La darrera setmana de Juny passat, mentre a tot el Món s celebrava la setmana de l'Orgull de la comunitat LGBTI que, als Estats Units, va agafar un caràcter més marcat, degut a la sentència sense precedents en aquelles contrtades, dictada pel Tribunal Suprem del pais, que legalitzava el matrimoni homosexual a tot el territori nord-americà, podiem llegir en una plataforma de notícies en linia el fet que un capellà de comunitat andalusa afirmava ser capaç de "curar" la homosexualitat.
Segons publicava el portal informatiu, a la web de la parròquia on està destinat el mossèn que diu haver trobat la "cura" hi ha un text, on s'explica què fa el tal "sanador" per tal de "curar" de la orientació homosexual. El cert és que, després de consultar la pàgin a la que la mateixa notícia redirigia, el text s'havia esfumat per complet.
Titllada de "satànica" o de "malaltia" pels més radicals fanatismes religiosos, aquesta respectable orientació no és més que això, una orientació i prou. I, contràriament al que alguns creguin, no hi ha "remei miraculós" per "curar" aquesta orientació que, ens agradi o no, hem de conviure democràticament amb ella, doncs és tan respectable com totes.
dimarts, 30 de juny del 2015
dimecres, 24 de juny del 2015
FINS I TOT, A LA SOPA
Aquests darrers dies, els canals de televisió "roses", per així anomenar-los, han trobat una mena de mina d'or en quelcom que, en altres paisos, els estaria vetat, com és el fet que una de les més populars "tonadilleras" està empresonada per un delicte fiscal..
El cert és que, posem la "tele" a l'hora que la posem, sempre hi ha algun canal que en parla. I ho fa com si parlar-ne fos quelcom normal i corrent de tal manera que, fins i tot, hem pogut saber quin és el dia-a-dia d'aquesta persona a la garjola.
I, per arribar ja al súmmum dels despropòsits, la primera sortida que se li va permetre fer va ser, materialment, televisada en directe, com si d'un gran esdeveniment es tractés.
Tot i que, segurament, hi haura persones quer lamentin l'estatr en que aquesta artista es troba, el cert és que les televisions han convertit l'empresonament d¡aquesta persona en un veritable espectacle que, segons sembla, els dona molt de si.
El cert, però, és que en d'altres paisos, quan s'empresona una persona famosa, només es cita el fet que ha entrat a presó, sense imatges ni altres comentaris. I, quan surt, tres quarts del mateix.
Però aqui, sembla que el més productiu és donar-nos la per esmorzar, dinar, berenar i sopar, com si no tinguéssim res més de què preocupar-nos.
El cert és que, posem la "tele" a l'hora que la posem, sempre hi ha algun canal que en parla. I ho fa com si parlar-ne fos quelcom normal i corrent de tal manera que, fins i tot, hem pogut saber quin és el dia-a-dia d'aquesta persona a la garjola.
I, per arribar ja al súmmum dels despropòsits, la primera sortida que se li va permetre fer va ser, materialment, televisada en directe, com si d'un gran esdeveniment es tractés.
Tot i que, segurament, hi haura persones quer lamentin l'estatr en que aquesta artista es troba, el cert és que les televisions han convertit l'empresonament d¡aquesta persona en un veritable espectacle que, segons sembla, els dona molt de si.
El cert, però, és que en d'altres paisos, quan s'empresona una persona famosa, només es cita el fet que ha entrat a presó, sense imatges ni altres comentaris. I, quan surt, tres quarts del mateix.
Però aqui, sembla que el més productiu és donar-nos la per esmorzar, dinar, berenar i sopar, com si no tinguéssim res més de què preocupar-nos.
dimecres, 17 de juny del 2015
HUMOR SENSE TACTE
Fer riure és quelcom molt difícil en l'actualitat. I més encara si volem fer humor del bo i sense ofendre ningú.
No ho creuen així els presentadores de; "La cámaa de los Balones", un programa de sàtira esportiva que s'emet des de l'emisssora que una coneguda xarxa radiofònica privada espanyola té a Sevilla.
I és que el 4 de Juny passat, els presentadors de l'esmentat programa no van tenir altre acudit que satiritzar el col·lectiu LGBT a costa del Campionat Mundial de Futbol Femení que s'estava celebrant al Canadà.
