Fa uns quants anys, una coneguda revista setmanal anunciava, entre d'altres, una mena de llanterna que, amb el suggerent nom de; "disc lluminós", es venia via correu.
Es tractava, efectivament, d'un "disc", doncs era rodó, de color vermell, i duia una bombeta, de les anomenades; "de gota de lent" que, en efecte, feia una llum força potent.
L'engany de l'anunci consistia en que l'anunciant assegurava que aquell "disc lluminós" disposava d'una "font inesgotable" d'energia. El cert és que d'"inesgotable", no en tenia res, doncs al cap d'un parell o tres de mesos, aquella llanterna va deixar de funcionar. I, en desmuntar-la, hom descobria que la pretesa; "font inesgotable d'energia", era tan caduca com poden ser-ho un parell de piles; "AA" (Abans es deien; "R6"), soldades a una bombeta i un polsador que, en accionar-lo , encenia la bombeta. Tot un engany.
Actualment aquests anuncis "fake", ens arriben per diferents mitjans que van des de les revistes, fins a Internet, passant també per la "tele". I, a les pàgines web, quin únic afany és el de fer diner fàcil, ens venen qualsevol cosa, en la majoria dels casos, inservibles. I, per fer-les més "creibles", ens ofereixen alguns "testimonis" que, segurament, són tan falsos com allò que ens anuncien.
I és que la pirateria ja no es restringeix a la música, les pel·lícules o els llibres, si no també a d'altres aspectes de la nostra vida, com poden ser els "medicaments que tot ho curen". I és que davant d'un anunci que pot semblar una falsedat, el millor és no fer-ne cas.
dimarts, 14 de juliol del 2020
dimecres, 8 de juliol del 2020
FINS I TOT, "LA SIRENETA"
Arran de la campanya; "Black lives matter", ha sorgit una anomenada; "guerra de les estàtues", que ha comportat l'acarnissament, per part de radicals, contra diversos monuments que, no només s'han vist coberts de pintura de diversos colors, si no que alguns, fins i tot han estat fets caure dekls seus pedestals, arrossegats per terra i, fins i tot, fets miques.
En d'altres ocasions el que ha passat és que hom ha fet pintades als mateixos pedestals dels monuments; com el cas de Fray Juníper Serra, a les Balears, o el primer cap de setmana de Juliol, en que es feia públic el fet que "La Sireneta", monument en memòria del seu creador, l'escriptor i poeta danès; Hans-Christian Andersen (1805-1875), ha aparegut vandalitzat amb una pintada a la seva base, en que hom qualifica l'ésser fantàstic com a "peix racista".
El cert és que, quan ándersen va escriure el conte de "La Sireneta", que més tard, la Factoria Disney va dur a la gran pantalla, no va pensar en cap mena de racisme.
Però, dissortadament, hi ha qui, o de petit, no es va llegir aquesta obra de l'autor danès o, senzillament, ignora el que és. I, dissortadament, el desconeixement i la ignorància també fan mal.
dimecres, 1 de juliol del 2020
LA VIDA DIGNA IMPORTA.
la mort, fa unes setmanes, d'un ciutadà afroamericà dels Estats units, a mans d'un policia blanc, ha gemnerat tota una polèmica al voltant del tema racisme.
Per una banda, l'anomenada; "guerra de les estàtues", en la que han estat enderrocats multitud de monuments a personatges, que hom ha considerat que eren; "esclavistes", on han estat incloses figures tan poc relacionades amb el tema; com ara; Fray Juníper Serra, Cristòfor Colòm, quin monument a Barcewlona s'ha vist amenaçat per part de radicals, o també; Miguel de Cervantes, un escriptor espanyol qui, lluny de ser esclavista, va estar empresonat al Marroc.
El dilluns, 29 de Juny passart, al matí, em va sobtar la notícia, apareguda al 3/24.cat,, d'una campanya, engegada a la plataforma; "Change.org", en contra d'una llaminadura, creada durant els anys 60 del passat segle XX que, malgrart tot, encara exoisteix..
A la campanya es recomana no utilitzar aquest poroducte, consistent en uns cacahets, recoberts de xocolata. La recomanació vé donada per la imatge que es mostra impresa a l'embolcall del producte que, segons els promotors, estignatitza els congolesos. Fins i tot, demanen a la firma que produeix tal llaminadura, que es disculpi.
I és que malgrat la guerra de les estàtues, o la dels "conguitos", el que més importa en aquesta vida és el respecte a la vida digna de totes les persones, vinguin d'on vinguin.
Per una banda, l'anomenada; "guerra de les estàtues", en la que han estat enderrocats multitud de monuments a personatges, que hom ha considerat que eren; "esclavistes", on han estat incloses figures tan poc relacionades amb el tema; com ara; Fray Juníper Serra, Cristòfor Colòm, quin monument a Barcewlona s'ha vist amenaçat per part de radicals, o també; Miguel de Cervantes, un escriptor espanyol qui, lluny de ser esclavista, va estar empresonat al Marroc.
El dilluns, 29 de Juny passart, al matí, em va sobtar la notícia, apareguda al 3/24.cat,, d'una campanya, engegada a la plataforma; "Change.org", en contra d'una llaminadura, creada durant els anys 60 del passat segle XX que, malgrart tot, encara exoisteix..
A la campanya es recomana no utilitzar aquest poroducte, consistent en uns cacahets, recoberts de xocolata. La recomanació vé donada per la imatge que es mostra impresa a l'embolcall del producte que, segons els promotors, estignatitza els congolesos. Fins i tot, demanen a la firma que produeix tal llaminadura, que es disculpi.
I és que malgrat la guerra de les estàtues, o la dels "conguitos", el que més importa en aquesta vida és el respecte a la vida digna de totes les persones, vinguin d'on vinguin.
dimecres, 24 de juny del 2020
ENTRE DOS EXTREMS
L'aparició de la COVID-19 no ha estat exempta de les notícies falses, quina única pretensió no és altra que desinformar.
Un exemple ens el donava la setmana passada l'agència REUTERS, que citava tota una sèrie de curiosos "remeis", sorgits al Brasil, el segón país del Continent Americà més castigat per la pandèmia, després dels Estats Units.
Segons aquesta agència assegura, sembla ser que, en aquell pais iberoamericà, han aparegut fòrmules del tot excèntriques per intentar "curar" la malaltia, tals com aspirina amb mel, per només citar-ne un exemple.
Perpò probablement, la palma se l'endú el col·lectiu anti-vacunes que, en un article, publicat al mitjà; "Alerta Digital", qualifica la futura vacuna contra la COVID-19 directament com a; "satànica".
I, per això, tot fent gala del seu desconeixement sobre el que és una vacuna, han tirat de les teories de l'Arquebisbe de València, per fer afirmacions tan fora de lloc, com que la base de les vacunes són cèl·lules de fetus avortats, lo qual, evidentment, no és cert.
A més, i per que la teoria conspiranoica dels anti-vacunes sembli més "versemblant", gosen assegurar que les vacunes duran un "xip", per controlar-nos.
Certament que la ment humana és capaç de crear el més bo. I, dissortadament, el més dolent. En aquest cas, només una recomanació per a tots els anti-vacunes. I és que, abans d'obrir la boca s'informin per tal d'evitar, amb les seves teories, casos com el del nen d'Olot que, per rebuig dels pares a les vacunes, va morir de diftèria.
Un exemple ens el donava la setmana passada l'agència REUTERS, que citava tota una sèrie de curiosos "remeis", sorgits al Brasil, el segón país del Continent Americà més castigat per la pandèmia, després dels Estats Units.
Segons aquesta agència assegura, sembla ser que, en aquell pais iberoamericà, han aparegut fòrmules del tot excèntriques per intentar "curar" la malaltia, tals com aspirina amb mel, per només citar-ne un exemple.
Perpò probablement, la palma se l'endú el col·lectiu anti-vacunes que, en un article, publicat al mitjà; "Alerta Digital", qualifica la futura vacuna contra la COVID-19 directament com a; "satànica".
I, per això, tot fent gala del seu desconeixement sobre el que és una vacuna, han tirat de les teories de l'Arquebisbe de València, per fer afirmacions tan fora de lloc, com que la base de les vacunes són cèl·lules de fetus avortats, lo qual, evidentment, no és cert.
A més, i per que la teoria conspiranoica dels anti-vacunes sembli més "versemblant", gosen assegurar que les vacunes duran un "xip", per controlar-nos.
Certament que la ment humana és capaç de crear el més bo. I, dissortadament, el més dolent. En aquest cas, només una recomanació per a tots els anti-vacunes. I és que, abans d'obrir la boca s'informin per tal d'evitar, amb les seves teories, casos com el del nen d'Olot que, per rebuig dels pares a les vacunes, va morir de diftèria.
dimecres, 17 de juny del 2020
CONTRA EL RACISME
El tema del racisme ha aparegt de nou a l'actualitat arran de la mort, a mans d'un policia blanc, d'un ciutadà afroamericà dels Estats units.
Curiosament, la setmana passada, es feia pública la notícia de que una important xarxa de pel·lícules i sèries en "streaming", retirava, al menys tempooralment, un clàssic de la seva oferta fílmica; "Allò que el Vent s'endugué", una cinta que narra, p3ecisament, el drama que van viure els esclaus, portats d'Àfrica, pels terratinents nord-americans.
Sembla que les protestes contra el racisme han obligat aquella multinacional a retirar aquesta pel·lícula que, volguem-ho o no, només és un d'aquélls clàssics que, de tant en tant, algun canal de televisió en obert ens programa.
De fet, no només és aquesta cinta, si no que també es va projectar fa uns anys una sèrie televisiva molt més dura, si ho analitzem de manera acurada, que la pel·lícula, ara objecte de polèmica. Em refereixo a la sèrie que, si la memòria no em falla, duia com a títol; "Raíces" o; "Raíces profundas". Va emetre's en "prime time" a la llavors encara única, i en blanc i negre; Televisió Espanyola. I, realment, ningú va dir res en aquells moments.
Realment sembla que hem passat d'un extrem a l'altre. La sèrie televisiva va ser força extensa, arribant a tenir una audiència considerable, mentre que ara obliguen a retirar una pel·lícula que, si bé només dura 4 hores, tampoc és tan violenta com aquella sèrie televisiva.
Curiosament, la setmana passada, es feia pública la notícia de que una important xarxa de pel·lícules i sèries en "streaming", retirava, al menys tempooralment, un clàssic de la seva oferta fílmica; "Allò que el Vent s'endugué", una cinta que narra, p3ecisament, el drama que van viure els esclaus, portats d'Àfrica, pels terratinents nord-americans.
Sembla que les protestes contra el racisme han obligat aquella multinacional a retirar aquesta pel·lícula que, volguem-ho o no, només és un d'aquélls clàssics que, de tant en tant, algun canal de televisió en obert ens programa.
De fet, no només és aquesta cinta, si no que també es va projectar fa uns anys una sèrie televisiva molt més dura, si ho analitzem de manera acurada, que la pel·lícula, ara objecte de polèmica. Em refereixo a la sèrie que, si la memòria no em falla, duia com a títol; "Raíces" o; "Raíces profundas". Va emetre's en "prime time" a la llavors encara única, i en blanc i negre; Televisió Espanyola. I, realment, ningú va dir res en aquells moments.
Realment sembla que hem passat d'un extrem a l'altre. La sèrie televisiva va ser força extensa, arribant a tenir una audiència considerable, mentre que ara obliguen a retirar una pel·lícula que, si bé només dura 4 hores, tampoc és tan violenta com aquella sèrie televisiva.
dimecres, 10 de juny del 2020
PRENDRE LLET; SI O NO?
El cap de setmana del 6 al 7 dse Juny, el mitj+a digital; "Periodista Digital", es feia ressó d'una curiosíssima protesta que va tenir lloc a la capital gal·la. Estava formada per algunes activistres de PETA, una associació que vetlla per el benestar animal.
Les activistes, despùllades de cintura amunt, mostraven pintats al seu cos, eslógans del tipus; "No és la teva mare, no és la teva llet", tot fent referència al fet que, segons elles, no hauriem de beure llet de vaca, ja que és per que els vedells s'alimentin.
De fet, i segons s'ha descobert en excavacions arqueològiques, el det que els humans prenguem llet, fins i tot en edat adulta, sembla remuntar-se a la Prehistòria. Fins i tot, alguns jaciments ens han aportat el tesrtimoni de que, ja en temps prehistòrics, es fabricava formatge.
