ENTRE LLIBERTAT I DESCONSIDERACIÓ.

  Antigament existia la censura, una mena de "tribunal"per el que havien de passar tota mena d'obres; tan llibres, com discos, pel·lícules o alguns articles d'opinió, tan els produïts per autors espanyols, com els que entraven de paisos estrangers.

  I és que tot allò que es considerava; "contrari" al règim establert en aquells moments, o "pujat de to", era retallat o, en el pitjor dels casos, retirat de la circulació.

  Tot i això hi va haver algunes excepcions que, tot i haver passat llavors la censura, actualment no serien gaire correctes si ens mirem només l'aspecte de referir-se a alguns col·lectius; com per exemple les persones obeses o lletges.

  Fa uns pocs dies llegia en un mitjà digital el fet que, a Melendi, li ha caigut una bona esbroncada per part d'un col·lectiu tan necessari com és el d'Infermeria. I és que el cantant que, en ocasions, és un pel irreverent, sembla que ha insultat greument aquest col·lectiu en una de les seves darreres cançons, cosa que, evidentment, ha molestat molt i enfadat un col·lectiu que, en ocasions, ha de treballar sota condicions difícils; com pot esser el servei d'Urgències o un quiròfan d'un gran hospital.

  Ja saben que hi ha llibertat d'expressió. però seria bo que, abans de plasmar una idea sobre qualsevol suport que el faci accessible als demés, ens penséssim molt bé què és el que volem dir, i procuréssim no atacar ningú, no fos cas que, per culpa d'algun d'aquests atacs, rebéssim una renyada majúscula.

SOBREVALORATS...O NO?

Al llarg de la Història sempre hi ha hagut diversos personatges que han destacat en algun aspecte; ja sigui pintura, literatura, música, escultura, arquitectura, d'altres activitats artístiques o, actualment, també l'esport.

  Mentre que uns, com ara Van Gogh, no van veure en vida la valoració de la seva obra, d'altres sí que han vist valorada la seva obra en vida.

  Tal va ser el cas d'Elvis Presley a qui anomenaven, i anomenen encara, "el rei del rock", quins discos es vénen encara anys després que ens deixés.

  Però el cas que ens ha tocat viure no és altre que el de Rosalia, una noia de Sant Esteve Sesrovires que trionfa arreu del Món amb la seva música, la seva manera de vestir i, sobre tot, de comportar-se damult els escenaris.

  El primer cap de setmana de Desembre, el fenòmen musical del moment va fer escala a Barcelona, omplenant el Palau Sant Jordi, de Montjuic, en dues actuacions per les que van arribar a la capital catalana seguidors de tot el territtori espanyol.

  Fa unes poques setmanes un mitjà digital, consultat per aquest programa, titllava Rosalia de "sobrevalorada", un adjectiu que, si volem, també podem donar-lo a d'altres artistes que, sense tenir la veu i la forma de fer de Rosalia, paradoxalment estan assolint grans quotes de popularitat.

  Sobrevalorada o no, el cas és que, actualment, el fenòmen; Rosalia està arrasant. I no és culpa de la sobrevaloració de ningú que la cantant de Sant Esteve Sesrovires hagi obtingut ja nombrosos reconeixements si no que es deu, senzillament, al fet que és una artista que, aliena a totes les polèmiques i crítiques, ha sabut guanyar-se el favor de tots.









Font de la foto: 3/24.cat

PESSEBRE, TRASTER O NYAP?

Durant els anys 60 del passat segle XX, l'humorista i escriptor; Valentí Castanys, parlava en un enregistrament sobre els Pessebres. En ell, l'artista assegurava que no era capaç de fer un Pessebre abstracte.

  El cert és que, d'un temps ençà, a la Plaça de Sant Jau,me, de Barcelona, hem pogut veure una mica de tot; des de bombolles a perfils.

  Però, en opinió del públic, consultat 28 de Novembre passat, per TV3, en aquesta ocasió s'ha anat massa lluny.

  Si hem de definir el Pessebre de la Plaça de Sant Jaume d'aquest any, no direm mentida si el definim més com a "traster" o "nyap".

  I és que, a simple vista i de lluny, la veritat és que sembla més aviat una pila de caixes que un Pessebre, i la prova d'això és l'expressiva definició que un home en va fer davant les càmeres i micros de la tele catalana, en que va titllar -lo, senzillament de "cagada".

  De bén segur que hi haurà qui el trobarà "maco", i els creients, segurament que en diran "pestes", doncs hi ha llibertat d'expressió.

  Però si ens el mirem des del punt de vista artístic, ceretament que ni és un Pessebre abstracte, ni és  tan sols el que podriem definir com a Pessebre. I és que, en veure-ho, una dona assegurava que, si la volien, els podria portar, fins i tot, la mampara vella que acabaven de canviar a casa seva.

  I és que, sobre gustos, les opinions poden ser molt,però que molt diverses.





Foto cedida per PERIODISTA DIGITAL.

ADÉU, CABINES DE TELÈFON!