En aquest sentit, tot i qure van començat dient que si la FIFA fa "proves de sexe" a les jugadores, van continuar pel mateix camí, ridiculitzant i burlant-se'n en un to que va transformar aquella tertúlia en un atac frontal, no ja contra les jugadores, si no contra el col·lectiu LGBT, quina coordinadora ja ha presentat denúncia contra ells davant els estament judicials pertinents.
De si la FIFA fa aquests proves, ni tan sols se sap. I, si així és, serà una cosa interna de l'organisme regulador mundoial del peu-pilota, que tampoic és del nostre interès. Però quan hi ha un micròfon obert, cal anar amb compte amb el que s'hi aboca, no sigui que ens hi enganxem els dits.
D'alta banda, i esmentant estrictament el Cmpionat Mundial de Futbol Femení, que ganyi la millor Señlecció Nacoionl.
No ho creuen així els presentadores de; "La cámaa de los Balones", un programa de sàtira esportiva que s'emet des de l'emisssora que una coneguda xarxa radiofònica privada espanyola té a Sevilla.
I és que el 4 de Juny passat, els presentadors de l'esmentat programa no van tenir altre acudit que satiritzar el col·lectiu LGBT a costa del Campionat Mundial de Futbol Femení que s'estava celebrant al Canadà.
En aquest sentit, tot i qure van començat dient que si la FIFA fa "proves de sexe" a les jugadores, van continuar pel mateix camí, ridiculitzant i burlant-se'n en un to que va transformar aquella tertúlia en un atac frontal, no ja contra les jugadores, si no contra el col·lectiu LGBT, quina coordinadora ja ha presentat denúncia contra ells davant els estament judicials pertinents.
De si la FIFA fa aquests proves, ni tan sols se sap. I, si així és, serà una cosa interna de l'organisme regulador mundoial del peu-pilota, que tampoic és del nostre interès. Però quan hi ha un micròfon obert, cal anar amb compte amb el que s'hi aboca, no sigui que ens hi enganxem els dits.
D'alta banda, i esmentant estrictament el Cmpionat Mundial de Futbol Femení, que ganyi la millor Señlecció Nacoionl.
dimecres, 10 de juny del 2015
ADÉU, FORMIGA D'OR
Fa unes poques setmanes, i ho deiem en aquest mateix programa, els músics van decidir fer un "dia sense música", per tal de protestar contra el que, tan ells, com tota la societatr, veuen excessiu, com és el fet que la cultura en general estigui considerada com un objecte de luxe i, per tant, hagi vist augmentat l'IVA fins el 21 per cent, en un afany "nivellador" de la situació econòmica.
No sé si els qui van tenir la "lluminiosa" idea, van preveure en el seu moment el que passaria posteriuorment; és a dir, teatres, cinemes i sales de concerts buids i artistes i grups estrangers que són força reticents a incloure Espanya en les seves gires degut a que, del que facturen, n'han de pagar un 21 per cent en concepte d'IVA.
El mateix passa amb las llibreries, doncs en tanquen d'aquelles que són "de tota la vida". I el darrer exemple el teniem la primera setmana de Juny, doncs la popularíssima llibreria; "La Formiga d'Or" de Barcelona, a la que quàsi tots hem anat en alguna ocasió, sobre tot a comprar llibrs de text, abaixava persianes per sempre, perdent-se una altra de les icones de la Barcelona cultural.
En culparan la pirateria (Amb l'IVA més barat, aquesta desapareixeria). Però el cert és que, segons sembla, aquella llibreria sera reconvertida en una més de les moltíssimes botigues de roba que ja hi ha.
Fa uns anys, Joan-Manuel Serrat deia, en el decurs d'un concert que va oferir al barceloní Teatre Tívoli que, si els egipcis van deixar les Piràmides, i els grecs i romans els temples i amfiteatres, la nostra civilització deixara els bancs...Hauriem d'afegir que també deixara les botigues de roba per la posteritat.
No sé si els qui van tenir la "lluminiosa" idea, van preveure en el seu moment el que passaria posteriuorment; és a dir, teatres, cinemes i sales de concerts buids i artistes i grups estrangers que són força reticents a incloure Espanya en les seves gires degut a que, del que facturen, n'han de pagar un 21 per cent en concepte d'IVA.
El mateix passa amb las llibreries, doncs en tanquen d'aquelles que són "de tota la vida". I el darrer exemple el teniem la primera setmana de Juny, doncs la popularíssima llibreria; "La Formiga d'Or" de Barcelona, a la que quàsi tots hem anat en alguna ocasió, sobre tot a comprar llibrs de text, abaixava persianes per sempre, perdent-se una altra de les icones de la Barcelona cultural.
En culparan la pirateria (Amb l'IVA més barat, aquesta desapareixeria). Però el cert és que, segons sembla, aquella llibreria sera reconvertida en una més de les moltíssimes botigues de roba que ja hi ha.
Fa uns anys, Joan-Manuel Serrat deia, en el decurs d'un concert que va oferir al barceloní Teatre Tívoli que, si els egipcis van deixar les Piràmides, i els grecs i romans els temples i amfiteatres, la nostra civilització deixara els bancs...Hauriem d'afegir que també deixara les botigues de roba per la posteritat.
dimecres, 3 de juny del 2015
HI HA CANÇONS INDEFENSABLES?
El 23 de Maig passat, Viena era la seu d'una nova edició del Concurs d'Eurovisió, concretament la número seixanta, una trobada europea del món de la cançó que cada primavera es vé celebrant, des que l'any 1956, comencés a fer-se,a la ciutat suïssa de Lugano.
Des d'aquell primer concurs, ha plogut mnolt. I n'hem vist de totes, incloent-hi un quàdruple empat, que va ser una de ñles primeres causes de canvis en la normativa que, en aquell cas, van afectar les votacions.
Però Eurovisió ha tingut diversos punts d'inflexió al llarg d'aquestes seixanta edicions entre les que cal destacar el fet que el concurs s'ha anat deixant diversos aspctes pel camí, com l'orquestra, conduïda pel director que cada pais aportava. O el fet que, qui vulgui, actualment pot cantar en anglès, prescindint de la llengua del pais al que representa, un fet que, fa pocs dies, era motiu de discussió en un progreama de ràdio en linia.
En el decurs del mateix programa també va sortir a debat si la cançó guanyadora; "Heroes", que va defensar el suec; Möns Zelmerlöw, era un plagi d'una altra peça del D.J.; David Guetta.
Però allà també es va parlar d'Edurne, qui ha estrenat versió anglesa del seu; "Amanecer". D'ella deien quie. si bé va defensar bé la cançó, aquesta era, segons ells, "indefensable", dgut a que, entre altres aspectes, no és "engaixadissa".
Totes les cançons que es presenten a Eurovisió són "defensables". Totes són allà per mèrits. I, si bé és veritat que només vam poder escoltar quatre o cinc cançons en la llengua original, entre elles l'espanyola, no és la primera vegada que ha guanyat una cançó que no sigui "enganxadissa", sobre tot quan han guanyat balades. O, com va passar fa uns quants anys, que el concurs va ser guanyat per una cançó del gènere; heavy metal.
Enganxadissa o no, el cert ´és que només una s'endúu cada any la palma.
Des d'aquell primer concurs, ha plogut mnolt. I n'hem vist de totes, incloent-hi un quàdruple empat, que va ser una de ñles primeres causes de canvis en la normativa que, en aquell cas, van afectar les votacions.
Però Eurovisió ha tingut diversos punts d'inflexió al llarg d'aquestes seixanta edicions entre les que cal destacar el fet que el concurs s'ha anat deixant diversos aspctes pel camí, com l'orquestra, conduïda pel director que cada pais aportava. O el fet que, qui vulgui, actualment pot cantar en anglès, prescindint de la llengua del pais al que representa, un fet que, fa pocs dies, era motiu de discussió en un progreama de ràdio en linia.
En el decurs del mateix programa també va sortir a debat si la cançó guanyadora; "Heroes", que va defensar el suec; Möns Zelmerlöw, era un plagi d'una altra peça del D.J.; David Guetta.
Però allà també es va parlar d'Edurne, qui ha estrenat versió anglesa del seu; "Amanecer". D'ella deien quie. si bé va defensar bé la cançó, aquesta era, segons ells, "indefensable", dgut a que, entre altres aspectes, no és "engaixadissa".
Totes les cançons que es presenten a Eurovisió són "defensables". Totes són allà per mèrits. I, si bé és veritat que només vam poder escoltar quatre o cinc cançons en la llengua original, entre elles l'espanyola, no és la primera vegada que ha guanyat una cançó que no sigui "enganxadissa", sobre tot quan han guanyat balades. O, com va passar fa uns quants anys, que el concurs va ser guanyat per una cançó del gènere; heavy metal.
Enganxadissa o no, el cert ´és que només una s'endúu cada any la palma.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)