Possiblement en més d'una ocasió hem escoltat una cançó i, no sabem per quin motiu,ens recorda quelcom que ja coneixiem, malgrat que es tracti d'un tema totalment nou.
El 12 de Maig passat es va celebrar a Lisboa una nova edició del Concurs d'Eurovisió, on vam tenir la oportunitat d'escoltar 26 cançons, enviades allà per les respectives televisions públiques de 26 paisos europeus, alguns de la Europa de l'Est, mentrre que d'ltres, malgrat participar, ni tan sols estàn al Vell Continent.
El certàmen va ser guanyat per quarta casió en la Història del mateix, per Israel, un pais no-europeu, però que comparteix Eurovisió amb el Vell Continent i que, des de ja fa anys, envia representació musical al concurs.
La cançó que guanyava el certàmen era; "Toy" (Joguina), un tema interpretat per Netta Barzilay i que és reivindicatiu, doncs ve a ser una forma del "Me too" o del "No és no", contra els abusus i l'assetjament.
"Toy" és una cançó d'aquélles que podriem anomenar "poc convencionals", doncs se surt completament del que podria ser una "cançó eurovisiva" tipus. Al llarg dela peça podem escoltar com la intèrpret fa una sèrie de sons que, si bé poden recordar altres cançons, el cert és que ni la lletra,ni la música,ens en recorda cap en especial.
Però el mes de Juliol passat apareixia una notícia sobre el fet que hi havia hagut una denúncia de plagi contra Netta i la cançó guanyadora del Comncurs eurovisiu d'enguany lo qual, d'haver prosperat, hauria aigualit la festa i la celebració del concurs a Israel l'any vinent.
De cançons que ténen fragments que podrien assemblar-se a parts d'ltres, segurament que n'hi ha, de la mateixa manera que hi ha fragments de pel·lícules que sonen a "déjà vu". Però, com molt bé deia Netta, que aquest estiu passat visitava Espanya; "O deixem de comparar cançons, o deixem de compondre'n".
Segons sembla, a més del tema econòmic, un altre aspecte ha pogut fer trontollar la celebració del certàmen al pais de l'Orient Pròxim, doncs, des del mateix, es demanava que la mostra musical es fés a Jerusalem, i amenaçaven de no celebrar-lo al pais si no es feia a la que, des d'alguns sectors, es considera la capital del pais. Fins i tot hi havia el perill de la no-assistència de determinats paisos.
Però, com que el que realment interessa a Eurovisió des que va començar l'any 1956, és unir pobles a través de la música, finalment tindrem, un any més, la sort de poder gaudir-ne. Això si, des de Tel Aviv. I sera el 18 de Maig de l'any vinent.
I tan de bó que Eurovisió continui unint poblres a trqavés de la música, amb l'esperit de 1956.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada