer dispositiu que, si be era inno0vador, també tenia l'inconvenient de ser totalment incompàtible amb el que llavors existia.

  D'aquell primer dispositiu ja en fa 40 anys. I, segurament que alguna publicació, mitjanament sensacionalista, ens dirà que, i en tenim un a casa, la seva venda ens pot reportar molts diners.

Però, en definitiva, ja se'l pot considerar una "peça de museu" de la tecnologia.

Foto: Un "MacIntosh" Font: Europa Press.

UNA PLATAFORMA QUE NEIX COIXA

 Des de ja fa un temps, els principals canals de televisió disposen de plataformes que, d'alguna manera, serveixen d'extensió a la programació que els mateixos emeten en forma de continuïtat.

Aquestes plataformes són, d'alguna manera, una forma fàcil i còmoda de "recuperar" algun programa o pel·lícula que ens haguem perdut del canal a que corresponguin. Les que pertanyen a televisions públiques són totalment lliures i gratuïtes, mentre que les pertanents a canals privats disposne, generalment, de dues versions; la lliure, en que cal "suportar" quelcom de publicitat, i la que, en alguns canals rep el qualificatiu de; "plus", i en altres el de; "premium". Per accedir a elles cal abonar una quota mensual que, això si, ens allibera de tota ùblicitat.

A finals de l'any passat, TV3 engegava el "3CAT". De la plataforma s'ha fet, i se'n fa encara, una extensíssima campanya promocional. Però el més significatiu de la plataforma és que, tot i que en teoria promet molt, en la pràctica ès incompàtible amb determinats dispositius, per molt recents que aquests siguin, tal i com hem pogut comprovar.

Hauria de ser norma genera que, si es crea una plataforma digital, es procuri que aquesta sigui compatible amb tots els dispositius. I que, quan ens hi connectem, no se'ns mostri un vídeo en el que pràcticament, ens obliguen a fer un; "compra-llença-compra" amb dispositius que, com el cas de la prova que hem fet, només fa tres anys que van ser adquirits i posats en marxa.

La plataforma, "acaba de sortir del forn", com molt bé deia un dels spots publicitaris de la mateixa. Però, dissortadament, li falta un bull.

BENVINGUT, 2024!

 Encetem un nou any, 2024. Com sempre, o com quasi sempre, uns preus pugen mentre q ue d'altres, baixen. Alguns es queden "congelats". També l'any que comencem ens porta una sèrie de novetats fiscals; com el fet que els becaris hauran de cotitzar. Per contra, els qui es comprin un cotxe elèctric veuran bonificacions fiscals.

Aquest any es celebra l'Any Chillida, en que es celebra el centenari del naixement del genial escultor basc; Eduardo Chillida, quines obres, moltes d'elles de gran format, es troben al Chillida Leku, un Museu a l'aire lliure que acollirà alghuns dels actes pdincipals de la celebració.

També aquest any, la Ràdio compleix 100 anys a Espanya. I el cert és que està més viva que mai, malgrat que a finals dels anys 70 del passat segle XX, una cançó pronostiqués el contrari.

I la TDFT "puja de nivell", doncs deixa les emissions en definició estàndard (SD), per passar tots els canals a alta definició. Els qui emeten en els dos sistemes fondran a negre el sistema estandard i només emetran en HD. I alguns que emeten en sistema estàndard, passaran automàticament a HD.

També, i segons es feia públoic a finals de l'any passat, aquest any que comencem serà, per la meitat de la Humanitat, any d'Eleccions, tot i que algunes seran gairebé de mentida. I el Banc Europeu d'Inversions estrena nova directora, en aquest cas, la ex-Ministra espanyola; Nadia Calviño.

I, en el camp de la llengua, encetem l'any amb una nova paraula; "Metacíclica", un terme ideat per defugfir l'estigmatització de la menopausa. Encara no figura a cap Dicciponari. Però el més segur ñes que, tart o d'hora, la veurem reflectida, com altres neologismes.

Però el més important és que, si més no, aquest any sigui millor que l'anterior.