Vivim en un món de tecnologia i progrés, com diu una cançó de fa anys.
Un món connectat a Internet, en el que, dissortadament, tot el que fem pot ser "supervisat" des de la distància per no sabem exactrament quines persones o empreses.
Tal és el cas que va passar-li fa poques swetmanes a un amic meu qui, a més, està molt ficat en el tema de la informàtica. Tan que mai ha hagut de portar l'ordinador al taller dels informàtics, doncs ell mateix es reesol els problemes que puguin sortir a la màquina.
Feia un mes, apeoximadament, que aquest amic meu havia instal·lat una versió d'un conegudíssim sistema operatiu, ara ja en procés d'obsolecència, malgrat ser el millor que haurem vist.
Aquesta versió, que esta en anglès, i quin funcionament semblava correcte, va reportar que, un bon dia, just a l'hora de dinar, el meu amic rebés una estranyíssima trucada que, segons sembla, procedia dels creasdor4s del sistemas.
Van explicar-li, també en anglès, per descomptat, que la màquina donava "senyals d'error" i, després de prendre el control de la màquina i fer-li veure els "erroras" (Qui sap si creats a propòsit), van decidir de bloquejar-li l'aparell sense més explicació que el fet que "no tenia llicència".
I és que sembla que, en aquests moments, la única cosa que importa a alguns és que es faci despesa, en el que sigui, sense importar si el que ja tenim funciona correctament. I no és allò de "renovar-se o morir", si no que ès el "comprar, llençar...,comprar", que és força més greu en aquests moments de crisi que estem encara passant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada