Molt bones Festes i un feliç i pròsper Any Nou 2017 per a tots!
dilluns, 19 de desembre del 2016
dimecres, 14 de desembre del 2016
LA TECNOLOGIA QUE TOT S'HO MENJA
Quan es van fer populars els aparells de vídeo, de moment, en tres sistemes diferents, tot i que al final només en va trionfar un; l'anomenat; "VHS", no només va haver-hi la possibilitat de gravar i reproduïr programes i pel·lícules de la televisió, si no de llogar pel·lícules als llavors incipients videoclubbs que, en poc temps, van créixer en nombre, com els bolets. També es podien comprar a les botigues de discos, però a un preu elevat.
L'arribada del DVD feia les coses més fàcils, tan pel que fa el lloguer, com la compra de material videogràfic, doncs els preus van abaratir-se molt.
Els antics videoclubs van esdevenir el que s'anomenava "videocaixers" on, amb una targeta que l'escàs personal amb que els establiments comptaven, ens venien i, com si es tractés d'un moneder, haviem de carregar amb saldo.
Però amb el temps i l'arribada de la "tele" per cable i satèl·lit, que permet veure i gravar programes i pel·lícules sota comanda, ha anat, progressivament, acabant amb els videocaixers, doncs amb la televisió digital és possible, no mnomés veure, si no gravar allò que ens interessa,i veure-ho quan volguem..
Però, dissirtadament, també hi ha qui utilitza els anomenats; "torrents"; pàgines web de descàrrega il·legals que, a Internet, fan la competència deslleial als portals legals de compra i reproducció en "streaming" de material audiovisual.
A finals dels 70 del passat segle, una cançó deia que el video mataria l'estrella de la ràdio, un mitjà que ha sobreviscut al VHS, al DVD i, fins i tot, s'ha adaptat a Internet.
Però ara, caldria dir que el digital s'ha menjat, de manera quàsi definitiva, aquell acte, quasi de culte, que era anar a buscar pel·lícules al videoclub.
L'arribada del DVD feia les coses més fàcils, tan pel que fa el lloguer, com la compra de material videogràfic, doncs els preus van abaratir-se molt.
Els antics videoclubs van esdevenir el que s'anomenava "videocaixers" on, amb una targeta que l'escàs personal amb que els establiments comptaven, ens venien i, com si es tractés d'un moneder, haviem de carregar amb saldo.
Però amb el temps i l'arribada de la "tele" per cable i satèl·lit, que permet veure i gravar programes i pel·lícules sota comanda, ha anat, progressivament, acabant amb els videocaixers, doncs amb la televisió digital és possible, no mnomés veure, si no gravar allò que ens interessa,i veure-ho quan volguem..
Però, dissirtadament, també hi ha qui utilitza els anomenats; "torrents"; pàgines web de descàrrega il·legals que, a Internet, fan la competència deslleial als portals legals de compra i reproducció en "streaming" de material audiovisual.
A finals dels 70 del passat segle, una cançó deia que el video mataria l'estrella de la ràdio, un mitjà que ha sobreviscut al VHS, al DVD i, fins i tot, s'ha adaptat a Internet.
Però ara, caldria dir que el digital s'ha menjat, de manera quàsi definitiva, aquell acte, quasi de culte, que era anar a buscar pel·lícules al videoclub.
dijous, 1 de desembre del 2016
QUÈ ÉS AIX+O?
Estem a quatre dies, com qui diu, del Nadal. I, des del darrer cap de setmana de Novembre passat, tot coïncidint amb el "Black Friday", ja estàn en marxa les llumminàries nadalenques de les nostres poblacions i ciutats uns ornaments que, antigament, es començaven a posar en marxa una o dues setmanes abans de les Festes.
També els comerços llueixen les seves millors gales als aparadors i, en alguns llocs, com ara la Plaça de la Catedral de Barcelona o la Plaça Independència, de la capital del Gironès, s'hi celebren mercadets, el més famós dels quals és el de Santa LLúcia, a la capital catalana.
I, com no podria ser d'altra forma, podem admirar els arbres de Nadal i els pessebres.
De pessebres n'hi ha de tota mena; de més clàssics o tradsicionals i de més moderns. Però el que ha donat enguany la nota, no és altre que el de la Plaça de Sant Jaume de Barcelona, un pessebre que, a ulls d'algunes persones, no és, exactament, una representació pessebrística, si no quelcom diferent.
I és que, amb el temps, tot evoluciona, de tal manera que, si mirem enrere, ens adonarem que, fins i tot les figuretes del pessebvre són molt diferents de les que hi havia quan erem petits. Fins i tot, l'omnipresent; "caganer", també ha canviat amb el temps, i ara també es representen personatges públics en aquesta actitud, cosa gairebé impensable fa uns 50 ò 60 anys.
El dilluns, 28 de Novembre passat, un tuitaire expressava, mitjançant la xarxa de l'estornell, el seu descontentament amb el que alguns titllen de "performance". Precisament feia esment, amb ènfasi, de l'esferta on hi ha representats els Tres Reuis Mags, en que s'hi poden veure tres figures cabdals de la cultura catalana.
Pertò el cert és que, per molt que alguns s'entestin en modificar la Història, els Reis Mags no eren catalans, ni tan sols en la imeginació del més "indepe" del Món.
I
També els comerços llueixen les seves millors gales als aparadors i, en alguns llocs, com ara la Plaça de la Catedral de Barcelona o la Plaça Independència, de la capital del Gironès, s'hi celebren mercadets, el més famós dels quals és el de Santa LLúcia, a la capital catalana.
I, com no podria ser d'altra forma, podem admirar els arbres de Nadal i els pessebres.
De pessebres n'hi ha de tota mena; de més clàssics o tradsicionals i de més moderns. Però el que ha donat enguany la nota, no és altre que el de la Plaça de Sant Jaume de Barcelona, un pessebre que, a ulls d'algunes persones, no és, exactament, una representació pessebrística, si no quelcom diferent.
I és que, amb el temps, tot evoluciona, de tal manera que, si mirem enrere, ens adonarem que, fins i tot les figuretes del pessebvre són molt diferents de les que hi havia quan erem petits. Fins i tot, l'omnipresent; "caganer", també ha canviat amb el temps, i ara també es representen personatges públics en aquesta actitud, cosa gairebé impensable fa uns 50 ò 60 anys.
El dilluns, 28 de Novembre passat, un tuitaire expressava, mitjançant la xarxa de l'estornell, el seu descontentament amb el que alguns titllen de "performance". Precisament feia esment, amb ènfasi, de l'esferta on hi ha representats els Tres Reuis Mags, en que s'hi poden veure tres figures cabdals de la cultura catalana.
Pertò el cert és que, per molt que alguns s'entestin en modificar la Història, els Reis Mags no eren catalans, ni tan sols en la imeginació del més "indepe" del Món.
I
dijous, 24 de novembre del 2016
UNA O DUES LLENGÜES?
Si bé a Catalunya es parla en català, el cert és que hi ha una altra llengua majoritària; el castellà, que conviu perfectament amb el català a tots els nivells, malgrat que hi hagui qui s'entesti a negar-ho, tal i com feia un polític (català) en el decurs d'una recent campanya electoral. O, fa pocs dies, un mitjà digital que, en un article, afirmava quer l'stenció sanitària d'Urgències es fa íntegrament en català, encara que qui necessiti el servei no parli la nostrta llengua.
A Catalunya, a més dels mitjans que només emeten per el territori català i, evidentment, utilitzen el català com a llengua vehicular, també hi ha una ràdio que emet, a nivell de Catalunya, i ho fa majoritàroiament en castellà a més dels mitjans que emeten per tot el territori espanyool i gho fan, evidentment, en castellà.
Tornant a les urgències, el cert és que fa pocs dies, un amic quina dona no parla cartalà, em comentava que, fa unes setmanes, va haver de portar-la a Urgències de l'Hospital Trueta on, evidentment, la dona va ser atesa en la seva llengua; el castellà, sense cap mena de problemes lo qual, com podem veure, desmenteix el que el mitjà digital afirmava a finals de Novembre passat..
Dissortadament hi ha alguns mitjans de comnunicació, sobre tot de text, que es deduiquen a difamar, d'alguna manera, Catalunya, tot deixant serveis, com el de Salut, a l'alçada del betúm. no sé si a causa del procés
I és que, tot seguint aquesta política de difamació, ens han arribat a anomenar; "catalibans", un terme força deasagradable si temim en compte que, a Catalunya, el pimer que fem, com no podria ser d'altra manera, és condemnar la violència de grups radicals i fanàtics.
A Catalunya, a més dels mitjans que només emeten per el territori català i, evidentment, utilitzen el català com a llengua vehicular, també hi ha una ràdio que emet, a nivell de Catalunya, i ho fa majoritàroiament en castellà a més dels mitjans que emeten per tot el territori espanyool i gho fan, evidentment, en castellà.
Tornant a les urgències, el cert és que fa pocs dies, un amic quina dona no parla cartalà, em comentava que, fa unes setmanes, va haver de portar-la a Urgències de l'Hospital Trueta on, evidentment, la dona va ser atesa en la seva llengua; el castellà, sense cap mena de problemes lo qual, com podem veure, desmenteix el que el mitjà digital afirmava a finals de Novembre passat..
