El passat dilluns, dia 8 de Març, per sorpresa de tots nosaltres, Catalunya es va cobrir de neu, un fet que ja feia anys que no es donava a les nostres comarques.
El cert és que, si be la neu no va cuallar en un principi, aquesta va anar caient amb gran intensitat i, finalment, les nostres comarques es van cobrir completament, fins el punt d'obligar a suspendre activitats, des de les escoles fins el transport públic, passant per l'electricitat i les comunicacions.
Arran de la nevada, molts municipis de les comarques gironines es van veure afectats per talls de llum que, en algúns llocs, van durar fins i tot una setmana sencera, obligant a posar generadors i a fer perdre dies de treball a molta gent, i causant perdues a botigues d'alimentació i restaurants, que van haver de llançar grans quantitats de gènere.
Els alcaldes dels municipis afectats van carregar duríssimament contra les operadores elèctriques després que les congestes de neu que es van glaçar dobleguéssin i partíssin torres d'alta i mitjana tensíó com si aquestes fossin de mantega. A les queixes, des de Fedcsa-Endesa es va contestar que "Si hi hagués hagut la MAT, això s'hauria arreglat en poc temps".
El divendres, dia 12, un professor de la UPC sortia al pas de les declaracions fetes des de l'operadora elèctrica, tot afirmant que les torres no van resistir un temporal de vent i neu com el que vam tenir.
Des de lñes elèctriques, però, també s'instava als alcaldes dels municipios que no volen la MAT, a desistir de la seva oposició a aquesta linia que, en definitiva, tampoc se sap exactament a qui beneficiara, malgrat que hom diu que a les nostres comarques.
S'han preguntat els qui tsn psrtidaris són de la MAT si aquesta hauria resistit un temporal de neu i vent com el del passat dia 8 de Març?.
dimecres, 17 de març del 2010
dimecres, 10 de març del 2010
EN CONTRA D'UNA BARBÀRIE
Era, en temps passats, la diversió dels turistes que venien per milers a Espanya, a la recerca de "Sol, alegría, toros y flamenco", que era la manera com el país es venia a l'estranger, tot ignorant-se altres aspectes del país, molt milloors,, que avui són bén coneguts arreu del món.
Aquesta "diversió", anomenada "corrida" de toros, no és més que el trist i denigrant espectacle que es fa en una "plaça", de forma circular, envoltada de grades. Allà, davant d'un públic que crida "Olé!", un personatge, vestit amb una roba tan ajustada com una funda de paraigües, no deixa de martiritzar un pobre toro, fins que li esgota les energies. Llavors, per acabar d'arrodonir el trist espectacle, no se li acut al personatge altra cosa que clavar una espasa al pobre animal que, segons s'explicava fa pocs dies, mor d'asfíxia.
Certament que aquest espectacle, de cultura, no en té res, doncs no ens aporta res de positiu, no ens ensenya res que pugui considerar-se constructiu, ni tan sols és cap mena de festa.
Recentment, la Comunitat de Maderid, segurament com a reacció contra el debat parlamentari de Catalunya, on es discuteix la Iniciativa Legislativa Popular per demanar la prohibició de les corridas, ha anunciat que pretén que aquesta primitiva barbàrie sigui declarada "Bé d'interès cultural". Calderia saber de quin "interès" es tracta, si cultural o, com suposem, econòmic, doncs el cert és que el veure patir un pobre animal també mou, dissortadament, grandíssimes sumes de diners.
El que resulta més increïble de tot això, però, és el fet que l'antic règim, que censurava sense miraments tot allò que, segons els censors, podia ser "perjudicial" per el poble, continués permetent aquesta immensa barbàrie i, fins i tot, la fomentés.
Aquesta "diversió", anomenada "corrida" de toros, no és més que el trist i denigrant espectacle que es fa en una "plaça", de forma circular, envoltada de grades. Allà, davant d'un públic que crida "Olé!", un personatge, vestit amb una roba tan ajustada com una funda de paraigües, no deixa de martiritzar un pobre toro, fins que li esgota les energies. Llavors, per acabar d'arrodonir el trist espectacle, no se li acut al personatge altra cosa que clavar una espasa al pobre animal que, segons s'explicava fa pocs dies, mor d'asfíxia.
