El dijous, 21 de Maig, el mitjà digital; "Somatemps", parlava del que es podria anomenar; "neollengua", és a dir, expressions noves que han entrat a formar part del nostre llenguatge col·loquial quotidià.
Una d'aquestes expressions és la que fa referència a la "distància social", repetida gairebé fins l'infinit pels mitjans informatius.
En realitat volen dir distància "física" de seguretat. I és que a un metre i mig o dos de distància, també és possible comunicar-nos sense problemes.
Diu una dita antiga que "parlant, la gent s'entén". Però, en ocasions, hi ha qui tergiversa els missatges, amb lo qual es crea una confusió de grans proporcions.
Una cosa és la distància "física", que consisteix en una separació petita, entre un i mig i dos metres. Però la "distància social" consisteix, bàsicament, en el fet que dues o més persones deixin, per la raó que sigui, de comunicar-se.
dimecres, 27 de maig del 2020
dimecres, 20 de maig del 2020
MASCARETES...DE DISSENY?
De fet, de ciutats molt contaminades; com ara Nova Delhi o Pequin, també ens han arribat imatges de persones que en porten pel carrer.
L'arribada de la pandèmia de la COVID-19 ha obligat tothom a dur aquesta peça, de la que n'hi ha de diversos tipus; des de les quirúrgiques, que són les més senzilles, fins a mascaretes que van preovistes de filtre.
Però, com en tots els aspectes de la vida, sembla que hi hagi que utilitzi la seva inventiva per tal de dissenyar-ne de molts més tipus.
Són de roba, i es fabriquen de manera artesanal en tallesrs que, d'alguna manera, han hagut de reconvertir la seva labor quotidiana en una altra, destinada a protegir-nos a tots. I, com hem pogut comprovar, ja n'hi ha de totes les mides, formes i colors. Fins i tot, n'hi ha de transparents, per que es pugui veure si qui la porta somriu. I, tal i com alguns canals de televisió ensenyaven el dilluns, 18 de Maig, un enginyós creador israelià n'ha dissenyat una que es pot dur posada, fins i tot quan mengem, doncs una pera d'aire obre una part de la mascareta per que es pugui introduir l'aliment a la boca.
Però aqui no acaba tot, doncs sembla ser que algunes "celebs", que ja han donat nom a col·leccions de roba, calçat o perfums, també volen ara pujar al carro de donar nom a les mascaretes de disseny.
I és que, en aquesta vida, ja hi ha mascaretes per tots els gustos.
Foto: Diverses mascaretes de disseny o "casolanes"
dimecres, 13 de maig del 2020
A NOUS TEMPS, NOVA SINTONIA
Possiblement tots n'hem près alguna vegada de petits. És un producte per donar a la llet sabor a cacau, nascut a Catalunya l'any 1946, però que actualment s'està venent arreu del Món, fins i tot en paisos de costums tan diferents dels nostres, com els paisos asiàtics.
Ja des del començament, la publicitat que se'n feia a la ràdio era amb una cançó que estem segurs que tothom recorda, doncs va sonar força durant aquells anys, a cavall entre la primera i segona meitat del segle XX, malgrat que actualment la publicitat del producte s'ha fet mitjançant la televisió, evidentment, sense la sintonia radiofònica que durant tants anys ens va acompanyar per recordar-nos l'existència del producte.
Els temps canvien, però la música sempre és aqui. Tots la recordem.
Però fa dos o tres mesos ens va arribar la que hom qualifica de sintonia "neutra", "plana" o "inclusiva", per tal de fer l'anunci del producte.
Cantada per un cor infantil, la cançó té el mateix ritme i tempo que la original. Però com a característica principl, la nova és inclusiva, no racista, doncs ha desaparegut la referència al "negrito". Perrò, això si, manté i, fins i tot, reforça, l'esment als i les esportistes.
I és que hi ha cançons que, si en un moment van tenir la seva raó de ser, actualment podriem considerar-les "desfassades" en molts sentits.
Ja des del començament, la publicitat que se'n feia a la ràdio era amb una cançó que estem segurs que tothom recorda, doncs va sonar força durant aquells anys, a cavall entre la primera i segona meitat del segle XX, malgrat que actualment la publicitat del producte s'ha fet mitjançant la televisió, evidentment, sense la sintonia radiofònica que durant tants anys ens va acompanyar per recordar-nos l'existència del producte.
Els temps canvien, però la música sempre és aqui. Tots la recordem.
Però fa dos o tres mesos ens va arribar la que hom qualifica de sintonia "neutra", "plana" o "inclusiva", per tal de fer l'anunci del producte.
Cantada per un cor infantil, la cançó té el mateix ritme i tempo que la original. Però com a característica principl, la nova és inclusiva, no racista, doncs ha desaparegut la referència al "negrito". Perrò, això si, manté i, fins i tot, reforça, l'esment als i les esportistes.
I és que hi ha cançons que, si en un moment van tenir la seva raó de ser, actualment podriem considerar-les "desfassades" en molts sentits.
dimecres, 6 de maig del 2020
UN "TEMPS DE FLORS"...SENSE FLORS
Estem en ple mes de Maig, mes de les flors per definició. Un mes en el que la primavera esclata arreu on mirem i hi hagi quelcom de vegetació.
És un temps en el que els colors, les olors i l'esclat dela vida es nota per tot arreu. Però, com ja deiem la setmana anterior, aquesta pandèmia ens ha capgirat la vida completament.
I és que, per aquests temps, Girona hauria d'estar plena de flors, amb el Festival; "Temps de flors", uns dies en els que els carrers, les places i els patis dels barris gironins haurien d'estar lluint les millors gales, com també haurien d'estar fent-ho altres llocs de la resta d'Espanya, com els famosíssims patis cordovesos que, com explicava fa pocs dies una família d'aquella ciutat andalusa a un canal de televisió, enguany només en podran gaudir ells a nivell de confinament.
Maig, Temps de Flors. Però de flors que creixen a la Natura i que, de moment, només podem admirar des de la llunyania. O bé des de la finestra de casa nostra o bé quan sortim a passejar, ara que ja es pot una ,mica.
És un temps en el que els colors, les olors i l'esclat dela vida es nota per tot arreu. Però, com ja deiem la setmana anterior, aquesta pandèmia ens ha capgirat la vida completament.
I és que, per aquests temps, Girona hauria d'estar plena de flors, amb el Festival; "Temps de flors", uns dies en els que els carrers, les places i els patis dels barris gironins haurien d'estar lluint les millors gales, com també haurien d'estar fent-ho altres llocs de la resta d'Espanya, com els famosíssims patis cordovesos que, com explicava fa pocs dies una família d'aquella ciutat andalusa a un canal de televisió, enguany només en podran gaudir ells a nivell de confinament.
Maig, Temps de Flors. Però de flors que creixen a la Natura i que, de moment, només podem admirar des de la llunyania. O bé des de la finestra de casa nostra o bé quan sortim a passejar, ara que ja es pot una ,mica.
dimecres, 29 d’abril del 2020
NO HI HA ENEMIC PETIT...
Segurament que, durant aqusrts dies de quarantena,a tots ens ha vingut el record de pel·lícules de ciència-ficció. O, possiblement fariem millor en dir; "catàstrofe-ficció?, amb títols, tals com; "Contagi", "Virus" o la nissaga; "Resident Evil", en les que un element patògen amenaça la vida humana.
El cert és que mai hauriem imaginat haver de passar per tal situació. Perpo, des del 13 de Març passat que estem experimentant en pròpia pell el malsòn que, en ficció, ja haviem pogut veure.
El Coronavirus, o, senzillament; "COVID-19", tal i com l'OMS l'ha batejat, ens ha capgirat la vida com mai hauriem pogut imaginar, deixant-nos confinats a casa i obligant a ajornar, quan no cancel·lar, tota mena d'activitats i esdeveniments que van, des de concerts, concursos i festivals, com el Concurs d'Eurovisió, que es cancel·la per primer cop des que es va començar a celebrar l'any 1956 a la ciutat suïssa de Lugano, fins a competicions esportives; com la Lliga de dfiversos esports, el Mundial de Motociclisme o de Fòrmula 1. O fins i tot, els Jocs Olímpics, que s'havien de celebrar aquest estiu ala ciutat de Tokyo, passant per altres esdeveniments més propers i també populars; com la Setmana Santa o la Diada de Sant Jordi, només per posar alguns exemples.
Tot això es podrà recuperar, de bén segur, en el futur. Però hi ha una cosa que no es pot recuperar. I és l'alt preu en vides humanes que aquest petit, però contundent patògen que no coneix fronteres, nacionalitats, religions o ètnies, s'ha endut per davant.
El cert és que mai hauriem imaginat haver de passar per tal situació. Perpo, des del 13 de Març passat que estem experimentant en pròpia pell el malsòn que, en ficció, ja haviem pogut veure.
El Coronavirus, o, senzillament; "COVID-19", tal i com l'OMS l'ha batejat, ens ha capgirat la vida com mai hauriem pogut imaginar, deixant-nos confinats a casa i obligant a ajornar, quan no cancel·lar, tota mena d'activitats i esdeveniments que van, des de concerts, concursos i festivals, com el Concurs d'Eurovisió, que es cancel·la per primer cop des que es va començar a celebrar l'any 1956 a la ciutat suïssa de Lugano, fins a competicions esportives; com la Lliga de dfiversos esports, el Mundial de Motociclisme o de Fòrmula 1. O fins i tot, els Jocs Olímpics, que s'havien de celebrar aquest estiu ala ciutat de Tokyo, passant per altres esdeveniments més propers i també populars; com la Setmana Santa o la Diada de Sant Jordi, només per posar alguns exemples.