Dissortadament hi ha alguns mitjans de comnunicació, sobre tot de text, que es deduiquen a difamar, d'alguna manera, Catalunya, tot deixant serveis, com el de Salut, a l'alçada del betúm. no sé si a causa del procés
I és que, tot seguint aquesta política de difamació, ens han arribat a anomenar; "catalibans", un terme força deasagradable si temim en compte que, a Catalunya, el pimer que fem, com no podria ser d'altra manera, és condemnar la violència de grups radicals i fanàtics.
dijous, 17 de novembre del 2016
CONTRA EL FUSELL...UN SOMRIURE
Els dies 12 i 13 de Novembre passat, Paris reobria la sala; Bataclan, així com les cafeteries que van ser víctimes de la més cruel brutalitat l'any passat per aquelles dates.
I ho feia amb un sentiment de normalitat, malgrat les mesures de seguretat excepcionals que encara manté i, possiblement, ampliara la veina República Francesa als carrers de les seves ciutats.
Aquesta era una demostració de que França no té por d'uns desaprensius quin únic objectiu és fer mal, tot seguint els consells de qui, amb aquestes accions, només busca guanyar el poder per la força bruta i res més, malgrat que ho justifiquin tot disfressant-ho de religió.
Ha estat un any en que França s'ha vist encara saccejada en dues ocasions més; com el 14 de Juliol, en que un altre violent va esclafar diverses persones amb un camió de ran tonatge al Passeig dels Anglesos de Niça. I també aquesta colla d'assassins varen ser capaços de matar un pobre i indefens capellà de Províncies.
Aquell cap de setmana, Paris va afirmar-se en el fet de no tenir po, i aplicava allò que diu una de les cançons de La Dharma; "Contra el fusell, un somriure".
I ho feia amb un sentiment de normalitat, malgrat les mesures de seguretat excepcionals que encara manté i, possiblement, ampliara la veina República Francesa als carrers de les seves ciutats.
Aquesta era una demostració de que França no té por d'uns desaprensius quin únic objectiu és fer mal, tot seguint els consells de qui, amb aquestes accions, només busca guanyar el poder per la força bruta i res més, malgrat que ho justifiquin tot disfressant-ho de religió.
Ha estat un any en que França s'ha vist encara saccejada en dues ocasions més; com el 14 de Juliol, en que un altre violent va esclafar diverses persones amb un camió de ran tonatge al Passeig dels Anglesos de Niça. I també aquesta colla d'assassins varen ser capaços de matar un pobre i indefens capellà de Províncies.
Aquell cap de setmana, Paris va afirmar-se en el fet de no tenir po, i aplicava allò que diu una de les cançons de La Dharma; "Contra el fusell, un somriure".
dijous, 10 de novembre del 2016
ML PRINCIPI
El divendres, 4 de Novembre, "per fi" hi havia Govern, això si, en minoria, a Espanya.
Un dels canvis que el President Rajoy ha introduïr en en nou Executiu és el fet que el portaveu del mateix és; Iñigo Méndez de Vigo, Ministre de Cultura.
Sembla que aquest senyor, trilingüe per ser de carrera diplomàtica, pensa que no cal dir; "Generalitat", si no; "Generalidad", una gracieta que el passat cap de setmana li era riguda per Alfonso Ussía, un articulista del rotatiu; "La Razón".
Espanya té quatre llengües diferents; quals són el castellà, llengua de Cervantes, com tots sabem. Però també hi ha el català, el gallec i l'euskera, que tenen el mateix dret a tenir veu a nivvell de tot el territori.
Sembla que hi ha qui voldria involucionar, castellanitzat coses que, com és el cas dels noms d'Institucions, ja tenen nom en altra llengua, com és el cas de la Generalitat de Catalunya, la Xunta de Galicia o´la Lehendakaritza, o presidència d'Euskadi.
Possiblement aquest articulista es feriria si en els nostres mitjans de comunicació parléssim del "Museu del Prat", tot referint-nos al madrileny; Museo del Prado, que és com es coneix aquesta institució arreu del Món. O, aném més lluny. No sé què diiria la senyora; Theresa May, flamant Primera Ministra de Regne Unit si, tan des del Govern espanyol, com des d'un article periodístoc, li traduïsin el nom , en un afany de castellanització extrema, com a "Teresa Mayo" (May és Mayo en anglès, referit al mes de l'any, naturalment.) O, ja que ha eastat en boca de tots, a Hillary Clinton se li catalanirtzés el nom i se l'anomenés; "Hilària Clintó".
En ocasions hi ha noms que cal deixar tal i com estàn, doncs no podem anar adaptant-ho tot a la nostra llengua. Noms d'Institucions; tals com el Kremlin o el conegudíssim Museu de L'Hermitage, de Sant Petersburg, que aviat tindra un germà a Barcelona, no els podem ni catalanutzasr, ni castllanitzar. Són yuniversals.
És millor no passar-se de llestos, i acceptar els noms de les coses, siguin o no mundialment conegudes tal i com són en la seva llengua.