Certament que aquest espectacle, de cultura, no en té res, doncs no ens aporta res de positiu, no ens ensenya res que pugui considerar-se constructiu, ni tan sols és cap mena de festa.
Recentment, la Comunitat de Maderid, segurament com a reacció contra el debat parlamentari de Catalunya, on es discuteix la Iniciativa Legislativa Popular per demanar la prohibició de les corridas, ha anunciat que pretén que aquesta primitiva barbàrie sigui declarada "Bé d'interès cultural". Calderia saber de quin "interès" es tracta, si cultural o, com suposem, econòmic, doncs el cert és que el veure patir un pobre animal també mou, dissortadament, grandíssimes sumes de diners.
El que resulta més increïble de tot això, però, és el fet que l'antic règim, que censurava sense miraments tot allò que, segons els censors, podia ser "perjudicial" per el poble, continués permetent aquesta immensa barbàrie i, fins i tot, la fomentés.
dimecres, 3 de març del 2010
LLET; SI O NO?
Fa uns dies va caure a les meves mans, via correu electrònic, un missatge d'aquélls que donen molt per pensar.
En ell, i de manera molt "freda", si se'm permet l'expressió, l'autora ens "recita les pestes" d'una substància que, des de sempre, ha estat present a la nostra dieta; la llet.
Aquesta està present a la nostra vida des que arribem al Món i, quan sóm petits, és el nostre aliment bàsic, tot i que amb el temps, deixa de ser-ho de manera progressiva, malgrat que no desapareiox del tot..
De fet el món està, en aquest aspecte, dividit en dos; per una banda els qui la defensen a capa i espasa com quelcom bo, saludable i necessari. I no només la llet per beure, si no els productes, com ara iogurt, formatge i altres. De l'altra banda aquélles persones que, com en el cas dels vegans, vegetarians integrals, no volen ni sentir-ne parlar.
Diuen que els extrems es toquen, però no sé qui té la raó en aquest cas; si els defensors o els detractors. Possiblement els dos en tinguin una mica. Però, de ben segur que , utilitzada amb seny, com totes les coses, també deu ser prou beneficiosa.
En ell, i de manera molt "freda", si se'm permet l'expressió, l'autora ens "recita les pestes" d'una substància que, des de sempre, ha estat present a la nostra dieta; la llet.
Aquesta està present a la nostra vida des que arribem al Món i, quan sóm petits, és el nostre aliment bàsic, tot i que amb el temps, deixa de ser-ho de manera progressiva, malgrat que no desapareiox del tot..
De fet el món està, en aquest aspecte, dividit en dos; per una banda els qui la defensen a capa i espasa com quelcom bo, saludable i necessari. I no només la llet per beure, si no els productes, com ara iogurt, formatge i altres. De l'altra banda aquélles persones que, com en el cas dels vegans, vegetarians integrals, no volen ni sentir-ne parlar.
Diuen que els extrems es toquen, però no sé qui té la raó en aquest cas; si els defensors o els detractors. Possiblement els dos en tinguin una mica. Però, de ben segur que , utilitzada amb seny, com totes les coses, també deu ser prou beneficiosa.
dimecres, 24 de febrer del 2010
PER L'ARROGÀNCIA EL CONEIXEN...
El dossabte, dia 20 de Febrer passat, vam ser testimonis d'una altra de les moltes escridassades que qui va ser durant vuit anys President del Govern espanyol, s'enduia, en aquest cas d'Astúries.
I és que, per allà on va aquest personatge d'aspecte arrogant i cregut, no sembra precisament amistat, si no que ha de sentir-se una i altra vegada el retret d'una amarga veritat, indcependent de si va governar bé o no, que és la d'unes famílies a les que la venjança cega d'uns terrtoristes que no senten cap respecter per la vida, va trencar per sempre més. I això mercès a fer-se el sord quan tot un país li va demanar que fés el favor de no ficar-lo en una guerra contra unes "armes de destrucciñó massiva" que llavors van resultar ser falses.
I és que per tota resposta a les veritats que se li van cantar per enèssima vegada, el senyor, si així se'l pot anomenar, no va fer més que ensenyar un dit aixecat enlaire, en senyal d'arrogància i de que a ell no li importa res ni ningú, no té res a perdre-hi.
