BONES FESTES PER A TOTHOM!

Des de "De tot, una mica", bones Festes a tots, i el desig de que el proper any 2010 sigui més bo que squest que ens deixa.

VOLUNTAT POPULAR I NEGATIVES.

Va començar a Arenys de Munt, encara que allà ja es va trobar amb els immobilistes, els qui ho volen tot "centralitzat", però es va fer allà la primera consulta sobre la independència.

I el diumenge, 13 de Desembre, coïncidint amb una altra de les grans iniciatives polupars i democràtiques de casa nostra com és "La Marató" de TV3, van ser moltes les poblacions catalanes que es van afegir al referèndum sobiranista, una senzilla i pacífica forma d'expressar el que es vol.

Però, com sempre, hi ha qui en veu la part negativa. Segons Zapatero; "no anem enlloc", segons els del PP, amb el seu discurs retrògrade, rovellat i immobilista; "és il·legal". I així, ens aniriem trobant amb moltes respostes amb poca o cap base, les quals només tendeixen a una cosa; retornar les coses, si poguéssin, a com estàvem fa 35 ò 40 anys.

I és que amb recursos d'inconstitucionalitat contra l'Estatut, o afirmacions com les del dia 11 de desembre per part de ZP, o com deia Montilla el dilluns 14, de que el resultat "no és extrapolable a tot el poble català", segurament que són ells els qui no saben on van. Al menys aquí, a Catalunya sí que ho saben, a no rebre gaires vots en les properes eleccions. I és que, com en el cas del PP, al que van no és a "unir", tal i com el seu líder deia a Pamplona el dia 12 de desembre, si no a contribuïr una mica més a la separació i la crispació.

Creuen ells realment en la Democràcia?

APUNTAR-SE AL "BOMBARDEIG"

La nova Llei de l'Audiovisual, aprovada el passat 3 de Desembre preveu, entre altres aspectes, el fet que la publicitat sera suprimida dels canals estatals de televisió, un fet que, de ben segur, reportara grans beneficis als telespectadors, doncs es podran veure els programes sense interrupcions i, com a molt, els canals faran publicitat dels seus propis programes, tal i com ja vé fent el Canal 33.

Paral·lelament, també sabiem d'un estudi, segons el qual les televisions contravenen cada dia el Codi d'Autorregulació sobre programació de televisió i infància, un incompliment que, amb la proximitat del Nadal, s'incrementa encara més,, donada la gran quantitat de publicitat de joguines que apareix a gairebé tots els canals, sobre tot, als privats.

Però, segons vaig poder comprovar fa uns dies, la nostra TV3 que en anys anteriors es va quedar al marge del "bombardeig", enguany ha fet el que tothom, és a dir, apuntar-s'hi.

Còm és possible que un canal de televisió públic que, per respecte als animals, ni tan sols parla mai de curses de braus, ara surti amb la publicitat de joguines que en altres anys ha rebutjat. És que això dóna més rendibilitat?

DEMANAR FEINA, UN NOU DELICTE?

Quàntes vegades hem vist pel carrer cartells de persones que demanen feina, que ofereixen els seus serveis per fer de cangur, netejar, cuidar de persones grans o donar classes?. El cert és que, miorem on mirem, en veurem un o més d'aquests petits i inofensius anuncis de gent que, senzillament, volen guanyar-se uns eruets de manera honrada.

El passat dimarts, dia 24 de Novembre, per la meva sorpresa, un programa de televisió oiferia la notícia, entre curiosa i tràgica, d'una persona a la que la Policia ha multat per, precisament, voler treballad re manera honrada.

D'anuncis de gent que busca feina, el cert és que sempre n'hi ha hagut, n'hi ha i n'hi haura i, precisament, no té res de dolent el voler-se guanyar la vida treballant i demanar feina. I menys en aquests moments de crisi econòmica.

Per contra, abans de veure casualment el reportatge d'aquest pobre noi a la petita pantalla, vaig estar en una botiga de Girona que, malgrat estar en horari comercial, tenia la porta tancada amb clau i calia trucar al timbre per accedir-hi.

Després de fer una petita compra i pagar-la, la dependenta em va dir que havien entrat tres vegades a la botiga a robar i, per això, la tancaven amb clau.

Caldria preguntar als agents de policia que van multar el pobre noi què és més delicte; si enganxart cartells demanant feina honrada o bé entrar a una botiga amb una arma i demanar-los tots els diners de la caixa, obligant els comerçps a tancar amb clau, fins i tot, en horari comdercial.

...I LA POLÈMICA SEGUEIX SERVIDA

L'enèssim retard en la sentència del TC sobre l'Estatut, certament que ja comença a fer mala olor, una mala olor amb la que, segurament, aquest tribunal pretén, d'alguna manera i sota ordres especiifiques del PP, desgastar el poble català i les seves Institucions.

Certament que els catalans hem rebut per totes bandes, però el darrer que ens mancava és que, després que una Llei Orgànica, com és el nostre Estatut, aprovat pel Parlament català i l'espanyol, acceoptat en Referèndum pel poble català i signat pèl Rei, una llei que està ja en vigor, hagi estat, d'alguna manera, posada en tela de judici pel PP, en una clara acció de burla macabra en contra de Catalunya.

Des de la Federació d'Associacions de Premsa d'Espanya (FAPE) es criticava l'editorial del dia 26, tot afirmant que "ni el 23-F ni la mort de Miguel-Angel Blanco havien suscitat tal reacció". Però el que és segur és que la presidenta de FAPE no veu, o no vol veure el que està en joc que, possiblement, podria ser la cohesió de l'Espanya plural que la mateixa Constitució ampara.

D'altra banda, el president dels populars, Mariano Rajoy, en el mateix to de sempre, afirmava el dia 27 que "tots estem sota l'imperi de la llei". Ell sabra quina Llei, si la Constitució (a la que al·ludeisxen en benefici propi i ignoren en perjudici aliè) o la llei del més ferotge defensor de les divisions internes en un país democràtic.

I si realment estan sota el paraigües de la Constitució, el millor que popdrien fer, en respecte a la Carta Magna i en benefici de tots, és retirar un recurs que només serveix per sembrar la polèmica.

ESTATS UNITS D'EUROPA?

Després de rebutjada la Constitució Europea, l'Europa dels 27 s'ha donat una altra mena de Carta Magna, anomenada "Tractat de Lisboa".

Aquesta preveu, ente altres coses, que els 27 podran tenir un President de la Unió, com si es tractés dels Estats Units, encara que cada país tingui la seva estructura governamental independent.

S'han estat fent moltes travesses per l'elecció d'aquest càrrec que, al final, ha recaigut en un belga; Herman Van Rompuy, un Primer Ministre que, entre altres coses, ha estat l'artífex de la fi de la crisi de Govern del petit país europeu.

També el Club dels 27 s'ha donat una Ministra d'Afers Exteriors que, en aquest cas, ha recaigut en la britànica Catherine Ashton qui, segons sembla, ja té les credencials per negociar amb les grans potències.

Sembla que, amb els recent estrenats alts càrrecs, Europa vol equiparar-se als Estats Units, passant també a ser una altra de les grans potències mundials.

Però el que està per veure és quin efecte tindra tot això en el dia-a-dia dels ciutadans d'aquest continent.

ETERNA DIVISIÓ D'OPINIONS

Tal dia com el divendres 20 de Novembre, però ara fa 34 anys, la veu tímida de qui llavors era portaveu del Govern espanyol, anunciava, amb alguna llagrimeta, a través de la ràdio i la llavors encara única i en blanc i negre televisió la mort de Franco.

Aquell traspàs, però, va ser quelcom més que els final d'un cicle. També era el començament d'una altra època per a Espanya, una Espanya que, segurament, s'havia perdut moltíssimes coses bones que havien tingut lloc fora de les nostres fronteres, senzillament per que aquí encara existia censura que, per posar un exemple, no deixava passar cap pel·lícula, llibre, cançó o rpublicació periòdica, vingués d'on vingués, sense abans passar per la "tisora" que retallava allò que consideraven "dolent".

S'obria el camí a moltes coses, tornava el President Tarraqdellas, es podia començar a votar a les primeres eleccions generals, més tard, també a les autonòmiques. I pel que fa la censura, aquesta desapareixia de manera gairebé dràstica.

Però com sempre, o com quàsi sempre, aquests fets generen el que s'anomena "divisió d'opinions. I és que, mentre els demòcrates celebrem el fet que hi hagi llibertat i democràcia, encara hi ha, dissortadament, nostàlgics que veuen com a poc fiable aquesta situació.