Un dels canvis que el President Rajoy ha introduïr en en nou Executiu és el fet que el portaveu del mateix és; Iñigo Méndez de Vigo, Ministre de Cultura.
Sembla que aquest senyor, trilingüe per ser de carrera diplomàtica, pensa que no cal dir; "Generalitat", si no; "Generalidad", una gracieta que el passat cap de setmana li era riguda per Alfonso Ussía, un articulista del rotatiu; "La Razón".
Espanya té quatre llengües diferents; quals són el castellà, llengua de Cervantes, com tots sabem. Però també hi ha el català, el gallec i l'euskera, que tenen el mateix dret a tenir veu a nivvell de tot el territori.
Sembla que hi ha qui voldria involucionar, castellanitzat coses que, com és el cas dels noms d'Institucions, ja tenen nom en altra llengua, com és el cas de la Generalitat de Catalunya, la Xunta de Galicia o´la Lehendakaritza, o presidència d'Euskadi.
Possiblement aquest articulista es feriria si en els nostres mitjans de comunicació parléssim del "Museu del Prat", tot referint-nos al madrileny; Museo del Prado, que és com es coneix aquesta institució arreu del Món. O, aném més lluny. No sé què diiria la senyora; Theresa May, flamant Primera Ministra de Regne Unit si, tan des del Govern espanyol, com des d'un article periodístoc, li traduïsin el nom , en un afany de castellanització extrema, com a "Teresa Mayo" (May és Mayo en anglès, referit al mes de l'any, naturalment.) O, ja que ha eastat en boca de tots, a Hillary Clinton se li catalanirtzés el nom i se l'anomenés; "Hilària Clintó".
En ocasions hi ha noms que cal deixar tal i com estàn, doncs no podem anar adaptant-ho tot a la nostra llengua. Noms d'Institucions; tals com el Kremlin o el conegudíssim Museu de L'Hermitage, de Sant Petersburg, que aviat tindra un germà a Barcelona, no els podem ni catalanutzasr, ni castllanitzar. Són yuniversals.
És millor no passar-se de llestos, i acceptar els noms de les coses, siguin o no mundialment conegudes tal i com són en la seva llengua.
dijous, 3 de novembre del 2016
UNA REBOTADA EXCESSIVA
El dimarts, 25 d'Octubre passat, el Barça i l'Espanyol s'enfrontaven en un partit en el que s'hi jugaven la Supercopa de Catalunya, un premi que va endur-se el conjunt "periquito", després d'haver marcat un solitari gol, amb el que l'encontre va acabar.
El partit va ser ofert per TV3 i, donat que e stractava de la Supercopa catalana, evidentment que caren sonar les notes d'"Els Segadors", himne de Catalunya, que quasi cap jugador va cantar, lo qual sembla que no va agradar gaire a algú´del canal autonòmic.
El fet era reflectit el dimecres, dia 26, per un mitjà digital que, com és cosúm en el mateix, va creuar el fil de la notícia amb altres que, si bé no tenien res a veure amb l'encontre daputat, si en canvi estaven relaciobnades, per només posar un exemple, amb fets comn que hi hagi qui vulgui canviar la Història.
I és que no es pot demanar de cap manera a un Messi, un De Michelis, un Caicedo, un Umtittí o un Arda Turan que sàpiguen cantar un himne que no és ni tan sols del seu pais, ni està en la seva llengua.
Resumint; són dos clubs que, de català, només ewn tenen el nom. Només cal que ens fixem que un està patrocinat per Qatar, àis àrab on el respecte pels Drets Humans brilla per la seva absència, mentre que l'altre és, hores d'ara, propietat d'un ciutadà xinès.
El partit va ser ofert per TV3 i, donat que e stractava de la Supercopa catalana, evidentment que caren sonar les notes d'"Els Segadors", himne de Catalunya, que quasi cap jugador va cantar, lo qual sembla que no va agradar gaire a algú´del canal autonòmic.
El fet era reflectit el dimecres, dia 26, per un mitjà digital que, com és cosúm en el mateix, va creuar el fil de la notícia amb altres que, si bé no tenien res a veure amb l'encontre daputat, si en canvi estaven relaciobnades, per només posar un exemple, amb fets comn que hi hagi qui vulgui canviar la Història.
I és que no es pot demanar de cap manera a un Messi, un De Michelis, un Caicedo, un Umtittí o un Arda Turan que sàpiguen cantar un himne que no és ni tan sols del seu pais, ni està en la seva llengua.
Resumint; són dos clubs que, de català, només ewn tenen el nom. Només cal que ens fixem que un està patrocinat per Qatar, àis àrab on el respecte pels Drets Humans brilla per la seva absència, mentre que l'altre és, hores d'ara, propietat d'un ciutadà xinès.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)