Tot això es podrà recuperar, de bén segur, en el futur. Però hi ha una cosa que no es pot recuperar. I és l'alt preu en vides humanes que aquest petit, però contundent patògen que no coneix fronteres, nacionalitats, religions o ètnies, s'ha endut per davant.
dijous, 12 de març del 2020
ACANÇANT CAP A LA IGUALTAT
El diumenge, 8 de Març passat, es celebrava, com cada any, el Dia de la Dona, un dia en el que les dones reivindiquen cada cop més igualtat.
El cert és que, progressivament, però dissortadament de manera molt lenta, les dones han començat, d'un temps ençà, a assumir tasques que, en altres temps, estaven exclusivament reservades als homes. I, progressivament, hem pogut comprovar com diverses especialitats de la Medicina han anat, per així dir-ho, feminitzant-se gairebé per complet, tal i com hem pogut veure als nostres Hospitals i Ambulatoris.
Però també hi ha dones empresàries encara que, de moment, són poques. I, a la política, també hi ha dones que assumeixen Carteres Ministerials, algunes, fins i tot, de vital importància..
A l'esport es compta amb una cada cop més nombrosa participació femenina, entre quins èxits podem comptar els dels equips de Natació Sincronitzada, Waterpolo, Patinatge Artístic , Bàsquet o Handbol.
Precisament el darrer que s'ha posat en marxa no és altra cosa que una Lliga Femenina de futbol, en que hi prenen part els equips femenins de clubs tan potents; com ara el Barça, l'Espanyol o el Reial Madrid. Tot i això, les jugadores van haver de fer pressió, per tal d'aconseguir alguns beneficis que, en un principì, no tenien.
Però, dissortadament, aquests avantatges per a les dones, encara no es donen en alguns paisos on absurdes idees masclistes les releguen a la pràctica invisibilitat.
I és que, tot i que s'ha avançat molt en el sentit de donar visibilitat a les capacitats de les dones, encara falta concienciar molt sobre el tema en aquests paisos on la dona és, pràcticament, un zero a l'esquerra.
El cert és que, progressivament, però dissortadament de manera molt lenta, les dones han començat, d'un temps ençà, a assumir tasques que, en altres temps, estaven exclusivament reservades als homes. I, progressivament, hem pogut comprovar com diverses especialitats de la Medicina han anat, per així dir-ho, feminitzant-se gairebé per complet, tal i com hem pogut veure als nostres Hospitals i Ambulatoris.
Però també hi ha dones empresàries encara que, de moment, són poques. I, a la política, també hi ha dones que assumeixen Carteres Ministerials, algunes, fins i tot, de vital importància..
A l'esport es compta amb una cada cop més nombrosa participació femenina, entre quins èxits podem comptar els dels equips de Natació Sincronitzada, Waterpolo, Patinatge Artístic , Bàsquet o Handbol.
Precisament el darrer que s'ha posat en marxa no és altra cosa que una Lliga Femenina de futbol, en que hi prenen part els equips femenins de clubs tan potents; com ara el Barça, l'Espanyol o el Reial Madrid. Tot i això, les jugadores van haver de fer pressió, per tal d'aconseguir alguns beneficis que, en un principì, no tenien.
Però, dissortadament, aquests avantatges per a les dones, encara no es donen en alguns paisos on absurdes idees masclistes les releguen a la pràctica invisibilitat.
I és que, tot i que s'ha avançat molt en el sentit de donar visibilitat a les capacitats de les dones, encara falta concienciar molt sobre el tema en aquests paisos on la dona és, pràcticament, un zero a l'esquerra.
dimecres, 5 de febrer del 2020
BON TEMPS VS. MAL TEMPS
El canvi climàtic que està experimentant la Terra ens està portant diversos canvis en el temps. Després del temporal; "Glòria", que va deixar quantiosos danys a la costa i també als conreus, ha estat fent uns dies de temps estable; "bon temps", com alguns el qualifiquen, amb temperatures massa benignes per un hivern que hauria de ser més fred a les nostres terres.
Però el cert és que el temps està revoltat a tot el planeta, doncs també en altres latituds hi ha hagut nevades que, normalment, són inusuals allà. O a Austràlia, que en aquests mesos viu un dels estius més secs que allà recorden, uns incendis devastadors han cremat milers d'hectàrees de boscos, la majoria, protegits i, dissortadament, han provocat la mort de milers d'animals; com ara cangurs o koalas.
"Mal temps" o "bon temps", són termes tan relatius que tothom interpreta a la seva manera. Per algunes persones, "bon temps" és que faci fred, hi hagi pluja, nevades i demés fenòmens meteorològics, associats a l'hivern més rigorós, mentre que per altres persones, el que importa és que faci "bon temps", és a dir, calor encara que no toqui.
I és que el diumenge, dia 2 de Febrer, mentre aqui celebràvem La Caldelera (Que en aquest cas, va riure), i en una ciutat nord-americana, de nom força difícil de pronunciar, alguns "entesos" jugaven a veure si la marmota veia o no la seva ombra, algú comentava que ja havia anat a la platja, a donar-se un banyet...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)