La controvèrsia existeix des de ja fa temps. I, exceptuant aquelles persones que són intolerants a la lactosa i, en conseqüència, no poden prendre llet, al menys a Occident, aquest costum està força arrelat.
Si la primavera passada va ser una activista vegana, i aquest any han estat activistes de PETA en contra de la llet, a saber què ens depara la primavera de l'any vinent.
dimecres, 3 de juny del 2020
VARIANT O "ARGOT"?
El diumenge, 31 de Maig passat, el mitjà informatiu digital; "AlertaDigital", qualificava el bable o "asturianu" com a ; "argot" de manera despectiva en un article.
Segons la Viquipèdia, tan el bable com la "fabla" aragonesa, tenen categoria de llengües. El mateix passa, per exemple, amb l'occità, parlat al Llenguadoc-Rosselló i a la Val d'Aran. En aquella enciclopèdia gratuita, consultada per aquest programa, les tres llengües tenen pàgina amb quantyiosa informació en cada una d'elles.
De tots és sabut que les llengües poden tenir alguna variant. I, sense anar més lluny, no és el mateix el català de Girona que el de les Terres de l'Ebre, Lleida o la Franja, on aquesta es barreja una mica amb el castellà, donada la seva proximitat amb Aragó.
A Espany hi ha quatre llengües; el castellà, comuna a tot el territori, així com el català a Catalunya, l'euskera a Euskadi i el gallec a Galícia.
Encara que desconegui si gallec i euskera tenen variants, és de suposar que si. I, evidentment, no són"argots", de la mateixa manera que l'"extremenñu", la "fabla" aragonesa o l'andalús tampoc en són ni es poden considerar com a tals, doncs qualsevol castellanoparlant les pot entendre, malgrat que tinguin algunes paraules o expressions diferents, tal com passa amb els catalans i l'occità. que entenem, sí, però els podem parlar en català.
Toits les llengües tenen variacionms segons la regió del pais on es parla. Per exemple, no és el mateix l'anglès de Londres que el d'Edimburg, el de Dublin o Nova York o el de Sydney, com tyampoc és el mateix el freancès de Paris, de Pêrpinyà o Lió.
Podrriem considerar; "argot", el llenguatge que es refereix a alguna branca de la tecnologia o la ciència. Però, per raons òbvies, no l'anomenem mai així, si no que en diem, senzillament, llenguatge tècnic
Segons la Viquipèdia, tan el bable com la "fabla" aragonesa, tenen categoria de llengües. El mateix passa, per exemple, amb l'occità, parlat al Llenguadoc-Rosselló i a la Val d'Aran. En aquella enciclopèdia gratuita, consultada per aquest programa, les tres llengües tenen pàgina amb quantyiosa informació en cada una d'elles.
De tots és sabut que les llengües poden tenir alguna variant. I, sense anar més lluny, no és el mateix el català de Girona que el de les Terres de l'Ebre, Lleida o la Franja, on aquesta es barreja una mica amb el castellà, donada la seva proximitat amb Aragó.
A Espany hi ha quatre llengües; el castellà, comuna a tot el territori, així com el català a Catalunya, l'euskera a Euskadi i el gallec a Galícia.
Encara que desconegui si gallec i euskera tenen variants, és de suposar que si. I, evidentment, no són"argots", de la mateixa manera que l'"extremenñu", la "fabla" aragonesa o l'andalús tampoc en són ni es poden considerar com a tals, doncs qualsevol castellanoparlant les pot entendre, malgrat que tinguin algunes paraules o expressions diferents, tal com passa amb els catalans i l'occità. que entenem, sí, però els podem parlar en català.
Toits les llengües tenen variacionms segons la regió del pais on es parla. Per exemple, no és el mateix l'anglès de Londres que el d'Edimburg, el de Dublin o Nova York o el de Sydney, com tyampoc és el mateix el freancès de Paris, de Pêrpinyà o Lió.
Podrriem considerar; "argot", el llenguatge que es refereix a alguna branca de la tecnologia o la ciència. Però, per raons òbvies, no l'anomenem mai així, si no que en diem, senzillament, llenguatge tècnic
Subscriure's a:
Missatges (Atom)