Sembla mentida que hi hagi qui, per poca cosa, es preocupi en sobremanera, mentre que d'altres que l'han feta d'allò més grossa, vagin bén rtranquils pel Món i a sobre, tinguin el mal gust de no reconèisxer els seus errors..
I és que, per allà on va aquest personatge d'aspecte arrogant i cregut, no sembra precisament amistat, si no que ha de sentir-se una i altra vegada el retret d'una amarga veritat, indcependent de si va governar bé o no, que és la d'unes famílies a les que la venjança cega d'uns terrtoristes que no senten cap respecter per la vida, va trencar per sempre més. I això mercès a fer-se el sord quan tot un país li va demanar que fés el favor de no ficar-lo en una guerra contra unes "armes de destrucciñó massiva" que llavors van resultar ser falses.
I és que per tota resposta a les veritats que se li van cantar per enèssima vegada, el senyor, si així se'l pot anomenar, no va fer més que ensenyar un dit aixecat enlaire, en senyal d'arrogància i de que a ell no li importa res ni ningú, no té res a perdre-hi.
Sembla mentida que hi hagi qui, per poca cosa, es preocupi en sobremanera, mentre que d'altres que l'han feta d'allò més grossa, vagin bén rtranquils pel Món i a sobre, tinguin el mal gust de no reconèisxer els seus errors..
dimecres, 17 de febrer del 2010
CÀMERES, ORDINADORS I...TELÈFONS
El dijous, dia 18 de Febrer, es tancava una nova edició del Barcelona World Mobile Congress, una reunió dels principals fabricants d'aquests petits aparells que, des que es van posar en circulació de manera massivs, no han deixat de tenir més i més prestacions.
I és que si primer va ser el mòbil "tradicional", que només feia i rebia trucades, encara que podia emmagatzemar algúns números a la seva memòria, després va venir la moda dels missatges curts, a la que van seguir moltes altres, fins transformar el que en un principi era només un terminal de telefonia en quàsi un ordinador de butxaca.
Els fabricants estàn en eterna competència, a veure quí innova més i, fins i tot, hem pogurt veure ja fets realitat dispositius que, fins ara, només apareixien en pel·lícules o tele-sèries de ciència-ficció.
Davant d'aquiesta generació de mòbils que ho són tot, fins i tot telèfons, possiblement caldria preguntar-se si un dia aquestes maquinetes que aviat també ens serviran per anar a comprar, ens permetran fer la nostra feina sense sortir de casa.
I és que si primer va ser el mòbil "tradicional", que només feia i rebia trucades, encara que podia emmagatzemar algúns números a la seva memòria, després va venir la moda dels missatges curts, a la que van seguir moltes altres, fins transformar el que en un principi era només un terminal de telefonia en quàsi un ordinador de butxaca.
Els fabricants estàn en eterna competència, a veure quí innova més i, fins i tot, hem pogurt veure ja fets realitat dispositius que, fins ara, només apareixien en pel·lícules o tele-sèries de ciència-ficció.
Davant d'aquiesta generació de mòbils que ho són tot, fins i tot telèfons, possiblement caldria preguntar-se si un dia aquestes maquinetes que aviat també ens serviran per anar a comprar, ens permetran fer la nostra feina sense sortir de casa.
dimecres, 10 de febrer del 2010
ASSEGURANÇA GRATUÏTA PER ANAR AL FUTBOL
La nit del dimarts, dia 9 de Febrer, m'arribava una curiosa nota de premsa. Es referia al fet que, en aquest temps de crisi que estem passant, un conegut banc que patrocina la lliga de futbol espanyola, tan de Primera com de Segona divisió, s'ha proposat assegurar, de manera gratuïta, els afeccionats que vagin a veure els partits de Lliga, siguin o no clients de l'entitat.
Sembla com si aquesta entitat que, segons portaveus de la mateixa, pretén amb aquesta acció donar publicitat de la seva companyia d'assegurances, no donés importància a d'altres coses, molt més necessàrie4s si ens ho mirem bé, que el mateix futbol.