L'aparició de la telefonia mòbil ha fet que, d'uns anys ençà, les cabines de telèfon hagin passat de ser una peça clau en la vida a ser pràcticament una "peça de museu".

  El cert és que les poques que ja queden a les nostres ciutats i pobles estan gairebé "mortes d'avorriment", doncs gairebé ningú se'n serveix.

  Fa uns dies, un mitjà informatiu digital assegurava que, a Alemanya, aquestes cabines que, en altres temps van ser tan útils, estan emmagatzemades i, segons el mateix digital, estan a disposició de que algun col·leccionista n'arreplegui alguna, sobre tot, de les que eren de color groc, doncs n'hi havia de color groc i de color rosa, segons una foto que el mitjà servia. Pel que fa el preu de cada exemplar aquest no és, ni molt menys, barat, segons el mateix digital, doncs cada una costa uns 600 euros.

  En d'altres paisos sembla que no les han retirat de la circulació. Així, al Regne Unit, les típiques cabines, que segueixen essent de color vermell, han estat transformades en punts per la recàrrega del mòbil o l'ordinador portàtil, a més de ser punts WiFi, mentre que, al Japó, aquestes sembla que han estat convertides en petits aquaris.

  A les nostres ciutats ja en queden poques i sembla que, ben aviat, ja no en quedarà cap doncs fonts de la operadora que ja fa anys les va posar en marxa, assegura que "són deficitàries".

  "La ciència avança que és una barbaritat", tal i com diu un vers d'una sarsuela. I és que, actualment, és força estrany que hi hagi algú que no disposi de telèfon mòbil. I, amb aquesta quantitat de dispositius,  les típiques cabines no hi tenen res a fer.

GUERRA DE SUPEMERCATS

La proliferació que les grans cadenes de supermercats han experimentat en els darrers anys, ha fet que totes, o gairebé totes, estiguin instal·lades a les nostres ciutats i pobles un fet que, en el cas dels pobles, en ocasions ha ofegat el comerç tradicional, el de barri o poble, les botigues de tota la vida on podiem trobar gairebé de tot.

  Aquesta proliferació ha fet que, d'un temps ençà, hagin començat a aparèixer en alguns mitjans, sobre tot als digitals, algunes notícies que, d'alguna manera, són atacs que, de manera rotativa, es van fent contra una o altra cadena de supermercats, com si realment es tractés d'una "guerra" de supermercats.

  El més freqüent en aquesta "guerra" és el fet que, qui la promou, critica diferents aspectes d'una o altra cadena de supermercats, en el que sembla un claríssim intent per enfonsar-les.

  Dissortadament, però, aquestes crítiques no són altra cosa que "fakes", o notícies falses, per tal de despreestigiar una o altra xarxa de supermercats.I, com a tals notícies falses, amb tota certesa solen caure en pou sense fons. I, amb el pas del temps queden tan oblidades que el prestigi de la cadena criticada segueix tan intacta com el primer dia.

"FREE" DE VERFITAT, O DE MENTIDA

En moltes ocasions busquem aplicacions informàtiques per els nostres dispositius per tal de millorar-ne el rendiment o, fins i tot, per realitzar amb ells determinades funcions.

  A Internet hi ha la possibilitat de trobar infinitat d'aplicatius per a diferents usos; des de processadors de text, fins aplicatius d'àudio i vídeo.

  D'ells, n'hi ha de gratuïts, que es poden descarregar sense abonar res a canvi, malgrat que alguns també ens demanin col·laboració, però de manera no obligatòria.

  D'altres se'ns presenten a la web de dscàrrega com a "free", és a dir, gratuïts. En teoria, doncs quan els hem descarregat ens redirigeixen a una segona aplicació que és, evidentment, de facturació tot i que alguns, els menys, ens donen un marge de prova que pot ser de fins un mes.

  Dintre d'aquests "free" de mentida, n'hi ha alguns que, malgrat que ja els hem abonat, ens van traient en pantalla diferents "problemes", quina solució no és altra que seguir demanant-nos diners, amb lo qual resulten ser una mena de "pous sense fons".

  I és que de la mateixa manera que hem de protegir-nos contra atacs de tota mena, haurem d'acabar protegint-nos d'aquells aplicatius "xucladors".

CASTANYES I PANELLETS, AMB CALOR.

  El passat divendres, dia 1 de Novembrfe, era la Festa de Tots Sants una jornada en la que, tradicionalmebnt, no hi manquen les castanyes i els panellets. Anys enrere aquesta festa es celebrava amb un temps realment fred i plujós, que no era gaire adient per sortir a passejar per les Fires que la veina ciutat de Girona celebrava la setmana passada.

  Però d'uns anys ençà el temps ha canviat i, fins i tot, podriem dir que, si no fos per que estem en plena tardor,podriem menjar-nos els panellets i les castanyes  a la platja, un fet que, indubtablement, no té res de normal.

  I és que el canvi que el clima està expoerimentant, de manera lenta però inexorable, ens està portant tardors més "benignes". I, sense cap mena de dubte, això pot suposar un perjudici, sobre rtot per aquelles persones quina salut pot ressentir-se amb aquests canvis tan poc beneficiosos.