INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL; BONA O DOLENTA?.

 

    Segurament que recordareu dues pel·lícules, en les que la protagonista és la intel·ligència artificial. A les dues, aquesta pren la fporma d'un nen-robot.

  En una d'elles, de títol; "D.A.R.Y.L", el nen fuig d'una mena de laboratori i experimenta la vida fora de les instal·lacions, mentre que, a l'alra, quin títol és; "A. I." (Artifficial Intelligence"), el nen-robot és posat a prova per un matrimoni, quins components treballen en un centre de supercomputació.

  De momenrt, la intel·ligència artificial de la que es disposa no és tan sofisticada, encara que ens permet fer moltes coses, com per exemple; dictar un comunicat a través d'una xarxa social, i que aquesta tradueixi les nostres paraules a text.

  Fa poques setmanes que es vé parlant de l'anomenat; "XatGPT". Es tracta d'un sistema al que podem preguntar, de moment, mitjançant el text, i ens respon sobre el tema que li preguntem.

  Però aquesta eina que, a priori, ha de servir per ajudar-nois, poidria ser una "arma de doble tall" doncs pot, per una banda, induïr a errors. I, per l'altra, fer que alguns estudiants copïin textualment el que el sistema les respongui.

  És per això que ja estan començant a proliferar sistemes de control cap a l'esmentat xatbot, com l'anomenat; "DetectGPT, del que ja hem parlat en aquest programa, adreçat, primncipalment, als docents. Però d'altra banda fa poc saviem que també les publicacions especialitzades en diversos camps, rebutjaran qualsevol article, signat per ChatGPT.

  Ara que ja la tenim entre nosalteesws, la pregunta és què hem de pensar, si aquesta eina,. anomenads; "Intel·ligència artificial", és tan bona com ens la venen o, en realitat, pot arribar a ser dolenta.

  El temps i la uilització que en fem, ens donaran la resposta. 

  FOTO: Portdad del cercador; "BING, ja equipart amb XatGPT. Font: Microsoft i agències.

MÚSICA "SEXISTA", AL CARNAVAL.

 

  Una dita popular assegura que; "Per Cartnaval, tot s'hi val".

  I és que és una festa en la que tothom es disfressa, per tal de divertir-se, s'organitzen balls i també rúes, en les que carrosses i cpomparses ballen al carrer al só de diferents peces musicals.

  Segons publicava la setmana passada el 3/24.cat, els munoicipis de la Comarca de l'Alt Penedès estan prohibint que, a les carrosses i comparses del Carnaval, hi sonin cançons que hom podria qualificar de; "!sexistes"

  En aquest sentit, i segons publica el mateix mitjà, la música que ha de sonar a les carrosses i comparses d'aquella comarca ha de passart per una mena de "filtre" o triatge, per tal d'evitar cançons que puguin esser; "sexistes".

  El cert és que, a les rues de Carnaval, hem pogut escoltar de tot; des de les sambes i bossanoves, més típiques del Brasil, fins els darrers èxits del moment en que es celebra la festa.

  El Carnaval, una festa que es celebra durant aquests dies, i en la que el que compta, per sobre de tot, és la disbauxa i la diversió.

  I, a propòsit del "cribratge musical" que es fa a l'Alt Penedès, tot i que les cançons; "sexistes", no sonin a les rues, el cert és que les mateixes són de molt fàcil accés a les plataformes.

  FOTO: Una comparsa de Carnaval. Font: CCMO 3/24.cat

BENIDORM FEST...I ARA QUÈ?

 

  Aquesta setmana passada, i per segon any consecutiu, hem pogut ser testimonis d'un altre; "Benidorm Fest". Es tracta d'un concurs musical, fet a imatg4e i semblança de l'antic; "Festival de la Canción de Benidorm", tot i que amb algunes diferències.

  De les 18 cançons que RTVE va seleccionar per participar-hi, només 8 van arribar a la Final, quina gala es va celebrar el passat dissabte, dia 4 d'aquest mes de Febrer, a la ciutat alacantina.

  I, entre les cançons, vam poder escoltar de tot; des d'un rock, que semblava una barreja de "Maneskin" i "Las Vulpess", comparació que faig per la vestimenta de la banda, fins el quasi inevitabñle cop d'ull al flamenc.

  I precisament això, el flamenc, és el que novament representarà Espanya a Liverpool el proper mes de Maig.

  Després d'escoltar les cançons i d'escoltar; Mónica Naranjo, qui ens va oferir el seu conegudíssim tema; "Sobreviviré", la votació que es va produïr va ser com una mena de "joc del gat i la rata" en que, finalment, i de les tres mostres de votació; professionals, demoscòpica i audiència en general, en va sortir airosa una cançó, de títol; "Eaea", interpretada per una desconegudíssima; Blanca Paloma qye, salvant algunes distàncies, el cert és que no és gaire diferent de la cançó que, l'any 1983, va endur-se l'estrepitós zero, empatada amb Turquia.

I és que realment, l'elecció que s'ha fet, dona la sensació de que, actualment, no hi ha cap cantant que pugui representar dignament Espanya a Eurovisió, llevat d'algú que es dediqui al flamenc.

FOTO: Blanca Paloma, en un moment de l'actuació. Font: EFE-CCMA

EL DARRER VIDEOCLUB ACTIU.

  Entre finals dels anys 70 i principis dels 80 del passat segle XX, es va popularitzar el vídeo. Eren uns dispositius que, a més de permetre'ns gravar i reproduïr els programes de la televisió, també ens permetien veure cintes pregravades.

  En un principi, hi havia tres sistemes de vídeo; el 2000, que algunes marques europees, liderades per Philips, van intentar, sense aconseguir-ho, que fos el sistema europeu de vídeo per excel·lència.

  D'altra banda van començar a sorgir dos sistemes més; el Betamax, ò, senzillament, "Beta", i el VHS que, al final, va arribar a ser, amb molt, el dominant.

  Amb l'aparició d'aquests dispositius va néixer tota una xarxa de videoclubs, uns establiments on podiem, per un preu mòdic, llogar pel·lícules que haviem de retornar en un període de temps determinat.

  En aquell moment hom pensava que els videoclubs acabarien amb les sales de cinema que se'n van ressentir, però no van tancar.

  Però tot i que tots els videoclubs han deasaparegut sota la pressió de les plataformees, encara n'hi ha, al menys un a Comarques Gironines, que es resisteix a desaparèixer.

  I és que hi ha coses que, ho volguem o no, encara es resisteixen a la tremenda pressió de les platraformes digitals.