I és que la "futbolitis", aquesta epidèmia que cada cap de setmana mou milers de persones cap als camps de futbol, sembla una cosa gairebé imparable a la que, segons podem veure, no sembla afectar per res del Món la crisi. I la prova la teniem el mateix dimecres, dia 10 de Febrer, al camp del Xerez, que el cap de setmana del 13-14, rebia un dels grans de Primera. Allà moltes persones van passar la nit a peu dret per fer cua per adquirir unes entrades, per cert, segurament que gens barates.
Si diuen que "hi ha crisi", sembla mentida que s'oblidin altres aspectes, de la vida, com és assegurar uns bons serveis sanitaris, per assegurar, senzillament, els qui van al futbol.
Sembla com si aquesta entitat que, segons portaveus de la mateixa, pretén amb aquesta acció donar publicitat de la seva companyia d'assegurances, no donés importància a d'altres coses, molt més necessàrie4s si ens ho mirem bé, que el mateix futbol.
I és que la "futbolitis", aquesta epidèmia que cada cap de setmana mou milers de persones cap als camps de futbol, sembla una cosa gairebé imparable a la que, segons podem veure, no sembla afectar per res del Món la crisi. I la prova la teniem el mateix dimecres, dia 10 de Febrer, al camp del Xerez, que el cap de setmana del 13-14, rebia un dels grans de Primera. Allà moltes persones van passar la nit a peu dret per fer cua per adquirir unes entrades, per cert, segurament que gens barates.
Si diuen que "hi ha crisi", sembla mentida que s'oblidin altres aspectes, de la vida, com és assegurar uns bons serveis sanitaris, per assegurar, senzillament, els qui van al futbol.
dimecres, 3 de febrer del 2010
UNA LLEI AMB POLÈMICA
Arran de la Llei Catalana del Cinema, el mateix dia en que eren concedits els Premis Gaudí, el 70 per cent de les sales de projecció de Catalunya van tancar portes en protesta contra una llei que, si ens la mirem bé, no margina ni el català ni el castellà, més aviat fa que ambdues tinguin presència a les nostres sales cinematogràfiques, un fet que, ara mateix, amb les multi-sales, és, fins i tot, beneficiós, doncs podriem escollir entre veure una pel·lícula doblada (o subtitulada) en català o en castellà, segons sigui la llengua de la persona que acudeix al cinema.
A finals de Gener, un representant dels exhibidors afirmava, en declaracions a TV3 que "aquesta llei matara el cinema", i el mateix dilluns, el partit "Ciutadans" qualificava de "pirates" els membres de l'Executiu i el Parlament de Catalunya, només pel fet d'haver aprovat una llei justa.
No és Catalunya l'única Comunitat amb dues llengües. També ho són Euskadi, Galícia, Ses Illes i la Comunitat Valenciana, on també es podria dfoblar en la llengua pròpia (Euskera a Euskadi i gallec a Galícia) i a Ses Illes i la Comunitat Valenciana, naturalment, en català.
I fora d'Espanya, a la mateixa Europa, tenim altres paísos amb dues o més llengües, com són Bèlgica o Suïssa, amb dues i quatre llengües, respectivament i que tenen, possiblement, el mateix problema que nosaltres.
Però els qui condemnen la llei; Quina solució donarien: tot en castellà, com ffins ara, o fer com van fer l'any 2003 els belgues a Eurovisió; tirar pel camí del mig?
A finals de Gener, un representant dels exhibidors afirmava, en declaracions a TV3 que "aquesta llei matara el cinema", i el mateix dilluns, el partit "Ciutadans" qualificava de "pirates" els membres de l'Executiu i el Parlament de Catalunya, només pel fet d'haver aprovat una llei justa.
No és Catalunya l'única Comunitat amb dues llengües. També ho són Euskadi, Galícia, Ses Illes i la Comunitat Valenciana, on també es podria dfoblar en la llengua pròpia (Euskera a Euskadi i gallec a Galícia) i a Ses Illes i la Comunitat Valenciana, naturalment, en català.
I fora d'Espanya, a la mateixa Europa, tenim altres paísos amb dues o més llengües, com són Bèlgica o Suïssa, amb dues i quatre llengües, respectivament i que tenen, possiblement, el mateix problema que nosaltres.
Però els qui condemnen la llei; Quina solució donarien: tot en castellà, com ffins ara, o fer com van fer l'any 2003 els belgues a Eurovisió; tirar pel camí del mig?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)