dimecres, 24 de febrer del 2010

PER L'ARROGÀNCIA EL CONEIXEN...

El dossabte, dia 20 de Febrer passat, vam ser testimonis d'una altra de les moltes escridassades que qui va ser durant vuit anys President del Govern espanyol, s'enduia, en aquest cas d'Astúries.

I és que, per allà on va aquest personatge d'aspecte arrogant i cregut, no sembra precisament amistat, si no que ha de sentir-se una i altra vegada el retret d'una amarga veritat, indcependent de si va governar bé o no, que és la d'unes famílies a les que la venjança cega d'uns terrtoristes que no senten cap respecter per la vida, va trencar per sempre més. I això mercès a fer-se el sord quan tot un país li va demanar que fés el favor de no ficar-lo en una guerra contra unes "armes de destrucciñó massiva" que llavors van resultar ser falses.

I és que per tota resposta a les veritats que se li van cantar per enèssima vegada, el senyor, si així se'l pot anomenar, no va fer més que ensenyar un dit aixecat enlaire, en senyal d'arrogància i de que a ell no li importa res ni ningú, no té res a perdre-hi.

Sembla mentida que hi hagi qui, per poca cosa, es preocupi en sobremanera, mentre que d'altres que l'han feta d'allò més grossa, vagin bén rtranquils pel Món i a sobre, tinguin el mal gust de no reconèisxer els seus errors..

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada